Giordano Bruno, L'Heretge

La historia de l'heretge Giordano Bruno ens pot ajudar a fer certs aclariments en els fets que passen avui entre Religió i Ciència. Per començar cal recordar que Giordano Bruno va ser cremat a la foguera per haver sostingut unes teories que afirmaven la possibilitat de l'existència d'altres móns habitats en l'Univers ademés de laTerra, i per aquestes teories el van cremar a la foguera amb la sentència firmada pel Papa d'aquell temps. El Papa concretament firmava una ordre que consistia en el lliurament d'un religiós a les mans seculars, o sigui, a la justícia civil, i aquesta justícia civil era l'encarregada d'executar la sentència. En molts decrets papals medievals els papes deien que els heretges havien de ser lliurats al "braç secular" (justícia civil), i podem trobar aquestes decrets penjats a Internet. En aquells temps això funcionava d'aquesta manera. Avui en dia la mateixa Església Catòlica ja aprova les teories d'en Giordano Bruno i no te cap inconvenient en acceptar la possibilitat de l'existència d'altres móns habitats. Realment, l'Església és va equivocar condemnant a Giordano Bruno, i en aquest cas la patinada de l'Església va ser grossa ja que el van condemnar a mort, i molt diferent del personatge Galileo que a aquest només el van condemnar a quedar reclòs a casa seva. Giordano Bruno també predicava amb els seus escrits que la Religió tenia que ser independent de la Ciència sense entreposar-se. En realitat la cosa no és tan senzilla perquè la forma com s'ensenya la ciència pot ser moltes vegades també una anti-religió disfressada. Per posar un exemple tenim les teories darwinistes que neguen a Deu Creador i tot ho redueixen a l'evolució biològica. L'altre contrapunt es la teoria creacionista que considera l'existència de Deu en l'explicació de la naturalesa. Les dues teories son Ciència, i si és pot ensenyar l'una en les escoles, també s'hauria de poder ensenyar l'altra, sobretot en una societat democràtica. En l'època de Giordano Bruno no hi havia democràcia i per això va prevaler el grup de pressió més poderós que era l'Església però, la patinada esglesial no es que fessin pressió contra éll, fer pressió es política llegítima, la patinada va ser la sentència de foguera. Actualment els grups creacionistes americans fan molta pressió contra el governs dels EEUU perquè s'ensenyi el Creacionisme a les escoles, fan el que permet la llei i el sentit comú, fan política partidista i fer política es legal, les fogueres no les causa el sentit comú sinó la manca de seny i ja es una altre historia. La Religió no podrà ser mai independent de la Ciència perquè les dues van interconnectades mitjançant la filosofia que també és una ciència. Totes tres formen un paquet indivisible. En el cas de Giordano Bruno l'Església hauria d'haver considerat "no probable" la teoria d’en Bruno i llestos. Com també en les teories del Creacionisme es consideren els altres móns habitats com a possibles però no probables, i queda clar sense imposar cap dogma. En el cas de Galileo de la Terra girar en torn al Sol, el Gènesi no especifiqui rés i més aviat el Gènesi posa la Terra com a centre de l'Univers i poca cosa més, però l'Església és va decantar per la teoria que més dominava en l'ambient imperial per no dir "social" d'aquell temps, i l'Església és va posar a favor de la reialesa amb la bona intenció de defensar La Bíblia. Tenim doncs que avui dia l'Església aprova les teories d'en Giordano Bruno dels altres móns habitats però no fa cap declaració concreta del seu grau de credibilitat i penso que l'hauria de fer perquè si ho relacionem amb el naixement de Crist aquí en aquesta Terra, la probabilitat de que Crist s'hagi encarnat en altres galàxies es molt dubtosa, i també que el seu sacrifici en aquesta Terra per als habitants d'altres móns també es molt dubtós, segons les escriptures bíbliques d'un Salvador que ha vingut i ha mort crucificat una sola vegada per a tots els homes i dones. Per tant, l'Església hauria de decantar-se per considerar els altres móns habitats com "possibles però no probables". Però veiem que l'Església es posa de banda de certa opinió majoritària sense acabar d'aclarir massa cosa i em recorda el cas Galileo i el cas Bruno però, a l'inrevés. Sobre aquesta materia hi hauria d'haver un capítol en El Nou Catecisme que ho tractés però, ho he mirat i no ho he trobat.-----------------------------------------------------------------------------------------Per una altre banda, L'Enciclopèdia Catòlica ens dòna una altre versió diferent de la Wikipèdia sobre Giordano Bruno . Per complicar-ho encara més, al final no sabrèm a qui hem de creure ja que els papers del seu judici van desaparèixer. Algú que sigui expert en el tema hauria d'editar la Wikipedia i corregir la biografia del personatge Giordano Bruno.

