Teresa Forcades, El Gran Embolic

La monja Teresa Forcades ha sigut noticia per les seves declaracions a favor de l'avortament. Aquí en aquest article de la Revista FOC NOU ens exposa el seu pensament, jo en Silveri Garrell li contesto amb lletra cursiva vermella. Li vaig enviar al seu mail i em va contestar dient: "...es van interpretar malament les meves paraules...".  Les seves paraules les tenim en l'article que parla molt clarament i em penso que son ben senzilles d'interpretar.
-----------------------------------------------------------------------------------------

Entre els principis i la realitat

Teresa Forcades

(La qüestió)

El debat sobre la regulació de l’avortament és multidisciplinar. Metges, biòlegs, juristes, moralistes, teòlegs... És difícil trobar una resposta encertada sense atendre les consideracions fetes dels diversos àmbits.  I des de cadascuna d’aquestes disciplines tampoc hi ha respostes unànimes. La primera part d’aquest monogràfic sobre l’avortament són cinc articles que recullen alguns criteris des de la biologia, el dret, la teologia i la doctrina de l’Església.  ----Com a cristians només ens hem de limitar a defensar la vida, les demés entitats que componen les multidisciplines esmentades ja s’espavilen pel seu compte, l’Església te una especialitat i una missió concreta que no cal barrejar forçosament amb la medecina, la biologia i les demes ciències, i com a creients hem de fer la nostra feina de denunciar el pecat de l’avortament. Amb les demés multidisciplines es molt difícil que l’Església s’hi entengui ja que son dos mons diferents: el sobrenatural i el terrenal.-----------

No recordo el seu nom, però sí la seva alegria i vitalitat. Era una noia afroamericana que em deia que estava embarassada de tres mesos i tenia panxa de cinc. Érem a Buffalo (Nova York) i era la meva darrera pacient d’aquella tarda a l’hospital de beneficiència on feia les pràctiques ambulatòries. L’examen físic va confirmar que l’embaràs estava prou avançat com per quedar fora de les lleis d’avortament vigents en aquell estat. La noia ja tenia cinc fills, de tres pares diferents, i no en volia cap altre. Vivia de l’ajut públic. “¿Per què no fa servir anticonceptius?” “No els tolero. Em maregen. ¿Em fa el paper?” Vaig haver de dir-li que l’embaràs estava massa avançat i va dir que no patís, que li havien parlat d’un lloc on li farien per pocs diners.---------Si no hagués trobat cap clínica per avortar a ben segur hauria tingut la criatura de manera normal, només les possibilitats d’avortar i els metges disposats a donar assistència fan tenir-ne el desig, estic convençut, l’ocasió mateixa en propicia la temptació---------

En el rotatori de medicina de família del segon any les visites ambulatòries eren una mica més llargues. Aquesta era una noia immigrant llatina que no parlava anglès. “¿Fuma?” “No”. “¿Alcohol?” “A veces”. Tercera pregunta del protocol: “Practica el sexe segur?” Em mirava sense entendre’m. “Vull dir que si fa servir preservatiu”. “A mí me gustaría para no quedar embarazada pero él no quiere”. “¿I per què no li diu que no?” Em va mirar incrèdula.

La noia afroamericana era obvi que s’estimava les criatures. N’havia tingut cinc i no les havia pas abandonat ----Encara que hagués abandonat a les criatures, en EEUU hi ha una excel·lent beneficència que recull criatures abandonades, faltaria més, es el pais més avançat.---------malgrat els pares respectius l’haguessin abandonada a ella perquè se n’ocupés tota sola, com si els nens no fossin responsabilitat d’ells; els cuidava malgrat això signifiqués no poder treballar en cap feina remunerada i representés en la pràctica de la realitat nord-americana d’aquell moment una condemna de per vida a -------Ja he dit que als EEUU no es mor pels carrers cap criatura, es poden deixar en uns centres especials, per quelcom és el país més avançat del mon, altre cosa seria en els paisos emergents com els de sud-america o els asiàtics.--------l’exclusió social i a la misèria. ¿Per què volia avortar el sisè? Suposo que malgrat l’alegria i vitalitat que havia demostrat durant la visita mèdica aquesta noia tenia com tothom els seus límits, i hi devia haver nits en què no es trobava amb forces per tenir cura d’una criatura més. Potser havia trigat tant a venir al dispensari precisament perquè intentava convèncer-se a si mateixa que encara podia fer un esforç més i acollir el sisè.

La noia llatinoamericana no es trobava en la disjuntiva d’un avortament, però semblava tenir una vulnerabilitat molt gran davant del seu company o davant dels barons en general. No és un cas aïllat. La teòloga alemanya Dorothee Sölle va denunciar ja fa anys que la major permissivitat de les lleis d’avortament va unida a una major explotació de les dones ----Tu mateixa Germana Sor Forcades ho dius ben clar i per altre banda et contradius olímpicament després defensant la permissivitat de l’avortament que com dius va unida a una major explotació de les dones.-------En les cultures on està mal vist que el criteri d’una dona prevalgui sobre el d’un baró, especialment en el si de la família.

Les excepcions a la moral

Entre el món dels principis i el món de la realitat hi ha una distància. Jesús ho sabia. Per això va dir allò de ‘el dissabte està fet per a l’home i no l’home per al dissabte’-----Una cosa es el dissapte i altra cosa es matar criatures per la nostra comoditat, en el dissapte que hi hagi gent treballant no és mata a ningú------ (Marc 2,27). Això no vol dir que els principis deixin de ser-ho o que siguin relatius. El respecte per la vida humana com a do de Déu immanipulable té excepcions en la tradició catòlica que no l’afebleixen com a principi. Per exemple, la guerra justa.------La guerra justa existeix pel principi el·lemental de l’ordre públic, és de sentit comú, com també les forces policials----els criteris de la guerra justa condonen en la pràctica accions clarament dirigides a acabar amb la vida de persones humanes innocents.-----No podem canviar el contingut del Catecisme Católic en aquests temes de la guerra justa, ens l’hauriem de carregar quasi tot------- ¿Considera la moral catòlica de la guerra justa que la vida dels soldats allistats obligatòriament a l’exèrcit enemic pels seus governs (que potser són dictadures) queda exempta del manament de ‘No mataràs’? ¿I la vida de les víctimes colaterals que engendra tota guerra (darrerament en proporcions inaudites)?

La resposta sembla ser que les vides innocents perdudes en una guerra són justificables només quan la previsió és que no defensar-se tindria com a conseqüència la pèrdua de moltes més vides que no pas defensar-se,-----Aquí ho acabes de dir clar en quant al motiu de defensar-se en guerra justa: per salvar més vides------- però, ¿què dir en cas d’esclavatge? ¿Què diu la moral catòlica davant del cas (menys teòric del que sembla) que un nou Hitler prometés respectar la vida dels pobles vençuts si no oferien resistència a la invasió? ¿Seria en aquest cas moralment justificable la guerra en defensa pròpia? Si la resposta és sí, ¿on queda aleshores el principi inviolable del respecte a la vida de l’altre? Si la resposta és no, ¿condona la moral catòlica l’acceptació de situacions degradants per tal de preservar la vida?----Aquest paràgraf últim el trobo massa embolicat  i edemes es innecessari per aportar llum a l’assumpte i més aviat només veig que serveix per emplenar la pàgina.------

Reflexionar sobre els implícits morals de la teoria catòlica de la guerra justa pot ajudar a evitar en el cas de l’avortament el fariseisme d’invocar de forma rígida el respecte a la vida com si aquest no tingués excepcions en la tradició moral catòlica.----Les excepcions de respecte a la vida no son les mateixes en cas del morts per la  guerra que en cas dels morts per l’avortament, en la primera es per estalviar més vides en la segona matan els fetus, no per estelviar vides, sinó simplement per comoditat personal------- protecció a criatures per néixer,  “Carreguen als altres fardells pesats a les espatlles i ells no els volen moure ni amb el dit” (Mateu 23,4).

L’any 1992 vaig arribar als EEUU i vaig quedar escandalitzada del grau de violència expressat per alguns dels qui es manifestaven a favor de la vida i en contra de l’avortament.-----Només et vas fixar en els quatre deixelebrats que formen part de tots els grups humans però no dius rés de les excel·lents persones que fan campanyes antiabortistes, com per exemple a Catalunya tenim la gent d’E-cristians------ Al carrer havia vist manifestants amb pancartes de fetus avortats plens de sang que cridaven que estimaven la vida i insultaven plens d’odi els qui no pensaven com ells. De vegades els manifestants exercien la violència física contra les dones que volien avortar i es va arribar a assassinar a trets en el seu cotxe un ginecòleg que practicava avortaments i el seu acompanyant. Vaig tornar a Catalunya convençuda que aquestes manifestacions eren un fenomen peculiar de la cultura dels Estats Units----Fenòmen peculiar dels EEUU es la gran religiositat dels seus habitants dels quals els europeus hauriem de prendre exemple, i d'aixó no dius rés en l'article----, sense sospitar que uns quants anys més tard es poguessin produir fenòmens semblants també al nostre país. Sóc conscient que tant als EEUU com aquí, els qui es manifesten amb violència o es tanquen en banda són una minoria i dono gràcies a Déu per això. El debat sobre l’avortament és complex. Les persones que voldrien que l’avortament no fos legal tendeixen a expressar pors, emocions i reaccions viscerals molt intenses, -----Les persones que voldriem que l'avortament no fos legal estem molt comvençuts que amb la nostra postura fem un apostolat correcte, no n'hi ha per taxar-nos d'esquizofrènics malaltissos.---- en part són una exasperació justificada davant del relativisme moral centrat en el propi melic de les nostres societats fins ara tan benestants i alhora tan insatisfetes. Per part de les persones que defensen la legalitat vigent o voldrien fins i tot ampliar-ne els supòsits, les reaccions de vegades són també enceses i basades en conviccions profundes, però habitualment més aviat cauen en la superficialitat de qui intenta viure evitant plantejar-se preguntes incòmodes sobre el bé i el mal.------Es veritat, no volen preguntes incómodes però es que vosaltres els catòlics progressistes també els hi ho faciliteu al no proposar preguntes incómodes per així poder tenir la gent mes contenta i satisfeta-------

Les mares

Déu ha posat la vida del fetus mentre no és viable a les mans de la seva mare (a les entranyes de la seva mare) i ha vinculat la vida biològica d’aquest a la vida espiritual d’ella.------Aixó no li permet a la mare fer el que vulgui amb el fruit de les seves entranyes, el que tu vols dir es una defensa de l’Avortament amb Majúscula----- Nosaltres farem bé de respectar aquesta vinculació primària. Mentre el fetus no pot sobreviure independentment de la mare, li correspon a aquesta la responsabilitat moral de decidir sobre el seu futur, que és també el d’ella, ja que la mare no gesta el fill només biològicament, sinó també espiritualment, amb el seu amor, -----També amb l’Amor de l'Esperit Sant ja que és Deu qui ha  creat l’ànima de l’infant en el ventre de la mare, aquesta creació no li pertany a la mare, tot plegat es un negoci entre tres: Deu, la mare i la criatura----amb el seu desig que aquest visqui, amb l’alegria de portar-lo al món. Respectar la decisió de la mare és respectar la integritat de la seva consciència moral, fins i tot acceptant que objectivament es pugui equivocar.

El respecte a la consciència ha estat una adquisició lenta en la història de la humanitat. Durant molts segles les conversions religioses forçades sota amenaça de tortura o pena de mort han------No cal treure el tema de la Inquisició, es un tema massa recurrent que fan servir els que no tenen altres arguments per convéncer-----  estat a l’ordre del dia. Encara hi ha persones avui que troben incoherent, per exemple, que l’Església catòlica celebri el dret a la llibertat religiosa que permet que milers de nens i nenes siguin educats en cosmovisions obertament contràries a la fe cristiana. En ple Concili Vaticà II molts bisbes de bona voluntat van trobar absolutament forassenyada la proposta que l’Església catòlica promogués el dret a la llibertat religiosa en els països on era majoritària, com per exemple, Espanya.

Considerar que la voluntat de la mare quan decideix avortar el fill que sense ella no pot sobreviure ha de ser respectada i no pot ser penalitzada,----L’Església no penalitza, només defensa la Vida, qui penalitza es la Justicia i en casos greus existeixen els atenuants per a la mare, ademes en el nostre sistema judicial ja sabem que la majoria de delinqüents se’n surten tan frescos i les dones que avorten ja sabem que encara més...., ¿¿¿on esta la penalització de la mare???.----  no significa que a la societat o a l’Església no hi hagi d’haver debat sobre aquest tema. ¿Com es pot evitar l’avortament? -----Per aixó nosaltres els antiavortistes som els que participem tan apassionadament en aquest debat, i ja es quelcom que vosaltres els permissivistes estigueu decidits a debate perque més aviat em sembla el contrari: que no voldrieu per part vostra que hi hagués cap debat.------¿Com es pot acompanyar de la millor manera possible la dona que avorta sense paternalismes----La dona que avorta sempre ho farà quan se li permetin amb les lleis i les clíniques per fer-ho----- fora de lloc, però també sense minimitzar el dolor o la lluita interior en els casos en què aquesta es produeix? Aquest debat és fonamental i s’ha de produir en àmbits tan allunyats com es pugui de la crispació i la violència. A la societat hem de debatre fins a quin punt els condicionants socioeconòmics que poden conduir a un avortament (cas de la noia afroamericana) són problemes estructurals i ens correspon crear les condicions per a què això no passi; a la societat en el seu conjunt, hem de debatre també a fons els condicionants psicosocials que poden conduir a un avortament (cas potencial de la noia llatinoamericana) -----Es tractaria d'eliminar la permisivitat d’avortar i per altre banda ajudar a les mares embarassades amb diners. Amb només aquestes dues propostes ja es pot treballar molt eficaçment per eradicar un bon tan per cent dels avortaments.-----i hem d’educar les noves generacions per tal que les relacions entre dones i barons siguin màximament respectuoses i lliures. Els cristians hem de participar en el debat públic ----Com a monja i cristiana veiem que fas a l’inrevés, ja que et poses favorable a donar llibertat a les mares per avortar, caus en una contradicció perque per altre banda has dit que no estas d’acord amb la llibertat per abortar, total, un embolic.-----des de la concepció del bé comú que ens és pròpia i des dels pressupòsits de la nostra antropologia teològica. A diferència d’altres antropologies contemporànies, l’antropologia teològica cristiana no fonamenta la dignitat de la persona en una llibertat indeterminada que és fi en si mateixa, sinó en una llibertat indissociable de l’amor. Als cristians ens correspon anunciar el respecte a la vida com a do de Déu i ens correspon, sobretot, predicar amb l’exemple el principi d’esperança associat a la fe: la convicció profunda que la força de l’amor és superior a tota violència i que no hi ha cap circumstància que justifiqui la desesperació.----No hi ha cap circunstància que justifiqui la desesperació (en el nostres cas) d’avortar, per part d’una dona embarassada, com les dones que anomenes en aquest article que tenien els seus problemes, i veig que aquest principi de "no hi ha cap circunstància que justifiqui la desesperació" no l’apliques a les dones que volen abortar, et contradius.-----

