Santa Pasqua 2012

Bona Pasqua a tots plegats, o millor dit, Santa Pasqua. He posat un coment a l'article de N'Oriol Domingo a La Vanguardia que diu així: ----Gran part sobretot dels mes joves, dels que encara van a l’escola, a ben segur no creuen encara en la ressurrecció de Jesús perquè la veuen impossible per part d’un Deu que per ells també es impossible d’existir segons la seva poca Fe. Però ai !!!, a ben segur deuen disfrutar de valent veient les pelis del Harry Pooter amb tota la magia miraclera desenvolupada pel protagonista heroi de torn. No cal ni dir també de les pelis del Supermàn, l’heroi sobrenatural dels comics portat a la gran pantalla. Només resulta tot plegat que el misticisme religiós de la victoria sobre la Mort ha canviat de banda per manca de miracles a on se n'haurien de fer.

Reformes Laborals I Sindicats

Esta ben vist que per ser avui dia un empresari abans s’ha de ser un “heroi” disposat a jugar-se la fortuna, la cara, i fins i tot, la família. Si els sindicats amb la seva “antisaviesa” que els honora segueixen igual pels seus camins de voler cercar els tres peus al gat en demanar masses millores de sous en temps greu de crisi, els nous empresaris a sortir hauran de tenir la valentia i els pebrots del Guerrer de l’Antifaç o del Capità Trò, dels còmics de la postguerra, per atrevir-se a muntar un negoci. Demanar tantes heroïcitats als creadors de La Feina, només ens portarà cap a una situació de minories selectes empresarials que més aviat s'assemblaràn a velles feudalies. 

Els herois sempre son pocs comptats amb els dits d'una ma. Si posem tantes trabes a la creativitat empresarial, qualsevol que tingui diners per lluitar en l'avantguarda despres preferirà quedar-se en la seguretat de la reraguarda.  

Acudits Genials

He trobat aquests acudits genials molt curts de text i a mesura que en vagi trobant altres mes, els aniré posant en aquesta entrada del blog.

-------------------------------------------------------------------------------

Una amiga li diu a l’altre--¿Perquè et vas divorciar?—Per diferències religioses insalvables amb el meu marit, ell estava convençut que era Deu i jo no m’ho creia-

-------------------------------------------------------------------------------

- Doctor, doctor, em sento molt malament, em sento molt malament- Acomodis bé a la cadira i se sentarà millor-

-------------------------------------------------------------------------------

-Doctor, doctor, cada vegada que prenc cafè després em fa molt de mal un ull--Doncs miri de treure la cullera de la tassa i deixarà de fer-li mal l’ull-

-------------------------------------------------------------------------------

- Doctor, doctor, em trobo molt malament- A veure tregui la llengua - Però doctor que no es de la llengua sinó de l’estómac - Doncs no voldrà que li faci treure l’estómac ?-.

-------------------------------------------------------------------------------

- Escolti cambrer aquest filet de cavall esta molt dur i no hi manera de poder-lo tallar amb el ganivet i la forquilla - Es que el cavall ja se’ns ha acabat i això es el carro-

-------------------------------------------------------------------------------

- Com es que vostè ahir no va venir a la feina?- Perquè em trobava malament i em creia que em moria - Però el van veure que anava en bicicleta - Es que anava a buscar el metge-

------------------------------------------------------------------------------

- Senyoreta m’emporto un parell de guants. ¿Podria embolicar-los amb paper de regal?. Es per la meva senyora - ¡Ahh! Una sorpresa sens dubte - No ho sap vostè pas, ella espera un abric de visó-

-------------------------------------------------------------------------------

Era tan bona mecanògrafa, tant bona, que quan queia malalta no cridaven al metge sinó al mecànic.

-------------------------------------------------------------------------------

En la sabateria. –M’agraden molt aquestes sabates però m’estan una mica estretes - No es preocupi després de dos dies ja se li eixamplaran - Doncs ja passaré dintre de dos dies-

------------------------------------------------------------------------------

En la comissaria. -¿Quan fa que vostè no robava- Cinc anys, senyor comissari- Doncs ¿A on ha estat aquests 5 anys?- A la presó, senyor comissari-

-----------------------------------------------------------------------------

En el cinema. Un senyor compra una entrada i al cap d’una estona torna a comprar una altra entrada, i desprès una altra entrada, fins que la taquillera li diu: -¿Perquè compra vostè tantes entrades?- ¡Ohhh es que quan vaig per entrar sempre apareix un senyor que me les estripa!-
-----------------------------------------------------------------------------

Un senyor va al notari. – Voldria fer testament però no se com s’ha de fer – El notari li contesta: - deixi-m’ho a mi, deixi-m’ho a mi – ¡ Però senyor notari que també els vull deixar alguna cosa a la meva dona i als meus fills !.

