19.6.11

Revolució Àrab, Notes

He comprat el dossier de La Vanguardia que porta un estudi sobre les revolucions en els països islàmics i he seleccionat algunes parts dels aspectes més importants i curiosos que és interessant guardar en la memòria i repassar de tan en tan. En el dossier la major part del contingut és refereix a Egipte, i demostra la importància principal d'aquest país en el mapa del mon àrab. També el fenòmen d'Egipte ens pot servir de model per entendre els demés paisos revolotats.----------------------------------------------------------------------------------------------------
1)      La situació que travessa el mon àrab es comparable a la que va viure Europa a l’any 1848 quan és va desfermar la denominada primavera dels pobles, una onada revolucionaria que va unir la burgesia i el proletariat en contra de les monarquies absolutes que governaven en aquell moment.
2)      Les revolucions àrabs (intifades) han acabat amb l’afirmació que és feia còrrer fins ara de que l’Islam i els musulmans son incompatibles amb la democràcia.
3)      El desafiament mes difícil es institucionalitzar la relació entre l’Exèrcit i la direcció política civil.  Tenim l’exemple de Turquia que ha tardat 5 dècades en aconseguir que l’Exèrcit accepti regles democràtiques.
4)      Tampoc els clergues i els "mulàs" son els motors de l’agitació social que s’ha apoderat dels països àrabs. Aquest fet queda provat pel paper limitat desenvolupat pels Germans Musulmans en la revolució egípcia. Però si que resulta que, aquests Germans Musulmans son el grup opositor millor organitzat del moment actual.
5)      De moment a Egipte els generals de l’Exèrcit mes aliats de Mubarak ho controlen encara tot.
6)      Mubarak va crear un dels serveis de seguretat mes temibles del mon amb 1’5 milions de membres, que si els repartim pels 80 milions d’habitants d’Egipte, toquen uns 50 habitants per cada agent controlador, que podríem dir: un policia del Regim per cada 50 persones.
7)      El que distingeix les actuals revolucions àrabs de la revolució iraní del 1979 es que ara no existeix cap Ayatolà Jomeini entre bastidors preparat per segrestar el poder. En el cas dels Germans Musulmans d’Egipte no tenen un líder carismàtic a l'estil de Jomeini.
8)      De prompte les generacions de joves àrabs han demostrat que no son diferents de les demés generacions europees.
9)      Constitueix un error centrar-se en excés en la tecnologia d’Internet i el Facebook per voler comprendre la revolució islàmica. Encara que també cal reconèixer que les noves tecnologies han ajudat  molt però, en les dècades passades ja existien la premsa escrita, la radio i el repart de paperàm per fer propaganda. Si no va explotar la revolució devia ser per manca de la xispa necessaria. En aquest cas del moment present la "xispa" va ser el suïcidi a l'estil bonzo del jove mercader de Tunez, i després la revolució és va escampar.
10)  En Egipte l’Exèrcit ha assumit la responsabilitat d’organitzar la competició nacional de futbol i ha iniciat un programa de construcció d’estadis. Tot plegat dòna una idea del poder militar que fins i tot controla l'Esport.
11)  Dependents de l’economia militar és troben centenars de milers d’antics reclutes dels quals els seus 6 mesos últims de servei estan dedicats a tècniques d’aprenentatge en les fàbriques i altres companyies regides pels militars. També antics militars que és retiren passen a ocupar càrrecs de gestió en les empreses civils propietat d'ells mateixos. 
12)  De tal manera que en Egipte els militars és reparteixen el pastís i se’l mengen, i gaudeixen de la popularitat i el recolzament general, mentre que altres elements del regim que son els seus subordinats reben la còlera de les masses populars quan hi han revoltes.
13)  El Ministeri d’Economia Egipci te radicalment prohibit fer públics els detalls sobre despeses militars.
14)  Referent a Egipte els periodistes tenen ben clar que les úniques línies vermelles absolutes que no poden travessar sense patir represàlies son els secrets de l’Exèrcit i els secrets de l’economia de la família presidencial.
15)  Amb mes de 80 milions d’habitants, Egipte es el país mes poblat del mon àrab i de L’Orient Mitjà i el segon més poblat d’Àfrica després de Nigeria.
16)  En Egipte el president Nasser quan va enderrocar al rei Faruk I, va convertir el govern en una dictadura socialista amb poder absolut i tots els bancs i empreses foren nacionalitzats.
17)  El govern egipci de Sadat va patir un sobtat final quan el president va ser assassinat per part dels grups més radicals dels Germans Musulmans d'aquell temps.
18)  Els Germans Musulmans actuals no son una organització terrorista, son amb diferencia la millor organització d’oposició a Egipte i una font d’inspiració de nombrosos grups d’oposició en el mon àrab. 