A l’Església ens ha costat molt acceptar que la nostra missió evangelitzadora no es pot dur a terme sense el respecte a la llibertat de consciència.-----Ve molt d’ocasió aixó d'aquest paràgraf per defensar la llibertat de consciència dels metges a l’hora de que els obliguin a fer avortaments, i d'això no dius rés en l’article.--- A causa de l’íntima vinculació de la mare al fill mentre aquest no és viable fora d’ella, la decisió d’avortar és indissociable de l’autodeterminació de la mare, de la seva llibertat personal. ----- Altre vegada repeteixes per enèssima vegada aquest paràgraf que defensa la llibertat de la mare per avortar.------Aquesta vinculació única entre dues vides ----No es tant la vinculació entre dues vides com la vinculació entre "tres" de vides, suposant la presencia de Deu, es un negoci entre tres: Deu, la mare i la criatura.------fa que no es pugui salvar el fill en contra de la voluntat de la mare sense violar la llibertat personal de la mare. Aquí rau des del punt de vista teòric el punt neuràlgic de la discussió sobre l’avortament: ¿quin valor ens cal donar a la llibertat personal de la mare? Des del punt de vista pràctic no ens podem limitar a defensar el dret d’autodeterminació de la mare -----Aquí et tornes a contradir ja que dius el contrari d’altres paràgrafs que has escrit, dius que "no ens podem limitar a defensar la autodeterminació de la mare" quan ets precissament tu mateixa que has enarbolat la senyera d'aquesta autodeterminació de la mare-----perquè sota aquest dret teòric poden proliferar les pitjors submissions i servituds. Cal baixar a la realitat, que és complexa. És allà on ens espera Jesús.-----La realitat no es tan complexa si la mirem des del punt de vista sobrenatural, allò que podriem anomenar a vista d'àliga, però en canvi si que ho es de complexa si la mirem des del punt de vista dels respectes humans  terrenals, allò que podriem anomenar a vista políticament correcte.  A nosaltres ens toca decidir si volem se ben vistos de la societat o volem se ben vistos de Deu.  Però veig que una monja consagrada com tu espera molt més dels éssers humans que no pas del Deu del Cel i de la Gracia Sobrenatural, es el sistema socialista de l’Església horitzontal que no espera rebre gran cosa dels de Dalt i només treballa per quedar bé sobretot amb els de baix.----------          

Independència, La Solució

Es curiós aquest poble d’Arenys De Munt, deu portar aquest nom perquè esta situat cap a dalt en contraposició a l’altre Arenys De Mar que esta situat cap a baix, son dos pobles a poca distància ben relacionats i en el mapa es poden veure ben junts. Espero que els d’Arenys De Mar no quedin contaminats de la febre independentista dels seus veïns arenyers de cap amunt. Realment un espectacle de festa apassionant de la democràcia i una idealització de la “independència” col·locant-la a dalt al pedestal com si fos la solució màgica contra la crisi greu que patim. Algun autor literari ja comença a explotar el mot “independència” per intentar promoure la separació mental dintre de la individualitat personal fugint de l’estrès diari, allò que en diuen els monjos budistes arribar al Nirvana, que equival a ser independent d’un mateix dintre de la pròpia psicologia per desempallagar-se de les preocupacions diaries. Potser si que vivint en el Nirvana aniríem millor, aquesta altra “independència” del JO (yo) respecte als conflictes de xiringuito diaris seria la gran solució. Per la meva part em passo a reivindicar la meva propia independència de mi mateix per desconnectar de tota la politiqueria borreguera que m'envolta, el que se'n diu també, estar absent, estar de vacances, estar en la lluna. Realment, la independència ben entesa es la gran solució per viure relaxat. ¡¡¡Visca la independència personal!!.

Família Kennedy

Ja només queda una sobrevivent del clan després de la recent mort d'en Ted Kennedy, la Carolina Kennedy que es la filla del president assassinat John Kennedy, i com a cosa curiosa podem veure en les fotos del Google que no s'assembla gaire a la seva mare na Jacqueline. Resulta que hi ha hagut polèmica en EEUU perque també fa algún temps va morir una germana d'en John Kennedy i el Vaticà va enviar una nota de condol i en el cas recent de la mort d'en Ted Kennedy el Vaticà va guardar silenci , però tot te una explicació raonable, en el primer cas la germana del president assassinat col·laborava en unes institucions benèfiques de discapacitats i mereixía el reconeixement eclesial, i en el segòn cas d'en Ted Kennedy aquest senador anomenat "El Lleó Del Senat" es va dedicar a fer campanyes a favor de l'avortament, i és curiosa una carta que circula per Internet i que va enviar al Papa poc temps abans de morir demanant al Papa que pregui per ell. Parlant de na Jacqueline la dona del president assassinat, aquesta sempre la recordarèm com d'una bellesa excepcional, i amb unes formes facials increïbles que molts encara no hi haurem caigut en compte amb els detalls físics: era quadrada de cara amb els ulls molt separats. Fins i tot m'imagino que les ulleres estandar que devia comprar li resultaven petites de tan separats que tenia els ulls. De fet els ulls ben separats son una gran avantatja, donen una visió més "estereoscópica" de les imatges, permeten endevinar millor la distància dels objectes i ajuden a una visió perifèrica lateral. Estic segur que als nostres primers pares, Adam i Eva, el Dissenyador Deu els devia crear amb els ulls ben separats com els ulls de na Jacqueline. En la foto podem veura bé la diferència existent entre els ulls de na Jacqueline i els ulls d'en John Kennedy, els ulls de na Jacqueline son bastant més separats que els ulls del seu marit en proporció al tamany de la cara, ho he mesurat amb un paper i un llapis i la distància dels ulls de na Jaqueline es quelcom més ample que la distància dels ulls d'en Kennedy, tot i tenint aquest últim la cara més grossa, i comptant que estan situats a la mateixa distància de la càmera fotogràfica. La millor foto que he trobat per Internet de la Jacqueline quan era jove la trobem AQUÍ. La foto es agafada d'aquesta web: http://dc.about.com/od/photosofmuseums/ss/MTussaudsPics_5.htm

Família Kennedy, sempre us recordarèm per la vostra bellesa física, el vostre glamour, la vostra catolicitat (encara que imperfecta) i els vostres drames personals. Ted Kennedy, que descansis en pau , amèn.

Les 101 Heretgies D'en Benet XVI

Es impresionant amb la manya com treballen els teólegs crítics, ja han tret les 101 heretgies del papa actual Benet XVI. Es més o menys semblant a les altres 101 heretgies del Papa Wojtyla. Realment son escrits o part dels discursos dels mateixos papes que estan ben documentats amb les referències dels documents, diaris o revistes d'on les han trobat que tothom pot consultar per verificar. Avui en dia els papes ja no escriuen i parlen com en segles anteriors i sembla com si les seves paraules actuals desqualifiquessin les altres seves paraules d'altres temps. No es exactament "donde dije Digo ahora digo Diego", però s'hi acosta un bon tros. 101 HERETGIES . També es pot trobar més extens en articles Google 101 heretgies.

Remei Margarit, Una Acrobàtica Saltadora

Resulta que he vist un petit article publicat a La Vanguardia de paper del dia 30 de maig del 2009, escrit per una tal Remei Margarit que pel que veig és articulista habitual de La Vanguardia. L'article és titula "ALIMENTARSE" fent referència a l'alimentació espiritual que les persones necessitem de tan en tan sobretot en temes psicològics d'autoajuda relacionats en assolir la pau interior. Però el més destacat del petit article que menciono és el gran salt que fa l'escriptora esquivant el fet tradicional cristià del nostre pais, dient ni més ni menys que això: "Algunas personas sabias, como Lao Tse, Buda o Sócrates a través de Platón, nos han legado palabras llenas de sentido, palabras sencillas que reconocen la naturaleza humana en toda su complejidad. Hay que hallar tiempo para ellas si una quiere saber alguna cosa que importe. No saber adónde vamos ni de donde venimos es la fuente de la angustia existencial." Contesto que el salt de na Remei Margarit es un salt cent per cent olímpic que li faria guanyar la medalla d'or de barra competitiva. Ni més ni menys que s'ha saltat la tradició cristiana del nostre país i d'Europa sencera, un gran salt d'altura impresionant posant només com a exemples d'autors de tractats espirituals a Lao Tse, Buda, Sòcrates i Plató. Ara resultarà que haurem d'anar als pensadors primitius filòsofs per copsar l'espiritualitat quan nosaltres tenim La Bíblia, els evangelis, i la tradició cristiana que ens porten la Noticia del Home Deu Jesucrist que es molt superior a les teories dels autors mencionats, tot per saber realment d'on venim i cap on anem per no patir angoixa existencial. El Cristianisme és arrelat a la nostra terra i la Remei no se n'ha volgut assabentar i encara es ben estrany que no hagi mencionat a'n Mahoma per posar-lo com a referència de mestre espiritual, realment es el personatge que li mancava mencionar per fer emprenyar encara més al catòlics del nostre país. No valen aquestes acrobàcies Sra. Margarit, aquí a Catalunya, a Espanya i a Europa, la gran majoria social professèm el Cristianisme, no valen aquests salts de perxa per eludir la realitat religiosa nostra, podríem dir que se li veu a vostè el llautó. Sap molt bé que en els exercicis de Sant Ignasi s'hi troba la millor teràpia per les inquietuds de l'ànima interior, sap molt bé que no ens calen els filòsofs antics, en tenim de millors en la nostra tradició cristiana. Però vostè ha fet el salt olímpic, ha cercat els aplaudiments de certes majories socialistes, ja ho endevinem, vostè segueix la moda actual de brandar llenya contra l'Església. Sra. Margarit, clavi tota la llenya que vulgui contra l'Església però per favor no esgavelli la literatura, aprengui a escriure com cal en un diari generalista i a no saltar-se olímpicament el que és obvi, el que tenim cada dia davant dels nassos i no podem silenciar, del contrari els seus lectors li penjarèm un zero al seu treball de redacció.

La Pesta Torna

Sembla com si estiguem en l'Edat Mitjana que torna la Peste, en quant al brot de la grip porcina aparegut a Mèxic, la també anomenada pestilència que figura mencionada en els versets dels càntics dels goigs que és canten a les misses de les diades dels sants protectors en bastants poblacions catalanes, sants protectors que en el seu temps els van salvar de la pestilència. Per tenir un exemple en el Santuari de la Mare de Deu de Bell-lloc en les Gavarres prop de Palamós cada any al mes de setembre és celebra el Vot de Vila del Poble de Palamós. El Vot consisteix en complir la promesa que van fer els palamosins al voltant de l'any 1600 quan durant una pesta (pestilència) molt forta i que va matar a molta gent, els habitants de Palamós van invocar a la Mare de Deu fent una promesa de que si els salvava de la Pesta anirien cada any en peregrinació a peu cap al santuari de la muntanya, i així va succeir, la Pesta va calmar i el poble de Palamós segueix complint cada any la promesa del peregrinatge. De promeses en forma de Vot de Vila la majoria de pobles de Catalunya en tenen i només cal cercar-ho amb Google, i quasi sempre relacionades amb la Pesta. Per sort la Pesta en les versions antigues que causava tantes víctimes sembla que ha sigut extingida però tornen a aparèixer noves variants de pandemies com la del moment present causades per la mutació de certs virus. Realment la mutació dels virus porta de cap als científics actualment i molts ho relacionen amb la demostració de la teoria darwinista, però mutació no vol dir evolució, son dues coses diferents.

Lògica De Sobrevivència

Antigament en les llars la gent és rentava menys que ara i miraven d'aprofitar al màxim el líquid element per estalviar-se la feina de tenir-lo que transportar a grans distàncies amb galledes quan no tenien la font d'aigua ben aprop. Estan escrites en les històries tradicionals costumistes algunes curiositats referent a que en les llars de gent humil treballadora quan és banyaven en la banyera és posaven dintre a l'aigua en el següent ordre: primer el pare de família, seguidament els demés homes de la família per ordre d'edat, seguidament les dones també per ordre d'edat, seguidament els nens també per ordre d'edat i per últim les criatures. Ja no cal ni dir que els últims que eren les criatures devien trobar l'aigua feta un brou ple de porqueria que devia fer fàstic i sembla que l'ordre de entrada en la banyera hauria de ser a l'inrevés peixant les criatures en primer lloc a fi de que almenys estrenessin l'aigua completament neta aquests familiars més delicats de la casa com eren els infants i els recent nascuts. Però parlant amb el meu amic Antoni hem arribat a la conclusió que aquest ordre aparentment il·lògic tenia que amagar algun secret que no és veu a senzilla vista. Cal tenir en compte que en els temps antics generalment només treballava el pare de família i era el que mantenia a tota la família amb la seva aportació i fins a cert punt convenia que estrenés l'aigua neta de la banyera a fi de no agafar cap infecció ja que en aquell temps la gent és morien joves a causa de malalties infeccioses generalment. Després seguint l'ordre amb posar els demés homes de la família que eren els que també treballaven, després les dones i per últim les criatures, aquest ordre aparentment poc cavalleresc havia que tenir per força el seu secret de sobrevivència perquè els que no treballaven y no mantenien a la família podien arriscar-se a posar-se a la banyera amb l'aigua bruta i si és morien per una infecció la resta de la família seguia sobrevivint almenys amb l'ajuda del pare de família i els demés homes que els alimentaven amb el seu treball. Després sobre el posar a peixar les criatures en l’últim lloc, podem entendre que en aquell temps de criatures en les llars n'hi havia moltes ja que naixien molts fills, no com ara, en aquell temps les famílies eren generalment molt nombroses i edemes hi havia molta mortalitat infantil de manera que sobrevivien els infants més resistents que havien superat alguna infecció de petits i la mateixa naturalesa feia la selecció dels més forts. En resum podríem dir que, en aquells temps el pare de família i els demés homes eren els portadors a la llar dels medis de sobrevivència amb el treball i calia protegir sobretot a aquests que treballaven perquè no emmalaltissin i no manquessin al treball a causa d'una infecció per l'aigua bruta. En canvi referent a les criatures petites no hi havia cap problema perquè si emmalaltien ja en naixien contínuament d’altres per suplir-les, de criatures no en mancaven mai en cap família n'hi havia en abundància. Tenint en compte aquestes reflexions trobem lògic que és donés al pare de família i als homes molta més categoria que a les dones i a la resta de membres de la llar i posessin les criatures a l’últim escalafó. Si alguns grups de les feministes no ho veuen clar que diguin quelcom, la sobrevivència d'aquells temps antics exigia aquest procediment.

