28.12.07

El Meu Nadal 07

La vigilia vaig a Missa del Gall en una esglesia dels Carmelites gent amiga de molts anys, després ens conviden a un piscolabis, despres un bon amic em convida a un sopar i tenim unes converses molt apassionats sobre el Creacionisme. El mateix dia de Nadal 25 a les 8 surto del meu poble en el Baix Empordà, tinc que agafar un taxi perquè les línies d’autocars estan en horaris molt reduïts per ser Nadal, viatjo fins a l’estació de tren de Girona, total el taxi em costa 60 euros amb la propina inclosa, l’estació de Girona tenia tancats tots els bars i per prendre’m un cafè amb llet haig d’anar a cercar el primer bar de les rodalies que veig obert a mig quilòmetre, seguidament torno cap a l’estació, espero el meu tren i arriba amb una hora de retard per avaria, viatjo amb el tren fins a Tarragona, en la parada de taxis de Tarragona demano un taxi quan eren les 4 de la tarda, el taxi no arriba fins una hora més tard perquè per Nadal a l’hora de dinar els taxistes volen estar-se amb la família, arriba el taxi i érem varis grups que no teníem cap ordre en qui realment era el primer que havia trucat el taxi i total que vam donar preferència a les famílies nombroses, al final vam quedar jo i un individu amb cara de pomes agres, li pregunto a aquell jove malcarat a on va i em diu que a Constantí però ha de ser anar i venir a la vegada, dono preferència al taxi pel jove malcarat i resulta que tan prompte entre en el taxi és baralla amb el taxista i quasi els haig de separar i la baralla resulta ser per causa de que el jove malcarat volia que el taxista li cobres a preu reduït i el taxista es va limitar a dir-li que li cobraria el que marqués el comptador, total resulta que el jove malcarat era un drogaaddicte que anava a fer un viatge curt d’anada i tornada amb el mateix taxi per comprar droga, desprès de la petita batussa entre el jove malcarat i el taxista entro jo en el taxi i li dic que em porti al meu poble natal de la província, total el viatge amb taxi 40 euros. Després en el poble vaig a passar la Festa amb la meva família en la qual tinc un pare de 93 anys que li haig de fer un seremó perquè és decideixi a ser internat en un centre de dia per la gent gran, després tinc una germana que és un os dur de pelar per les seva malaltia esquizofrènica, m’assabento que la dona del Fulgenci un amic del poble, s’ha mort fa dos dies a causa d’haver ingerit un got de salfumant, una beguda gens recomanable per cert, i es que la dona del Fulgenci ja va intentar treure’s la vida fa quatre anys tirant-se daltabaix del pont que fa una altura de 20 metres, i no va caure a la sorra ni a l’aigua precisament sinó que va caure sobre el formigó dels fonaments dels pilars, i va quedar amb un multi-traumatisme molt greu que la van poder salvar per miracle, la dona del Fulgenci no patia problemes familiars greus de cap mena segons he consultat i vivia en família ben estructurada amb fills casats i ben empleats, i se suposa que la causa del seu segon i aconseguit suïcidi va ser només per problemes mentals, li dono el meu condol al Fulgenci el qual vaig trobar molt tranquil a pesar de tot el que havia patit per la mort dramàtica de la seva dona, el Fulgenci es un personatge que sembla un pistoler de l’Oest i sovint cavalca damunt d’un cavall amb una majestuositat que enlluerna i ningú diria que hagi sofert la mort de la seva dona. Quan vull tornar del meu poble després de Festes dia 27, m’espero a la parada de l’autocar i resulta que se’ls ha espatllat i no pot arribar a l’hora indicada, l’empresa per més senyes es Autocars Plana, i es veu que per les rutes dels pobles fan servir autocars vells que sovint donen algun problema, al final unes bones amigues m’ofereixen portar-me a Tarragona amb el seu cotxe, viatjo amb elles cap a Tarragona i mentrestant en el viatge dintre les converses els faig algun petit seremó sobre la Religió la Vida i la Mort, les hi dono una targeta amb les dades de la meva pagina web perquè puguin llegir de tan en tan les paragrafades que jo escric, les acomiado molt amablement en un carrer de Tarragona, me’n vaig a agafar un tren que em porta cap a Girona, i de Girona cap el meu poble del Baix Empordà sense cap problema. Realment un Nadal una mica accidentat per haver volgut viatjar en un dia en que tots els serveis queden paralitzats, i sobretot per assabentar-me de la mort de la dona del Fulgenci amb el got de salfumant. El Forum-libertas ens posa una reflexiò seriosa sobre el SUÏCIDI, i val la pena llegir-lo. Per la meva part, la dona del Fulgenci m’ha causat un gran sotrac intel·lectual però, tal com demostra l'artícle del vincle, el suïcidi es un mal que pateixen més les societats riques que no pas les pobres. -------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- Petons a la Trini i a la seva filla que em portaren amb el cotxe i que potser algun dia llegeixin aquestes ratlles, i també a la Pepita del Carrer del Pou que tants favors ens ha fet. De totes maneres dono gràcies a Deu d’haver pogut celebrar el Nadal en la meva casa natal en companyia de la meva família. (Alguns noms en aquest article son ficticis, però els successos son realitat pura i dura)

11.12.07

Teologia Catòlica Atrassada

Acabo de fer la prova i no puc creure el que veuen els meus ulls en la pantalla del meu ordinador. He escanejat amb el Google (goglejar, és diu) les paraules juntes en cerca per paraules, posant les tres paraules en la primera casella de dalt en cerca avançada. Resultat: fins al moment aquest personatge Silveri Garrell, que soc jo, és l'únic escrividor catòlic en Internet que tracta el tema de LA CREACIÓ DEL MON EN 6 DIES LITERALS, i els demés que surten apareixen en pagines evangèliques (no catòliques). Fins arribar més o menys a la pagina 7 del Google, soc jo l'únic catòlic que plantejo la qüestió dels 6 dies literals. Ja em podrien donar una medalla. ---------------------------------Aquí teniu la prova, ja us ho punxo jo mateix per vosaltres i us poso el vincle de les pagines que surten en Google al escanejar el logotip de: GENESIS CREACION 6 DIAS . Com a mínim esperava trobar les pagines webs de categoria catòlica com ZENIT, ACI PRENSA, CATHOLIC-NET, SAGRADOS CORAZONES, VATICANO, i sobretot ENCICLOPEDIA CATÒLICA, però rès de rès, no surten de cap manera i es senyal de que el tema no existeix encara en les webs catòliques. D'alguna cosa ha de servir la Tecnologia Google i precissament és per localitzar un tema concret qualsevol i que hagi sigut publicat per una pagina penjada a la Xarxa, i avui es la millor manera de trobar rapidament un tema concret estelviant-nos de recòrrer amb la vista els llarguíssims índexs que s'assemblen molt a la Guia Telefònica. Els meus escrits surten en més o menys les quatre línies primeres Google durant el vespre i en les primeres pagines Google durant el matí, i és pot veure el meu nom Silveri Garrell. En altres llocs surten vincles dels meus blogs que també tracten el tema dels 6 dies però, ja no és troba cap més web catòlica, totes son evangèliques.----------------------------------------------------------------------------Un altre tema bíblic que he trobat inexistent en les webs catòliques és el tema espinós dels genocidis en la bíblia, allò de les batalles que lliuraven els israelites contra els seus enemics i que, segons les escriptures, de part de Deu els baixaven ordres d’exterminar a tot bitxo vivent quan entressin en les ciutats enemigues, de passar per l’espasa a dones, criatures i a tothom sense excepció. L’únic escriptor que tracta el tema amb serietat i que almenys surt en les primeres pàgines del Google, és Dionisio Byler, i no és catòlic. Realment, qui no surt com a mínim en les primeres 5 pàgines del Google és com si no existís per la seva irrellevància. Mai com en aquests temes bíblics és podia aplicar la famosa frase: SORTIR EN EL GOOGLE. Punxeu i veureu GENOCIDIOS BIBLIA ---------------------------------------------
Realment, els teòlegs catòlics en aquests temes concrets estan a l'Atur total. Més increïble, impossible.