19)  El president Nasser volia construir el país com un estat secular-socialista mentre que els Germans Musulmans volien construir el país com un estat islàmic. Els Germans Musulmans van ser prohibits i perseguits i molts van acabar executats.
20)  En l’any 1947 Egipte tenia 20 milions d’habitants, ara en l’any 2011 en te 80 milions, un creixement exagerat si tenim en compte que mes del 95 per cent de la població és concentra en la vall del Nil i la resta d’Egipte es un desert inhabitable. 
21)  En conseqüència, la densitat de població en el delta i vall del Nil i la quantitat de terres de cultiu ajuntades en el lloc de regadiu, son de les zones més concentrades de tot el mon, tan de persones com de  parceles agrícoles. 
22)  La densitat de població més elevada és troba en El Caire amb 36.400 persones per quilòmetre quadrat on la superfície mitjana per persona es de 33 metres quadrats. Comparat amb Londres la superfície allí per persona arriba fins 200 metres quadrats.
23)  Egipte es constituït generalment per població musulmana amb l’excepció d’una minoria formada per un 8 o 10 per cent que sumen uns més de 6 milions (com tota la població de Catalunya) que son cristians coptes.
24)  Es permet el matrimoni a edat molt primerenca i com a cosa que no se’n parla gaire és practica també la circumcisió femenina (ablació) tan en la població musulmana com en la població cristiana copta. Es veu que no tenen prou poder per eradicar-la, ni l’Islàm ni el Cristianisme, molta gent la viuen arrelada com a tradició ancestral.
25)  L’església cristiana copta afirma que la televisió i les pel·lícules son coses prohibides.
26)  En Egipte el major us el vel femení entre les dones musulmanes es de història recent com a cosa curiosa, es un fenomen que ve únicament dels anys 80.
27) El compromís dels EEUU a Egipte va començar com una iniciativa privada de caràcter religiós quan uns missioners protestants van fundar una universitat per un grup reduït de joves egipcis. La universitat va créixer i avui és coneix com La Universitat Americana de El Caire. Mentrestant el govern americà no va mostrar cap interès per Egipte fins després de la Segona Guerra mundial.
28) Fins al final de la Segona Guerra Mundial Egipte era encara una colònia britànica.
28) Egipte passava molta i fam i misèria i la Fundació Rockefeller (altre vegada els americans) va organitzar una campanya d’alfabetització i d’instrucció a la població rural per obtenir aigua neta i prevenir les infeccions per causa de les mosques.
29) Fa uns 70 anys quan el tinent coronel Nasser va enderrocar el regim de l’últim “faraó” egipci, el Rei Faruk I. Mubarak era llavors un jove oficial de la força aèria. En realitat l’últim faraó era el rei monarca enderrocat, Faruk I, no el militar Mubarak com alguns periodistes ara proclamen. Com a detall molt curiós del rei Faruk I, era cleptòman, i tenia el vici de robar de tan en tant algún objecte valuós de la gent i dels personatges a qui visitava. Es van donar els casos de que durant una trobada amb en Churchill li va robar un rellotge, i en una altre trobada amb el Sha de Persia li va robar una espasa. Sobre aquest detall de la cleptomania del rei Faruk I, no ho porta el dossier i ho he trobat nomes a la Wikipedia en idioma espanyol.
30) Egipte ha rebut milers de milions de dòlars de EEUU com ajuda per estabilitzar la regió estratègica del Canal de Suez i per mantenir la relació amb Israel i les dinasties petrolíferes del Golf. Ja no cal dir que la major part d’aquests diners van a parar a les arques dels militars que son els que és reparteixen el pastís. L’acord econòmic que arriba dels EEUU cap a Egipte depèn del compliment estricte de pacte de pau amb Israel, sent aquesta nació d’Israel la mes súper-protegida dels EEUU en la regió.
31) Quasi es segur que el sistema de govern successor del regim de Mubarak apunta cap a una regeneració cosmètica de la política abans que cap a una transformació radical. Tot fa suposar que serà una continuïtat reformada.  Es impossible d’imaginar que el sistema militar egipci pugui claudicar dels seus privilegis en un temps relativament curt. Cal tenir per segur que el regim militar durarà encara molts anys.
32) Resulta que els cristians coptes han sigut molt perseguits i maltractats a Egipte i ho segueixen sent en l’actualitat patint atemptants de bombes a les esglésies per part de faccions terroristes islàmiques i molta discriminació a l'hora d'accedir als mercats de treball i habitatge. Es un detall que el dossier també el menciona encara que, més aviat breument per no ficar-se massa en l'apologètica cristiana que podria ofendre a un bon sector de lectors "progressistes".