Creació-Evolució- Església

S'està acabant de celebrar a Roma un congrés sobre Darwinisme i estem esperant els resultats de les conclusions per part de l'Església. Els católics realment no els hi arribem ni a les soles de les sabates als protestants en la ciència de l'origen de la vida, podem veure aquest vídeo d'Evolucionisme Teista que és el que admet l'Església católica i veurèm que comparat amb els altres vídeos creacionistes evangélics, es un nyap.
Vídeo d'Evolucionisme Teista Católic http://www.youtube.com/watch?v=zRG_K0-qr48 -----------------------------------------------------------------------------------------------
ALTRES VÍDEOS CREACIONISTES EVANGÈLICS

Qui Ha Assassinat A La Marta??

Avui dilluns 23 febrer 2009 com cada dilluns surt un artícle d'opinió d'en Manuel de Prada al diari ABC. Ja no cal ni dir que els independentistes catalans em titllaràn de guillat per ser jo un lector de similar diari dretà conservador. Però cada dilluns el punxo sobretot per llegir l'artícle d'en Manuel de Prada que per la seva juventut es un geni de les lletres i del SENY. Avui parla de qui va ser en realitat el que va assassinar a la noieta Marta del Castillo, la noieta que després la van tirar al riu i a hores d'ara encara cerquen el seu cos. Les noticies apunten en que va ser un dels seus amics però en Manuel de Prada ens explica que l'assassí principal va ser l'ambient permisiu. Diu també que amb les lleis actuals és procuren amagar els càstics que s'imposen als delinqüents i en canvi és fan ben públics tots els delictes possibles, sobretot amb els medis de comunicació que hi treuen bon negoci amb el morbo. Tot a l'inrevés de que com les lleis ho estipulaven en èpoques antigues que, els crims és procuraven amagar el més possible per no contagiar en ser imitats, i els càstics és procuraven que siguessin ben públics per espantar com més millor als malfactors, i ja no cal ni dir que les penes son toves avui contra els criminals, tant toves que viuen millor tancats a la garjola que no pas en llibertat tenint que lluitar per trobar feina. L'article d'en Manuel de Prada no te desperdici y esperèm que el tinguin penjat a la Xarxa per molt temps. S'ha de llegir complert fins al final y podrèm veure en quina societat actual més absurda ens toca viure.

Celebració Any Darwin

Aquest dia 12 de febrer d'aquest any 2009, és celebra en 150 aniversari de la publicació del llibre L'ORIGEN DE LES ESPÈCIES, del "sinistre" Darwin. La seva dona precisament era una persona molt religiosa i se li va posar en contra de la publicació d'aquest llibre de tal manera que, el llibre va ser publicat més tard del que s'esperava. En Darwin era casat amb una cosina seva i van tenir uns 10 fills. El Darwinisme a partir de Darwin va resultar una excel·lent excusa per atacar contra les creences religioses especialment contra les esglésies cristianes que predicaven els 6 dies de la Creació, i fins les hores l'Església Catòlica encara era capdavantera en dominar sobre certes ciències naturals que s'impartien en l'ensenyança a les escoles. La qüestió és que els darwinistes el més segur és que actualment celebren els 150 anys de l'error, de la mentida, de la patinada o del que vulgueu, però a ben segur que no celebren els 150 anys de cap encert perquè les teories d'en Darwin vistes amb els medis tecnològics d'avui dia, no poden ser vertaderes. En Darwin només treballava amb un microscopi d'una sola lent, com una lupa, i avui tenim microscopis electrònics que poden mostrar la complexitat d'una sola cèl·lula i la veiem tan complicada com un microcosmos en miniatura. Hi ha una part del seu llegat que si te demostració científica i és el canvi que fan algunes cèl·lules vers a processos d'optimització cap a una adaptació dels éssers vius en el medi natural canviant però, no esta demostrada la teoria de l'especiació que consisteix en el naixement de noves espècies a partir d'unes poques o única espècie original. El Darwinisme actualment s'ha convertit en un dogma científic, i qualsevol professor, qualsevol científic, qualsevol polític que li vagi en contra de forma contundent, aquesta persona és destituïda, defenestrada, i apartada de manera fulminant de la seva carrera en un cárrec públic. Els "dogmes" que son obligats a creure i a professar son uns quants en la societat, en realitat consisteixen en allò políticament correcte que creuen la majoria de ciutadans. Que ningú faci el viu i vulgui ser massa intel·ligent, s'ha de aparentar ser una mica tonto i tot anirà sempre rodat. Però es molt avorrit això de estar-se callat sempre, així que bla, bla, bla....contra Darwin.

El Discurs De N'Obama, Réplica

El discurs de l'estrena presidencial de n'Obama, replicat per en Silveri Garrell i aplicat als problemes actuals de Catalunya: ----------------------------------------------------------------------------------------------
-----No crec en aquesta "incapacidad col·lectiva", més aviat la incapacitat es del col·lectiu reduit dels que remenen les cireres, però no del col·lectiu general dels ciutadans.
----- La propera generació hauria de "rebaixar" mires mirant preferentment cap a baix als més humils, i no, "aixecar" les mires mirant cap a dalt als més encimballats .
-----Suposo que això de "no protegir estrets interessos" deu voler dir el que ja sabem de no afavorir els sous dels banquers, com a primícia urgent del moment present, encara que ho podem allargar però, segur que als humils no els toca rés de la propietat dels "estrets interessos".
. --- El govern si que serveix per quelcom, el problema es saber si els que governen als que governen que com ja sabem son els banquers, serveixen per quelcom o s'haurien de reciclar.
-----O doncs, en quant als diners públics, perquè posen tantes ambaixades de Catalunya a l'estranger amb aquests pressupostos monumentals ??, no n'hi hauria prou amb quatre pagesos amb barretina??.
-----Se suposa que qui governa ja te l'ull ben atent però, amb preferència ben atent a guanyar les properes eleccions, el demés és secundari per desgracia.
-----Per opinar de l’Economia s'ha de ser economista de carrera però, per fer rendir certs diners que és regalen tothom pot opinar. Caldria afavorir als humils però com que la majoria no tenen feina es una ocasió per fer-los treballar amb tot el temps que disposen lluire anant a classe per formar-se a canvi del menjar de Càrites, es un detall económic que ens passa desapercebut.
----Això d’"oportunitats per a tothom" em sona a conte xinés, no hi poden haver "oportunitats" sinò hi ha feina a mansalva, hem de començar donant llocs de treball encara que sigui de xivats de cantonada per evitar lladres.
.----En quant a les energies malbaratades, que regali la Generalitat més facilitats per posar energies alternatives especialment les solars, ara que diuen que les ajudes en subvencions han baixat.
----Estic d'acord amb els VALORS que diu que son molt antics i vells per fer front a reptes que son nous i que aquests valors s'haurien de conservar. Doncs, ja ho tenim solucionat: en lloc de matrimonis d’homosexuals en direm lleis de parelles, i que sols tinguin avantatges fiscals les parelles d’home i dona, i encara més, en el diccionari català conservar la definició de MATRIMONI tal com ha sigut fins ara.

Israel I Hamas

La millor imatge que he trobat que amb ben poca cosa diu bastant de quins son els uns i quins els altres. Els de Hamas tenen l'estratagema de escudar-se darrera les dones, les criatures i els civils, per impedir que els israelites bombardejin els seus edificis. Perque després ens surtin tota la parafernalia socialista espanyola cridant pels carrers i atacant contra el poble jueu que te tot el dret a defensar-se. Però com ja he dit en algún altre artícle, en el moment actual a Israel li resulta molt més difícil vèncer als seus enemics perquè la guerra que fa ja no és contra els pobles idòlatres sinó contra els pobles que també creuen en el mateix Deu encara que l'anomenin Alà. Abans en els capítols bíblics de l'antiguitat quan els israelites assatjaven una ciutat per conquerir-la als seus enemics tocaven quatre trompetes i s'ensorraven els murs de les ciutats com per art de magia (per miracle), però aquests miracles només resultaven quan els seus enemics eren febles en l'aspecte espiritual pel fet de ser uns idòlatres que adoraven a uns deus amb forma d'animals molt lletjos. Però actualment ja no valen les trompetes de Jericò, ara els Deus demanen una altre opció....¿¿tal vegada la conversió al Cristianisme dels mateixos jueus????

La Bruixa Emprenyadora

Com alguns navegants de la Xarxa ja haureu notat, ens apareix de tan en tant un anunci on hi ha una bruixa molt lletja amb una dalla que en el moment de passar el nostre ratolí dintre de l'anunci se sent una veu cridanera que riu "ooooJajajajajajaja", de manera tétrica, fent l'ullet, i a sota un ròtul ens invita a fer un estudi personal de la nostra vida per endevinar el dia i moment de la nostra mort. Realment es un anunci publicitari que no entenc com les lleis vigents el permeten ser present a la Xarxa tot i que, només és propaganda de la bruixeria en general sense fer referència a cap empresa concreta. Per causa d'aquest anunci que surt contínuament i és de molt mal gust he tret la publicitad dels mes blogs ja que, aquesta mena d'anuncis com també els anuncis del Tarot son molt difícils de filtrar amb el procediment de Google-Adsense. Per molt que els filtrèm tornen a aparèixer amb un nou codi de vincle associat, i cada vegada canvien el codi de vincle com si fòssin uns virus que evolucionen per sobreviure al sistema immunològic que els ataca. La publicitat a Internet actualment es un problema: hi ha massa bruixeria, massa homosexualitat, massa tarot, massa prostitució. Ens trobem que fem un escrit dient alguna cosa contra els matrimonis homosexuals i com que el sistema d'Adsense de Google és automàtic fa sortir en la nostra página anuncis de material relacionat amb les paraules claus de l'escrit que en aquest cas es la paraula mateixa "homosexuals", i després ens trobem que mentre fem una apologética contra matrimonis homosexuals, per la columna lateral ens surten anuncis de contactes gais. Realment és un problema molt emprenyador i per aixó he optat per treure els anuncis de moment. A veure fins quan haurèm d'aguantar la bruixa cridanera de la dalla, me la trobo fins i tot en la sopa.

El Joc de l'Àngel

Aquest títol d'un llibre EL JUEGO DEL ANGEL que ha sigut guanyador de no recordo quin premi milionari sempre m'ha fascinat per la seva altura celestial i misteriosa. Per una altre part trobo que precisament per tenir aquest títol rallant a la religió, el llibre en qüestió ha sigut un gran èxit de vendes en tot l'Estat Espanyol i l'estranger, i es un gran contrast ja que precisament títols així només criden l'atenció de minories en lloc de majories, més aviat a gent de missa, que no, a gent de carrer. Doncs repeteixo que, el títol EL JOC DE L'ANGEL, realment em te fascinat fins a les meves entranyes, perquè els àngels pel que veiem poden "jugar" i això es comença a posar interessant ja que els jocs de pilota que en diuen "futbol" a mi personalment no m'han agradat mai com a espectacle i en canvi aquest JOC DE L'ANGEL ja es un joc diferent que si que m'agrada perquè hi veig en ell no a una persona humana, sinò a molt més que a una persona, a una super-persona, com al personatge Supermàn de les pel·lícules. En realitat el llibre d'en Carlos Ruiz Zafón no porta rés dels àngels a pesar del títol i AQUÍ tenim la crítica que li fan els que l'han llegit, i mes aviat porta molt de dimonis, assassins, sexe i morbo. Torno a repetir que estic fascinat pel títol EL JOC DE L'ANGEL però, no pel contingut del llibre milionari de premi i de vendes que, a ben segur no tindré la paciència de llegir mai perque no m'ha agradat mai la novel·la. Realment, la novel·la es allò que la gent de carrer compren sempre més perquè cerquen l'evasió que significa deixar de pensar en els conflictes diàris per imaginar-se vivint en una altre món i quedant sumergits en els personatges de la novel·la. ¿¿Perque m'he embolicat tant amb el títol d'EL JOC DE LÀNGEL ??. Doncs perquè aquest títol forma una frase molt curta de només quatre mots que explica un misteri, un MISTERI que he posat en un altre artícle en el qual faig propaganda d'un altre llibre i precisament d'un llibre escrit per un bon amic meu que no gaudeix gaires vendes perquè no es de novel·la i més aviat es d'assaig el seu llibre, tema que no fa saltar gaire les vendes perque a la gent del carrer no els agrada pensar, o si, els agrada pensar per resoldre jocs d'escacs i jugades de cartes, o bé si, pensar en recerca d'intrigues criminals novel·lístiques, y crec que m'explico. Per últim haig de dir que el llibre del meu amic (de poques vendes), porta el "misteri" que anomeno més enrera i aquest "misteri" no l'he llegit encara mai en cap altre llibre que no sigui el llibre que anomeno del meu amic. Molt interessant això dels àngels jugadissos però en quant a EL JOC DE L'ÀNGEL a que em refereixo, més aviat és tracta d'un àngel malparit que supera tots els personatges de les novel·les de sang i fetge escrites i encara per escriure, només que, la gent del carrer a l'hora de comprar un llibre per llegir prefereix la ficció abans que la realitat. Però és que generalment la realitat supera la ficció.....qui vulgui que investigui.

