15.8.11

La Vinguda Del Papa


Es espantós el que circula per Internet de critiques a la vinguda del Papa en aquesta trobada de la joventut mundial JMJ que se celebra a Madrid. Sobretot he seleccionat aquesta feta per un sacerdot católic que no entenc com no el suspenen del seu càrrec ja que la seva postura és el súmmun de la rebeldia d'un clergue ordenat en contra del mateix Papa que li paga el pa que menja. Avui he posat un comentari a l'article de n'Oriol Domingo que mai hi falto. Acostumo a escriure rectificant molt i mirant de fer un pensament ben abreviat fins que la "perla" em surt ben rodona. Diu quelcom així: Les crítiques adreçades al Papa son principalment contra el seu prestigi intel·lectual personal i contra la seva categoria de cap d'estat. Si fos un missioner que vingués, que és trobés amb quatre pobres, amb quatre malalts, amb quatre representants del jovent, que no volés saludar a les autoritats, que no volés sortir a la televisió, seguidament anés a passar la nit sota un pont i després tornés cap a Roma damunt d'un burro, a ben segur seria el Papa perfecte que volen els crítics: El Papa que no molesta.

5 comentaris:

Carlos Palos ha dit...

Silveri: aquesta "perla" t'ha surtit ben rodona
Efectivamente, "ellos" no soportan que alguien pretenda decir algo de índole moral que afecte a la vida real, a nuestro mundo, a lo que es bueno y malo en el ámbito de la familia, el matrimonio, la educación y sobre todo, el sexo. Les horroriza que alguien haga apología de la vida limpia.
Carlos Palos

Carlos Palos ha dit...

Silveri: aquesta "perla" t'ha surtit ben rodona
Efectivamente, "ellos" no soportan que alguien pretenda decir algo de índole moral que afecte a la vida real, a nuestro mundo, a lo que es bueno y malo en el ámbito de la familia, el matrimonio, la educación y sobre todo, el sexo. Les horroriza que alguien haga apología de la vida limpia.
Carlos Palos

Doraemon ha dit...

L'argument que poses ben analitzat dona la raó precisament als opositors a la visita. Si fos un monjo anònim el que vingués, com de segur vénen cada dia, ningú dirà res perquè es un exercici de la seva llibertat ciutadana anar on vullgui i parlar amb qui vullgui. Això prova que no hi ha res en les protestes contra els cristians. Que vingui el papa, en canvi, no com ciutadà, sinò com cap d'estat I EN MISSIÓ EVANGÈLICA, pagat per tots, per a fer apologia d'una religió particular, utilitzant serveis públics, sí que és escandalós i denunciable. Aquest argument demostra justament que a les mobilitzacions anti-papa no hi ha anti-cristianisme en cap sentit, sinò que no volem que el cristianisme/catolicisme sigui religió d'estat, com encara és a la pràctica; i com demostra la JMJ que encara és.
Però posem-nos de l'altre costat per veure millor l'argument. La majoria de cristians no veu amb mal ull que vinguin musulmans. La majoria estan d'acord en principi amb la llibertat religiosa. Però si vingués tot el jovent mundial liderat per un mulah o un ayatollah, organitzat per l'ajuntament, i es pagués entre tots (com una oportunitat per a la ciutat, com excusa), ja ens demanariem si és legítim o no aquesta intromissió de la religió en l'estat. O que vinguin ateus a fer conferències o reunions per expandir l'ateïsme: Que ho facin lliurement és una cosa, però que l'Estat organitzés i pagués les despeses d'una multitudinària reunió proselitista mundial atea, que ocupés tota la ciutat, amb enorme protecció policial, exempcions fiscals als organitzadors, i utilització d'escoles per a participants i aeròdroms públics prestats per fer la seva reunió, etc., et semblaria normal?
Des del "seny" no tinc el mínim dubte que criticaries apologies atees o de l'Islam equivalents, fetes des de les exempcions fiscals i programes d'allotjament gratuit i menus concertats. Aquest home que critiques té el seny de veure això sent católic. Precisament el que us falta al que veieu la palla a l'ull alié i en teniu una viga enorme al vostre. Ningú critica al monjo perquè el catolicisme tothom l'accepta. El que no acceptem es que sigui la religió d'estat. Ja no estem en l'edat mitjana, i la religió d'Estat no és precisament un exemple de "seny".
A Déu el que és de Déu, i al César el que és del César.

Silveri Garrell ha dit...

Carlos: la idea que pretendo dar a entender con mi "perla" es que los críticos desearían ver a un Papa "desgraciao" antes que a un Papa persona normal con gran cultura que viaja en coche y avión, este es quien les molesta.

Silveri Garrell ha dit...

Doraemon: Quan fan mogudes futbolistiques pels carrers ningú dels anti-papa protesta i això que el futbol es també un succedàni de religió, i els ajuntaments de les ciutats paguen el sistema de seguretat exemple Font de Canaletes del Barça. Ja he contestat aquest tema controvertit en altres articles anteriors, en Letras En Español Castellano (blog).