Despeses Viatge Del Papa

"Despeses viatge del Papa sufragades per l'erari públic". Resposta: La visita a un país i davant les multituds de qualsevol líder polític requereix una preparació logística de seguretat que resulta molt cara. Aquestes visites són aprofitades pels governs locals per afavorir la popularitat d'ells mateixos, és lògic que els governs es gratin la cartera, si després surt car al poble amb impostos aquest poble és qui a votat als governs. ----------------------Així de senzill, ni cal mencionar tema religiós. Els mateixos governs s'aprofiten de l'esdeveniment per quedar bé amb la majoria dels ciutadans i poder emplenar les urnes quan toca. 

Notifixis Estudi Garrell

El sistema que he inventat despres de 9 anys d'experiència treballant amb ordinadors es aquest de la foto. Concretament fa 9 anys que vaig comprar el meu primer ordinador i tinc un record amarg perque va coincidir amb l'atemptat de les Torres Bessones, i em vaig fer la pregunta de si la meva economia seria favorable per comprar-me un ordinador ja que semblava que en aquell moment s'acostava la fi del mon, pero gracies a Deu encara estem aquí i podem seguir comprant articles d'informàtica fins que qualsevol amb un sou més aviat baix o persona jubilada pot tenir manera de mantenir 3 i fins 4 ordinadors. Encara en tinc un altre de petit, un Netbook per quan vaig de viatge, que no surt en la foto. Només s'han de pagar els 4 programes antivirus que en total per 4 aparells costa uns 200 euros a l'any. Es tracta l'emplaçament de la imatge de que amb el mínim d'espai s'hi puguin fer cabre 3 ordinadors, dos de sobretaula que van amb el mateix teclat i el mateix monitor, amb un commutador especial per canviar de l'un cap a l'altre traspassant el teclat i la pantalla però no els altaveus, i una plataforma plegable per posar un tercer ordinador portàtil amb la fusta per l'extrem que queda penjada aguantada mitjançant un cordill lligat al sostre amb ganxo i anella. Aquest tercer ordinador portàtil pot fer molt de servei a l'hora de cercar per Internet solucions tècniques a problemes informàtics per aplicar a qualsevol dels altres dos ordinadors, de manera que tenim una pantalla que ens fa de mestre i una altra pantalla que ens serveix per pràctiques.  El que vull donar a conèixer principalment en aquesta foto es el ventilador que es veu penjat amb uns cordills davant de l'ordinador de la dreta, es un suplement de ventilació que en els dies de fortes calors el considero imprescindible, encara que més aviat es per internautes "manetes" perquè s'ha de tenir la tapa del ordinador oberta i ademés es perillós quan la mainada és aprop perquè podrien posar les mans dintre dels circuits de l'ordinador. El suplement del ventilador penjat amb cordills el considero vital perquè les fortes calors de Juliol i Agost poden fer calentar massa els components de la màquina especialment el disc dur, i si mantenim l'interior de l'ordinador el més fred possible el sistema pot durar més anys estalviant-nos reparacions. Tinc una trista experiència passada durant un estiu de canícula extrema en que m'estava jo enganxat a l'ordinador bona part del dia i se'm va espatllar la placa base i després l'arranjament de canviar-la em va costar 300 euros. Els fabricants d'aquests aparells els dissenyen per durar uns 5 anys, més o menys, ja que despres ja no és troben components compatibles i els ordinadors al ser tecnologia puntera de ràpida modernització queden antiquats en quatre anys. Canviar un disc dur, per exemple, d'un ordinador de 5 anys ja es impossible degut al sistema dels endolls connectors diferents. Les tapes dels ordinadors es poden fer aguantar amb una goma i un ganxo com és pot apreciar en l'ordinador de sobretaula de l'esquerra, així ens estalviem de treure cargols cada vegada que hem de retirar la tapa per posar el ventilador devant. Es veuen dos miralls retrovisors aguantats amb un filferro gruixut encintat de groc i vermell que son per tenir accés amb la vista, assegut a la butaca, als pilots vermells dels discs durs dels dos ordinadors de sobretaula, per  vigilar si s'encén massa el pilot vermell que sol passar quan hi ha un problema al disc dur. El sistema de filferro gruixut de suport dels miralls permet torçar-lo per enfocar els miralls, com un "flexor". En resum, que cadascú es faci el seu estudi com li agradi però si no hi ha perill de que la mainada posin les mans dintre dels circuits electrònics jo us recomano que destapeu la tapa de la carcassa i pengeu un ventilador en les temporades de calor. Estic convençut que els fabricants no hi posen més ventilació perque l'ordinador seria massa sorollós i prefereixen sacrificar el consum elèctric i la duració de la màquina en favor del silenci i l'estética de la mateixa. ¿Perquè penjar un ventilador?. Doncs per evitar el fimbreix que faria si el ventilador descanses damunt la mateixa taula on descansa l'ordinador, un fimbreix que podria alterar el funcionament del disc dur.  Referent al disc dur aquest el·lement mecànic de l'ordinador gira a la velocitat increïble de 120 revolucions per segon, el doble de ràpid que les turbines dels avions. El que sol passar quan hi ha ha un problema de sobrecalentament al disc dur és que les agulles gratin directament el disc en lloc de mantenir la separació reglamentaria de 3 nanòmetres (3 milionèssimes de milímetre). A causa d'aquesta  deformació del material per l'escalfament (a mi ja m'ha passat) se sent el disc dur que grinyola (nyicccccccc, nyiccccc). Per tant recomano en temps de canícula el sistema de ventilació suplementaria. Es molt interessant per a qui tingui un ordinador que és llegeixi a la Wikipedia la historia del disc dur. 