Giordano Bruno, l'Heretge

La historia de l'heretge Giordano Bruno ens pot ajudar a fer certs aclariments en els fets que passen avui entre Religió i Ciència. Per començar cal recordar que Giordano Bruno va ser cremat a la foguera per haver sostingut unes teories que afirmaven la possibilitat de l'existència d'altres móns habitats en l'Univers ademés de laTerra, i per aquestes teories el van cremar a la foguera amb la sentència firmada pel Papa d'aquell temps. El Papa concretament firmava una ordre que consistia en el lliurament d'un religiós a les mans seculars, o sigui, a la justícia civil, i aquesta justícia civil era l'encarregada d'executar la sentència. En molts decrets papals medievals els papes deien que els heretges havien de ser lliurats al "braç secular" (justícia civil), i podem trobar aquestes decrets penjats a Internet. En aquells temps això funcionava d'aquesta manera. Avui en dia la mateixa Església Catòlica ja aprova les teories d'en Giordano Bruno i no te cap inconvenient en acceptar la possibilitat de l'existència d'altres móns habitats. Realment, l'Església és va equivocar condemnant a Giordano Bruno, i en aquest cas la patinada de l'Església va ser grossa ja que el van condemnar a mort, i molt diferent del personatge Galileo que a aquest només el van condemnar a quedar reclòs a casa seva. Giordano Bruno també predicava amb els seus escrits que la Religió tenia que ser independent de la Ciència sense entreposar-se. En realitat la cosa no és tan senzilla perquè la forma com s'ensenya la ciència pot ser moltes vegades també una anti-religió disfressada. Per posar un exemple tenim les teories darwinistes que neguen a Deu Creador i tot ho redueixen a l'evolució biològica. L'altre contrapunt es la teoria creacionista que considera l'existència de Deu en l'explicació de la naturalesa. Les dues teories son Ciència, i si és pot ensenyar l'una en les escoles, també s'hauria de poder ensenyar l'altra, sobretot en una societat democràtica. En l'època de Giordano Bruno no hi havia democràcia i per això va prevaler el grup de pressió més poderós que era l'Església però, la patinada esglesial no es que fessin pressió contra éll, fer pressió es política llegítima, la patinada va ser la sentència de foguera. Actualment els grups creacionistes americans fan molta pressió contra el governs dels EEUU perquè s'ensenyi el Creacionisme a les escoles, fan el que permet la llei i el sentit comú, fan política partidista i fer política es legal, les fogueres no les causa el sentit comú sinó la manca de seny i ja es una altre historia. La Religió no podrà ser mai independent de la Ciència perquè les dues van interconnectades mitjançant la filosofia que també és una ciència. Totes tres formen un paquet indivisible. En el cas de Giordano Bruno l'Església hauria d'haver considerat "no probable" la teoria d’en Bruno i llestos. Com també en les teories del Creacionisme es consideren els altres móns habitats com a possibles però no probables, i queda clar sense imposar cap dogma. En el cas de Galileo de la Terra girar en torn al Sol, el Gènesi no especifiqui rés i més aviat el Gènesi posa la Terra com a centre de l'Univers i poca cosa més, però l'Església és va decantar per la teoria que més dominava en l'ambient imperial per no dir "social" d'aquell temps, i l'Església és va posar a favor de la reialesa amb la bona intenció de defensar La Bíblia. Tenim doncs que avui dia l'Església aprova les teories d'en Giordano Bruno dels altres móns habitats però no fa cap declaració concreta del seu grau de credibilitat i penso que l'hauria de fer perquè si ho relacionem amb el naixement de Crist aquí en aquesta Terra, la probabilitat de que Crist s'hagi encarnat en altres galàxies es molt dubtosa, i també que el seu sacrifici en aquesta Terra per als habitants d'altres móns també es molt dubtós, segons les escriptures bíbliques d'un Salvador que ha vingut i ha mort crucificat una sola vegada per a tots els homes i dones. Per tant, l'Església hauria de decantar-se per considerar els altres móns habitats com "possibles però no probables". Però veiem que l'Església es posa de banda de certa opinió majoritària sense acabar d'aclarir massa cosa i em recorda el cas Galileo i el cas Bruno però, a l'inrevés. Sobre aquesta materia hi hauria d'haver un capítol en El Nou Catecisme que ho tractés però, ho he mirat i no ho he trobat.-----------------------------------------------------------------------------------------Per una altre banda, L'Enciclopèdia Catòlica ens dòna una altre versió diferent de la Wikipèdia sobre Giordano Bruno . Per complicar-ho encara més, al final no sabrèm a qui hem de creure ja que els papers del seu judici van desaparèixer. Algú que sigui expert en el tema hauria d'editar la Wikipedia i corregir la biografia del personatge Giordano Bruno.

He Vist la BELLA

Acabo d’anar al cinema a veure la peli BELLA. Es una pel·lícula que s’ha fet amb un pressupost reduït i no se’n poden esperar masses espectacularitats. No surt cap escena de sexe i a ben segur deixarà decepcionats a alguns que esperaven veure aquest pastís que no falta mai en la majoria de pel·lícules per fer més vendible el material. Generalment apareixen molts primers plans dels personatges destacant les cares guapes sobretot dels dos protagonistes joves, el noi i la noia. Surten escenes rodades dintre la cuina d’un restaurant on els diferents plats apareixen en primers plans i et fan agafar una gana de posar-te a menjar de campionat, per la varietat de menús que s’arriben a veure. El missatge de la peli és un missatge bastant amagat com si diguéssim, i s’ha de llegir entre línies per poder treure’n l’entrellat. Una noia embarassada que no és veu capaç de criar un fill per problemes de manca de diners i que vol avortar, coneix a un noi es fan amics i al final el fill que esperava la noia se’l queda el noi prèviament amb un pacte entre els dos. El final de la peli es una sorpresa, el noi esta jugant a la platja amb una nena de 6 anys que resulta ser la filla de l’embaràs polèmic de la noia de la historia, després arriba la noia donant a entendre que havia estat absent uns quants anys i li diu a la filla petita ¡¡tu ets Bella!!. Es l’únic moment de la peli que surt el nom de Bella, i representa el nom que van posar a la criatura del embaràs polèmic. Es una peli que porta un missatge amagat en forma de campanya anti-avortista, però ben amagat perquè les bruixes no surtin amb les escombres, o millor dit, perquè les avortistes no surtin a brandar pancartes reivindicatives contra la pel·lícula. Missatge amagat, i les bruixes no han cridat. Tots els que se senten cristians haurien de veure aquesta pel·lícula encara que només sigui per donar uns euros per fer-la famosa. Realment es un film que marcarà un abans i un després en el tema de que tracta, i espero que altres productors cinematogràfics s'atreveixin a explotar el tema dels embarasos no desitjats. Esperèm que les bruixes no surtin amb les escombres cridant contra la peli encara que, tot podria ser....

A Contravent

Els cristians hem de defensar allò que es nostre, i la creu (Sant Crist), es una tradició ben nostra i de tota Europa. Si com a cristians volem o fem els ulls grossos en quant a la seva desaparició de les parets dels centres públics, ens estem suicidant culturalment i espiritualment. No hi veig altre alternativa. Ser cristià no consisteix en còrrer segons el vent que bufa sinò que moltes vegades és un còrrer a contravent. En això del Crucifix molts cristians s'han apuntat a la cursa a favor de la moda imperant, la cursa molt popular de les masses socialistes, la cursa a favor del vent que bufa per estelviar-se esforços de cames, la cursa dels que surten en els mitjans, la cursa d'allò políticament correcte, i faltaria molt més. El que és important des católics es que siguin ferms en la seva fe però pel que veig ni tan sols els cristians de Catalunya es destaquen defensant el Crucifix, pel que dedueixo que aquests cristians no deuen ser ferms en la fe. Defensar que el Crucifix es quedi penjat a les parets dels llocs públics no es cap integrisme desfassat sempre que és faci sense violència i democraticament, però pel que veiem, la cristianitat catalana, no diu ni piu, només a http://www.e-cristians.net/ i a http://www.forumlibertas.com/ s'atreveixen en aquest temes, en les demés pagines cristianes catalanes rés de rés.

Treure el Sant Crist

Sembla que ho assoliràn de treure el Sant Crist dels llocs públics, especialment de les escoles de mainada, el mateix que s’exigeix en quant a la vestimenta dels alumnes de no portar signes distintius de religiositat. En aquesta societat tot és possible, és una societat que es decanta segons la majoria i d’això s’en poden esperar a vegades barbaritats impensables, encara que, és el sistema menys dolent de govern que existeix això de la democracia. Si treuen el Sant Crist cal pensar que hi posaràn al seu lloc i quasi em decanto que al seu lloc hi penjaràn una imatge que faci referència al sexe, no hi veig cap més “alternativa”. Els aniria bé el quadre de Picasso de les senyoretes d’Avingnon, així al menys els nanos pensarien en alló que el Govern Socialista vol que pensin, però, ¡¡¡caram!!, també s’emprenyerien els musulmans. A lo millor aniria bé penjar-hi la imatge de Santa Teresa tota embolcallada amb hàbit, vel i babero, l’ideal de vestimenta musulmana per les dones. Per altre banda, no crec que arribin a penjar-hi el puny i la rosa socialista, encara que se’n deuen morir de ganes. Aixó ja és massa bogeria tot plegat, ja comença a fer pudor de txeques. Un article molt interessant AQUI.

L'Exit d'Un Blog

Per tenir éxit en Internet no cal ser gaire intel·ligent, amb una mitjana de capacitat cranial i dient bestieses en forma de boniques paraules poètiques, especialment en tema amorós, l'èxit esta assegurat, ho podem veure en aquest personatge de Madrid que fa ben poc temps que ha començat el blog, concretament des del Juliol del 2008, i el seu comptador de visites que te en el perfil li marca 16.900 visualitzacions que vol dir les vegades que han visitat el seu perfil, aquestes xifres tant elevades només des del mes de juliol fins al mes de novembre del mateix any 2008. També en l'únic blog que te obert podem veure que en cada entrada arriba a recollir unes 30 respostes de mitjana generalment fetes per dones que, les hi cau la baba de llegir les "boniques" paraules que escriu i és pixen i tot de contentes en els escrits de les respostes. Realment és així el fenòmen d'Internet, guanyen els tontos, com també tots sabem la historia del xaval que és va fer famós començant amb l'intercanvi d'un clip (grapa d'oficina) i al final va acabar amb l'intercanvi d'una casa. La més vulgar ordinarietat posada al pedestal de la fama i adorada al final com si fos un "deu". Els que vulguin ser famosos en la Xarxa ja s'ho poden començar a plantejar: demostrar notable tontesa i escriure només paraules de color rosa. En canvi els que volem ser seriosos, que critiquem als polítics de torn, que donem la cara arriscant-nos, que defensem als desvalguts, que fem escrits profunds, que anem en contra d'allò políticament correcte, i altres treballs de recerca i d'investigaciò, ja podem fer-nos el pensament de que en rares ocasions tindrem molts lectors. Però que hi farèm, el mon és així i la Xarxa només és un reflex d'aquest mon real, d'aquest mon plé d'imbecilitat intel·lectual.

Uruguay, El President Parla

El president de la República de L'Uruguay acaba de fer un discurs impresionant i n'hi ha per felicitar-lo. Qui el vulgui felicitar, la pàgina d'HAZTEOIR ja posa els vincles per fer-ho. El discurs es en contra de l'avortament i cal tenir en compte que el president de L'Uruguay no és precisament de la dreta resclosida sinò que és de l'esquerra. Es una lliçó per als nostres polítics espanyols de pa sucat amb oli que, només tiren a favor del vent que bufa. El discurs aquí http://www.hazteoir.org/node/15519

Obama President

Ja tenim a n’Obama president dels EEUU, i els sociates espanyols estaràn que saltaràn fins al sostre de contents. Segons les meves observacions respecte a la victoria abrumadora de n'Obama, gran part dels votants i votantes el van elegir perque era guapo, jove i sobretot més alt d'estatura que en Mccain, i aquest últim a ben segur que haurà perdut per ser un "rexonxo", la majoria de gent vulgar vota les perfeccions físiques abans que les intel·lectuals, i és clar que els jeparuts les tenen totes de perdre per molt llestos políticament que siguin. Visitant alguns fòrums s’ha m’ocorregué posar alguns comentaris per fer critica i per fer exercici mental que va bé quan un és fa gran. Començant per la mort sobtada de la seva àvia precisament el dia abans del referèndum que n’hi ha suficient per sospitar que és massa casualitat que la malaltia de la seva àvia donés puntualment per aguantar-li la vida fins el dia abans de ser proclamat guanyador, més bé podem entendre que la mort de la seva àvia podria haver sigut planejada amb anterioritat (en el cas d’un coma irreversible) per fer-la venir bé, mitjançant una injecció de morfina en el moment clau perquè servís de propaganda electoral exactament el dia abans d’eleccions, i després la injecció de morfina passava a semblar una eutanàsia natural. Aquesta mort més aviat l’afavoria electoralment, que no pas, el perjudicava, perquè les desgracies familiars mouen la compassió del electorat cap al candidat que pateix, i sembla que el llagrimeig el podia afavorir. Potser algun dia s’aclarirà aquesta mort o tal vegada serà un llast que haurà d’arrossegar sempre com una petita “trampa” que van cometre els seus familiars el dia abans de ser guanyador. En quant al vendaval que suposava n’Obama, o més ben dit l’HURACÀ, ho podríem comentar dient que la gran majoria ha votat en la direcció d’on bufava el vent, sent aquesta opció molt típica de la plebs no gaire il·lustrada que es deixa manipular per qualsevol popularisme. La veritat es que jo esperava i volia que guanyessin en Mccain i la Palín i he quedat decebut de tot plegat perquè creia jo que la figura de la guapa i intel·ligenta Palín arrasaria molt i al final hem vist que només ha servit de nineta “Barbie” decorativa. També n’Obama es un partidari de l’avortament sense límits i precisament l’actor Eduardo Verastegui en fa una contra-propaganda en el seu vídeo, i la llàstima es que sigui partidari de l’avortament aquest Obama quan en el seu país les criatures avortades son en gran majoria hispanes i negres abans que blanques, detall curiós de n’Obama que va en contra de la seva pròpia raça en aquest sistema d’eliminar criatures que també en diuen Holocauste. Es una persona n’Obama més aviat “atentable” abans que qualsevol altre pel fet de ser negre i caldrà que la CIA vigili bé el seu entorn i tots els blumerots que l’envolten. Abans de l’atemptat del president Kennedy els polítics americans presidencials només eren vigilats mitjançant uns escortes molt eficients, i a partir de l’atemptat d’en Kennedy la vigilància és du a terme edemés del escortes també amb un equip de detectius secrets controlats per la CIA, tot un entramat d'ordinadors interconnectats, i amb tot un cervellàm dedicat a vigilar. Obama, nano, que Deu et guardi per molts anys, i que Deu beneeixi també a l’Amèrica, amen.

