Israel I Hamas

La millor imatge que he trobat que amb ben poca cosa diu bastant de quins son els uns i quins els altres. Els de Hamas tenen l'estratagema de escudar-se darrera les dones, les criatures i els civils, per impedir que els israelites bombardejin els seus edificis. Perque després ens surtin tota la parafernalia socialista espanyola cridant pels carrers i atacant contra el poble jueu que te tot el dret a defensar-se. Però com ja he dit en algún altre artícle, en el moment actual a Israel li resulta molt més difícil vèncer als seus enemics perquè la guerra que fa ja no és contra els pobles idòlatres sinó contra els pobles que també creuen en el mateix Deu encara que l'anomenin Alà. Abans en els capítols bíblics de l'antiguitat quan els israelites assatjaven una ciutat per conquerir-la als seus enemics tocaven quatre trompetes i s'ensorraven els murs de les ciutats com per art de magia (per miracle), però aquests miracles només resultaven quan els seus enemics eren febles en l'aspecte espiritual pel fet de ser uns idòlatres que adoraven a uns deus amb forma d'animals molt lletjos. Però actualment ja no valen les trompetes de Jericò, ara els Deus demanen una altre opció....¿¿tal vegada la conversió al Cristianisme dels mateixos jueus????

La Bruixa Emprenyadora

Com alguns navegants de la Xarxa ja haureu notat, ens apareix de tan en tant un anunci on hi ha una bruixa molt lletja amb una dalla que en el moment de passar el nostre ratolí dintre de l'anunci se sent una veu cridanera que riu "ooooJajajajajajaja", de manera tétrica, fent l'ullet, i a sota un ròtul ens invita a fer un estudi personal de la nostra vida per endevinar el dia i moment de la nostra mort. Realment es un anunci publicitari que no entenc com les lleis vigents el permeten ser present a la Xarxa tot i que, només és propaganda de la bruixeria en general sense fer referència a cap empresa concreta. Per causa d'aquest anunci que surt contínuament i és de molt mal gust he tret la publicitad dels mes blogs ja que, aquesta mena d'anuncis com també els anuncis del Tarot son molt difícils de filtrar amb el procediment de Google-Adsense. Per molt que els filtrèm tornen a aparèixer amb un nou codi de vincle associat, i cada vegada canvien el codi de vincle com si fòssin uns virus que evolucionen per sobreviure al sistema immunològic que els ataca. La publicitat a Internet actualment es un problema: hi ha massa bruixeria, massa homosexualitat, massa tarot, massa prostitució. Ens trobem que fem un escrit dient alguna cosa contra els matrimonis homosexuals i com que el sistema d'Adsense de Google és automàtic fa sortir en la nostra página anuncis de material relacionat amb les paraules claus de l'escrit que en aquest cas es la paraula mateixa "homosexuals", i després ens trobem que mentre fem una apologética contra matrimonis homosexuals, per la columna lateral ens surten anuncis de contactes gais. Realment és un problema molt emprenyador i per aixó he optat per treure els anuncis de moment. A veure fins quan haurèm d'aguantar la bruixa cridanera de la dalla, me la trobo fins i tot en la sopa.