30.11.07

Màquines Trituradores

M’imagino tal com fèiem en la meva família quan jo era petit en la diada de la matança del porc, allò de fer les botifarres amb la trituradora de carn i que sortia un puré grumullós de carn vermella que desprès és feia servir per emplenar els budells del porc, que és convertien en botifarres sabrossísimes desprès de haver-les bullit. Més o menys és el sistema emprat en la clínica avortista en la qual han pescat in-fraganti als seus metges capitostos i altres treballadors implicats. Però amb la diferència que la carn que trituraven amb la maquineta de fer botifarres no era de porc sinó de personeta humana molt petiteta, allò que amb llenguatge molt poètic se’n diu un infant, i amb un llenguatge barroer se’n diu un fetus. Tampoc feien butifarres amb la carn triturada com és de suposar, sinò que la feien passar com podien pel tub del desaigüe. Per acabar-ho d’empitjorar encara més, la feina policial l’ha fet la Guardia Civil, que en certa manera son les forces d’ocupació, segons els joves trenca-vidres del carrer. Per això apareixen els Mossos d’Esquadra com uns despistats que només miraven la Lluna. Esta clar que els sociates del Tripartit tenen un gran interès en que l’Avort funcioni a tot drap per contentar a les masses assedegades de sexe i llibertats, i ja van sortir declaracions reaccionaries dels sociates de la Moncloa que, el PSOE per a rès del mon deixarà en suspens la llei de l’Avortament, i aquest cas de la Clínica Morín només és un cas puntual i no general. Per la meva part ja he treballat molt el tema en els fòrums d’Internet i us convido a vosaltres si us avorriu i no sabeu en que matar el temps, que els hi claveu llenya literaria contra aquests que no paren de triturar criaturetes petitetes. Tinc un artícle molt bo aquí. http://silverigar.blogspot.com/2005/05/los-opinautas-y-el-aborto.html ----------------------------------------------Qui vulgui seguir tot el cas de les clíniques Morín ho pot trobar en aquest vincle DOCTOR MORÍN-------------------------------------------- Molt bò el que porta també el Google especialment del Manuel de Prada. MATADEROS INFANTILES

26.11.07

La Pluja Inexistent

Sí, així com ho llegiu, sembla que en principi dels temps bíblics no existia la pluja i va aparèixer per primera vegada quan va esclatar allò que avui pocs cristians creuen i se'n diu el Diluvi. La Bíblia és aquest llibre que l'Església prohibia llegir a la plebs de l'Edad Mitjana perque no fos que copiessin la vida marital que feia Lot amb les filles. Després va aparèixer l'imprempta i es començà a imprimir biblies per a tothom, i realment no he pogut entendre mai encara, quins motius tenia l'Església per prohibir la lectura de la Bíblia a les classes baixes. Els homes del temps, aquells que s'anomenen Alfred Rodriguez Picò i companyia, podràn discutir i donar les classes de meteorologia que vulguin i demostrar els mecanismes de la caiguda de l'aigua de pluja però, els capítols de Genesi ens porten uns versets que si els anal·litzem a fons podrien fer-nos conèixer un mon realment nou, un mon tal com era en el principi on tots eren guapos-as, no existien les malalties, no calia treballar i tampoc no plovia perque el cicle de l'aigua en la naturalesa funcionava d'una manera molt original, tan original que Deu mateix l' inventà. Resulta però que, avui en dia la gespa dels camps de futbol, la gespa dels camps de golf, i els jardins, és reguen per aspersiò, que ve a ser com una boirina d'humitat que és fa caure molt suaument. Els invents de l'home només reprodueixen allò que Deu mateix ja va inventar fa temps, molt de temps.... L'ARC DE SANT MARTÍ I PRIMERA PLUJA---------------FONTS D'AIGUA BÍBLICA

20.11.07

Els 6 Polèmics Dies

Aquests versicles primers del Genesi que mencionen la Creació en 6 dies son els més difícils de creure avui en dia ja que, l'Evolucionisme ha posat la seva teoria suposadament fundamentada en proves científiques de que les époques primitives de la historia de la Terra és componien de milions d'anys. SEGUEIX AQUÍ....