Gallardón, Súmmum-imbe...

No se quin qualificatiu és mereix l'alcalde de Madrid però l'he posat a mitges lletres en el títol de l'article. Resulta que acaba de prohibir unes manifestacions que s'estaven preparant per recòrrer els carrers de Madrid, fent campanya en contra de l'avortament. L'alcalde Gallardón ha fet unes declaracions surrealistes dient que per no sé quins motius de "seguretat" no podia de part de l'Ajuntamant concedir el permís per les citades manifestacions. Però pel que veiem en cas de les desfilades dels gais no ha tingut cap vegada l'Ajuntament madrileny negatives a l'hora de lliurar els permisos pertinents. Ja sabem que allò políticament-correcte és el que domina però, amb aquesta murrada l'alcalde madrileny es guanya el premi de la súmmum-imbe...t.

Jaume Reixach, torna

Jaume Reixac torna amb les seves perles literàries immorals i vegem un tros del seu article a El Punt Diari del diumenge 26-10-08, en la secció Punt de Vista, titulat El Portaveu Episcopal, i que és tracta d'una crítica a'n Martinez Camino i als bisbes centralistes espanyols en general però, la perla literària en qüestió és el seu últim paràgraf de l'article quan parla dels embrions. Diu així: ----"Costa de creure que els bisbes no sàpiguen que un embrió és una promesa de vida, però no una vida, ja que encara no té els òrgans necessaris per tenir-la de manera autònoma". --------Contestant aquest paràgraf podem insertar uns versets de l'Evangeli d'en Lluc, que precisament Lluc era metge per encara embolicar més la troca: (((Aquells mateixos dies, Maria se n'anà diligent a la muntanya, a la província de Judà, va entrar a casa de Zacaries i saludà Elisabet. Quan Elisabet va sentir la salutació de Maria, l'infant li saltà dins del ventre, i Elisabet quedà plena de l'Esperit Sant; i va exclamar amb veu forta «Beneïda tu entre les dones, i beneït el fruit del teu ventre! ¿I d'on em ve, això, que la mare del meu Senyor em vingui a trobar? Perquè, així que ha arribat la teva salutació a les meves orelles, l'infant m'ha saltat d'alegria al ventre. I benaurada la qui ha cregut que es complirà tot allò que li ha estat dit de part del Senyor.))) (Biblia de Montserrat)

Falten els versets anteriors a aquests que no cal posar per no emplenar massa però tothom pot consultar l'Evangeli d'en Lluc en la mateixa pàgina del vincle Biblia de Montserrat i veurem que Maria feia pocs dies o poques hores que acabava de rebre la salutació de l'àngel en el moment considerat que és donà l'Encarnaciò del Verb i per tant, Maria tot just acabava de concebre i portava l'Embriò (amb majúscula) molt petitet aproximadament d'un centímetre. Llavors Maria se'n va a saludar a la Isabel quan aquesta estava embarassada de 6 mesos, i l'infant del ventre de la Isabel (el fetus com alguns poden considerar) va saltar de goig al sentir la presència de l'Ésser de les entranyes de Maria. Realment es un misteri com els dos fetus que porten les dues dones embarassades, -un de poques hores o pocs dies i un altre de 6 mesos- poden sentir-se la proximitat l'un de l'altre com si tinguéssin telepatia. Podem entendre que eren molt més que uns senzills fetus i aquesta part de l'Evangeli de LLuc (Lluc metge) ens diu que en el ventre de les dues dones hi havia dues persones, encara que persones en el seu començament -no sols dos conglomerats de cèl·lules-, i sobre aquestes petites persones hi reposava l'Esperit de Deu. La cosa queda clara perque després alguns diguin que han estudiat teologia católica i no acaben de copsar aquests versets fonamentals de l'Evangeli, però més aviat no ho admeten per no ser catalogats de "fonamentalistes". En Jaume Reixach es un escriptor eclesiàstic que només ataca contra la jerarquia i s'ho carrega tot a dojo però, no pot presumir afirmant que l'embrió no es una persona perque la seva condició de capellà católic amb l'Evangeli que sempre porta a la ma li fan jugada traïdora. Aaaaah, a aquest pillo, l'evangelista LLuc (metge) li ha replicat. ¿¿Qui pot estar complert per ser totalment independent i gaudir de vida pròpia??. Ningú, ni les criatures acabades de néixer ni els adults que també necessitem l'aire per respirar i les ajudes dels germans per subssistir. Una criatura de 5 anys continua sent si voleu un projecte o una promesa de vida perquè s'esta preparant pel futur, i un futur ben incert precisament. Si ens posem a relativitzar, tot ésser humá que no estigui ben situat professionalment pot ser només un "projecte" i rés més. Però, aquests dos embrions que saltaven de contents dintre el ventre de les dones bíbliques, tiren per terra totes les argumentacions dels avortistes, i encara molt més, dels avortistes que porten per ofici-benefici sota el seu braç l'Evangeli d'en Lluc metge.

(Nota:
Existeixen en la Xarxa tres personatges que porten el nom de Jaume Reixach, un és el capellà del que parlo germà de l'actor Fermí Reixac i aquest actor te un fill propietari d'un restaurant a EEUU i què és diu precisament també Jaume Reixach, i el tercer és el periodista director del semanari El Triangle que també és diu Jaume Reixach, tot una barreja de "Jaumes Reixacs" que al cercar-los amb Google s'han de destriar. )

Burxeta, escolta...

En Burxeta parla de mi en el seu blog, diu "aquell desgraciat de les comarques gironines que s'ha especialitzat a fer comentaris totxos a tots els blogs". No hi ha dubte que soc jo, en Silveri Garrell, pocs més o quasi cap és dediquen a picar en la majoria de blogs. En primer lloc li dic a'n Burxeta que moderi el seu llenguatge i no tracti de "desgraciat" a qualsevol per la mínima raò de que no li agradi el que escriu tal o qual persona. En Burxeta és un cas ben especial, fins ara ens feia unes cròniques esglesials magnífiques i el dia després de l'ordenació del nou bisbe de Girona ens deixa abandonats en el més profund silenci i en lloc d'informar-nos ens posa un article que parla de formatges, realment tota una presa de pel per part d'un articulista de la seva categoria. La cosa és ben simptomàtica, acaba de tancar els comentaris del seu blog tot just quan ha pres possessió el nou bisbe de Girona. Burxeta, vas equivocat, un troll es una altra mena d'internauta que fa emprenyar però a base de mala educació, jo mateix no crec haver faltat mai a la mínima decència. Més aviat faig crítica i practico la literatura mirant de ser el més original possible, tirant cap a cert humorisme i sense ferir ningú. Segons tu haurien de plegar tots els humoristes de la premsa a causa de les critiques que fan en els seus acudits. Dius Burxeta que fa 15 mesos que tens el blog, doncs jo fa 4 anys que hi estic enganxat, així que de crítiques com la teva amb mala llet n'he rebut moltes. Burxeta, que t’estàs retratant, no admets la crítica i per això censures tots els comentaris crítics, pot ser una senyal de que no tens cap resposta i l'hauries de tenir, ets un teòleg, tens molts estudis. Tampoc t'aprovo la qualificació solapada que fas de manera despectiva contra la Tribu Barcelonina que sempre es posava amb comentaris al teu blog per criticar. Criticar es allò més normal a la Xarxa, Burxeta, tu mateix ho fas de forma barroera contra la Jerarquia esglesial i després no deixes que et critiquin a tú, alguna cosa falla i els lectors que siguin crítics, que tinguin dos dits de cervell ja poden imaginar qui falla. Em penso que fa bastants dies que no surts del despatx i tot l'enrenou del canvi de bisbe t'ha afectat als nervis, hauries de fer una bona caminada cada dia pujant costers empinats. Burxeta, salut i ens seguirem llegint, i no tractis de desgraciat a ningú. (Imatge de dalt: m'anomena a mí. Imatge de baix: comentari curios demanant opiniò sobre el nou bisbe)

Foc Nou, censura

Ja fa més d'un any son membre de la plataforma de blogs cristians anomenada Foc Nou Blogs Cristians. La cosa funciona de manera que quan un blog treu un article nou, el que se'n diu actualitzar el blog, llavors mitjançant un procediment automàtic el blog que acaba d'actualitzar-se passa a ocupar el primer lloc de la llista de blogs, i així successivament quan s'actualitzen els blogs restants, fins que al final queden en la cua els blogs que fa més temps que no s'han actualitzat. Però en la plataforma Blogs Foc Nou existeix per defecte o per intencionalitat, la funció o més bé la "dis-funció" de que els blogs que queden més retrassats del tot (com es veu en la meva foto), queden sense vincle per poder accedir-hi punxant, de tal manera que no es pot llegir el blog final de la cua. Ja he escrit a l'empresa Foc Nou i no m'han contestat el perquè d'aquesta anomalia però, el més curiós del fenòmen es que el meu blog l'he actualitzat bastantes vegades últimament i encara espero que aparegui en el primer lloc de la llista com li toca. La meva conclusió és que els directius de Foc Nou fan trampa i el meu blog el tenen censurat i per això no el deixen sortir en primer lloc de la graella. Es una forma molt súbtil de censurar, simplement fan veure que és una fallada del sistema i llestos. ¿¿Perquè m'han censurat??. Doncs és senzill d' imaginar-ho només veient les coses que escric totalment crítiques contra el Sistema, el Sistema Socialista en aquest cas, i sobretot perque defenso el Creacionisme. Ara amb aquest artícle actualitzo el blog y veurem com no apareix de cap manera el meu blog en la capssalera de FOC NOU BLOGS.

Pilotar un 747 en cas d'emergència

Si es dòna el cas de que viatgem en aviò i succeeix un segrest o els pilots és queden dormits, i despres l'aviò queda sense comandaments a la cabina, no cal que ens posem nerviosos, no cal que perdem el seny, hi ha soluciò per a tot i en Internet ja han creat les pàgines que ensenyen com pilotar un aviò comercial del tamany d'un Boeing jumbo 747 en cas de que els pilots faltin per alguna anomalia no desitjada. La pàgina que surt en l'enllaç dels Microsiervos es pot traduïr amb l'automàtic del Google i podem aprendre a conduir aquestes gegantines aeronaus com si rés. Cap problema. Primer punxar http://www.microsiervos.com/archivo/aerotrastorno/como-aterrizasr-un-avion-en-emergencia.html i després punxar aquest altre http://artofmanliness.com/2008/09/16/how-to-land-an-airplane/

TV3 25 Aniversari, Missa a Montserrat

(Imatge: clicar i s'expandeix per ser ben llegible.)

He quedat parat quan m'han dit que van celebrar una missa a Montserrat per commemorar el 25è aniversari de la Televisiò Catalana TV3. La cosa no tindria massa importància i és podria considerar com a normal que els 25 anys de la televisió catalana, la nostra televisió, és celebrés amb una missa per part dels nostres capellans catalans amb el seu tocat de nacionalisme capellanesc. Però el problema es la mateixa televisió en subjecte que en les seves pel·lícules fa servir un llenguatge barroer y fins i tot blasfem en algunes seqüències cinematogràfiques de temes policials, de violència, i de sexe. També la protesta que ha aixecat la famosa missa per part de les associacions d'ateus i laicistes, deu n'hi do del sarau que s'ha donat. Però passant més a fons en la citada televisiò, jo mateix ja vaig escriure una carta al president Jordi Pujol ara fa 10 anys quan és va celebrar el 15è aniversari. Qui vulgui llegir la carta la poso en la foto i la imatge es de quan me la van publicar en un diari comarcal. Realment a la nostra televisió li manca molt per millorar, en el seu llenguatge i en el seu respecte al Cristianisme, i abans de celebrar-li misses tant alegrement se l'hauria de fer agenollar per demanar perdó.

Els 10 Misteris

Acabo de fer trampa, he copiat un text d'un fòrum que m'ha semblat molt interessant perque anomena els més grans misteris de troballes que existeixen en la Historia. Ens servirà per cercar-ho més detalladament amb el Google per temes individuals i a ben segur que fent treballar el SENY podem treure algunes conclusions, especialment relacionades amb el Creacionisme del que tracto en l'altre blog L'Arca de Noé. Especialment recomano cercar "el martillo de Londres" que resulta ser de Texas, ja que en Texas EEUU existeix un poblet anomenat Londres, increïble!!!. El que també es ben curiós es que el Martell de Londres no el porta la Wikipedia encara, i tot que aquesta enciclopèdia porta coses de menys importància, més aviat m'inclino que han fet els de l'Enciclopedia resistència a incloure el Martell perquè les seves evidències son massa contradictories amb la ciencia actual dominant políticament-correcte.---------------------------------------------------------------------El text és aquest en castellà: Existen objetos que estan fuera de cualquier contexto historico como El hierro de Wolfsegg, una pieza de hierro de forma más o menos cúbica hallada en una mina de carbón en Wolfsegg, Austria.-Los platillos de Bayan Kara Ula, más conocidos como las piedras de los Dropa; encontradas cerca de Nimu el la región china de Sichuan, en la frontera del Tibet, datadas en 12000 años de antigüedad.-Las runas de Kensington que supuestamente es un objeto vikingo del siglo XIV, encontrado en Norteamérica.-El Hombre de hierro (Eiserne Mann), datado en el siglo XIII.-El Obelisco inacabado de Asuán, en Egipto, que pesa 1150 toneladas.-La Pirámide de Gympie, una construcción escalonada hallada en Gympie (Queensland, Australia).-La Fuente Magna, encontrada en Bolivia. Un bol de cerámica con escritura en Sumerio cuneiforme.-El artefacto de coso, un piedra arcillosa dentro de la cual se encontró una bujía.-Las esferas metálicas de Klerksdorp, Sudáfrica, datado hace 2800 millones de años.-El martillo de Kingoodie, Escocia, datada de hace 460 a 360 millones de años.-El tarro de Dorchester, Massachusetts (EE.UU.), datado hace 320 millones de años.-El mortero descubierto en Table Mountain (California), datado hace aproximadamente 50 millones de años.-El mapa del Creador en Bashkiria, Rusia, 20 millones de años.-La esfera negra de Rusia, encontrada en una mina de Ucrania en 1975, de 10 millones de años de antigüedad.-Objetos microscópicos cerca de río Narada, en Rusia, de hace 300.000 años.-Las piedras de Ica, Perú, a cuyos grabados se adjudican más de 12.000 años de antigüedad.-El planeador Saqqara, en Egipto, descubierto en una tumba.-Las lámparas de Dendera, grabado en bajorrelieve en un templo dedicado a la Diosa Hator.-Los tubos de Baigong, en China.-La radio china, en Galena, de hace 2.500 años.-Los cráneos de cristal en Lubaantun, en Yucatán y Belice, 1400-1500 adC.-El Pilar Ashoka en India, al menos del 423 adC.-La hebilla de cinturón de China, según se dice de aluminio, datada en 265 adC.-La batería de Bagdad, de aprox. entre 250 adC y 250 d.C.-El mecanismo de Antiquitera, encontrado en la isla griega de Antiquitera, que data del año 87 adC.-El mapa de Piri Reis, hecho por el almirante turco Piri Reis a partir de de diversas fuentes.-El bloque de piedra de Baalbeek, en Líbano, que pesa cientos de toneladas, aunque moles ligeramente más livianas fueron movidas por los romanos, que ocuparon la región.-La pagoda negra, cerca de Konarak, en India.-Las figuras de Acambaro, cerca de Guanajuato, México, con supuestas pinturas de dinosaurios.-La lente de cristal de Heluan.-El martillo de Londres.-------------------------------------------------------------------------------------------------- Fòrum d'on he tret la copia http://esencia21.foros.ws/viewtopic.php?... ----------------------------------Aquí també en parlo: Els OOPARTS (definició)