El Joc de l'Àngel

Aquest títol d'un llibre EL JUEGO DEL ANGEL que ha sigut guanyador de no recordo quin premi milionari sempre m'ha fascinat per la seva altura celestial i misteriosa. Per una altre part trobo que precisament per tenir aquest títol rallant a la religió, el llibre en qüestió ha sigut un gran èxit de vendes en tot l'Estat Espanyol i l'estranger, i es un gran contrast ja que precisament títols així només criden l'atenció de minories en lloc de majories, més aviat a gent de missa, que no, a gent de carrer. Doncs repeteixo que, el títol EL JOC DE L'ANGEL, realment em te fascinat fins a les meves entranyes, perquè els àngels pel que veiem poden "jugar" i això es comença a posar interessant ja que els jocs de pilota que en diuen "futbol" a mi personalment no m'han agradat mai com a espectacle i en canvi aquest JOC DE L'ANGEL ja es un joc diferent que si que m'agrada perquè hi veig en ell no a una persona humana, sinò a molt més que a una persona, a una super-persona, com al personatge Supermàn de les pel·lícules. En realitat el llibre d'en Carlos Ruiz Zafón no porta rés dels àngels a pesar del títol i AQUÍ tenim la crítica que li fan els que l'han llegit, i mes aviat porta molt de dimonis, assassins, sexe i morbo. Torno a repetir que estic fascinat pel títol EL JOC DE L'ANGEL però, no pel contingut del llibre milionari de premi i de vendes que, a ben segur no tindré la paciència de llegir mai perque no m'ha agradat mai la novel·la. Realment, la novel·la es allò que la gent de carrer compren sempre més perquè cerquen l'evasió que significa deixar de pensar en els conflictes diàris per imaginar-se vivint en una altre món i quedant sumergits en els personatges de la novel·la. ¿¿Perque m'he embolicat tant amb el títol d'EL JOC DE LÀNGEL ??. Doncs perquè aquest títol forma una frase molt curta de només quatre mots que explica un misteri, un MISTERI que he posat en un altre artícle en el qual faig propaganda d'un altre llibre i precisament d'un llibre escrit per un bon amic meu que no gaudeix gaires vendes perquè no es de novel·la i més aviat es d'assaig el seu llibre, tema que no fa saltar gaire les vendes perque a la gent del carrer no els agrada pensar, o si, els agrada pensar per resoldre jocs d'escacs i jugades de cartes, o bé si, pensar en recerca d'intrigues criminals novel·lístiques, y crec que m'explico. Per últim haig de dir que el llibre del meu amic (de poques vendes), porta el "misteri" que anomeno més enrera i aquest "misteri" no l'he llegit encara mai en cap altre llibre que no sigui el llibre que anomeno del meu amic. Molt interessant això dels àngels jugadissos però en quant a EL JOC DE L'ÀNGEL a que em refereixo, més aviat és tracta d'un àngel malparit que supera tots els personatges de les novel·les de sang i fetge escrites i encara per escriure, només que, la gent del carrer a l'hora de comprar un llibre per llegir prefereix la ficció abans que la realitat. Però és que generalment la realitat supera la ficció.....qui vulgui que investigui.

