La Veritat Incòmoda

Acabo de veure la Pel·lícula UNA VERDAD INCOMODA, de n’Al Gore, i realment m’agradat molt, encara que li vaig trobar unes petites deficiències com ara per exemple que critica molt fortament l’aspecte de viatjar en cotxe i no diu rés dels viatges en avió. Tal vegada li manca una descripció contundent del que significa el sector aeronàutic comercial en l’aportació de CO 2 a l’atmosfera. Hem de considerar que quan un avió comercial s’enlaira de l’Aeroport del Prat, per posar un exemple, crema al menys uns 15 metres cúbics de combustible, i aquesta quantitat de gasolina ja equival a la que consumeixen els automòbils que circulen per dins Barcelona en un sol dia. I per acabar-ho d’arrodonir, cal multiplicar per varies centenes que son els enlairaments d’avions que és produeixen en l’Aeroport del Prat diàriament. Realment tant de líquid combustible diari que no cabria ni en la piscina municipal de la ciutat més gran.

Un detall que sol passar desapercebut de la pel·lícula és quan arriba el final i només surten unes lletres que ens indiquen que “cal fer” per evitar el CANVI CLIMÀTIC, i algunes de les frases d’aquests textos no son captades pels espectadors perquè ja s’han aixecat de les butaques per sortir amb presa del local de cinema. Realment la pel·lícula porta uns missatges religiosos en aquests textos finals i unes dues frases parlen de fer “oracions”, de “resar”, perquè els habitants del Planeta siguem conscients de l’amenaça que ens arriba. No és gens estrany, ja que n’Al Gore és diplomat en Teologia per no sé quina església americana però, de totes maneres li hem d’agrair que hagi insertat el petit consell de “resar” cosa que, els polítics europeus encara fins ara no s’han atrevit ni en la mesura d’un pel a parlar de parenostres. Moltes felicitats per part meva a n’Al Gore per la seva pel·lícula i pels seus consells de pregaria.