Sindrome de Savant

D'aquesta característica de memòries i habilitats descomunals que posseieixen algunes persones discapacitades en diuen Síndrome de Savant que traduït del francès vol dir “síndrome de Savi”.
Acabo de veure la peŀlícula RAIMAN i he quedat maravellat dels misteris de la ment humana i les possibilitats de que algun dia tots siguem com el personatge Raiman (es veu que en Anglès vol dir RAMÒN). Es un personatge discapacitat que queda sota tutela i cura del seu germà petit interpretat per Tom Cruise. En Raiman és interpretat per en Dustin Hoffman i es un disminuit físic y psicològic que li porta molts problemes al seu germà petit, tants problemes que conviure amb en Raiman és un martiri de no mai acabar. Però en Raiman a pesar de la seva minusvalia física i mental resulta que te unes altres facultats mentals desproporcionades pel càlcul numèric sempre que és tracti de xifres de números molt complicades amb molts decimals. En canvi, li fan una prova i li diuen quants cèntims li sobrarien si d'un dòlar se'n gastés 50 cèntims, i Raiman contesta que 70 cèntims, i naturalment aquesta operació aritmètica senzilla no l'encerta perque és veu que aquesta mínima quantitat de números no és el seu punt fort. Es capaç quan li cau un paquet d'escuradetes al terra de comptar-los amb un cop d'ull per damunt amb la quantitat exacta que son uns 43. El seu germà petit se l'emporta a un casino i en Raiman li endevina tots els números de la sort, sortint després guanyadors del casino amb una bona bossa de dòlars. En Raiman es un malalt dels que en diuen “autista” que consisteix en un estat mental més aviat cap a un aïllament de les persones de l'entorn i a la tendència a viure en un racò propi. La peŀlícula RAIMAN esta basada en un personatge real que és diu Kim Peek i és americà. Aquest personatge Kim Peek encara és més espectacular que el personatge Raiman, no és pot ni cordar el botó de la camisa però te una memòria descomunal que recorda pagina per pagina varis milers de llibres. Esperem que algun dia nosaltres poguem tenir també una memoria com aquest personatge, similar a la memòria d'un Superman, però no crec que sigui en aquesta vida, i si algun dia ens convertim en àngels tal vegada participarem d'aquestes qualitats divines. De moment aquests fenòmens de memories i habilitats descomunals sembla que existeixin providencialment per indicar-nos alguna pista, alguna pista del Més Enllà que ens supera moltíssim en quant a la miseria de persones que som nosaltres en el Menys Aquí. ------------------------------------------------Exemple de memòria fotogràfica d'un noi autista Estephen Wiltshire nescut a Londres. Memoritza des d'un helicopter la ciutat de Roma i després la plasma exactament en un mural. Vídeos de l'Estephen Wiltsire.

Aznar contraataca

L'expresident Aznar acaba de fer-ne una de grossa, rés menys que anar a contracorrent políticament en unes materies molt serioses que li poden costar un perill greu pel seu prestigi personal, o bé a l'inrevés que li poden fer creixer molt amunt el seu prestigi personal, cal mirar-ho de les dues bandes i considerar que una de les dues pot sortir guanyadora en l'opinió pública majoritaria. En realitat s'ha atrevit a dir el que encara cap polític a Espanya no ha dit fins ara, que cal defensar la familia tradicional i que els matrimonis homosexuals son un disbarat. Ja veurèm en que queda tot plegat, potser l'acusaràn d'homofobia i el portaràn als tribunals per haver criticat als sacrosants matrimonis homosexuals. De totes maneres, en Rajoy ja la te ben armada i ja pot començar a emmirallar-se amb el seu antecessor melenut. Un artícle aquí porta les seves declaracions lletra per lletra http://www.hazteoir.org/node/13510

Les Nenes d'en Rajoy

Acabo de fer un descobriment i he quedat bocabadat, però més aviat de tristesa. Les dues "nenes" principals d'en Rajoy, la Cospedal i la Camacho, han tingut un fill per inseminaciò artificial al banc de semen, sent élles mares solteres. Fins aquí tot seria normal si és tractés de les "varones" del Partit Socialista, però del que parlèm és de les "varones" del Partit Popular, aquest partit fins ara de dreta, conservador, franquista, i de missa. Sembla que les ideologies dels partits actuals és disolen entre élles formant una mateixa sopa de tal manera que ja no sabem quins son els uns i quins els altres. Vaig posar un comentari en el blog de la Montserrat Nebrera (aquesta encara no s'ha inseminat), i no creia que el deixessin passar però per la meva sorpresa he pogut veure el meu comentari publicat: és aquest: ----------------------------------------------------------------------------------------------"Caràm, per no dir coll…s , m’acabo d’assabentar que les dues barones principals del PP han tingut fills per inseminaciò artificial. Es tracta de la Cospedal i la Camacho, i el més curios és que la Wikipedia castellana en la biografia de la Camacho posa que no te actualment cap fill, i això que la biografia esta actualitzada recentment perque indica presidenta del PP català des de les dates actuals. Espero, Montse, que no segueixis els mateixos passos d’elles, tenir fills sense tenir marit, no ho trobo recomenable. Les barones del PP m’han decepcionat i això que de guapetones ho son un bon troç, és llàstima que aquestes fèmines esculturals no donin gloria a la Mare Naturalesa."

Berlusconi, i la Immigraciò

Els meus amics m'han enviat aquest text copiat del Diari Avui que val la pena llegir-lo. Tracta de les noves lleis que s'aplicaràn a Italia contra la immigraciò il·legal. Quan les barbes del veí veiem pelar ja podem posar les nostres a remullar, Sr. Zapatero i Cia. També si alguns volen llegir-lo en el blog d'en Salvador Sostres és aquest http://www.salvadorsostres.com/ i només cal posar en el cercador "Berlusconi" i després anar a l'article del 23 de maig del 2008. També es molt interessant llegir els comentaris a l'article que en Sostres ha rebut, en el mateix blog. (Clicar la imatge per expandir-la)

Sarkozý, Religiò, Avions, Creacionisme

Llegeixo avui l’article d’en Foix a La Vanguardia, diu que Sakozý ha fet unes declaracions donant a entendre que en el futur se’ns presenta la panoràmica d’unes societats molt religioses fins hasta pels descosits i que als governs els convé ser respectuosos amb les diferents religions i especialment aquí en Europa ens cal tenir cura de la nostra, la Cristiana. Això es una sorpresa de contrast venint d’en Sarkozý ja que, aquest personatge tan guapo tot i ser un president d’indiscutible intel·ligència no deixa de ser un faldiller a l’hora d’empaitar ties bones tal com ha demostrat amb la Carla Bruni que la va conèixer fa quatre dies. Però per més contrast encara, llegeixo en un article d’en Burxeta que surt en Blogs-Foc-Nou que, el més natural que pot passar en les noves generacions es la pèrdua de religiositat i encara millor que així sigui perquè hi ha massa folclore barrejat amb la Religiò, però el contrast aquesta vegada es per l’autor de l’opinió que no es precisament un faldiller empaitador de ties com el Sarkozý sinó un capellà célibe plenament en exercici del seu càrrec. Per més contrastes en aquest tema de la Religió, impossible. ------------------------------------------------------------------------------------------------
Afeccionat com soc al morbo de veure avions estavellats, (m’agrada per la qüestió tècnica aeronàutica dels materials emprats i no pas per les víctimes) he vist les fotos de l’accident a l’aeroport de Heathrow i resulta que l’avió va tocar terra molts metres abans d’arribar a la pista i amb la patacada de les rodes al terra va perdre una part del tren d’aterratge i l’altre part del tren de l’esquerra fins i tot va atravessar l’arrel de l’ala esquerra sortint per dalt, on es poden veure els hidràulics de les rodes que sobresurten fins a mitja altura del sostre de l’avió, realment els pilots han d’anar molt en compte quan toquen terra al aterrar, poden donar el cop massa fort i la maquinaria es pot trencar, la tècnica dels avions no te rés de divina sinó que és humana per molt que alguns fanàtics de l’Humanisme ho creguin a l’inrevés. -------------------------------------------------------------------------------------------------
He llegit el llibre L’ATLAS DE LA CREACIÓ que recomano en l’encapçalament dels meus blogs i l’he trobat extraordinari ja que ens posa les proves palpables de que l’Evolució no va existir mai, per exemple posa la foto d’una sargantana fossilitzada de milions d’anys al costat de la foto d’una sargantana actual i no s’hi veu cap diferència morfològica, son ben iguals els animalets, els de milions d’anys endarrera i els d’ara. Es d’agrair que aquest autor musulmà hagi publicat aquest llibre en el qual s’hi haurien d’emmirallar una bona colla dels intel·lectuals catòlics que han acceptat l'Evolucionisme només per quedar bé amb la Ciència majoritaria. -------------------------------------------------------------------------------------------------
Comencen a fer servir el latiguet del Creacionisme per clavar fuetades a destre i sinistre, han sortit unes declaracions de no se quin capitost socialista criticant a les famílies que s’oposen a l’Educaciò Per La Ciutadania, dient que també hi hauria el perill de que després demanessin l’ensenyança del Creacionisme en les escoles. Realment no se que deu tenir el Creacionisme que els faci tanta rabia, potser es que haurien de canviar de creure en la divinitat de l’Home per creure en la divinitat del Deu.

Ara Va De Copy Paste

(Tinc permís per haver copiat el text que poso, llegiu i que us aprofiti que son quatre dies.)

Declaració d’E-Cristians.

Sobre l’actitud del govern espanyol i el PSOE davant la presència pública dels catòlics.

1. El proppassat diumenge dia 30 de desembre es va realitzar a Madrid una gran concentració catòlica a favor de la família i els seus drets. En el transcurs de la mateixa es van produir un gran nombre d’intervencions, part de les quals varen ser crítiques amb la legislació que sobre la família ha dut a terme el govern de Rodríguez Zapatero.
2. Aquestes crítiques no contenien cap element de novetat sobre la posició de l’Església. Només cal recordar les grans manifestacions sobre la família, i l’ensenyament realitzades a Madrid, i el gran acte al Palau d’Esports de Barcelona.
3. El govern i el partit socialista han reaccionat en uns termes perillosos per a la democràcia. No pel fet ben legítim de respondre a les crítiques, sinó per l’orientació principal que li han donat. En un estat de dret és una aberració negar el dret a manifestar el propi punt de vista sobre les lleis aprovades. En un regim democràtic les lleis poden ser objectades, demanada la seva modificació, i mobilitzant-se en aquest sentit. Negar aquesta possibilitat correspon a una concepció totalitària. El propi partit socialista en l’oposició ha desqualificat amb duresa lleis democràtiques aprovades, com la LOCE en ensenyament, i quan ha pogut l’ha derrogat.
4. En una societat democràtica l’imperi de la llei i la primacia de la societat civil són condicions necessàries. El govern i el PSOE, no poden negar el dret a manifestar-se políticament, restringint-lo només a si hom es presenta a les eleccions. Aquesta és una visió pròpia de la partitocràcia, que ofega i discrimina a aquells sectors de la societat civil que volen opinar en termes diferents als del poder.
5. Pel govern i pel PSOE a la vista de les seves declaracions i actius, no té cap valor la presència pública i crítica de centenars de persones. Això és ser prepotent.
6. El PSOE vol callar l’Església quan no coincideix amb la seva política.
7. El PSOE ha d’entendre que determinades lleis com les impulsades pel govern de Rodríguez Zapatero, estranyes, i insòlites a tot l’occident, han de tenir un cost polític important. Espanya és avui una anomalia. Perquè:
a. La llei que va modificar el matrimoni homosexual, no es va conformar només amb això, sinó que va suprimir tota referència a l’home i la dona, al pare i la mare, substituint-lo pel concepte asexuat de “cònjuges”, i “progenitors”. L’home i la dona com a tals han estat exclosos del Codi Civil. És una brutalitat que no ha seguit cap altre país al món, ni tant sols els tres que varen legalitzar el matrimoni homosexual.
b. No és admissible que lleis com l’esmentada, que afecta al fonament del dret consuetudinari, s’aprovin per una ajustada majoria al Congrés, siguin rebutjades al Senat, i tinguin en contra els dictàmens del Consell d’Estat, i del Consell General del Poder Judicial. Lleis d’aquesta mena generen inestabilitat i conflicte sinó són aprovades amb un gran consens.
c. La nova llei sobre el divorci és única a Europa, i ha reduït el contracte matrimonial a no res. És l’únic tipus de contracte que pot trencar-se sense al·legar causa ni responsabilitat. Perquè allò que es consideraria una bogeria en l’àmbit mercantil o laboral, és vist com un progrés en l’àmbit de la família. El resultat és que Espanya s’ha situat al capdavant d’Europa en nombre de divorcis en només dos anys.
d. La família amb fills és el fonament del sistema de benestar. Malgrat aquesta evidència i les seves promeses electorals, Espanya continua a la cua d’Europa en ajuts a la família.
e. Espanya incompleix de manera massiva i general la seva pròpia legislació sobre l’avortament, fins l’extrem de convertir-se en el centre d’Europa dels avortaments il·legals. Acusem directament al govern de col·laborar de manera necessària en aquesta il·legalitat. Avui ja 1 de cada 10 dones en edat fèrtil avorten, en algunes comunitats quasi 1 de cada 5, i això només amb les dades oficials que subvaloren de manera escandalosa la realitat. Per a un país que té com amenaça més gran pel seu futur –immigració inclosa- la crisi de natalitat, aquesta política pro-avortista és un suïcidi col·lectiu.
f. El país, les famílies, mestres i professors viuen la crisi tremenda de l’ensenyament. El govern no ha fet res de positiu per a millorar la situació, i a més ha estimulat conflictes innecessaris amb la classe de religió i l’Educació per a la Ciutadania.
g. Espanya és un dels pocs països del món que no ha respectat la moratòria sobre tot tipus de clonació demanada per Nacions Unides, fins arribar a una posició de consens. El govern Zapatero escolta les Nacions Unides en allò que li convé.
h. Les campanyes públiques d’informació i educació sexual són contràries als principis de l’Organització Mundial de la Salut, i de l’anomenada posició de consens del món científic, feta pública per The Lancet, basada en els denominats criteris A, B, C, sigles en anglès de l’abstinència o retard en l’inici de les relacions sexuals; fidelitat a la parella i no promiscuïtat; i preservatiu. El govern ho basa tot en l’últim punt, el preservatiu, alhora que incita a les relacions sexuals des de l’adolescència. El resultat és el creixement de les malalties sexuals i l’avortament, sobretot en adolescent i joves.
8. E-Cristians fa seves totes les opinions fetes públiques en la concentració de Madrid, i censura l’actitud del govern i del PSOE per incompatible amb la democràcia.
9. E-Cristians crida a totes les famílies, homes i dones, a participar en el Gran Acte que tindrà lloc el proper 27 de gener, a les 10,30h. al Palau de Congressos de la Fira de Barcelona “Per la vida, la família i la llibertat. Units podem!!!”