----------------------------------------------------------------------------

El secretari general d’un partit esta pronunciant un discurs electoral: - Fa un any el nostre país és trobava a la vora de l’abisme, però després i això gràcies a nosaltres, ha donat un pas decisiu cap endavant -.

---------------------------------------------------------------------------

Era tant generós, tant generós, que quan li demanaven una foto els lliurava una radiografia.

--------------------------------------------------------------------------

Un senyor va a visitar a un molt famós pintor en el seu taller i sense donar-se’n compte se seu en una cadira a on hi havia la paleta dels colors embrutant-se tot el cul de pintura. El famós pintor li diu: - no es preocupi tinc un detergent que li traurà les taques de pintura en un moment - ¡No de cap manera! (Contesta el senyor visitant al famós pintor). – Al contrari, només faci el favor de estampar la seva signatura a sota –

--------------------------------------------------------------------------

En la carretera. (els guardies) - ¿El seu permís de conduir?. (el conductor) – Vostès els guàrdies no s’hi aclaren, ahir me’l van prendre uns altres policies i avui me’l demanen vostès el permís de conduir. A veure si es posen d’acord.

Titànic, Costa Concordia, Comparats.

El proper mes d'abril del 2012 es celebrarà l'aniversari dels 100 anys de l'enfonsament del Titànic.  Aquesta celebració o mes bé trista memòria no tindria tanta importància sinó fos perque en les costes mediterrànies s'acaba d'enfonsar un altre vaixell molt similar al Titànic.  Resulta molt curiós que en els diaris i reportatges no surt gaire la similitud entre els dos vaixells però, el que ens hauria de sorprendre encara més es que el vaixell Costa Concòrdia supera en eslora, potencia i capacitat al mateix mític gegantesc Titànic.

Aquí tenim les xifres agafades de la Wikipedia en la qual ja ràpidament han penjat la fitxa del recent enfonsat Costa Concòrdia:

Titànic, eslora 269,06 metres, Costa Concordia, eslora 290,20 metres.  Titànic, maniga 28,19 metres, Costa Concòrdia maniga 35,50 metres.  Titànic, desplaçament 52.3010 tones, Costa Concòrdia, desplaçament 114.500 tones.  Titànic, potència màxima 59.000 cavalls, Costa Concòrdia, potència màxima 101.400 cavalls.  Titànic, tripulació 860 treballadors, Costa Concòrdia, tripulació 1.100 treballadors.  Titànic, capacitat passatgers 3547 persones, Costa Concòrdia, capacitat passatgers 3700 persones.

Com podem apreciar les xifres i caracteristiques tècniques dimensionals del Costa Concòrdia son mes altes que les xifres del famós Titànic. L'efecte visual que tenim a primera vista quan miren el Costa Concòrdia fa que sembli mes curt d'eslora comparat amb les fotos històriques que veiem del Titànic, però resulta que només es un efecte òptic degut a que el Costa Concordia és molt mes alt de carrosseria.

De tot això se'n desprèn que encara no fan sortir cap article demostrant que el vaixell vergonyosament bolcat en la costa mediterrania sigui mes gran que el mític Titànic, perquè seria una vergonya massa evident en quant a fracàs tecnològic.  De moment veiem que la "mítica" tecnologia nàutica fa aigües de manera ridícula.  No s'acaba d'entendre que en les parts baixes del vaixell no hagin funcionat uns compartiments estancs per impedir la inundació de l'aigua mes enllà de la zona rebentada. Els submarins i els cuirassats tinc entès que el sistema de compartiments estancs forma part de la seva estructura.  Espero que amb el temps facin sortir mes informació sobre els compartiments estancs de sota la línia de flotació dels grans vaixells actuals, de moment per Internet encara no es troba gaire informació al respecte.

Sempre Al Teu Costat.....