9.11.07

L'Agenda Llatinoamericana

Van fer la presentació de la Agenda Llatinoamericana en la meva ciutat, i com cada any el rector de la parròquia ho anuncia prèviament abans en la fulla dominical. Recordo que l’any passat ens va venir el personatge Arcadi Oliveras que ens va fer un discurs extraordinari digne d’un orador professional en qüestions polítiques i humanes. L’Arcadi Oliveras va ser realment l’estrella de la trobada i recordo que l’església era plena de gent que devien venir especialment per escoltar aquest personatge pintoresc i xerraire. Però aquest any en la presentació de l’Agenda no ha vingut l’Arcadi i curiosament en la reunió de convidats només érem quatre gats i quatre gates comptats. Van fer els discursos que els tocaven cada conferenciant i ens van passar una pel·lícula de les terres sud-americanes amb un documental de les feines que fan els missioners d’allà, missioners en majoria partidaris de la Teologia de Alliberament que es el mateix dir, amics d’en Castro i d’en Chavez. Aquest llibret de l’Agenda Llatinoamericana es un totxo d’agenda que porta un conjunt d’articles per llegir que parlen generalment de millorar el mon a base de perfeccionar la “democràcia”. També, com no, l’Agenda porta les pagines per fer les anotacions diàries de tot l’any i amb una varietat de sistemes que un s’hi torna lero dintre del laberint de gràfics, graelles, calendaris, pagines per escriure text, i una munió d’articles per llegir. Es veu que l’inventor de l’Agenda Llatinoamericana va ser en Pere Casaldàliga, i en l’Agenda sempre hi venen uns quants articles seus condemnant al capitalisme. Però, tornant al totxo del llibre, els hi vaig dir en la trobada davant de tot el públic que haurien de fer una agenda de butxaca, i no, en forma de llibre de 20 per 20 centímetres de tamany. Caram, qui la pot portar a damunt aquesta agenda, ha de ser un empresari que sempre vagi amb la maleta dels documents. De totes maneres, els vaig escriure aquesta carta de baix en castellà perquè l’any vinent inventin un sistema d’agenda que sigui de butxaca. Us demanaria que si alguns que em llegiu sou del mateix pensar els escrivíssiu també al mail que surt en la web per demanar el mateix que jo els demano. Potser entre uns quants farem el que no puc fer jo sol. AGENDA LLATINOAMERICANA WEB

>>>>Sobre La Agenda Latinoamericana:
Quisiera hacerles un sugerimiento, y es que la Agenda Latinoamericana la encuentro demasiado voluminosa y ancha de tamaño. Se deberia editar otra que fuera de bolsillo lo más pequeña posible, y poniendo los artículos en una revista aparte que se pudiera separar de manera fácil. Al fin y al cabo, la Agenda Latinoamericana debe servir para hacer dinero y con este dinero poder ayudar a los necesitados de Latino-America. Alguien me ha contestado a mi carta que en realidad la Agenda no pretende hacer ningún negocio monetario sinó que pretente “concienciar” pero, no veo que con otro sistema más practico no se puedan conseguir las mismas dos cosas al mismo tiempo: buenas ventas y mensaje muy leído. Tambien me han contestado que el sistema actual de la Agenda grande con los artículos incluídos dentro és más “manejable”. Se nos pueden ocurrir toda clase de ideas comerciales muy variadas y la idea de la Agenda de bolsillo es una más del conjunto. Se deberia tener en cuenta que, para hacer dinero con la Agenda nos enfrentamos a la competencia de las otras agendas que se venden en las librerias, y por tanto deberíamos imitar el secreto de la competencia copiando las otras variedades de tamaños i formas. Pero sobretodo, los artículos siempre deberian ir aparte con otro volúmen que se pudiera separar para aligerar peso. Espero que mi sugerimiento les pueda ser útil.

Muy atentamente: Silveri Garrell-Catalunya-España. <<<<

2.11.07

Llibres Religiosos-Científics

Per fi m’han arribat els llibres que vaig comprar per Internet fent servir la Visa. Concretament els vaig comprar a una web enclavada a Mexic i ha sigut una experiència interessant perquè durant les dues setmanes que han tardat a arribar m’he fet la imaginació que els meus llibres estaven creuant el “toll” de l’Atlàntic sobre un vaixell esperant de trobar-se amb mi. També existeix la possibilitat pels que tenen pressa de demanar paquets per via ràpida que venen en avio però, es clar, pagant més de segells. Durant aquest temps d’espera s’em feia la boca aigua com qual moment abans d’assaborir un bon pastis, allò de la impaciència de tenir a les mans un llibre de tema apassionant. Realment ho son d’apassionants els llibres que he comprat i ho podeu veure en aquesta web http://silverigarrell2.blogspot.com/2007/10/cientfics-creacionistes.html . Tan de bo els predicadors catòlics de les nostres esglésies també s’hi posin a barrejar Evangeli amb Ciència, sortiríem tots molt més enriquits i les homilies no resultarien avorrides. Realment trobo les prediques de l’Església Catòlica com si fossin “mono-temàtiques”, que vol dir que només son Evangeli, sense Ciència. Sembla que l’equivocació que va tenir l’Església amb el personatge Galileo la va marcar de tal manera que mai més s’ha atrevit a barrejar Evangeli i Ciència. De moment son els evangèlics americans els capdavanters de la Ciència aplicada a La Bíblia, i ho podem trobar només goglejant CREACIONISMO.
-------------------------------------------També tinc més llibres recomenables en aquest vincle LLIBRES BLOG ARCA DE NOE

30.10.07

La Blogera Més Vella

Es diu Maria Amelia, te 95 anys i és gallega. En el seu artícle acaba d'escriure que és votant del Partit Socialista, i li he penjat un comentari al seu blog.http://amis95.blogspot.com/

>>Me parece señora Amelia que con el paso que llevan las políticas que se estilan, dentro de poco van a jubilar a los electores que pasan de los 80 años, igual como hacen en el Vaticano a los cardenales mayores de 80 que no se les permite elegir al nuevo papa. Con las políticas que se llevan en estos momentos, los que somos mayores ya no interesamos, somos demasiado conservadores de costumbres y consumidores de medicamentos caros, y en estos momentos nuestros políticos prefieren a los jóvenes que rezuman independentismos por los descosidos, sexo libre, botellón cada semana, i otras lindezas. Nosotros ya empezamos a molestar demasiado señora Amelia, nosotros predicamos matrimonio con fidelidad, y finales de semana con paseo al campo en lugar de borracheras de calle. No se extrañe que dentro de unos años a los ochentones los jubilen de las urnas y en su lugar pongan a los diezañeros. Saludos cordiales, desde Cataluña.<<

22.10.07

Kaczynski, Fins Aviat

Realment ha sigut una llàstima que a Polònia en les recents eleccions hagin perdut els germans Kaczynski. Per la meva part em creia que el laïcisme arrogant que cavalca com si fos un dels quatre genets de l’Apocalipsi, hauria sigut derrotat en la nació d’en Wojtyla i del catolicisme més arrelat. Però no ha sigut així i em vist aquest cap de setmana com perdien els conservadors bessons germans Kaczynski (caram quin cognom, l’haig de enganxar del porta-papers cada vegada que l’escric). Ara els Kaczynski faràn oposició i per cert de categoria ja que han perdut per poca diferència. També van ser molt atacats per la cúpula del Parlament Europeu aquests bessons Kaczynski perquè s’havien oposat a perdonar la vida dels criminals perillosos, allò que en un altre llenguatge generalista sense especificar se’n diu “a favor de la pena de mort”. També s’havien oposat als matrimonis dels anomenats homosexuals que estan tan de moda avui, i es veu que aquesta última els encorbatats de l’Hemicicle de Brussel·les ja no se la van poder empassar. Aquests dos germans governants van ser molt criticats perquè actuaven com un “fre” (allò que fa el pedal dret del cotxe) al desenvolupament de la prosperitat europea. Esperèm que el FORUM-LIBERTAS tregui alguns articles i posaré els vincles aquí. Mentrestant, no estarà de més que llanci el meu més sincer desig als Kaczynski perquè en el futur els poguem tornar a veure amb les seves cares rodones com una pilota, governant el país on va néixer el Papa Joan Pau II, Wojtyla el Gran.  Articles Forumlibertas. 
Els dos cara-rodones
Article Forumlibertas, condol del Papa.
Més articles AQUÍ.
(Nota: ja tenia escrit aquest article en el blog des de fa uns anys (la data esta en el encapssalament i es 22-10-07). Ara m'acabo d'assabentar de la mort d'en Kaczynski en un accident d'avió. Dono el meu més sincer pèsam a la nació de Polonia.)