Secretariat E-Cristians
7 de gener de 2008

El Meu Nadal 07

La vigilia vaig a Missa del Gall en una esglesia dels Carmelites gent amiga de molts anys, després ens conviden a un piscolabis, despres un bon amic em convida a un sopar i tenim unes converses molt apassionats sobre el Creacionisme. El mateix dia de Nadal 25 a les 8 surto del meu poble en el Baix Empordà, tinc que agafar un taxi perquè les línies d’autocars estan en horaris molt reduïts per ser Nadal, viatjo fins a l’estació de tren de Girona, total el taxi em costa 60 euros amb la propina inclosa, l’estació de Girona tenia tancats tots els bars i per prendre’m un cafè amb llet haig d’anar a cercar el primer bar de les rodalies que veig obert a mig quilòmetre, seguidament torno cap a l’estació, espero el meu tren i arriba amb una hora de retard per avaria, viatjo amb el tren fins a Tarragona, en la parada de taxis de Tarragona demano un taxi quan eren les 4 de la tarda, el taxi no arriba fins una hora més tard perquè per Nadal a l’hora de dinar els taxistes volen estar-se amb la família, arriba el taxi i érem varis grups que no teníem cap ordre en qui realment era el primer que havia trucat el taxi i total que vam donar preferència a les famílies nombroses, al final vam quedar jo i un individu amb cara de pomes agres, li pregunto a aquell jove malcarat a on va i em diu que a Constantí però ha de ser anar i venir a la vegada, dono preferència al taxi pel jove malcarat i resulta que tan prompte entre en el taxi és baralla amb el taxista i quasi els haig de separar i la baralla resulta ser per causa de que el jove malcarat volia que el taxista li cobres a preu reduït i el taxista es va limitar a dir-li que li cobraria el que marqués el comptador, total resulta que el jove malcarat era un drogaaddicte que anava a fer un viatge curt d’anada i tornada amb el mateix taxi per comprar droga, desprès de la petita batussa entre el jove malcarat i el taxista entro jo en el taxi i li dic que em porti al meu poble natal de la província, total el viatge amb taxi 40 euros. Després en el poble vaig a passar la Festa amb la meva família en la qual tinc un pare de 93 anys que li haig de fer un seremó perquè és decideixi a ser internat en un centre de dia per la gent gran, després tinc una germana que és un os dur de pelar per les seva malaltia esquizofrènica, m’assabento que la dona del Fulgenci un amic del poble, s’ha mort fa dos dies a causa d’haver ingerit un got de salfumant, una beguda gens recomanable per cert, i es que la dona del Fulgenci ja va intentar treure’s la vida fa quatre anys tirant-se daltabaix del pont que fa una altura de 20 metres, i no va caure a la sorra ni a l’aigua precisament sinó que va caure sobre el formigó dels fonaments dels pilars, i va quedar amb un multi-traumatisme molt greu que la van poder salvar per miracle, la dona del Fulgenci no patia problemes familiars greus de cap mena segons he consultat i vivia en família ben estructurada amb fills casats i ben empleats, i se suposa que la causa del seu segon i aconseguit suïcidi va ser només per problemes mentals, li dono el meu condol al Fulgenci el qual vaig trobar molt tranquil a pesar de tot el que havia patit per la mort dramàtica de la seva dona, el Fulgenci es un personatge que sembla un pistoler de l’Oest i sovint cavalca damunt d’un cavall amb una majestuositat que enlluerna i ningú diria que hagi sofert la mort de la seva dona. Quan vull tornar del meu poble després de Festes dia 27, m’espero a la parada de l’autocar i resulta que se’ls ha espatllat i no pot arribar a l’hora indicada, l’empresa per més senyes es Autocars Plana, i es veu que per les rutes dels pobles fan servir autocars vells que sovint donen algun problema, al final unes bones amigues m’ofereixen portar-me a Tarragona amb el seu cotxe, viatjo amb elles cap a Tarragona i mentrestant en el viatge dintre les converses els faig algun petit seremó sobre la Religió la Vida i la Mort, les hi dono una targeta amb les dades de la meva pagina web perquè puguin llegir de tan en tan les paragrafades que jo escric, les acomiado molt amablement en un carrer de Tarragona, me’n vaig a agafar un tren que em porta cap a Girona, i de Girona cap el meu poble del Baix Empordà sense cap problema. Realment un Nadal una mica accidentat per haver volgut viatjar en un dia en que tots els serveis queden paralitzats, i sobretot per assabentar-me de la mort de la dona del Fulgenci amb el got de salfumant. El Forum-libertas ens posa una reflexiò seriosa sobre el SUÏCIDI, i val la pena llegir-lo. Per la meva part, la dona del Fulgenci m’ha causat un gran sotrac intel·lectual però, tal com demostra l'artícle del vincle, el suïcidi es un mal que pateixen més les societats riques que no pas les pobres. -------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- Petons a la Trini i a la seva filla que em portaren amb el cotxe i que potser algun dia llegeixin aquestes ratlles, i també a la Pepita del Carrer del Pou que tants favors ens ha fet. De totes maneres dono gràcies a Deu d’haver pogut celebrar el Nadal en la meva casa natal en companyia de la meva família. (Alguns noms en aquest article son ficticis, però els successos son realitat pura i dura)

Teologia Catòlica Atrassada

Acabo de fer la prova i no puc creure el que veuen els meus ulls en la pantalla del meu ordinador. He escanejat amb el Google (goglejar, és diu) les paraules juntes en cerca per paraules, posant les tres paraules en la primera casella de dalt en cerca avançada. Resultat: fins al moment aquest personatge Silveri Garrell, que soc jo, és l'únic escrividor catòlic en Internet que tracta el tema de LA CREACIÓ DEL MON EN 6 DIES LITERALS, i els demés que surten apareixen en pagines evangèliques (no catòliques). Fins arribar més o menys a la pagina 7 del Google, soc jo l'únic catòlic que plantejo la qüestió dels 6 dies literals. Ja em podrien donar una medalla. ---------------------------------Aquí teniu la prova, ja us ho punxo jo mateix per vosaltres i us poso el vincle de les pagines que surten en Google al escanejar el logotip de: GENESIS CREACION 6 DIAS . Com a mínim esperava trobar les pagines webs de categoria catòlica com ZENIT, ACI PRENSA, CATHOLIC-NET, SAGRADOS CORAZONES, VATICANO, i sobretot ENCICLOPEDIA CATÒLICA, però rès de rès, no surten de cap manera i es senyal de que el tema no existeix encara en les webs catòliques. D'alguna cosa ha de servir la Tecnologia Google i precissament és per localitzar un tema concret qualsevol i que hagi sigut publicat per una pagina penjada a la Xarxa, i avui es la millor manera de trobar rapidament un tema concret estelviant-nos de recòrrer amb la vista els llarguíssims índexs que s'assemblen molt a la Guia Telefònica. Els meus escrits surten en més o menys les quatre línies primeres Google durant el vespre i en les primeres pagines Google durant el matí, i és pot veure el meu nom Silveri Garrell. En altres llocs surten vincles dels meus blogs que també tracten el tema dels 6 dies però, ja no és troba cap més web catòlica, totes son evangèliques.----------------------------------------------------------------------------Un altre tema bíblic que he trobat inexistent en les webs catòliques és el tema espinós dels genocidis en la bíblia, allò de les batalles que lliuraven els israelites contra els seus enemics i que, segons les escriptures, de part de Deu els baixaven ordres d’exterminar a tot bitxo vivent quan entressin en les ciutats enemigues, de passar per l’espasa a dones, criatures i a tothom sense excepció. L’únic escriptor que tracta el tema amb serietat i que almenys surt en les primeres pàgines del Google, és Dionisio Byler, i no és catòlic. Realment, qui no surt com a mínim en les primeres 5 pàgines del Google és com si no existís per la seva irrellevància. Mai com en aquests temes bíblics és podia aplicar la famosa frase: SORTIR EN EL GOOGLE. Punxeu i veureu GENOCIDIOS BIBLIA ---------------------------------------------
Realment, els teòlegs catòlics en aquests temes concrets estan a l'Atur total. Més increïble, impossible.

Màquines Trituradores

M’imagino tal com fèiem en la meva família quan jo era petit en la diada de la matança del porc, allò de fer les botifarres amb la trituradora de carn i que sortia un puré grumullós de carn vermella que desprès és feia servir per emplenar els budells del porc, que és convertien en botifarres sabrossísimes desprès de haver-les bullit. Més o menys és el sistema emprat en la clínica avortista en la qual han pescat in-fraganti als seus metges capitostos i altres treballadors implicats. Però amb la diferència que la carn que trituraven amb la maquineta de fer botifarres no era de porc sinó de personeta humana molt petiteta, allò que amb llenguatge molt poètic se’n diu un infant, i amb un llenguatge barroer se’n diu un fetus. Tampoc feien butifarres amb la carn triturada com és de suposar, sinò que la feien passar com podien pel tub del desaigüe. Per acabar-ho d’empitjorar encara més, la feina policial l’ha fet la Guardia Civil, que en certa manera son les forces d’ocupació, segons els joves trenca-vidres del carrer. Per això apareixen els Mossos d’Esquadra com uns despistats que només miraven la Lluna. Esta clar que els sociates del Tripartit tenen un gran interès en que l’Avort funcioni a tot drap per contentar a les masses assedegades de sexe i llibertats, i ja van sortir declaracions reaccionaries dels sociates de la Moncloa que, el PSOE per a rès del mon deixarà en suspens la llei de l’Avortament, i aquest cas de la Clínica Morín només és un cas puntual i no general. Per la meva part ja he treballat molt el tema en els fòrums d’Internet i us convido a vosaltres si us avorriu i no sabeu en que matar el temps, que els hi claveu llenya literaria contra aquests que no paren de triturar criaturetes petitetes. Tinc un artícle molt bo aquí. http://silverigar.blogspot.com/2005/05/los-opinautas-y-el-aborto.html ----------------------------------------------Qui vulgui seguir tot el cas de les clíniques Morín ho pot trobar en aquest vincle DOCTOR MORÍN-------------------------------------------- Molt bò el que porta també el Google especialment del Manuel de Prada. MATADEROS INFANTILES

La Pluja Inexistent

Sí, així com ho llegiu, sembla que en principi dels temps bíblics no existia la pluja i va aparèixer per primera vegada quan va esclatar allò que avui pocs cristians creuen i se'n diu el Diluvi. La Bíblia és aquest llibre que l'Església prohibia llegir a la plebs de l'Edad Mitjana perque no fos que copiessin la vida marital que feia Lot amb les filles. Després va aparèixer l'imprempta i es començà a imprimir biblies per a tothom, i realment no he pogut entendre mai encara, quins motius tenia l'Església per prohibir la lectura de la Bíblia a les classes baixes. Els homes del temps, aquells que s'anomenen Alfred Rodriguez Picò i companyia, podràn discutir i donar les classes de meteorologia que vulguin i demostrar els mecanismes de la caiguda de l'aigua de pluja però, els capítols de Genesi ens porten uns versets que si els anal·litzem a fons podrien fer-nos conèixer un mon realment nou, un mon tal com era en el principi on tots eren guapos-as, no existien les malalties, no calia treballar i tampoc no plovia perque el cicle de l'aigua en la naturalesa funcionava d'una manera molt original, tan original que Deu mateix l' inventà. Resulta però que, avui en dia la gespa dels camps de futbol, la gespa dels camps de golf, i els jardins, és reguen per aspersiò, que ve a ser com una boirina d'humitat que és fa caure molt suaument. Els invents de l'home només reprodueixen allò que Deu mateix ja va inventar fa temps, molt de temps.... L'ARC DE SANT MARTÍ I PRIMERA PLUJA---------------FONTS D'AIGUA BÍBLICA

Els 6 Polèmics Dies

Aquests versicles primers del Genesi que mencionen la Creació en 6 dies son els més difícils de creure avui en dia ja que, l'Evolucionisme ha posat la seva teoria suposadament fundamentada en proves científiques de que les époques primitives de la historia de la Terra és componien de milions d'anys. SEGUEIX AQUÍ....