Per ser els dos dies abans de la vesprada de la Nit De Nadal, la televisió catalana ha sigut encertada en posar la millor pel·lícula emocionant i lacrimògena. ¡¡¡Gràcies Srs. directius de TV3!!! Es tracta del film Sempre Al Teu Costat, Hachiko, protagonitzat per un goset que va perdut i un professor que l'adopta. La pel·lícula es interpretada per en Richard Gere en el paper del professor amo del goset i es un "remake" de la mateixa pel·lícula que es va rodar al Japó referent a la historia original verídica. El goset acompanya al professor cada dia quan va a agafar el tren per anar a treballar i després sempre a la mateixa hora quan el professor arriba a casa amb el mateix tren el goset l'està esperant a l'estació, i així dia rera dia durant molt temps amb una rutina invariable.  Fins que resulta que un dia el goset acompanya al professor a l'estació i el professor després ja no torna mai més perquè li ha donat un infart i s'ha mort, i com que l'han portat al tanatori en lloc de la seva casa el goset no ha pogut veure el seu amo el professor quan era mort, però segueix esperant-lo cada dia a la mateixa hora d'arribada davant l'estació, ¡¡¡fins durant 10 anys!!!. ¡¡¡Increïble on pot arribar la memoria dels animals i l'estimació vers els seus amos!!. La pel·lícula esta basada en un fet real que va passar al Japò.  També en la mateixa historia del goset que figura en la Wikipedia , en la part de baix figuren altres histories semblants dels gosos fidels als seus amos que s'han anat recopilant per Internet.

¡¡¡Prou Ja D'Aqüeductes!!!

Referent a les festes intercalades dintre la segona setmana del mes de Desembre, ja esta bé tot plegat, ja fem riure per la colla de dropos que som els espanyols, d’acceptar aquest “aqüeducte” inacabable. Certament que això dels “aqüeductes” i els ponts avui dia queda totalment desfasat en vista d’una productivitat industrial més eficaç. Com a cosa curiosa els mateixos que son laïcistes de mena troben agradable fer festa en dies de significat religiós, i no deixa de ser una altra de les contradiccions de la majoria sorollosa del nostre país. Quan aquest govern ha sigut capaç de carregar-se el Matrimoni Tradicional per adaptar-lo a certes parelles atípiques, no s’acaba d’entendre com no s’ha carregat també el Nadal, Sant Esteve, els Dilluns de les dues pasqües, i les festivitats de la Mare de Deu. Però es veu que això de fer viure en la “incoherència” a les masses es la forma típica de treballar d'aquests governs inútils.

Voteu, Voteu, Beneits

 Potser s'hauria de titular a l'inrevés "voteu, voteu, maleïts", però alguns és podríen emprenyar al llegir aquesta expressió.  Tambe fan correr tinta de que es millor votar en blanc perquè així col·laboraríem a la Democracia sense practicar l'abstenció i demostríem al mateix temps que no ens agraden les polítiques que s'estilen tan de Dreta com d'Esquerra. La veritat es que ja resulta el panorama polític molt avorrit per tot el que diuen en els seus discursos els dos liders principals i els seus acòlits.  El govern resultant que surti després del dia 20 de novembre s'hauria de preocupar de muntar un sistema de Parlament Madrileny més compartit fent el que se'n diu un Govern De Concentració. Però ja sabem que si guanya el Partit Popular, que resulta el mes afavorit, voldrà portar totes les aigües cap al seu molí en perjudici del seu opositor el Partit Socialista. A casa nostra Catalunya tenim l'opció de votar a Convergencia I Unió que podria tenir la clau per apretar els cargols a les dues formacions majoritaries i a especialment al PP si surt triunfant. La formació CIU podria resultar com un excel·lent àrbitre de futbol que treuria les targetes vermelles als dos jugadors principals del camp polític de l'Espanya Central.  Seria comparativament com en alguns  matrimonis que ha vegades la presència de la sogra pot resultar convenient per influir en decisions importants a certes parelles inexpertes en l'art de la mateixa vida. El país s'enfonsa i ens calen uns bons salvavides per posar-nos a la cintura i si aquests salvavides no és componen de Govern De Concentració, no tindran força flotadora damunt les aigües de La Gran Inundació.  Per la meva part votaré a CIU, i ho faig amb ganes perquè es converteixi aquesta formació en el corcó que canti les quaranta a les dues formacions majoritaries. Calen uns pactes molt concrets entre aquests dos gegants de l'Espanya democratica: el pacte per a l'Educació, el pacte per al Treball, i altres....  ¡¡¡Voteu, voteu, beneits!!!.