AVATAR La Pel·lícula

Acabo d’anar al cinema a veure la pel·lícula AVATAR.  He de dir que la pel·lícula la vaig trobar bonisima, tot i que l’argument es podria millorar però l’argument no te la importància que se li pugui donar en aquestes pel·lícules i més aviat aquests films venen el seu producte per la seva espectacularitat plàstica d’imatges. Les escenes son d’allò més fantàstic que és pugui contemplar avui dia en les pantalles. Destaquen els gegantescos robots caminadors que porten un home conductor a dintre i que amb uns elèctrodes repartits per totes les parts del cos del conductor humà aquest transmet a l’enorme màquina el moviment que li vol donar de tal manera que, quan vol que el robot aixequi el braç el conductor humà fa el moviment d’aixecar el braç i transmet amb els elèctrodes del seu braç el moviment al braç del robot, igualment per fer caminar al robot el conductor fa moure les seves cames i aquestes transmeten el moviment a les cames del robot. A aquests robots s'els veu saltar des d’un helicòpter i posar-se a terra amortiguant amb les seves cames la caiguda sense perdre gens l’equilibri i es queden drets després de saltar de molta altura. Els robots gegantescos poden fer totes les accions d’una persona humana però en molta més potencia, com per exemple manejar una metralladora i també un punyal sent aquestes unes armes d’enorme tamany, tan enorme com el tamany del robot en proporció al tamany d'una persona, tot un espectacle mecanic de futurismo cibernètic militar que, segons com es miri també pot resultar molt còmic ja que aquesta utopia dels robots gegantescos caminadors no sembla que tingui futur utilitarista i més aviat serveix per vendre espectacle bèlic humoristic.  Referent al funcionament del sistema de comandament dels robots aquest video porta les escenes explicatives. Després seguint amb les imatges espectaculars, tenim el bestiari del planeta Pandora que son unes espècies d’animals estranys però en el fons molt simpàtics i els que caminen son "sexdrúpedes" en lloc de quadrúpedes, tenen 6 potes en lloc de 4, seguint amb els gegantescos dragons voladors que usen els nadius fins i tot per muntar-los i volar damunt d’ells, els enormes animals terrestres ferotges tipus felins amb unes dents afilades com punyals, el curiós rinoceront “martell” amb el seu cap com el peix martell i quan s’enfurisma pica cops amb el seu cap a dreta i esquerra, i una raça de cavalls de muntar de 6 potes. La majoria d’aquests animals tenen un sistema de respiració diferent, tenen els forats de respirar situats en la part del pit en lloc de la boca i el morro. Per últim, els habitants nadius del planeta Pandora que son uns éssers de 3 metres d’altura, amb una figura estilitzada al màxim, prims de cintura molt més que un maniquí, amb el coll doble de llarc que un humà, amb els ulls el doble separats que un humà, amb només 4 dits a les extremitats (amb l’excepció dels "avatars" terrícoles que tenen els 5 dits normals a cada extremitat).  