He Vist La BELLA

Acabo d’anar al cinema a veure la peli BELLA. Es una pel·lícula que s’ha fet amb un pressupost reduït i no se’n poden esperar masses espectacularitats. No surt cap escena de sexe i a ben segur deixarà decepcionats a alguns que esperaven veure aquest pastís que no falta mai en la majoria de pel·lícules per fer més vendible el material. Generalment apareixen molts primers plans dels personatges destacant les cares guapes sobretot dels dos protagonistes joves, el noi i la noia. Surten escenes rodades dintre la cuina d’un restaurant on els diferents plats apareixen en primers plans i et fan agafar una gana de posar-te a menjar de campionat, per la varietat de menús que s’arriben a veure. El missatge de la peli és un missatge bastant amagat com si diguéssim, i s’ha de llegir entre línies per poder treure’n l’entrellat. Una noia embarassada que no és veu capaç de criar un fill per problemes de manca de diners i que vol avortar, coneix a un noi es fan amics i al final el fill que esperava la noia se’l queda el noi prèviament amb un pacte entre els dos. El final de la peli es una sorpresa, el noi esta jugant a la platja amb una nena de 6 anys que resulta ser la filla de l’embaràs polèmic de la noia de la historia, després arriba la noia donant a entendre que havia estat absent uns quants anys i li diu a la filla petita ¡¡tu ets Bella!!. Es l’únic moment de la peli que surt el nom de Bella, i representa el nom que van posar a la criatura del embaràs polèmic. Es una peli que porta un missatge amagat en forma de campanya anti-avortista, però ben amagat perquè les bruixes no surtin amb les escombres, o millor dit, perquè les avortistes no surtin a brandar pancartes reivindicatives contra la pel·lícula. Missatge amagat, i les bruixes no han cridat. Tots els que se senten cristians haurien de veure aquesta pel·lícula encara que només sigui per donar uns euros per fer-la famosa. Realment es un film que marcarà un abans i un després en el tema de que tracta, i espero que altres productors cinematogràfics s'atreveixin a explotar el tema dels embarasos no desitjats. Esperèm que les bruixes no surtin amb les escombres cridant contra la peli encara que, tot podria ser....

A Contravent

Els cristians hem de defensar allò que es nostre, i la creu (Sant Crist), es una tradició ben nostra i de tota Europa. Si com a cristians volem o fem els ulls grossos en quant a la seva desaparició de les parets dels centres públics, ens estem suicidant culturalment i espiritualment. No hi veig altre alternativa. Ser cristià no consisteix en còrrer segons el vent que bufa sinò que moltes vegades és un còrrer a contravent. En això del Crucifix molts cristians s'han apuntat a la cursa a favor de la moda imperant, la cursa molt popular de les masses socialistes, la cursa a favor del vent que bufa per estelviar-se esforços de cames, la cursa dels que surten en els mitjans, la cursa d'allò políticament correcte, i faltaria molt més. El que és important des católics es que siguin ferms en la seva fe però pel que veig ni tan sols els cristians de Catalunya es destaquen defensant el Crucifix, pel que dedueixo que aquests cristians no deuen ser ferms en la fe. Defensar que el Crucifix es quedi penjat a les parets dels llocs públics no es cap integrisme desfassat sempre que és faci sense violència i democraticament, però pel que veiem, la cristianitat catalana, no diu ni piu, només a http://www.e-cristians.net/ i a http://www.forumlibertas.com/ s'atreveixen en aquest temes, en les demés pagines cristianes catalanes rés de rés.