Ja Som 7.000 Milions

Ja som 7.000.000.000 d’habitants al Planeta Terra. Els podríem convidar a tots a venir a viure a Espanya i els tocaria uns 72 metres quadrats per cada persona, que ve a ser un quadrat de 8,5 x 8,5, i amb aquesta quantitat d’espai ben bé un s’hi podria muntar un estudi, compost de dormitori serveis i cuina. Però tenint en compte que també podríem apilar les vivendes en blocs encara ens sobraria més espai per fer zones verdes, zones esportives i zones comercials.  El resultat numèric el podem veure amb les xifres següents: Espanya te uns 504.000 quilòmetres quadrats, multiplicat per un milió de metres quadrats per cada quilòmetre quadrat surten 504.000 x 1.000.000 =504.000.000.000 metres quadrats totals, i si els dividim pels 7.000.000.000 habitants del Planeta =  surten 72 metres quadrats per cada persona, que resulta un quadrat de 8,5 x 8,5. Em penso que podríem viure bastant bé si la gent fos ben calmada, mentre poguéssim menjar i beure amb mitjans de subsistència encara que escassos. El problema es que a l’hora de posar-nos d’acord políticament, regionalment, i familiarment, ja serien figues d’un altre paner, i es evident que els problemes mundials no els porta la superpoblació sinó super-idiotesa de la raça humana. Que la gent hagi de viure apilada en blocs de pisos i amb casetes de barrufets això no es tant problema com sembla, el problema es la manca de solidaritat per part d’alguns que s’aprofiten per enriquir-se a costa dels demés.  Amb aquest estudi si volguéssim convertir a la nació espanyola en una mena de “camp de concentració” de tota la població mundial, a ben segur que és possible, després ja caldria organitzar les xarxes de serveis per atendre les necessitats de tota la gent.  Podriem fer l’estudi científic del tema molt mes extenssiu pero a ben segur no arribariem mai al límit, però almenys si que podem veure que a la nostra Pell De Brau hi cabem tots, i no pas posats com sardines enlatades sinó fins i tot amb un piset estudi per cada ésser planetari. De tal manera que cadascú podria gaudir d'un llit, una tauleta per connectar a Internet i fins i tot un espai per tenir algun animalet de companyia, i tots aquests luxes per cada individu acollit a la nostra Espanya de les grans planaries deshabitades. 

La Vinguda Del Papa

Es espantós el que circula per Internet de critiques a la vinguda del Papa en aquesta trobada de la joventut mundial JMJ que se celebra a Madrid. Sobretot he seleccionat aquesta feta per un sacerdot católic que no entenc com no el suspenen del seu càrrec ja que la seva postura és el súmmun de la rebeldia d'un clergue ordenat en contra del mateix Papa que li paga el pa que menja. Avui he posat un comentari a l'article de n'Oriol Domingo que mai hi falto. Acostumo a escriure rectificant molt i mirant de fer un pensament ben abreviat fins que la "perla" em surt ben rodona. Diu quelcom així: Les crítiques adreçades al Papa son principalment contra el seu prestigi intel·lectual personal i contra la seva categoria de cap d'estat. Si fos un missioner que vingués, que és trobés amb quatre pobres, amb quatre malalts, amb quatre representants del jovent, que no volés saludar a les autoritats, que no volés sortir a la televisió, seguidament anés a passar la nit sota un pont i després tornés cap a Roma damunt d'un burro, a ben segur seria el Papa perfecte que volen els crítics: El Papa que no molesta.