Giordano Bruno, L'Heretge

La historia de l'heretge Giordano Bruno ens pot ajudar a fer certs aclariments en els fets que passen avui entre Religió i Ciència. Per començar cal recordar que Giordano Bruno va ser cremat a la foguera per haver sostingut unes teories que afirmaven la possibilitat de l'existència d'altres móns habitats en l'Univers ademés de laTerra, i per aquestes teories el van cremar a la foguera amb la sentència firmada pel Papa d'aquell temps. El Papa concretament firmava una ordre que consistia en el lliurament d'un religiós a les mans seculars, o sigui, a la justícia civil, i aquesta justícia civil era l'encarregada d'executar la sentència. En molts decrets papals medievals els papes deien que els heretges havien de ser lliurats al "braç secular" (justícia civil), i podem trobar aquestes decrets penjats a Internet. En aquells temps això funcionava d'aquesta manera. Avui en dia la mateixa Església Catòlica ja aprova les teories d'en Giordano Bruno i no te cap inconvenient en acceptar la possibilitat de l'existència d'altres móns habitats. Realment, l'Església és va equivocar condemnant a Giordano Bruno, i en aquest cas la patinada de l'Església va ser grossa ja que el van condemnar a mort, i molt diferent del personatge Galileo que a aquest només el van condemnar a quedar reclòs a casa seva. Giordano Bruno també predicava amb els seus escrits que la Religió tenia que ser independent de la Ciència sense entreposar-se. En realitat la cosa no és tan senzilla perquè la forma com s'ensenya la ciència pot ser moltes vegades també una anti-religió disfressada. Per posar un exemple tenim les teories darwinistes que neguen a Deu Creador i tot ho redueixen a l'evolució biològica. L'altre contrapunt es la teoria creacionista que considera l'existència de Deu en l'explicació de la naturalesa. Les dues teories son Ciència, i si és pot ensenyar l'una en les escoles, també s'hauria de poder ensenyar l'altra, sobretot en una societat democràtica. En l'època de Giordano Bruno no hi havia democràcia i per això va prevaler el grup de pressió més poderós que era l'Església però, la patinada esglesial no es que fessin pressió contra éll, fer pressió es política llegítima, la patinada va ser la sentència de foguera. Actualment els grups creacionistes americans fan molta pressió contra el governs dels EEUU perquè s'ensenyi el Creacionisme a les escoles, fan el que permet la llei i el sentit comú, fan política partidista i fer política es legal, les fogueres no les causa el sentit comú sinó la manca de seny i ja es una altre historia. La Religió no podrà ser mai independent de la Ciència perquè les dues van interconnectades mitjançant la filosofia que també és una ciència. Totes tres formen un paquet indivisible. En el cas de Giordano Bruno l'Església hauria d'haver considerat "no probable" la teoria d’en Bruno i llestos. Com també en les teories del Creacionisme es consideren els altres móns habitats com a possibles però no probables, i queda clar sense imposar cap dogma. En el cas de Galileo de la Terra girar en torn al Sol, el Gènesi no especifiqui rés i més aviat el Gènesi posa la Terra com a centre de l'Univers i poca cosa més, però l'Església és va decantar per la teoria que més dominava en l'ambient imperial per no dir "social" d'aquell temps, i l'Església és va posar a favor de la reialesa amb la bona intenció de defensar La Bíblia. Tenim doncs que avui dia l'Església aprova les teories d'en Giordano Bruno dels altres móns habitats però no fa cap declaració concreta del seu grau de credibilitat i penso que l'hauria de fer perquè si ho relacionem amb el naixement de Crist aquí en aquesta Terra, la probabilitat de que Crist s'hagi encarnat en altres galàxies es molt dubtosa, i també que el seu sacrifici en aquesta Terra per als habitants d'altres móns també es molt dubtós, segons les escriptures bíbliques d'un Salvador que ha vingut i ha mort crucificat una sola vegada per a tots els homes i dones. Per tant, l'Església hauria de decantar-se per considerar els altres móns habitats com "possibles però no probables". Però veiem que l'Església es posa de banda de certa opinió majoritària sense acabar d'aclarir massa cosa i em recorda el cas Galileo i el cas Bruno però, a l'inrevés. Sobre aquesta materia hi hauria d'haver un capítol en El Nou Catecisme que ho tractés però, ho he mirat i no ho he trobat.-----------------------------------------------------------------------------------------Per una altre banda, L'Enciclopèdia Catòlica ens dòna una altre versió diferent de la Wikipèdia sobre Giordano Bruno . Per complicar-ho encara més, al final no sabrèm a qui hem de creure ja que els papers del seu judici van desaparèixer. Algú que sigui expert en el tema hauria d'editar la Wikipedia i corregir la biografia del personatge Giordano Bruno.

He Vist La BELLA

Acabo d’anar al cinema a veure la peli BELLA. Es una pel·lícula que s’ha fet amb un pressupost reduït i no se’n poden esperar masses espectacularitats. No surt cap escena de sexe i a ben segur deixarà decepcionats a alguns que esperaven veure aquest pastís que no falta mai en la majoria de pel·lícules per fer més vendible el material. Generalment apareixen molts primers plans dels personatges destacant les cares guapes sobretot dels dos protagonistes joves, el noi i la noia. Surten escenes rodades dintre la cuina d’un restaurant on els diferents plats apareixen en primers plans i et fan agafar una gana de posar-te a menjar de campionat, per la varietat de menús que s’arriben a veure. El missatge de la peli és un missatge bastant amagat com si diguéssim, i s’ha de llegir entre línies per poder treure’n l’entrellat. Una noia embarassada que no és veu capaç de criar un fill per problemes de manca de diners i que vol avortar, coneix a un noi es fan amics i al final el fill que esperava la noia se’l queda el noi prèviament amb un pacte entre els dos. El final de la peli es una sorpresa, el noi esta jugant a la platja amb una nena de 6 anys que resulta ser la filla de l’embaràs polèmic de la noia de la historia, després arriba la noia donant a entendre que havia estat absent uns quants anys i li diu a la filla petita ¡¡tu ets Bella!!. Es l’únic moment de la peli que surt el nom de Bella, i representa el nom que van posar a la criatura del embaràs polèmic. Es una peli que porta un missatge amagat en forma de campanya anti-avortista, però ben amagat perquè les bruixes no surtin amb les escombres, o millor dit, perquè les avortistes no surtin a brandar pancartes reivindicatives contra la pel·lícula. Missatge amagat, i les bruixes no han cridat. Tots els que se senten cristians haurien de veure aquesta pel·lícula encara que només sigui per donar uns euros per fer-la famosa. Realment es un film que marcarà un abans i un després en el tema de que tracta, i espero que altres productors cinematogràfics s'atreveixin a explotar el tema dels embarasos no desitjats. Esperèm que les bruixes no surtin amb les escombres cridant contra la peli encara que, tot podria ser....