11.10.07

El Dia dels Fatxes

El 12 d’octubre es el dia dels “fatxes”, segons la ideologia que domina en la nostra terra, i dir “que domina” més aviat significa que la ideologia la porten la gent jove com una gavardina de moda per quedar bé amb l’ambient que els envolta d’un independentisme exacerbat, i parlar de joves quasi equival a parlar dels que en realitat “manen” perquè son els que surten a fer sarau. Es pot ser català fins a la mèdul·la sense cap necessitat de ser independentista, separatista o els sinònims que és vulguin afegir. Amb aquestes cremades de fotos reials i de banderes espanyoles, es demostra que més aviat és cosa de gent jove que no han viscut les penúries de la postguerra i que han descobert les quatre barretes vermelles com si fossin el Nou Messies Esperat per adorar. Ja no cal dir del Nou Estatut (cliqueu) que és carrega les més bàsiques normes morals del Cristianisme. Per fer una mica de broma, i que em perdonin alguns i algunes, resulta que estic una mica enamorat d’una 'fatxa' que te unes dots d’oratòria molt convincents i sovint li escric en el seu blog, i es la Yolanda Morín per més senyes. La trobareu en el vídeo i no crec que per la meva part faci massa polèmica i només poso a discussió els temes candents d’actualitat. Vídeo http://www.youtube.com/watch?v=g0Pe7t8rFLo

2.10.07

Dolores Ibarruri

Es curiós el que és troba d'aquesta dona. Es veu que de jove era molt religiosa fins que va estar a punt de fer-se monja. Es va casar, va tenir 5 fills i tres d'ells "trigèmins". http://es.wikipedia.org/wiki/Dolores_Ib%C3%A1rruri

També en un artícle he trobat que pocs dies abans de morir va demanar que celebréssin a casa seva una missa en llatí. Ho diu aquest articulista però no he pogut trobar més informaciò en altres llocs d'Internet. Certament, alguns comunistes convençuts retornen a l'Església quan estan aprop de la mort. http://64.233.183.104/search?q=cache:zh4FCu0CjGEJ:www.minutodigital.com/articulos/2007/09/13/pedro-rizo-rescate-de-la-misa-tradicional/+misa+muerte+%22dolores+ibarruri%22&hl=es&ct=clnk&cd=1&lr=lang_es Un altre article posa que es va convertir i confessar abans de morir. http://www.libertaddigital.com/espana/2013-04-11/dolores-ibarruri-la-pasionaria-habria-muerto-catolica-tras-confesarse-y-comulgar-1276487270/

29.9.07

Casa Reial, Pressupost

Aquesta xusma catalanista composta generalment de joves independentistes està cremant banderes espanyoles i fotografies del Rei a destre i sinistre però, val la pena fer uns quants números i treura el pressupost per cada espanyol que ens costa mantenir la casa de la familia reial.

El pressupost per mantenir la Casa Reial a l'any 2006 ha sigut de 8. 050.000 d'euros. Els habitants d'Espanya en l'any 2006 som uns 44.708.000. Si ara fem una senzilla operaciò aritmètica amb la calculadora del mateix windows: 8.050.000 : 44.708.000 = 0,18 euros per persona i any. El pressupost el porta la Wikipedia.

Ja em direu si val la pena per pagar 18 cèntims cada any, armar tanta guerra contra la Monarquia Espanyola.

13.9.07

Rafael Casanova

(Imatge:
La més probable senyera que brandava Rafael Casanova. Després de cercar-ho axaustivament amb el Google no n'he trobat cap més que representi a Santa Eulalia en forma d'estandart, pendò o senyera, i a ben segur que ha ser aquesta tela, doncs si n'hi hagués una altre ja sortiria, i en aquest cas no surt.)
-------------------------------------------------

La Diada Catalana del 11 de Setembre es caracteritza per la cerimonia de nacionalisme catalanista que es fa en el Fossar De Les Moreres. El personatge principal al qual se li rendeix tribut en la seva tomba es Rafael Casanova. La seva gesta heroica va ser quan va aparèixer en les trinxeres brandant l'Estandart de Santa Eulalia per animar les tropes que defensaven Barcelona, i després va ser ferit per una bala a la cuixa. Cal tenir en compte que molta gent s'imagina que brandava la senyera catalana i no és així, sinò que, brandava l'estandart de Santa Eulalia que és guardava en la Catedral de Barcelona i només el treien en casos de greu perill per la Ciutat com en moments de pestes i altres calamitats que féssin necessari invocar un miracle. Més tard en la infermeria amb la complicitat d'un metge va aconseguir que el donèssin per mort falsificant un certificat de defunciò. Després és va fugar de Barcelona disfressat de monjo i és va refugiar a la casa del seu fill on és va guarir de les ferides. Quan les tropes borbòniques van conquerir la ciutat de Barcelona i la guerra va acabar, Rafael Casanova va aconseguir el perdò del rei i va poguer continuar la seva vida fent d'advocat fins a la seva mort als 80 anys. En poques paraules: l'heroi en qüestiò és una mena de traïdor ja que en realitat va abandonar les tropes que defensaven Barcelona en aquell moment. No queda gens clar com ens ho volen fer creure, i una cosa és posar floretes al Fossar De Les Moreres on descansen els defensors de Barcelona, i altre cosa diferent i dubtosa es considerar un "heroi" a'n Rafael Casanova pel sol fet de brandar (no la senyera catalana) l'Estandart de Santa Eulalia, i rebra un tret a la cuixa com a única ferida. De fet, els nostres crítics espanyolistes se'n fan una festa riallera quan critiquen i ridiculitzen al "semi-traïdor" Casanova. Em manca encara documentar-me si Rafael Casanova descansa realment sota el Fossar de Les Moreres, doncs si va viure fins als 80 anys ho veig difícil que l'hagin enterrat junt amb els defensors de Barcelona que van morir molts anys abans.
Cerqueu RAFAEL CASANOVA , i veureu la historia.
Rafael Casanova Wikipedia en Castellà
Rafael Casanova Wiquipedia en Català