Revolució Àrab, Notes

He comprat el dossier de La Vanguardia que porta un estudi sobre les revolucions en els països islàmics i he seleccionat algunes parts dels aspectes més importants i curiosos que és interessant guardar en la memòria i repassar de tan en tan. En el dossier la major part del contingut és refereix a Egipte, i demostra la importància principal d'aquest país en el mapa del mon àrab. També el fenòmen d'Egipte ens pot servir de model per entendre els demés paisos revolotats.----------------------------------------------------------------------------------------------------
1)      La situació que travessa el mon àrab es comparable a la que va viure Europa a l’any 1848 quan és va desfermar la denominada primavera dels pobles, una onada revolucionaria que va unir la burgesia i el proletariat en contra de les monarquies absolutes que governaven en aquell moment.
2)      Les revolucions àrabs (intifades) han acabat amb l’afirmació que és feia còrrer fins ara de que l’Islam i els musulmans son incompatibles amb la democràcia.
3)      El desafiament mes difícil es institucionalitzar la relació entre l’Exèrcit i la direcció política civil.  Tenim l’exemple de Turquia que ha tardat 5 dècades en aconseguir que l’Exèrcit accepti regles democràtiques.
4)      Tampoc els clergues i els "mulàs" son els motors de l’agitació social que s’ha apoderat dels països àrabs. Aquest fet queda provat pel paper limitat desenvolupat pels Germans Musulmans en la revolució egípcia. Però si que resulta que, aquests Germans Musulmans son el grup opositor millor organitzat del moment actual.
5)      De moment a Egipte els generals de l’Exèrcit mes aliats de Mubarak ho controlen encara tot.
6)      Mubarak va crear un dels serveis de seguretat mes temibles del mon amb 1’5 milions de membres, que si els repartim pels 80 milions d’habitants d’Egipte, toquen uns 50 habitants per cada agent controlador, que podríem dir: un policia del Regim per cada 50 persones.
7)      El que distingeix les actuals revolucions àrabs de la revolució iraní del 1979 es que ara no existeix cap Ayatolà Jomeini entre bastidors preparat per segrestar el poder. En el cas dels Germans Musulmans d’Egipte no tenen un líder carismàtic a l'estil de Jomeini.
8)      De prompte les generacions de joves àrabs han demostrat que no son diferents de les demés generacions europees.
9)      Constitueix un error centrar-se en excés en la tecnologia d’Internet i el Facebook per voler comprendre la revolució islàmica. Encara que també cal reconèixer que les noves tecnologies han ajudat  molt però, en les dècades passades ja existien la premsa escrita, la radio i el repart de paperàm per fer propaganda. Si no va explotar la revolució devia ser per manca de la xispa necessaria. En aquest cas del moment present la "xispa" va ser el suïcidi a l'estil bonzo del jove mercader de Tunez, i després la revolució és va escampar.
10)  En Egipte l’Exèrcit ha assumit la responsabilitat d’organitzar la competició nacional de futbol i ha iniciat un programa de construcció d’estadis. Tot plegat dòna una idea del poder militar que fins i tot controla l'Esport.
11)  Dependents de l’economia militar és troben centenars de milers d’antics reclutes dels quals els seus 6 mesos últims de servei estan dedicats a tècniques d’aprenentatge en les fàbriques i altres companyies regides pels militars. També antics militars que és retiren passen a ocupar càrrecs de gestió en les empreses civils propietat d'ells mateixos. 
12)  De tal manera que en Egipte els militars és reparteixen el pastís i se’l mengen, i gaudeixen de la popularitat i el recolzament general, mentre que altres elements del regim que son els seus subordinats reben la còlera de les masses populars quan hi han revoltes.
13)  El Ministeri d’Economia Egipci te radicalment prohibit fer públics els detalls sobre despeses militars.
14)  Referent a Egipte els periodistes tenen ben clar que les úniques línies vermelles absolutes que no poden travessar sense patir represàlies son els secrets de l’Exèrcit i els secrets de l’economia de la família presidencial.
15)  Amb mes de 80 milions d’habitants, Egipte es el país mes poblat del mon àrab i de L’Orient Mitjà i el segon més poblat d’Àfrica després de Nigeria.
16)  En Egipte el president Nasser quan va enderrocar al rei Faruk I, va convertir el govern en una dictadura socialista amb poder absolut i tots els bancs i empreses foren nacionalitzats.
17)  El govern egipci de Sadat va patir un sobtat final quan el president va ser assassinat per part dels grups més radicals dels Germans Musulmans d'aquell temps.
18)  Els Germans Musulmans actuals no son una organització terrorista, son amb diferencia la millor organització d’oposició a Egipte i una font d’inspiració de nombrosos grups d’oposició en el mon àrab. 