Destaca en la pel·lícula la vida religiosa dels habitants de Pandora amb el seu culte a l'arbre de les ànimes, una mena de panteisme que mirat amb la teologia cristiana nosaltres ho veiem desencaminat però, es d'agraïr que en el film hi possin el tema religiós de culte als avantpassats com si fos una mena de La Comunió Dels Sants Cristiana en un pla aproximatiu. La majoria de pel·licules prescindeixen del tema religiós i en aquesta almenys no l'han censurat encara que des del Vaticà han sortit algunes crítiques que son raonables tenint en compte que els de Roma hi tenen molt a dir en temes teològics. En Forumlibertas va sortir un artícle que parla de la pel·licula molt detalladament. La innovació emprada en aquesta pel·lícula es que s’ha aconseguit per primera vegada amb la tècnica informàtica convertir unes figures animades (de plàstic o de dibuix) en uns éssers humans, tant humans que semblen reals. La tècnica consisteix en col·locar una petita camera davant del rostre dels actors per transmetre amb tot detall els moviments facials expressius cap a les figures animades de tal manera que les figures artificials cobren vida com si fossin naturals i humanes de veritat, aquest video ho explica.  Es troben molts més vídeos de trailer en anglés que no pas en espanyol en la Xarxa, ho podem comprovar. En quant a la fauna animal que surt, en la part final d'aquest vídeo podem veure tots els animals però per anar més depresa cal posar el cursor del vídeo a l'últim centimetre final de la dreta. Resulta tot un espectacle extraordinari, de maquinaria, de bestiari, de naturalesa vegetal exótica, de religiositat panteísta, i de raça humana estilitzada, no vist encara mai que marcarà un abans i un després en la tècnica del cinema.  

Apocalipsi De Haití

Podem veure en el Google Earth la foto satelital de la capital Puerto Príncipe que està actualitzada recentment, i augmentant la imatge al màxim (en el programa obert de Google Earth, no en aquesta imatge) es poden apreciar les destroces de les cases. La capital on és concentraven la majoria de víctimes esta situada just en mig de l'enforcadura que forma la bahia oest de la illa. Realment ha sigut una catàstrofe que ha donat molt per escriure i per parlar i l'article més assenyat en quant a Fe Cristiana que he llegit l'he trobat en el blog del bisbe Fernando Sebastian titulat "Estaba Dios en Haití??". Arribem a un punt en que sobren les paraules per fer comentaris sobre els terratrèmols, esta ben vist que el fenómen no pot ser per causa dels nostres excesos consumistes. El mecanisme de les plaques tectóniques que és belluguen a decenes de quilòmetres per sota la terra ha de respondre a uns altres interrogants.  També per la blogosfera ha corregut molta tinta sobre les declaracions que va fer el recent anomenat bisbe de Sant Sebastià, Ignacio Munilla, que va dir "hay cosas peores que la tragedia de Haití", referint-se a la manca d'espiritualitad i amor al proïsme de la majoria d'essers humans, i gran part dels crítics el van titllar d'insensible vers els damnificats haitians, realment el que volia dir era ben clar només que la premsa ho va manipular per fer negoci amb el morbo. En Forumlibertas ha sortit un artícle que defensa les paraules del bisbe Munilla. ------------------------------------------
(Nota final: el nom que he posat a l'article APOCALIPSI HAITÍ no es inventat per mi, el vaig sentir  per una periodista que va estar allà i va dir ben esgarrifada "he vist l'Apocalipsi").