A Contravent

Els cristians hem de defensar allò que es nostre, i la creu (Sant Crist), es una tradició ben nostra i de tota Europa. Si com a cristians volem o fem els ulls grossos en quant a la seva desaparició de les parets dels centres públics, ens estem suicidant culturalment i espiritualment. No hi veig altre alternativa. Ser cristià no consisteix en còrrer segons el vent que bufa sinò que moltes vegades és un còrrer a contravent. En això del Crucifix molts cristians s'han apuntat a la cursa a favor de la moda imperant, la cursa molt popular de les masses socialistes, la cursa a favor del vent que bufa per estelviar-se esforços de cames, la cursa dels que surten en els mitjans, la cursa d'allò políticament correcte, i faltaria molt més. El que és important des católics es que siguin ferms en la seva fe però pel que veig ni tan sols els cristians de Catalunya es destaquen defensant el Crucifix, pel que dedueixo que aquests cristians no deuen ser ferms en la fe. Defensar que el Crucifix es quedi penjat a les parets dels llocs públics no es cap integrisme desfassat sempre que és faci sense violència i democraticament, però pel que veiem, la cristianitat catalana, no diu ni piu, només a http://www.e-cristians.net/ i a http://www.forumlibertas.com/ s'atreveixen en aquest temes, en les demés pagines cristianes catalanes rés de rés.

Treure el Sant Crist

Sembla que ho assoliràn de treure el Sant Crist dels llocs públics, especialment de les escoles de mainada, el mateix que s’exigeix en quant a la vestimenta dels alumnes de no portar signes distintius de religiositat. En aquesta societat tot és possible, és una societat que es decanta segons la majoria i d’això s’en poden esperar a vegades barbaritats impensables, encara que, és el sistema menys dolent de govern que existeix això de la democracia. Si treuen el Sant Crist cal pensar que hi posaràn al seu lloc i quasi em decanto que al seu lloc hi penjaràn una imatge que faci referència al sexe, no hi veig cap més “alternativa”. Els aniria bé el quadre de Picasso de les senyoretes d’Avingnon, així al menys els nanos pensarien en alló que el Govern Socialista vol que pensin, però, ¡¡¡caram!!, també s’emprenyerien els musulmans. A lo millor aniria bé penjar-hi la imatge de Santa Teresa tota embolcallada amb hàbit, vel i babero, l’ideal de vestimenta musulmana per les dones. Per altre banda, no crec que arribin a penjar-hi el puny i la rosa socialista, encara que se’n deuen morir de ganes. Aixó ja és massa bogeria tot plegat, ja comença a fer pudor de txeques. Un article molt interessant AQUI.

L'Exit d'Un Blog

Per tenir éxit en Internet no cal ser gaire intel·ligent, amb una mitjana de capacitat cranial i dient bestieses en forma de boniques paraules poètiques, especialment en tema amorós, l'èxit esta assegurat, ho podem veure en aquest personatge de Madrid que fa ben poc temps que ha començat el blog, concretament des del Juliol del 2008, i el seu comptador de visites que te en el perfil li marca 16.900 visualitzacions que vol dir les vegades que han visitat el seu perfil, aquestes xifres tant elevades només des del mes de juliol fins al mes de novembre del mateix any 2008. També en l'únic blog que te obert podem veure que en cada entrada arriba a recollir unes 30 respostes de mitjana generalment fetes per dones que, les hi cau la baba de llegir les "boniques" paraules que escriu i és pixen i tot de contentes en els escrits de les respostes. Realment és així el fenòmen d'Internet, guanyen els tontos, com també tots sabem la historia del xaval que és va fer famós començant amb l'intercanvi d'un clip (grapa d'oficina) i al final va acabar amb l'intercanvi d'una casa. La més vulgar ordinarietat posada al pedestal de la fama i adorada al final com si fos un "deu". Els que vulguin ser famosos en la Xarxa ja s'ho poden començar a plantejar: demostrar notable tontesa i escriure només paraules de color rosa. En canvi els que volem ser seriosos, que critiquem als polítics de torn, que donem la cara arriscant-nos, que defensem als desvalguts, que fem escrits profunds, que anem en contra d'allò políticament correcte, i altres treballs de recerca i d'investigaciò, ja podem fer-nos el pensament de que en rares ocasions tindrem molts lectors. Però que hi farèm, el mon és així i la Xarxa només és un reflex d'aquest mon real, d'aquest mon plé d'imbecilitat intel·lectual.