19)  El president Nasser volia construir el país com un estat secular-socialista mentre que els Germans Musulmans volien construir el país com un estat islàmic. Els Germans Musulmans van ser prohibits i perseguits i molts van acabar executats.
20)  En l’any 1947 Egipte tenia 20 milions d’habitants, ara en l’any 2011 en te 80 milions, un creixement exagerat si tenim en compte que mes del 95 per cent de la població és concentra en la vall del Nil i la resta d’Egipte es un desert inhabitable. 
21)  En conseqüència, la densitat de població en el delta i vall del Nil i la quantitat de terres de cultiu ajuntades en el lloc de regadiu, son de les zones més concentrades de tot el mon, tan de persones com de  parceles agrícoles. 
22)  La densitat de població més elevada és troba en El Caire amb 36.400 persones per quilòmetre quadrat on la superfície mitjana per persona es de 33 metres quadrats. Comparat amb Londres la superfície allí per persona arriba fins 200 metres quadrats.
23)  Egipte es constituït generalment per població musulmana amb l’excepció d’una minoria formada per un 8 o 10 per cent que sumen uns més de 6 milions (com tota la població de Catalunya) que son cristians coptes.
24)  Es permet el matrimoni a edat molt primerenca i com a cosa que no se’n parla gaire és practica també la circumcisió femenina (ablació) tan en la població musulmana com en la població cristiana copta. Es veu que no tenen prou poder per eradicar-la, ni l’Islàm ni el Cristianisme, molta gent la viuen arrelada com a tradició ancestral.
25)  L’església cristiana copta afirma que la televisió i les pel·lícules son coses prohibides.
26)  En Egipte el major us el vel femení entre les dones musulmanes es de història recent com a cosa curiosa, es un fenomen que ve únicament dels anys 80.
27) El compromís dels EEUU a Egipte va començar com una iniciativa privada de caràcter religiós quan uns missioners protestants van fundar una universitat per un grup reduït de joves egipcis. La universitat va créixer i avui és coneix com La Universitat Americana de El Caire. Mentrestant el govern americà no va mostrar cap interès per Egipte fins després de la Segona Guerra mundial.
28) Fins al final de la Segona Guerra Mundial Egipte era encara una colònia britànica.
28) Egipte passava molta i fam i misèria i la Fundació Rockefeller (altre vegada els americans) va organitzar una campanya d’alfabetització i d’instrucció a la població rural per obtenir aigua neta i prevenir les infeccions per causa de les mosques.
29) Fa uns 70 anys quan el tinent coronel Nasser va enderrocar el regim de l’últim “faraó” egipci, el Rei Faruk I. Mubarak era llavors un jove oficial de la força aèria. En realitat l’últim faraó era el rei monarca enderrocat, Faruk I, no el militar Mubarak com alguns periodistes ara proclamen. Com a detall molt curiós del rei Faruk I, era cleptòman, i tenia el vici de robar de tan en tant algún objecte valuós de la gent i dels personatges a qui visitava. Es van donar els casos de que durant una trobada amb en Churchill li va robar un rellotge, i en una altre trobada amb el Sha de Persia li va robar una espasa. Sobre aquest detall de la cleptomania del rei Faruk I, no ho porta el dossier i ho he trobat nomes a la Wikipedia en idioma espanyol.
30) Egipte ha rebut milers de milions de dòlars de EEUU com ajuda per estabilitzar la regió estratègica del Canal de Suez i per mantenir la relació amb Israel i les dinasties petrolíferes del Golf. Ja no cal dir que la major part d’aquests diners van a parar a les arques dels militars que son els que és reparteixen el pastís. L’acord econòmic que arriba dels EEUU cap a Egipte depèn del compliment estricte de pacte de pau amb Israel, sent aquesta nació d’Israel la mes súper-protegida dels EEUU en la regió.
31) Quasi es segur que el sistema de govern successor del regim de Mubarak apunta cap a una regeneració cosmètica de la política abans que cap a una transformació radical. Tot fa suposar que serà una continuïtat reformada.  Es impossible d’imaginar que el sistema militar egipci pugui claudicar dels seus privilegis en un temps relativament curt. Cal tenir per segur que el regim militar durarà encara molts anys.
32) Resulta que els cristians coptes han sigut molt perseguits i maltractats a Egipte i ho segueixen sent en l’actualitat patint atemptants de bombes a les esglésies per part de faccions terroristes islàmiques i molta discriminació a l'hora d'accedir als mercats de treball i habitatge. Es un detall que el dossier també el menciona encara que, més aviat breument per no ficar-se massa en l'apologètica cristiana que podria ofendre a un bon sector de lectors "progressistes".


(Nota: només he arribat fins aquí, això ha sigut un resum del que he trobat més interessant per prendre nota de la voluminosa revista del dossier mencionat).