Treure el Sant Crist

Sembla que ho assoliràn de treure el Sant Crist dels llocs públics, especialment de les escoles de mainada, el mateix que s’exigeix en quant a la vestimenta dels alumnes de no portar signes distintius de religiositat. En aquesta societat tot és possible, és una societat que es decanta segons la majoria i d’això s’en poden esperar a vegades barbaritats impensables, encara que, és el sistema menys dolent de govern que existeix això de la democracia. Si treuen el Sant Crist cal pensar que hi posaràn al seu lloc i quasi em decanto que al seu lloc hi penjaràn una imatge que faci referència al sexe, no hi veig cap més “alternativa”. Els aniria bé el quadre de Picasso de les senyoretes d’Avingnon, així al menys els nanos pensarien en alló que el Govern Socialista vol que pensin, però, ¡¡¡caram!!, també s’emprenyerien els musulmans. A lo millor aniria bé penjar-hi la imatge de Santa Teresa tota embolcallada amb hàbit, vel i babero, l’ideal de vestimenta musulmana per les dones. Per altre banda, no crec que arribin a penjar-hi el puny i la rosa socialista, encara que se’n deuen morir de ganes. Aixó ja és massa bogeria tot plegat, ja comença a fer pudor de txeques. Un article molt interessant AQUI.

L'Exit d'Un Blog

Per tenir éxit en Internet no cal ser gaire intel·ligent, amb una mitjana de capacitat cranial i dient bestieses en forma de boniques paraules poètiques, especialment en tema amorós, l'èxit esta assegurat, ho podem veure en aquest personatge de Madrid que fa ben poc temps que ha començat el blog, concretament des del Juliol del 2008, i el seu comptador de visites que te en el perfil li marca 16.900 visualitzacions que vol dir les vegades que han visitat el seu perfil, aquestes xifres tant elevades només des del mes de juliol fins al mes de novembre del mateix any 2008. També en l'únic blog que te obert podem veure que en cada entrada arriba a recollir unes 30 respostes de mitjana generalment fetes per dones que, les hi cau la baba de llegir les "boniques" paraules que escriu i és pixen i tot de contentes en els escrits de les respostes. Realment és així el fenòmen d'Internet, guanyen els tontos, com també tots sabem la historia del xaval que és va fer famós començant amb l'intercanvi d'un clip (grapa d'oficina) i al final va acabar amb l'intercanvi d'una casa. La més vulgar ordinarietat posada al pedestal de la fama i adorada al final com si fos un "deu". Els que vulguin ser famosos en la Xarxa ja s'ho poden començar a plantejar: demostrar notable tontesa i escriure només paraules de color rosa. En canvi els que volem ser seriosos, que critiquem als polítics de torn, que donem la cara arriscant-nos, que defensem als desvalguts, que fem escrits profunds, que anem en contra d'allò políticament correcte, i altres treballs de recerca i d'investigaciò, ja podem fer-nos el pensament de que en rares ocasions tindrem molts lectors. Però que hi farèm, el mon és així i la Xarxa només és un reflex d'aquest mon real, d'aquest mon plé d'imbecilitat intel·lectual.

Uruguay, El President Parla

El president de la República de L'Uruguay acaba de fer un discurs impresionant i n'hi ha per felicitar-lo. Qui el vulgui felicitar, la pàgina d'HAZTEOIR ja posa els vincles per fer-ho. El discurs es en contra de l'avortament i cal tenir en compte que el president de L'Uruguay no és precisament de la dreta resclosida sinò que és de l'esquerra. Es una lliçó per als nostres polítics espanyols de pa sucat amb oli que, només tiren a favor del vent que bufa. El discurs aquí http://www.hazteoir.org/node/15519