10.9.07

Algú Em Llegeix


Tinc la prova de que almenys algún periodista em lleigeix i puc demostrar que això de la complicada paraula "SARKOZITZAR", la vaig escriure jo anteriorment i vaig ser el primer. Aquest article de Iu Forn en el diari AVUI ha sortit el dia 10 de Setembre 2007. http://paper.avui.cat/article/opinio/98315/catalans/ens/hem/sarkozitzar.html
Jo vaig escriure aquesta resposta al blog de l'Ardèvol ja fa bastants mesos i vaig inventar la parauleta http://www.forumlibertas.com/frontend/forumlibertas/noticia.php?id_noticia=8233

31.8.07

Super-poblaciò Del Mon

Acabo de fer un descobriment que sempre el tindré present dintre meu i m'acompanyarà en els moments de la vida quan vulgui fer meditaciò sobre els problemes mundials: rès més que els habitants del mon som quatre gats i és increíble. http://silverigarrell4.blogspot.com/2007/08/superpoblaci-mundial.html

29.8.07

Rosa Regàs

En part me n'alegro que hagi plegat de la direcciò de la Biblioteca Nacional, i no és que tingui quelcom contra élla sinò més bé en que havia fet massa propaganda revisionista a favor de la República del 36, i ja n'estava jo bastant emprenyat. Sembla que era molt amiga de la Carmen Calvo, i allò d'agradar, o no agradar al "jefe" ja sabem com peta al final de tot. La Rosa Regàs es una comunista convençuda que últimament ha fet molta campanya per foragitar la Religiò de les butaques del Poder, a canvi de posar en les mateixes butaques del Poder als seus amiguets comunistes, els "sants" per antonomàsia. Es una íntima amiga d'en Santiago Carrillo, al qual de quan en quan l'acull a casa seva uns dies de vacances. Que quedi clar que la meva postura només es d'un anti-comunisme molt convençut i només ataco contra les ideologies i no contra les persones. No cal continuar amb el tema perque ja m'he identificat políticament amb els artícles anteriors.

19.8.07

Carrillo, el Fumador

Vaig llegir aquest més d'Agost que Santiago Carrillo està de vacances a Palamós i en una entrevista que li van fer els periodistes del diari comarcal La Proa, va deixar ben clar que ell per rès no deixaría de fumar i que no pot viure sense el tabac, i en totes les reunions que assisteix ja li preparen el cendrer especialment per a éll, cosa que això dels "cendrers" ja obliguen a fer-los desaparèixer del mobiliari públic per no provocar desitjos de fumar a ningú. Santiago Carrillo als seus actuals 93 anys (que ja son uns quants) , va deixar ben clar que ara ja fuma menys que abans i sols consumeix un paquet de cigarrets diaris que per a éll és ben poc comparat amb el seu consúm d'èpoques passades. Diu que el tabac li resulta un beneficios estimulador mental que l'ajuda a mantenir el cervell ben ágil i actiu. No podem passar de llarc que realment en Santiago Carrillo és un miracle de persona que se n'ha sortit molt victorios de bastats perills, i nosaltres els que som creients en l'Església ja voldriem que molta de la "sort" que ha acompanyat a'n Carrillo també ens hagués acompanyat a nosantres però, a vegades per una trista paradoxa hem de veure amb els nostres propis ulls que, algunes de les persones "increients" tenen més favor dels Deus que no pas nosaltres que creiem en aquests Deus. Carrillo se'n va sortir molt bé de no fer cap a la presò pel cas de la matança de Paracuellos, i també l'amenaça del càncer de pulmò no ha pogut amb éll. No li desitjo cap malaltia per la meva part i només recalco que ja voldria per nosaltres els que anem a missa cada diumenge que, tinguéssim la fortalesa (o el favor diví) com gaudeix éll en la seva persona. Santiago Carrillo: felicitats pels teus 93 anys, i segueix fumant però almenys fes-ho d'amagat.

11.8.07

Concubinat Amb Càstic

(Església plural, fòrums)
Discutint sobre el tema de que l'Església és molt "dura" vers els divorciats vaig penjar aquest comentari:

Tothom te dret civilment a practicar el concubinat amb la parella que li dongui la gana, almenys aquí en les nostres contrades, en les terres islàmiques ja és diferent i el concubinat esta penat amb la mort. L'Església només es "dura" en quant ha de permetre o no permetre que els casats civilment o els que viuen sexe sense matrimoni religiós, mengin de la taula eucarística, i rès més. No ens podem queixar de cap manera ja que l'Església no condemna a l'Infern a ningú per viure en concubinat, sols els condemna a no poder menjar l'Hostia, i per si alguns encara no us heu assebentat, sense menjar l'Hostia Consagrada també es pot viure dignament, humanament i econòmicament, bastant bé. Si l'Església permetés menjar l'Hostia a qualsevol llibertí conegut, llavors si que tothom podria criticar a l'Església. A Pinochet tambè li van deixar menjar l'Hostia i va sortir per la televisiò combregant com si fos un santet, però a ben segur que s'havia confessat abans dels seus crims, i com qualsevol criminal dels que viuen dintre de les presons també podia tenir accés a la Comuniò que per això existeixen els capellans que diuen missa a les presons entre tota aquella gent tan difícil. La cosa és llarga de discutir però a mesura que la fem llarga la fem més difícil encara d'entendre. Crec que queda ben clar que l'Església sols fa patir la "gana" de menjar l'Hostia com a pena única als que viuen en parella de forma irregular. Es el sentit comú més el·lemental.