Teresa Forcades-1, El Gran Embolic

La monja Teresa Forcades ha sigut noticia per les seves declaracions a favor de l'avortament. Aquí en aquest article de la Revista FOC NOU ens exposa el seu pensament, jo en Silveri Garrell li contesto amb lletra cursiva vermella. Li vaig enviar al seu mail i em va contestar dient: "...es van interpretar malament les meves paraules...".  Les seves paraules les tenim en l'article que parla molt clarament i em penso que son ben senzilles d'interpretar.
-----------------------------------------------------------------------------------------

Entre els principis i la realitat

Teresa Forcades

(La qüestió)

El debat sobre la regulació de l’avortament és multidisciplinar. Metges, biòlegs, juristes, moralistes, teòlegs... És difícil trobar una resposta encertada sense atendre les consideracions fetes dels diversos àmbits.  I des de cadascuna d’aquestes disciplines tampoc hi ha respostes unànimes. La primera part d’aquest monogràfic sobre l’avortament són cinc articles que recullen alguns criteris des de la biologia, el dret, la teologia i la doctrina de l’Església.  ----Resposta: Com a cristians només ens hem de limitar a defensar la vida, les demés entitats que componen les multidisciplines esmentades ja s’espavilen pel seu compte, l’Església te una especialitat i una missió concreta que no cal barrejar forçosament amb la medecina, la biologia i les demes ciències, i com a creients hem de fer la nostra feina de denunciar el pecat de l’avortament. Amb les demés multidisciplines es molt difícil que l’Església s’hi entengui ja que son dos mons diferents: el sobrenatural i el terrenal.-----------

No recordo el seu nom, però sí la seva alegria i vitalitat. Era una noia afroamericana que em deia que estava embarassada de tres mesos i tenia panxa de cinc. Érem a Buffalo (Nova York) i era la meva darrera pacient d’aquella tarda a l’hospital de beneficiència on feia les pràctiques ambulatòries. L’examen físic va confirmar que l’embaràs estava prou avançat com per quedar fora de les lleis d’avortament vigents en aquell estat. La noia ja tenia cinc fills, de tres pares diferents, i no en volia cap altre. Vivia de l’ajut públic. “¿Per què no fa servir anticonceptius?” “No els tolero. Em maregen. ¿Em fa el paper?” Vaig haver de dir-li que l’embaràs estava massa avançat i va dir que no patís, que li havien parlat d’un lloc on li farien per pocs diners.-----Resposta: Si no hagués trobat cap clínica per avortar a ben segur hauria tingut la criatura de manera normal, només les possibilitats d’avortar i els metges disposats a donar assistència fan tenir-ne el desig, estic convençut, l’ocasió mateixa en propicia la temptació---------