Obama President

Ja tenim a n’Obama president dels EEUU, i els sociates espanyols estaràn que saltaràn fins al sostre de contents. Segons les meves observacions respecte a la victoria abrumadora de n'Obama, gran part dels votants i votantes el van elegir perque era guapo, jove i sobretot més alt d'estatura que en Mccain, i aquest últim a ben segur que haurà perdut per ser un "rexonxo", la majoria de gent vulgar vota les perfeccions físiques abans que les intel·lectuals, i és clar que els jeparuts les tenen totes de perdre per molt llestos políticament que siguin. Visitant alguns fòrums s’ha m’ocorregué posar alguns comentaris per fer critica i per fer exercici mental que va bé quan un és fa gran. Començant per la mort sobtada de la seva àvia precisament el dia abans del referèndum que n’hi ha suficient per sospitar que és massa casualitat que la malaltia de la seva àvia donés puntualment per aguantar-li la vida fins el dia abans de ser proclamat guanyador, més bé podem entendre que la mort de la seva àvia podria haver sigut planejada amb anterioritat (en el cas d’un coma irreversible) per fer-la venir bé, mitjançant una injecció de morfina en el moment clau perquè servís de propaganda electoral exactament el dia abans d’eleccions, i després la injecció de morfina passava a semblar una eutanàsia natural. Aquesta mort més aviat l’afavoria electoralment, que no pas, el perjudicava, perquè les desgracies familiars mouen la compassió del electorat cap al candidat que pateix, i sembla que el llagrimeig el podia afavorir. Potser algun dia s’aclarirà aquesta mort o tal vegada serà un llast que haurà d’arrossegar sempre com una petita “trampa” que van cometre els seus familiars el dia abans de ser guanyador. En quant al vendaval que suposava n’Obama, o més ben dit l’HURACÀ, ho podríem comentar dient que la gran majoria ha votat en la direcció d’on bufava el vent, sent aquesta opció molt típica de la plebs no gaire il·lustrada que es deixa manipular per qualsevol popularisme. La veritat es que jo esperava i volia que guanyessin en Mccain i la Palín i he quedat decebut de tot plegat perquè creia jo que la figura de la guapa i intel·ligenta Palín arrasaria molt i al final hem vist que només ha servit de nineta “Barbie” decorativa. També n’Obama es un partidari de l’avortament sense límits i precisament l’actor Eduardo Verastegui en fa una contra-propaganda en el seu vídeo, i la llàstima es que sigui partidari de l’avortament aquest Obama quan en el seu país les criatures avortades son en gran majoria hispanes i negres abans que blanques, detall curiós de n’Obama que va en contra de la seva pròpia raça en aquest sistema d’eliminar criatures que també en diuen Holocauste. Es una persona n’Obama més aviat “atentable” abans que qualsevol altre pel fet de ser negre i caldrà que la CIA vigili bé el seu entorn i tots els blumerots que l’envolten. Abans de l’atemptat del president Kennedy els polítics americans presidencials només eren vigilats mitjançant uns escortes molt eficients, i a partir de l’atemptat d’en Kennedy la vigilància és du a terme edemés del escortes també amb un equip de detectius secrets controlats per la CIA, tot un entramat d'ordinadors interconnectats, i amb tot un cervellàm dedicat a vigilar. Obama, nano, que Deu et guardi per molts anys, i que Deu beneeixi també a l’Amèrica, amen.

Jaume Reixach, torna

Jaume Reixac torna amb les seves perles literàries immorals i vegem un tros del seu article a El Punt Diari del diumenge 26-10-08, en la secció Punt de Vista, titulat El Portaveu Episcopal, i que és tracta d'una crítica a'n Martinez Camino i als bisbes centralistes espanyols en general però, la perla literària en qüestió és el seu últim paràgraf de l'article quan parla dels embrions. Diu així: ----"Costa de creure que els bisbes no sàpiguen que un embrió és una promesa de vida, però no una vida, ja que encara no té els òrgans necessaris per tenir-la de manera autònoma". --------Contestant aquest paràgraf podem insertar uns versets de l'Evangeli d'en Lluc, que precisament Lluc era metge per encara embolicar més la troca: (((Aquells mateixos dies, Maria se n'anà diligent a la muntanya, a la província de Judà, va entrar a casa de Zacaries i saludà Elisabet. Quan Elisabet va sentir la salutació de Maria, l'infant li saltà dins del ventre, i Elisabet quedà plena de l'Esperit Sant; i va exclamar amb veu forta «Beneïda tu entre les dones, i beneït el fruit del teu ventre! ¿I d'on em ve, això, que la mare del meu Senyor em vingui a trobar? Perquè, així que ha arribat la teva salutació a les meves orelles, l'infant m'ha saltat d'alegria al ventre. I benaurada la qui ha cregut que es complirà tot allò que li ha estat dit de part del Senyor.))) (Biblia de Montserrat)