8.8.07

El Solitari, Vol Internet

Acabo de llegir que el Solitari, aquell atracador de bancs que van agafar els policies portuguesos, ara vol que li posin Internet a la presò per poder distreure's. Els seus carcellers ja li han fet una mica de brometa i li han preguntat si també li fa falta una piscina. Tot plegat ho podem prendre com a reflexiò i tenint en compte que la policia de Portugal a ben segur és una mica més estelviadora de recursos que la policia d'Espanya, ja que nosaltres els espanyols lliguem els gossos amb llangonissa, o millor dit: els presos amb cadena d'or. Aquest assassí que va matar a dos agents de l'autoritat, a ben segur amb el temps se'n sortirà amb la seva i sobretot amb l'ajuda de l'Organisme de Drets Humans, aquest organisme que ha arribat fins als extrems de convertir les presons amb hotels de segona on els presos tenen totes les comoditats, tantes comoditats fins que als violadors sel's hi ha donat Viagra, i aquesta anécdota de la Viagra va succeïr precissament en les presons catalanes, perque veiem que som capdavanters fins i tot en qüestiò de presons. Continuant amb el tema i aprofitant per fer encara una reflexiò més a fons, jo seria partidari de que als empresonats per assassinat i violacions greus se'ls privi de tenir accés a Internet en tots els anys que duri la seva condemna, i a ben segur que aquesta penitència els hi resultaria encara més dificultosa de soportar que els mateixos anys de condemna. Així que ja ho sabeu, fiscals, jutges i jurats, vosaltres que sou els "savis" que apliqueu les condemnes als assassins i violadors perillosos, afeigiu-lis-hi la pena supletoria de la privaciò d'accés a Internet, i al no poder mirar imatges sobretot de dones nues, i al no poder intercambiar comunicaciò amb l'exterior, a ben segur que és transformaràn en unes ànimes més contemplatives de manera que s'acostumaràn a viure com a uns "religiosos" forçats, i en quatre dies podrien ser uns santets i tot. Però malauradament això és somniar truites i d'aquesta Justicia-Primer-Montana no se'n pot esperar més, i aquesta merduska d'en Solitari, tal com va passar també amb la meduska d'en De Juana Chaos, podrà gaudir d'Internet dintre de poc a la seva cel·la, escriure el llibre de la seva vida, forrar-se amb la seva venda, i quan sorti d'aquí a 15 anys podrà ben menjar de les seves memòries. Poseu-li l'Internet al Solitari, depressa, sense Internet la vida és una tortura inaguantable, i les lleis prohibeixen la TORTURA. Una mica d'ironia va bé i els lectors intel·ligents ja m'hauràn entès.

21.7.07

Josep Piqué, Defenestrat

Ha sigut defenestrat en Josep Piqué, i això demostra que s’havia convertit en un zero a l’esquerra que ja no pintava rés.
Ara han posat un nou cap de colla dels populars catalans al qual li estrabaràn ben fort els cargols tot el que puguin per que sigui el més semblant a’n Manuel Fraga y a’n Vidal Quadras, allò que es diu: emmirallament amb els pares. Sempre es una avantatja pels que manen a Madrid quan posen un principiant novell per cap del partit a Catalunya, i com que un novell es aspirant a fer mèrits per pujar de categoria és veurà més obligat a seguir les consignes del partit. En el cas d’en Piqué com que ja va ser ministre, ja és creia més savi que tota la cúpula madrilenya en paquet i també ja començava a estar-ne masa fart de jugar-se la cara en el Fossar de les Moreres. En Piqué és va acomodar massa a l'independentisme català per guanyar-se els ciutadans i ja veiem com va fracassar. Ara comencem una nova etapa en que realment el PP retornarà als seus orígens de partit de dretes, ja que s’havia aburgesat massa a Catalunya passant a partit de centre i fins i tot acariciant de manera subtil a l’esquerra. Les esquerres catalanes van enlluernar a tot bitxo vivent fins i tot als populars, i no cal ni dir de CiU. A n’Artur Mas també li podríem aconsellar que és pengés el cartell de : “quan les barbes del veí veig pelar tinc que posar les meves a remullar”. La qüestió que hem de tenir en compte els de CiU és que ens convé un bon cop de volant cap a la dreta abans que sigui massa tard. Les postures polítiques és van radicalitzant i convé adaptar-se als canvis, allò que diem fer camaleonisme oportunista. Fins ara hem fet el burro i ja és hora de posar seny. El nostre partit CiU ha de redreçar-se cap a la dreta, s’ha de “autonomistar” en lloc del actual “independistar” que fins ara seguia. Si no ho fem així, n’Artur Mas seguirà el mateix camí que en Piquè: la finestra. Per cert que, no entenc que els guaperes hagin d’anar cap a la finestra, deu ser perquè el que els sobra per un cantó els manca en l’altre cantó de la intel·ligència.

15.7.07

L'Euro-cracia Butxaquera

Avui en les nostres terres catalanes el millor negoci es fer-se polític, i només posant l'exemple de la petita ciutat de Tarrassa podem veure les càrregues d'euros que s'emporten els endollats de l'Ajuntament. Aquí tenim el vincle http://www.forumlibertas.com/frontend/forumlibertas/noticia.php?id_noticia=8702&id_seccion=12
Ya podem mentalitzar als nostres nanos que la millor carrera per estudiar és la de Ciències Polítiques. Ja no cal ni dir el que tots pensem per dins, que realment malpensem de tota la clase política, perque tots van a cobrar fent servir un carretò en lloc d'una cartera. Tanta "democracia" que la volem posar a l'altar de les més altes virtuts cíviques i ja veiem en que s'ha convertit. A ben segur que els sastres dels polítics quan els hi fan els vestits ya deuen preveure la construcció de certes prendes i les deuen fer amb les butxaques més fondes per facilitar la seva tasca quan han d'anar a cobrar la setmanada. La crítica esta servida i qui tingui una soluciò millor que l'exposi. Els vertaders "savis" en política no tenen que ser forçosament els que seuen en les butaques presidencials, també la gent del carrer som "savis" en política, almenys els que pensem una mica i tenim dos dits de front encara que siguèm pocs, però no hem estat catapultats cap a la fama i d'aquí que la plebs no ens reconeix. Realment tenim els polítics que ens mereixem, els polítics de la nostra "euro-cracia", en la que el vertader rei és l'EURO. En quant a les independencies periferiques, ja no cal ni dir que cobren més....

8.7.07

Educació P. Ciutadania-1

El meu cartipàs sobre l’Educació Per A La Ciutadania el tinc fet en els vincles que poso a baix però, en castellà, i em sembla que s’entén prou bé. Aquests del Govern Central estan ben guillats en voler carregar contra l’Església i més els valdria tenir en compte l’escena del Quixot quan diu “con la Iglesia hemos topado, Sancho”, per si de cas i pel que pugui venir de l'emprenyada dels Deus. En tot cas, aquesta assignatura és totalment innecessaria perquè la moral que predica ja està inclosa en la mateixa assignatura de l’Ètica que, pel que és veu els ha fracassat rotundament, i els han sortit la mainada encara pitjor i més rebels que abans. Ara amb L’Educació p.Ciutadania han volgut fer costat al col·lectiu gai sobretot per fer bona urnada de vots en les generals properes. Només espero que perdin les eleccions del Març y no tornin a aparèixer fins bastants dècades, aquests socialistes. El govern d'en Zapatero és el pitjor que hem tingut després de Franco.

http://silverigar.blogspot.com/2007/07/educacin-p-ciudadana-2.html -2

http://silverigar.blogspot.com/2007/07/educacin-p-ciudadana-1.html -1

10.6.07

Els Joves Vers L'Església

No trobo estrany que els joves no s'acostin a l'Església en general i especialment a les misses. El nostre Cristianisme Instal·lat en te la culpa de tot ja que els ministres de La Paraula avorreixen amb les seves prèdiques. En quines parròquies en temps d'eleccions és recomana votar als partits que defensen la vida????. En quines parròquies en temps d'eleccions es demana votar als partits que defensen el Matrimoni Tradicional???. Tenen por els predicadors de posar-se en política???? No cal senyalar cap partit concret, sols remarcant el concepte de defensa de la Vida es suficient i els assistents a les misses ja s'espremiràn la seva mollera per treure conclusions. Les trones de les esglésies catalanes cada vegada s'assemblen menys a les estrades dels diputats dels hemicicles parlamentaris de les Espanyes Peninsulars, aquestes estrades que quan puja un-una a dalt treuen xispes de tanta cridaneria.