En el rotatori de medicina de família del segon any les visites ambulatòries eren una mica més llargues. Aquesta era una noia immigrant llatina que no parlava anglès. “¿Fuma?” “No”. “¿Alcohol?” “A veces”. Tercera pregunta del protocol: “Practica el sexe segur?” Em mirava sense entendre’m. “Vull dir que si fa servir preservatiu”. “A mí me gustaría para no quedar embarazada pero él no quiere”. “¿I per què no li diu que no?” Em va mirar incrèdula. La noia afroamericana era obvi que s’estimava les criatures. N’havia tingut cinc i no les havia pas abandonat ----Resposta: Encara que hagués abandonat a les criatures, en EEUU hi ha una excel·lent beneficència que recull criatures abandonades, faltaria més, es el pais més avançat.---------malgrat els pares respectius l’haguessin abandonada a ella perquè se n’ocupés tota sola, com si els nens no fossin responsabilitat d’ells; els cuidava malgrat això signifiqués no poder treballar en cap feina remunerada i representés en la pràctica de la realitat nord-americana d’aquell moment una condemna de per vida a ----Resposta: Ja he dit que als EEUU no es mor pels carrers cap criatura, es poden deixar en uns centres especials, per quelcom és el país més avançat del mon, altre cosa seria en els paisos emergents com els de sud-america o els asiàtics.--------l’exclusió social i a la misèria. ¿Per què volia avortar el sisè? Suposo que malgrat l’alegria i vitalitat que havia demostrat durant la visita mèdica aquesta noia tenia com tothom els seus límits, i hi devia haver nits en què no es trobava amb forces per tenir cura d’una criatura més. Potser havia trigat tant a venir al dispensari precisament perquè intentava convèncer-se a si mateixa que encara podia fer un esforç més i acollir el sisè.

La noia llatinoamericana no es trobava en la disjuntiva d’un avortament, però semblava tenir una vulnerabilitat molt gran davant del seu company o davant dels barons en general. No és un cas aïllat. La teòloga alemanya Dorothee Sölle va denunciar ja fa anys que la major permissivitat de les lleis d’avortament va unida a una major explotació de les dones ----Resposta: Tu mateixa Germana Sor Forcades ho dius ben clar i per altre banda et contradius olímpicament després defensant la permissivitat de l’avortament que com dius va unida a una major explotació de les dones.-------En les cultures on està mal vist que el criteri d’una dona prevalgui sobre el d’un baró, especialment en el si de la família.

Les excepcions a la moral

Entre el món dels principis i el món de la realitat hi ha una distància. Jesús ho sabia. Per això va dir allò de ‘el dissabte està fet per a l’home i no l’home per al dissabte’-----Resposta: Una cosa es el dissapte i altra cosa es matar criatures per la nostra comoditat, en el dissapte que hi hagi gent treballant no és mata a ningú------ (Marc 2,27). Això no vol dir que els principis deixin de ser-ho o que siguin relatius. El respecte per la vida humana com a do de Déu immanipulable té excepcions en la tradició catòlica que no l’afebleixen com a principi. Per exemple, la guerra justa.------Resposta: La guerra justa existeix pel principi el·lemental de l’ordre públic, és de sentit comú, com també les forces policials----els criteris de la guerra justa condonen en la pràctica accions clarament dirigides a acabar amb la vida de persones humanes innocents.-----Resposta: No podem canviar el contingut del Catecisme Católic en aquests temes de la guerra justa, ens l’hauriem de carregar quasi tot------- ¿la Considera la moral catòlica de guerra justa que la vida dels soldats allistats obligatòriament a l’exèrcit enemic pels seus governs (que potser són dictadures) queda exempta del manament de ‘No mataràs’? ¿I la vida de les víctimes colaterals que engendra tota guerra (darrerament en proporcions inaudites)?

La resposta sembla ser que les vides innocents perdudes en una guerra són justificables només quan la previsió és que no defensar-se tindria com a conseqüència la pèrdua de moltes més vides que no pas defensar-se,-----Resposta: Aquí ho acabes de dir clar en quant al motiu de defensar-se en guerra justa: per salvar més vides------- però, ¿què dir en cas d’esclavatge? ¿Què diu la moral catòlica davant del cas (menys teòric del que sembla) que un nou Hitler prometés respectar la vida dels pobles vençuts si no oferien resistència a la invasió? ¿Seria en aquest cas moralment justificable la guerra en defensa pròpia? Si la resposta és sí, ¿on queda aleshores el principi inviolable del respecte a la vida de l’altre? Si la resposta és no, ¿condona la moral catòlica l’acceptació de situacions degradants per tal de preservar la vida?----Resposta: Aquest paràgraf últim el trobo massa embolicat  i edemes es innecessari per aportar llum a l’assumpte i més aviat només veig que serveix per emplenar la pàgina.------

