17.12.05

Estimant desesperadament a'n Lennon

Beatles Imatges Google

Lennon també va ser un dels meus ídols admirats, però he de confessar que per la meva part l'admirava més pels seus diners, abans que per la seva bonhomia. Podríem fer un anàlisi de la resta d'admiradors d'en Lennon i a ben segur que per un gran profeta predicador de pau i llibertats no li donarien ni una fulla de llaurer si el separessin de la seva fortuna personal. Si les joventuts l'estimaven era per la seva fama de triomfador i persona jove amb grans propietats conquerides. Si és tornes a presentar com un senzill jubilat de 500 euros mensuals encara que toqués la guitarra tan bé com abans a ben segur les majories li girarien l'esquena. Era l'esperança dels pobres que somnien en fer-se rics en quatre dies tocant entre quatre amics quatre guitarres, en locals improvisats de quatre garatges destertalats. El gran somni del més profund subconscient de l'anima juvenil.

6.12.05

Fent reverències a la Tècnica

Ordinadors Imatges Google

(L’article me’l van publicar en una revista d'Església)
Sr. Eudald Carbonell, codirector de les excavacions de les Coves d’Atapuerca:
He llegit el resum de les seves conferències aparegut al diari EL PUNT sota el títol ENCARA NO SOM HUMANS . Destaca la seva postura contraria al mon de les religions, i vostè ens vol convèncer referent al bagatge espiritual de la historia humana que en el tercer mil·lenni les pregaries no serviran de rés. Com a persona religiosa i en representació dels ciutadans que pensen igual que jo, m’adreço a vostè intentant rebatre algunes de les seves respectables tesis.

Diu vostè:
Darwin volia dir que no som d’origen sobrenatural.
Li contesto: Vostè és confessa com un darwinista radical i tancat, i en canvi jo admeto quelcom de Darwin que pugui ser veritat però edemes hi afegeixo el Relat Bíblic. La meva postura és més oberta i enriquida que la seva, ja que accepto la transformació del mico a l’home conjuntament amb l’Esperit de Deu que l’eleva a una categoria superior. No pot negar-me que vostè queda curt i jo quedo llarg. El que retalla és vostè.

Diu vostè:
La tècnica és el fet més antic i ens converteix cada vegada en més
humans.
Li contesto: Les creences en el mon dels esperits que son la base de totes les religions a ben segur son tan antigues com l’ús dels estris. No és el mateix de senzill trobar senyals de la cultura mental i espiritual de milers d’anys enrera, com trobar ganivets i destrals de pedra. Referent a la tècnica en la naturalesa no és patrimoni dels humans ja que les aranyes és valen de la xarxa per capturar les preses, les abelles son unes perfectes geòmetres muntant les cel·les exagonals i podem trobar més exemples d’animals que és valen d’una certa tècnica. En quant a la tècnica com força humanitzadora podem dir que és una espasa de dos talls, ja que l’avenç de la medecina pot ser prodigiós però el poder del Diner sens dubte farà sorgir molts "frankensteins".

Diu vostè:
Per impulsar el progrés ens cal convertir la ciència en un valor humà
natural, i no, sobrenatural i alienant.
Li contesto: Dissenteixo de veure la part sobrenatural de les ciències i també de les creences com a fenomen alienant. A casa nostra les festes majors coincideixen amb celebracions religioses d’antiga tradició, i només cal veure les processons de setmana Santa i les peregrinacions als santuaris. En altres països com ara els islàmics, la cohesió i l’equilibri de les seves societats és manté gràcies a la fermesa de la fe religiosa dels seus habitants. Aquests exemples demostren la gran influència d’allò que en diem sobrenatural, i és la religió que dóna personalitat pròpia a un país. Son alienants les creences quan és volen imposar per la força cosa que ha passat algunes vegades però, entesa la Religió com una CULTURA, només cal mirar la historia per veure les creences com una força unificadora abans que força disgregadora i alienant. Encara que en el nom d’una religió determinada s’hagin fet barbaritats, molt bé superen amb escreix els beneficis obtinguts gracies a les mateixes religions. Atacar les religions es com voler donar cops de puny contra el metge rondinaire que ens guareix les malalties.

Diu vostè:
Per el dia d’avui les creences son un relicte metafísic que ens va ser útil
en el passat.
Li contesto: Abans s'invocaven els esperits perque ajudessin a capturar les preses en les caceres i poder menjar; avui la gent fa pregaries als deus per la bona marxa de l’empresa, per la salut o per trobar feina. Continuem allí mateix.

Diu vostè:
En la Prehistòria el desconeixement ens va convertir en éssers indefensos.
Li contesto: El Tercer Mon és ple d’éssers indefensos i és com la Prehistòria que encara perdura. La panxa buida de la fam els fa a ells religiosos, i en canvi, a nosaltres la panxa plena de l’afartament ens fa sentir-nos suficients amb les nostres tecnologies, i ens fa deixar allò sobrenatural més de banda.

Diu vostè:
Ara el coneixement ens farà cada vegada més humans; hem de deixar de ser
animals.
Li contesto: El seu optimisme és exagerat si només confia simplement en la materialitat. Podem ser cada dia menys animals si ens ho proposem, ¡¡però compte!!, l’home és un animal religiós...els llibres d’història ens canten molt clarament aquest segell i l’experiència social diària ho demostra.

Resumint les seves tesis, Sr. Carbonell, molt bé se li denota el seu desig de propagar la seva creença i el seu voler fer competència a les altres creences existents. Esta vist que el seu projecte per al tercer mil·lenni seria convertir les esglésies i catedrals en sales d’ordinadors super-intel·ligents. Desprès a nosaltres ens tocaria entrar allí dins a fer genuflexions. Li contesto: No, gràcies.------------------------------------------------ Més Eudald Carbonell AQUÍ.------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Postdata: Quan fa 10 anys vaig escriure aquest article encara creía una mica en que venim del mono però amb el temps he canviat. Per això en l'article admeto cert parentesc simiesc quan escric  "del mico a l'home" en aquesta carta a'n Carbonell.