L'Agenda Llatinoamericana

Van fer la presentació de la Agenda Llatinoamericana en la meva ciutat, i com cada any el rector de la parròquia ho anuncia prèviament abans en la fulla dominical. Recordo que l’any passat ens va venir el personatge Arcadi Oliveras que ens va fer un discurs extraordinari digne d’un orador professional en qüestions polítiques i humanes. L’Arcadi Oliveras va ser realment l’estrella de la trobada i recordo que l’església era plena de gent que devien venir especialment per escoltar aquest personatge pintoresc i xerraire. Però aquest any en la presentació de l’Agenda no ha vingut l’Arcadi i curiosament en la reunió de convidats només érem quatre gats i quatre gates comptats. Van fer els discursos que els tocaven cada conferenciant i ens van passar una pel·lícula de les terres sud-americanes amb un documental de les feines que fan els missioners d’allà, missioners en majoria partidaris de la Teologia de Alliberament que es el mateix dir, amics d’en Castro i d’en Chavez. Aquest llibret de l’Agenda Llatinoamericana es un totxo d’agenda que porta un conjunt d’articles per llegir que parlen generalment de millorar el mon a base de perfeccionar la “democràcia”. També, com no, l’Agenda porta les pagines per fer les anotacions diàries de tot l’any i amb una varietat de sistemes que un s’hi torna lero dintre del laberint de gràfics, graelles, calendaris, pagines per escriure text, i una munió d’articles per llegir. Es veu que l’inventor de l’Agenda Llatinoamericana va ser en Pere Casaldàliga, i en l’Agenda sempre hi venen uns quants articles seus condemnant al capitalisme. Però, tornant al totxo del llibre, els hi vaig dir en la trobada davant de tot el públic que haurien de fer una agenda de butxaca, i no, en forma de llibre de 20 per 20 centímetres de tamany. Caram, qui la pot portar a damunt aquesta agenda, ha de ser un empresari que sempre vagi amb la maleta dels documents. De totes maneres, els vaig escriure aquesta carta de baix en castellà perquè l’any vinent inventin un sistema d’agenda que sigui de butxaca. Us demanaria que si alguns que em llegiu sou del mateix pensar els escrivíssiu també al mail que surt en la web per demanar el mateix que jo els demano. Potser entre uns quants farem el que no puc fer jo sol. AGENDA LLATINOAMERICANA WEB

>>>>Sobre La Agenda Latinoamericana:
Quisiera hacerles un sugerimiento, y es que la Agenda Latinoamericana la encuentro demasiado voluminosa y ancha de tamaño. Se deberia editar otra que fuera de bolsillo lo más pequeña posible, y poniendo los artículos en una revista aparte que se pudiera separar de manera fácil. Al fin y al cabo, la Agenda Latinoamericana debe servir para hacer dinero y con este dinero poder ayudar a los necesitados de Latino-America. Alguien me ha contestado a mi carta que en realidad la Agenda no pretende hacer ningún negocio monetario sinó que pretente “concienciar” pero, no veo que con otro sistema más practico no se puedan conseguir las mismas dos cosas al mismo tiempo: buenas ventas y mensaje muy leído. Tambien me han contestado que el sistema actual de la Agenda grande con los artículos incluídos dentro és más “manejable”. Se nos pueden ocurrir toda clase de ideas comerciales muy variadas y la idea de la Agenda de bolsillo es una más del conjunto. Se deberia tener en cuenta que, para hacer dinero con la Agenda nos enfrentamos a la competencia de las otras agendas que se venden en las librerias, y por tanto deberíamos imitar el secreto de la competencia copiando las otras variedades de tamaños i formas. Pero sobretodo, los artículos siempre deberian ir aparte con otro volúmen que se pudiera separar para aligerar peso. Espero que mi sugerimiento les pueda ser útil.

Muy atentamente: Silveri Garrell-Catalunya-España. <<<<

Llibres Religiosos-Científics

Per fi m’han arribat els llibres que vaig comprar per Internet fent servir la Visa. Concretament els vaig comprar a una web enclavada a Mexic i ha sigut una experiència interessant perquè durant les dues setmanes que han tardat a arribar m’he fet la imaginació que els meus llibres estaven creuant el “toll” de l’Atlàntic sobre un vaixell esperant de trobar-se amb mi. També existeix la possibilitat pels que tenen pressa de demanar paquets per via ràpida que venen en avio però, es clar, pagant més de segells. Durant aquest temps d’espera s’em feia la boca aigua com qual moment abans d’assaborir un bon pastis, allò de la impaciència de tenir a les mans un llibre de tema apassionant. Realment ho son d’apassionants els llibres que he comprat i ho podeu veure en aquesta web http://silverigarrell2.blogspot.com/2007/10/cientfics-creacionistes.html . Tan de bo els predicadors catòlics de les nostres esglésies també s’hi posin a barrejar Evangeli amb Ciència, sortiríem tots molt més enriquits i les homilies no resultarien avorrides. Realment trobo les prediques de l’Església Catòlica com si fossin “mono-temàtiques”, que vol dir que només son Evangeli, sense Ciència. Sembla que l’equivocació que va tenir l’Església amb el personatge Galileo la va marcar de tal manera que mai més s’ha atrevit a barrejar Evangeli i Ciència. De moment son els evangèlics americans els capdavanters de la Ciència aplicada a La Bíblia, i ho podem trobar només goglejant CREACIONISMO.
-------------------------------------------També tinc més llibres recomenables en aquest vincle LLIBRES BLOG ARCA DE NOE

La Blogera Més Vella

Es diu Maria Amelia, te 95 anys i és gallega. En el seu artícle acaba d'escriure que és votant del Partit Socialista, i li he penjat un comentari al seu blog.http://amis95.blogspot.com/

>>Me parece señora Amelia que con el paso que llevan las políticas que se estilan, dentro de poco van a jubilar a los electores que pasan de los 80 años, igual como hacen en el Vaticano a los cardenales mayores de 80 que no se les permite elegir al nuevo papa. Con las políticas que se llevan en estos momentos, los que somos mayores ya no interesamos, somos demasiado conservadores de costumbres y consumidores de medicamentos caros, y en estos momentos nuestros políticos prefieren a los jóvenes que rezuman independentismos por los descosidos, sexo libre, botellón cada semana, i otras lindezas. Nosotros ya empezamos a molestar demasiado señora Amelia, nosotros predicamos matrimonio con fidelidad, y finales de semana con paseo al campo en lugar de borracheras de calle. No se extrañe que dentro de unos años a los ochentones los jubilen de las urnas y en su lugar pongan a los diezañeros. Saludos cordiales, desde Cataluña.<<

Kaczynski, Fins Aviat

Realment ha sigut una llàstima que a Polònia en les recents eleccions hagin perdut els germans Kaczynski. Per la meva part em creia que el laïcisme arrogant que cavalca com si fos un dels quatre genets de l’Apocalipsi, hauria sigut derrotat en la nació d’en Wojtyla i del catolicisme més arrelat. Però no ha sigut així i em vist aquest cap de setmana com perdien els conservadors bessons germans Kaczynski (caram quin nom, l’haig de enganxar del porta-papers cada vegada que l’escric). Ara els Kaczynski faràn oposició i per cert de categoria ja que han perdut per poca diferència. També van ser molt atacats per la cúpula del Parlament Europeu aquests bessons Kaczynski (i torna del portapapers) perquè s’havien oposat a perdonar la vida dels criminals perillosos, allò que en un altre llenguatge generalista sense especificar se’n diu “a favor de la pena de mort”. També s’havien oposat als matrimonis dels anomenats homosexuals que estan tan de moda avui, i es veu que aquesta última els encorbatats de l’Hemicicle de Brussel·les ja no se la van poder empassar. Aquests dos germans governants van ser molt criticats perquè actuaven com un “fre” (allò que fa el pedal dret del cotxe) al desenvolupament de la prosperitat europea. Esperem que el FORUM-LIBERTAS tregui alguns articles i posaré els vincles aquí. Mentrestant, no estarà de més que llanci el meu més sincer desig als Kaczynski (altre vegada enganxar) perquè en el futur els poguem tornar a veure amb les seves cares rodones com una pilota, governant el país on va néixer el Papa Wojtyla el Gran.
Els dos cara-rodones

El Dia dels Fatxes

El 12 d’octubre es el dia dels “fatxes”, segons la ideologia que domina en la nostra terra, i dir “que domina” més aviat significa que la ideologia la porten la gent jove com una gavardina de moda per quedar bé amb l’ambient que els envolta d’un independentisme exacerbat, i parlar de joves quasi equival a parlar dels que en realitat “manen” perquè son els que surten a fer sarau. Es pot ser català fins a la mèdul·la sense cap necessitat de ser independentista, separatista o els sinònims que és vulguin afegir. Amb aquestes cremades de fotos reials i de banderes espanyoles, es demostra que més aviat és cosa de gent jove que no han viscut les penúries de la postguerra i que han descobert les quatre barretes vermelles com si fossin el Nou Messies Esperat per adorar. Ja no cal dir del Nou Estatut (cliqueu) que és carrega les més bàsiques normes morals del Cristianisme. Per fer una mica de broma, i que em perdonin alguns i algunes, resulta que estic una mica enamorat d’una 'fatxa' que te unes dots d’oratòria molt convincents i sovint li escric en el seu blog, i es la Yolanda Morín per més senyes. La trobareu en el vídeo i no crec que per la meva part faci massa polèmica i només poso a discussió els temes candents d’actualitat. Vídeo http://www.youtube.com/watch?v=g0Pe7t8rFLo

Dolores Ibarruri

Es curiós el que és troba d'aquesta dona. Es veu que de jove era molt religiosa fins que va estar a punt de fer-se monja. Es va casar, va tenir 5 fills i tres d'ells "trigèmins". http://es.wikipedia.org/wiki/Dolores_Ib%C3%A1rruri

També en un artícle he trobat que pocs dies abans de morir va demanar que celebréssin a casa seva una missa en llatí. Ho diu aquest articulista però no he pogut trobar més informaciò en altres llocs d'Internet. Certament, alguns comunistes convençuts retornen a l'Església quan estan aprop de la mort. http://64.233.183.104/search?q=cache:zh4FCu0CjGEJ:www.minutodigital.com/articulos/2007/09/13/pedro-rizo-rescate-de-la-misa-tradicional/+misa+muerte+%22dolores+ibarruri%22&hl=es&ct=clnk&cd=1&lr=lang_es

Casa Reial, Pressupost

Aquesta xusma catalanista composta generalment de joves independentistes està cremant banderes espanyoles i fotografies del Rei a destre i sinistre però, val la pena fer uns quants números i treura el pressupost per cada espanyol que ens costa mantenir la casa de la familia reial.

El pressupost per mantenir la Casa Reial a l'any 2006 ha sigut de 8. 050.000 d'euros. Els habitants d'Espanya en l'any 2006 som uns 44.708.000. Si ara fem una senzilla operaciò aritmètica amb la calculadora del mateix windows: 8.050.000 : 44.708.000 = 0,18 euros per persona i any. El pressupost el porta la Wikipedia.

Ja em direu si val la pena per pagar 18 cèntims cada any, armar tanta guerra contra la Monarquia Espanyola.

Rafael Casanova

(Imatge:
La més probable senyera que brandava Rafael Casanova. Després de cercar-ho axaustivament amb el Google no n'he trobat cap més que representi a Santa Eulalia en forma d'estandart, pendò o senyera, i a ben segur que ha ser aquesta tela, doncs si n'hi hagués una altre ja sortiria, i en aquest cas no surt.)
-------------------------------------------------

La Diada Catalana del 11 de Setembre es caracteritza per la cerimonia de nacionalisme catalanista que es fa en el Fossar De Les Moreres. El personatge principal al qual se li rendeix tribut en la seva tomba es Rafael Casanova. La seva gesta heroica va ser quan va presentar-se brandant l'Estandart de Santa Eulalia per animar les tropes que defensaven Barcelona, i després va ser ferit per una bala a la cama. Cal tenir en compte que molta gent s'imagina que brandava la senyera catalana i no és així, sinò que, brandava l'estandart de Santa Eulalia que és guardava en la Catedral de Barcelona, i només el treien en casos de greu perill per la Ciutat com en moments de pestes i altres calamitats que féssin necessari invocar un miracle. Més tard en la infermeria amb la complicitat d'un metge va aconseguir que el donèssin per mort falsificant un certificat de defunciò. Després és va fugar de Barcelona disfressat de monjo i és va refugiar a la casa del seu fill on és va guarir de les ferides. Quan les tropes borbòniques van conquerir la ciutat de Barcelona i la guerra va acabar, Rafael Casanova va aconseguir el "perdò" del rei i va poguer continuar la seva vida fent d'advocat fins a la seva mort als 80 anys. En poques paraules: l'heroi en qüestiò és una mena de traïdor ja que, va abandonar les tropes que defensaven Barcelona. No queda tan clar com ens ho volen fer creure, i una cosa és posar floretes al Fossar De Les Moreres on descansen els defensors de Barcelona, i altre cosa diferent i dubtosa es considerar un "heroi" a'n Rafael Casanova pel sol fet de brandar (no la senyera catalana) l'Estandart de Santa Eulalia, i rebra un tret a la cuixa com a única ferida. De fet, els nostres crítics espanyolistes se'n fan una festa riallera quan critiquen i ridiculitzen al "semi-traïdor" Casanova. Em manca encara documentar-me si Rafael Casanova descansa realment sota el Fossar de Les Moreres, doncs si va viure fins als 80 anys ho veig difícil que l'hagin enterrat junt amb els defensors de Barcelona que van morir molts anys abans.
Cerqueu RAFAEL CASANOVA , i veureu la historia.
Rafael Casanova Wikipedia en Castellà
Rafael Casanova Wiquipedia en Català

Algú Amb Lleigeix

Tinc la prova de que almenys algún periodista em lleigeix i puc demostrar que això de la complicada paraula "SARKOZITZAR", la vaig escriure jo anteriorment i vaig ser el primer. Aquest article de Iu Forn en el diari AVUI ha sortit el dia 10 de Setembre 2007. http://paper.avui.cat/article/opinio/98315/catalans/ens/hem/sarkozitzar.html

Jo vaig escriure aquesta resposta al blog de l'Ardèvol ja fa bastants mesos i vaig inventar la parauleta http://www.forumlibertas.com/frontend/forumlibertas/noticia.php?id_noticia=8233

Salvem Montserrat (Alerta)

Sembla que aquests del Govern no miren prim a l'hora de causar la gran inundaciò del tsunami de ciment. http://www.infomontserrat.com/salvemmontserrat

Super-poblaciò Del Mon

Acabo de fer un descobriment que sempre el tindré present dintre meu i m'acompanyarà en els moments de la vida quan vulgui fer meditaciò sobre els problemes mundials: rès més que els habitants del mon som quatre gats i és increíble. http://silverigarrell4.blogspot.com/2007/08/superpoblaci-mundial.html