Falten els versets anteriors a aquests que no cal posar per no emplenar massa però tothom pot consultar l'Evangeli d'en Lluc en la mateixa pàgina del vincle Biblia de Montserrat i veurem que Maria feia pocs dies o poques hores que acabava de rebre la salutació de l'àngel en el moment considerat que és donà l'Encarnaciò del Verb i per tant, Maria tot just acabava de concebre i portava l'Embriò (amb majúscula) molt petitet aproximadament d'un centímetre. Llavors Maria se'n va a saludar a la Isabel quan aquesta estava embarassada de 6 mesos, i l'infant del ventre de la Isabel (el fetus com alguns poden considerar) va saltar de goig al sentir la presència de l'Ésser de les entranyes de Maria. Realment es un misteri com els dos fetus que porten les dues dones embarassades, -un de poques hores o pocs dies i un altre de 6 mesos- poden sentir-se la proximitat l'un de l'altre com si tinguéssin telepatia. Podem entendre que eren molt més que uns senzills fetus i aquesta part de l'Evangeli de LLuc (Lluc metge) ens diu que en el ventre de les dues dones hi havia dues persones, encara que persones en el seu començament -no sols dos conglomerats de cèl·lules-, i sobre aquestes petites persones hi reposava l'Esperit de Deu. La cosa queda clara perque després alguns diguin que han estudiat teologia católica i no acaben de copsar aquests versets fonamentals de l'Evangeli, però més aviat no ho admeten per no ser catalogats de "fonamentalistes". En Jaume Reixach es un escriptor eclesiàstic que només ataca contra la jerarquia i s'ho carrega tot a dojo però, no pot presumir afirmant que l'embrió no es una persona perque la seva condició de capellà católic amb l'Evangeli que sempre porta a la ma li fan jugada traïdora. Aaaaah, a aquest pillo, l'evangelista LLuc (metge) li ha replicat. ¿¿Qui pot estar complert per ser totalment independent i gaudir de vida pròpia??. Ningú, ni les criatures acabades de néixer ni els adults que també necessitem l'aire per respirar i les ajudes dels germans per subssistir. Una criatura de 5 anys continua sent si voleu un projecte o una promesa de vida perquè s'esta preparant pel futur, i un futur ben incert precisament. Si ens posem a relativitzar, tot ésser humá que no estigui ben situat professionalment pot ser només un "projecte" i rés més. Però, aquests dos embrions que saltaven de contents dintre el ventre de les dones bíbliques, tiren per terra totes les argumentacions dels avortistes, i encara molt més, dels avortistes que porten per ofici-benefici sota el seu braç l'Evangeli d'en Lluc metge. ------------------Tinc mes artícles del tema Reixach al blog en castellà aquí http://silverigar.blogspot.com.es/search/label/Reixach%20Jaume

(Nota:
Existeixen en la Xarxa tres personatges que porten el nom de Jaume Reixach, un és el capellà del que parlo germà de l'actor Fermí Reixac i aquest actor te un fill propietari d'un restaurant a EEUU i què és diu precisament també Jaume Reixach, i el tercer és el periodista director del semanari El Triangle que també és diu Jaume Reixach, tot una barreja de "Jaumes Reixacs" que al cercar-los amb Google s'han de destriar. )

Burxeta, escolta...