Uruguay, El President Parla

El president de la República de L'Uruguay acaba de fer un discurs impresionant i n'hi ha per felicitar-lo. Qui el vulgui felicitar, la pàgina d'HAZTEOIR ja posa els vincles per fer-ho. El discurs es en contra de l'avortament i cal tenir en compte que el president de L'Uruguay no és precisament de la dreta resclosida sinò que és de l'esquerra. Es una lliçó per als nostres polítics espanyols de pa sucat amb oli que, només tiren a favor del vent que bufa. El discurs aquí http://www.hazteoir.org/node/15519

Obama President

Ja tenim a n’Obama president dels EEUU, i els sociates espanyols estaràn que saltaràn fins al sostre de contents. Segons les meves observacions respecte a la victoria abrumadora de n'Obama, gran part dels votants i votantes el van elegir perque era guapo, jove i sobretot més alt d'estatura que en Mccain, i aquest últim a ben segur que haurà perdut per ser un "rexonxo", la majoria de gent vulgar vota les perfeccions físiques abans que les intel·lectuals, i és clar que els jeparuts les tenen totes de perdre per molt llestos políticament que siguin. Visitant alguns fòrums s’ha m’ocorregué posar alguns comentaris per fer critica i per fer exercici mental que va bé quan un és fa gran. Començant per la mort sobtada de la seva àvia precisament el dia abans del referèndum que n’hi ha suficient per sospitar que és massa casualitat que la malaltia de la seva àvia donés puntualment per aguantar-li la vida fins el dia abans de ser proclamat guanyador, més bé podem entendre que la mort de la seva àvia podria haver sigut planejada amb anterioritat (en el cas d’un coma irreversible) per fer-la venir bé, mitjançant una injecció de morfina en el moment clau perquè servís de propaganda electoral exactament el dia abans d’eleccions, i després la injecció de morfina passava a semblar una eutanàsia natural. Aquesta mort més aviat l’afavoria electoralment, que no pas, el perjudicava, perquè les desgracies familiars mouen la compassió del electorat cap al candidat que pateix, i sembla que el llagrimeig el podia afavorir. Potser algun dia s’aclarirà aquesta mort o tal vegada serà un llast que haurà d’arrossegar sempre com una petita “trampa” que van cometre els seus familiars el dia abans de ser guanyador. En quant al vendaval que suposava n’Obama, o més ben dit l’HURACÀ, ho podríem comentar dient que la gran majoria ha votat en la direcció d’on bufava el vent, sent aquesta opció molt típica de la plebs no gaire il·lustrada que es deixa manipular per qualsevol popularisme. La veritat es que jo esperava i volia que guanyessin en Mccain i la Palín i he quedat decebut de tot plegat perquè creia jo que la figura de la guapa i intel·ligenta Palín arrasaria molt i al final hem vist que només ha servit de nineta “Barbie” decorativa. També n’Obama es un partidari de l’avortament sense límits i precisament l’actor Eduardo Verastegui en fa una contra-propaganda en el seu vídeo, i la llàstima es que sigui partidari de l’avortament aquest Obama quan en el seu país les criatures avortades son en gran majoria hispanes i negres abans que blanques, detall curiós de n’Obama que va en contra de la seva pròpia raça en aquest sistema d’eliminar criatures que també en diuen Holocauste. Es una persona n’Obama més aviat “atentable” abans que qualsevol altre pel fet de ser negre i caldrà que la CIA vigili bé el seu entorn i tots els blumerots que l’envolten. Abans de l’atemptat del president Kennedy els polítics americans presidencials només eren vigilats mitjançant uns escortes molt eficients, i a partir de l’atemptat d’en Kennedy la vigilància és du a terme edemés del escortes també amb un equip de detectius secrets controlats per la CIA, tot un entramat d'ordinadors interconnectats, i amb tot un cervellàm dedicat a vigilar. Obama, nano, que Deu et guardi per molts anys, i que Deu beneeixi també a l’Amèrica, amen.