Precisament ara en el més de juny i que s'acosta la Festa tant popular de Sant Joan, és molt oportú recordar que, Sant Joan Baptista, que precisament era cosí de Jesús, que era de bona raça, que no tenia un pel de tonto, que era un profeta reconegut, que no era integrista, aquest personatge Joan va tenir l'atreviment de jutjar el comportament sexual del rei Herodes que és trincava la seva cunyada, i tant va ser la seva gosadia que li va llançar contra Herodes unes fortes crítiques perquè se n'anava al llit amb una dona que no li pertanyia. Ja no cal dir el que va succeir desprès amb l'empresonament de Joan, la dança de la ballarina que li va demanar el cap en safata i la posterior decapitació de Joan. Realment Joan va ser un integrista segons les mentalitats modernes que dominen el panorama d'avui, però no un tontu-beatus-pixapiles com ens volen fer creure, i hauria sortit més ben parat i socialment mes reconegut si hagués fet els ulls grossos sobre la conducta en materia sexual del rei Herodes. En les trones de les esglésies nacionalistes catalanes no crec que ressoni gaire la historia de Sant Joan defensant la Vida i Matrimoni Tradicionals, i no m'estranya el desencís de la gent jove vers l'església quan manca la teatralitat d'uns profetes darrera els micròfons. Celebrem el dia de Sant Joan amb pau però sabent el QUE realment celebrem: Joan el Baptista va morir decapitat per atrevir-se a defensar el vertader Matrimoni.

En la fulla parroquial del Bisbat de Girona, encara estic esperant poder llegir algun dia quan som en aquesta Festa una referència a la caussa principal del martiri de Sant Joan Baptista. Es limiten a dir que Sant Joan era El Precursor sense entrar en mes detalls i punt, i despres veiem que en el Gran Teatre Del Liceo es fan representacions operístiques sobre la decapitació de Joan Baptista i el personatge de la ballarina Salomé, resultant tot plegat que en el mon del teatre profà encara parlen mes explícitament de Joan Baptista que no pas en el mon de dalt les trones eclesials.

28.5.07

Democracia avorrida

En vista dels resultats de les eleccions municipals ja n'hi ha per quedar ben avorrit per part dels que som simpatitzants de CiU almenys, encara que els altres, els esquerrans socialistes i republicans, és llepin els dits de la seva més aviat bona sort de pastís que els ha tocat. El panorama polític espanyol ja comença a semblar-se a la "guia telefònica" que, esta desprovista de poesia i en rés se la pot comparar amb El Quixot. Moltíssims ciutadans voldriem que la política espanyola s'assamblés més a les obres de literatura que encenen les passions y fan bellugar les masses vers la seva lectura. Com veiem, ja només som quatre gats els que anem a dipositar les paperetes, i per acabar-ho d'arrodonir: quatre gats ben emprenyats. Ens manca una altre manera de fer política, amb llistes obertes on és pugui votar a qualsevol candidat de forma individual, i també un canvi de lleis parlamentaries que prohibeixin fer aliances entre dos o més partits. El Tripartit-Contuberni en te la culpa de l'alt índex d'abstenció a Catalunya. Ens hem d'emmirallar amb França que ja te moltíssims anys d'experiència democràtica, i aquí és molt oportú de seguir els consells del savis que en general son el vells, en aquest cas la VELLA França. En la nostra Espanya només en portem uns 33 de democràcia, més a menys l'edat de Crist, i ja es hora d'intentar una nova naixença cap a nous sistemes. Per cert que, el mateix diumenge dia 27 la portada d'El Periódico posava a tota plana la cara d'en Fidel Castro i un titular que deia "A algunos tampoco les gusta la democracia", una genialitat per animar la gent perque vagin a votar, i els directius d'El Periódico van tenir una idea brillant. Diuen que la política és massa seriosa per deixar-la en mans dels polítics, i d'aquí que urgeix la participació dels ciutadans, i aquesta eina d'Internet avui ens obra noves possibilitats. Vinga doncs, a opinar en els fòrums i en els blogs dels polítics.

6.5.07

Sarkozy President


Molt content estic que hagi guanyat el candidat Sarkozy (caram quin cognom més difícil d'escriure, ja n'aprendrèm). Ha sigut molt providencial com si fos un miracle desitjat aquesta victòria d'en Nicolàs Sarkozy ja que, els valors amb majúscula (Valors), estàn en decadència en l'Europa acomodada començant per Espanya passant per França, Holanda, i acabant per Alemanya, sense arribar a les nacions escandinaves perquè en aquestes els governs ja han trobat la manera de premiar a les famílies per tenir descendència, i tampoc no van tan desencaminats aquests de dalt com els europeus del centre i la part baixa del continent. Ara amb aquesta derrota de la nomenada "Zapatera" de França, esperem que als socialistes espanyols se'ls hi baixin els fums de prepotència revisionista rebentadora de tombes mortuories del 36. Gracies a la victòria de Sarkozy això de la "memòria històrica" perdrà fúria bestial d'interesos per un sol cantó i és tornarà més suau cercant les veritats pels dos costats. Moltes gracies germans i veïns francesos per haver escollit a aquest home que ha tingut la valentia de parlar de les "arrels cristianes de França". Almenys amb aquest president també s'abaixaràn els fums de l'altre prepotència emprenyadora que és l'Islam, que els mateixos socialistes tracten com si fos la nineta dels seus ulls.
Sarkozy, noi, per molts anys. Governa bé i resa algún rosari a la Mare de Deu de Lourdes que, molt te la mereixes tenir per patrona. Amén.
Se m'oblidava posar un missatge per als socialistes del Tripartit i altres regnatures esquerranes i el teniu aquí: quan les barbes del veí vegis pelar posa les teves a remullar.
--------------------