En Burxeta parla de mi en el seu blog, diu "aquell desgraciat de les comarques gironines que s'ha especialitzat a fer comentaris totxos a tots els blogs". No hi ha dubte que soc jo, en Silveri Garrell, pocs més o quasi cap és dediquen a picar en la majoria de blogs. En primer lloc li dic a'n Burxeta que moderi el seu llenguatge i no tracti de "desgraciat" a qualsevol per la mínima raò de que no li agradi el que escriu tal o qual persona. En Burxeta és un cas ben especial, fins ara ens feia unes cròniques esglesials magnífiques i el dia després de l'ordenació del nou bisbe de Girona ens deixa abandonats en el més profund silenci i en lloc d'informar-nos ens posa un article que parla de formatges, realment tota una presa de pel per part d'un articulista de la seva categoria. La cosa és ben simptomàtica, acaba de tancar els comentaris del seu blog tot just quan ha pres possessió el nou bisbe de Girona. Burxeta, vas equivocat, un troll es una altra mena d'internauta que fa emprenyar però a base de mala educació, jo mateix no crec haver faltat mai a la mínima decència. Més aviat faig crítica i practico la literatura mirant de ser el més original possible, tirant cap a cert humorisme i sense ferir ningú. Segons tu haurien de plegar tots els humoristes de la premsa a causa de les critiques que fan en els seus acudits. Dius Burxeta que fa 15 mesos que tens el blog, doncs jo fa 4 anys que hi estic enganxat, així que de crítiques com la teva amb mala llet n'he rebut moltes. Burxeta, que t’estàs retratant, no admets la crítica i per això censures tots els comentaris crítics, pot ser una senyal de que no tens cap resposta i l'hauries de tenir, ets un teòleg, tens molts estudis. Tampoc t'aprovo la qualificació solapada que fas de manera despectiva contra la Tribu Barcelonina que sempre es posava amb comentaris al teu blog per criticar. Criticar es allò més normal a la Xarxa, Burxeta, tu mateix ho fas de forma barroera contra la Jerarquia esglesial i després no deixes que et critiquin a tú, alguna cosa falla i els lectors que siguin crítics, que tinguin dos dits de cervell ja poden imaginar qui falla. Em penso que fa bastants dies que no surts del despatx i tot l'enrenou del canvi de bisbe t'ha afectat als nervis, hauries de fer una bona caminada cada dia pujant costers empinats. Burxeta, salut i ens seguirem llegint, i no tractis de desgraciat a ningú. (Imatge de dalt: m'anomena a mí. Imatge de baix: comentari curios demanant opiniò sobre el nou bisbe)

Foc Nou, Censura

Ja fa més d'un any soc membre de la plataforma de blogs cristians anomenada Foc Nou Blogs Cristians. La cosa funciona de manera que quan un blog treu un article nou, el que se'n diu actualitzar el blog, llavors mitjançant un procediment automàtic el blog que acaba d'actualitzar-se passa a ocupar el primer lloc de la llista de blogs, i així successivament quan s'actualitzen els blogs restants, fins que al final queden en la cua els blogs que fa més temps que no s'han actualitzat. Però en la plataforma Blogs Foc Nou existeix per defecte o per intencionalitat, la funció (o més bé la "dis-funció") de que els blogs que queden més retrassats del tot (com es veu en la meva foto), queden sense vincle per poder accedir-hi punxant, de tal manera que no es pot llegir el blog final de la cua. Ja he escrit a l'empresa Foc Nou i no m'han contestat el perquè d'aquesta anomalia però, el més curiós del fenòmen es que el meu blog l'he actualitzat bastantes vegades últimament i encara espero que aparegui en el primer lloc de la llista com li toca. La meva conclusió és que els directius de Foc Nou fan trampa i el meu blog el tenen censurat i per això no el deixen sortir en primer lloc de la graella. Es una forma molt súbtil de censurar, simplement fan veure que és una fallada del sistema i llestos. ¿¿Perquè m'han censurat??. Doncs és senzill d' imaginar-ho només veient les coses que escric totalment crítiques contra el Sistema, el Sistema Socialista en aquest cas, i sobretot perque defenso el Creacionisme. Ara amb aquest artícle actualitzo el blog y veurem com no apareix de cap manera el meu blog en la capssalera de FOC NOU BLOGS.