(Nota: només he arribat fins aquí, això ha sigut un resum del que he trobat més interessant per prendre nota de la voluminosa revista del dossier mencionat). 

9.6.11

Primera Comunió, Exàmen

Si algun pare de família o un catequista vol fer un examen de catequesi als seus fills petits en l’edat de fer la Primera Comunió, he sentit a dir d'un sistema molt simple tirant a humorístic que es molt simpàtic i fomenta la reflexió dels infants.

Es tracta de formar un cercle i reunir un grup de criatures de més o menys 8-9 anys d’edat i fer-los les següents dues preguntes. 

1ª pregunta:  ¿¿Jesús en quin palau va néixer????. - Podrem veure que els infants queden una estona paralitzats i sense saber que contestar fins què algun espavilat diu “en una cova”, Però la veritat es que en el principi han tingut que fer un esforç mental perquè en el moment de la pregunta han quedat desconcertats de sorpresa.

2ª pregunta: ¿¿Jesús en quin hospital va morir???. - Podrem veure també que el grup d’infants es queden parats esbrinant la pregunta sense saber que contestar fins que al cap d’una estona algun espavilat diu “no va morir en cap hospital sinó en la creu”.  Però també  durant l’experiment d’aquesta segona pregunta s’ha donat alguna vegada el cas d’algun infant espavilat que ha aixecat la veu dient “¡¡ja ho se, ja ho se!!, Jesús va morir a l’hospital de la Santa Creu”.

Es una anècdota molt interessant que ens la va explicar el nostre bisbe de Girona, en Francesc Pardo,  referent a aquest experiment amb mainada de 8-9 anys que ell practica de tant en tant.  Gràcies Sr. Bisbe per l’interessant sistema catequístic.  

2.6.11

El Cristianisme A Internet

Ser cristià en l’era digital, suposa que amb un cop de ratolí podem cercar qualsevol tema relacionat amb La Fe, amb La Bíblia, amb les encícliques papals, amb la historia de l’Església i etc. Ja no estem com fa 10 anys enrera que teníem que comprar el llibre corresponent o anar a la biblioteca pública a trobar el material que ens interessava. Ser cristià en l’era digital també ens ofereix l'oportunitat de discutir la Fe en els fòrums dels protestants i també discutir la Fe entre nosaltres els mateixos germans catòlics. Tot plegat hauria de servir per a molt i potser resultarà que al final no servirà per a rés, i ves a saber si diran alguns jerarques eclesials que el poble ras és millor que no tingui accés a tanta informació, que el poble ras millor que és mantingui en la ignorància, que el poble ras només ha d’escoltar els directors espirituals, que el poble ras només ha de seguir el guru de torn, que el poble ras catòlic només ha d’escoltar el Papa, doncs existeix el perill de les heretgies. No podem cantar victòria tan fàcilment, també quan s’inventà impremta molts eclesiàstics és posaren les mans al cap dient que era un engendre de màquina que permetia al poble criticar a l’Església. De totes maneres, els que ens belluguem per Internet (escric “Internet” sempre amb majúscula) tenim una greu responsabilitat amb tot el que posem a la Xarxa ja que ens llegeixen molta gent dels anomenats poble ras, que és el mateix dir “pobres de criteri”. El sistema d'Internet es una espasa de dos talls,  pot servir per informar i per enganyar.------------------------------------------------------
Com a detall molt curiós recordo unes escenes de la pel·lícula El Geperut De Notredam a on se situa la historia en l'època en que s'inventa la impremta, i surten uns diàlegs d'uns sacerdots catòlics que diuen que l'engendre de la maquina d'imprimir textos es un invent del Diable perquè servia per atacar intel·lectualment contra la mateixa Església d'aquell temps que era la capdavantera en materia d'escriptura, d'opinió i de ciència.