13.4.07

Els Polítics ens Escolten

(Article que no me'l van publicar en una revista religiosa perquè el devien trobar massa fort)
La Política es preocupació per la Cosa Pública. Els polítics son els que personifiquen aquesta ‘preocupació’, encara que en gran part el que cerquen més peocupats és el seu negoci personal y la seva recolocació per quan pleguin ya que mentres exerceixen la política adquireixen poderoses influéncies per despues recolocar-se en millors posicions, i tenim l’exemple d’en Miguel Boyer que va plegar de la política per ocupar un càrrec que li reportava guanyar el doble. En EEUU els sectors més poderosos donen cobertura a les campanyes per la presidència, amb molt diner, i no és gens estrany que els polítics després defensin més el gran capital amb les multinacionals incloses. També en Espanya passa el matix encara que de manera més encoberta i tenim els grups de prensa i televisió que deixen xupar més espai als polítics que els agradan. Els polítics escolten als ciutadans en la mesura d’allò “políticament correcte” que és l’opinió guanyadora en les enquestes. El que demana la mayoria no és sempre el més correcte per al pais, y d’aquí s’en desprèn que les decisions polítiques solen aprovar lleis absurdes només perque una mayoria ho aplaudeix. El que ens manca no son bons polítics sinò bons ‘estadistes’. Un polític només espera les properes eleccions i un estadista es preocupa més de les properes ‘generacions’, i aquest segon ja compleix més la moral del seu càrrec responsable. Nosaltres els cristians a l’hora d’anar a votar hem de donar la papereta als candidats que defensen la Familia i la Moral Tradicionals, i es el gran repte en aquest moment històric i crític d’Espanya, o millor dit de l’embolic de la Trenke-Espanya. Les bases humanístiques se’ns enfonsen per culpa dels polítics que han parat masa l’orella escoltant el que no devien. La plebs cridanera no pot ser mai l’ànima del pais, i més aviat els ciutadans selectes que haurien de ser escoltats son l’autèntica ánima que com una entitat espiritual prefereix romandre en silenci contemplatiu abans que reivindicar destroçant mobiliari urbà.

9.4.07

Frases Enginyoses

Al llarc de la meva carrera literaria he anat construïnt algunes frases enginyoses fetes amb humorisme i amb un missatge amagat a dintre. Les anirè coleccionant en aquest apartat.
-----------------------------------------------------------------

1-Confabulació Demanadora de Mesades Descomunals.
2-Burrocracia Catalana de Xupatintes Endollats.
3-Els savis amb corbata que s'exibeixen en l'hemicicle al costat del zoològic de Barcelona.
4-Codi de Vincle.
5-Quelcom del súmmum.
6-Sociates, prepotents, revisionistes i rebentadors de tombes mortuories del 36.
7-Arribarà el moment en que empresonaràn a qui fumi en una clínica abortista (aquesta no es meva)
8-La gran càrrega d'euros que s'emporten els endollats dels ajuntaments.
9-La gran inundaciò del tsunami de ciment.
10-Tothom te dret a creure en el que vulgui, i també dret a no creura en el que no vulgui.
11-A toda acción sucede una reacción y es inevitable. Ya esta bien que se trabaje para la igualdad entre hombres y mujeres pero sin pasarse porque de lo contrario el machismo reaccionario se mostrarà furioso y tal vez el remedio del feminismo serà peor que la enfermedad del machismo.
12-Pues estos tales periodistas que critican a ciertos grupos religiosos abusadores de entrepierna, si siendo los periodistas mencionados progresistas de izquierda ávidos de entrepierna como buen izquierdista que se luzca, ya me dirán si estos periodistas pueden criticar los deslices entrepernales de otros.
13-Por lo menos nos damos cuenta que en la España actual estos “dioses” de la esfera política son humanos. Un poderoso motivo para que no nos empecinemos demasiado a creer en ellos.
14-La Ciència també es pot convertir en una "religió" quan els seus sacerdots (els científics) demanen una "fe" incondicional per creure en ella. 

Memoria per a Tots

Alguns polítics presumits de l'Esquerra s'obliden dels seus padrins, s'obliden dels seus benefacors franquistes que els van obrir el seu camí de carrera professional. Parlar de "Memoria Històrica" hauria de ser sense excloure pàgines.
http://www.minutodigital.com/memoria/memoria.html

4.3.07

Un Oscar a La Incòmoda

(Forum Marc Referen)
Ja era hora de que és fes una pel·lícula sobre el Canvi Climàtic en plan apocalíptic, estil terrorífic com agradan a la gent. Fins i tot de la merduska de l'excés de consúm se'n pot fer un film que pot guanyar un Oscar, com així ha sigut. Esperèm que els directors i guionístes de cinema que encara porten bolquers, quan siguin grandets explotin el tema de la disbauxa humana cremadora de fòssils de les families amb un cotxe cada membre.

Nota: En realitat en va guanyar 2 d'oscars. Quan vaig fer l'artícle encara no ho sabia.

28.1.07

La Veritat Incòmoda

Acabo de veure la Pel·lícula UNA VERDAD INCOMODA, de n’Al Gore, i realment m’agradat molt, encara que li vaig trobar unes petites deficiències com ara per exemple que critica molt fortament l’aspecte de viatjar en cotxe i no diu rés dels viatges en avió. Tal vegada li manca una descripció contundent del que significa el sector aeronàutic comercial en l’aportació de CO 2 a l’atmosfera. Hem de considerar que quan un avió comercial s’enlaira de l’Aeroport del Prat, per posar un exemple, crema al menys uns 15 metres cúbics de combustible, i aquesta quantitat de gasolina ja equival a la que consumeixen els automòbils que circulen per dins Barcelona en un sol dia. I per acabar-ho d’arrodonir, cal multiplicar per varies centenes que son els enlairaments d’avions que és produeixen en l’Aeroport del Prat diàriament. Realment tant de líquid combustible diari que no cabria ni en la piscina municipal de la ciutat més gran.

Un detall que sol passar desapercebut de la pel·lícula és quan arriba el final i només surten unes lletres que ens indiquen que “cal fer” per evitar el CANVI CLIMÀTIC, i algunes de les frases d’aquests textos no son captades pels espectadors perquè ja s’han aixecat de les butaques per sortir amb presa del local de cinema. Realment la pel·lícula porta uns missatges religiosos en aquests textos finals i unes dues frases parlen de fer “oracions”, de “resar”, perquè els habitants del Planeta siguem conscients de l’amenaça que ens arriba. No és gens estrany, ja que n’Al Gore és diplomat en Teologia per no sé quina església americana però, de totes maneres li hem d’agrair que hagi insertat el petit consell de “resar” cosa que, els polítics europeus encara fins ara no s’han atrevit ni en la mesura d’un pel a parlar de parenostres. Moltes felicitats per part meva a n’Al Gore per la seva pel·lícula i pels seus consells de pregaria.