Reflexionar sobre els implícits morals de la teoria catòlica de la guerra justa pot ajudar a evitar en el cas de l’avortament el fariseisme d’invocar de forma rígida el respecte a la vida com si aquest no tingués excepcions en la tradició moral catòlica.---Resposta: Les excepcions de respecte a la vida no son les mateixes en cas del morts per la  guerra que en cas dels morts per l’avortament, en la primera es per estalviar més vides en la segona matan els fetus, no per estelviar vides, sinó simplement per comoditat personal------- protecció a criatures per néixer,  “Carreguen als altres fardells pesats a les espatlles i ells no els volen moure ni amb el dit” (Mateu 23,4).

L’any 1992 vaig arribar als EEUU i vaig quedar escandalitzada del grau de violència expressat per alguns dels qui es manifestaven a favor de la vida i en contra de l’avortament.----Resposta: Només et vas fixar en els quatre deixelebrats que formen part de tots els grups humans però no dius rés de les excel·lents persones que fan campanyes antiabortistes, com per exemple a Catalunya tenim la gent d’E-cristians------ Al carrer havia vist manifestants amb pancartes de fetus avortats plens de sang que cridaven que estimaven la vida i insultaven plens d’odi els qui no pensaven com ells. De vegades els manifestants exercien la violència física contra les dones que volien avortar i es va arribar a assassinar a trets en el seu cotxe un ginecòleg que practicava avortaments i el seu acompanyant. Vaig tornar a Catalunya convençuda que aquestes manifestacions eren un fenomen peculiar de la cultura dels Estats Units----Resposta: Fenòmen peculiar dels EEUU es la gran religiositat dels seus habitants dels quals els europeus hauriem de prendre exemple, i d'aixó no dius rés en l'article----, sense sospitar que uns quants anys més tard es poguessin produir fenòmens semblants també al nostre país. Sóc conscient que tant als EEUU com aquí, els qui es manifesten amb violència o es tanquen en banda són una minoria i dono gràcies a Déu per això. El debat sobre l’avortament és complex. Les persones que voldrien que l’avortament no fos legal tendeixen a expressar pors, emocions i reaccions viscerals molt intenses, -----Resposta: Les persones que voldriem que l'avortament no fos legal estem molt comvençuts que amb la nostra postura fem un apostolat correcte, no n'hi ha per taxar-nos d'esquizofrènics malaltissos.---- en part són una exasperació justificada davant del relativisme moral centrat en el propi melic de les nostres societats fins ara tan benestants i alhora tan insatisfetes. Per part de les persones que defensen la legalitat vigent o voldrien fins i tot ampliar-ne els supòsits, les reaccions de vegades són també enceses i basades en conviccions profundes, però habitualment més aviat cauen en la superficialitat de qui intenta viure evitant plantejar-se preguntes incòmodes sobre el bé i el mal.------Resposta: Es veritat, no volen preguntes incómodes però es que vosaltres els catòlics progressistes també els hi ho faciliteu al no proposar preguntes incómodes per així poder tenir la gent mes contenta i satisfeta-------

Les mares.

Déu ha posat la vida del fetus mentre no és viable a les mans de la seva mare (a les entranyes de la seva mare) i ha vinculat la vida biològica d’aquest a la vida espiritual d’ella.------Resposta: Aixó no li permet a la mare fer el que vulgui amb el fruit de les seves entranyes, el que tu vols dir es una defensa de l’Avortament amb Majúscula----- Nosaltres farem bé de respectar aquesta vinculació primària. Mentre el fetus no pot sobreviure independentment de la mare, li correspon a aquesta la responsabilitat moral de decidir sobre el seu futur, que és també el d’ella, ja que la mare no gesta el fill només biològicament, sinó també espiritualment, amb el seu amor, -----Resposta: També amb l’Amor de l'Esperit Sant ja que és Deu qui ha  creat l’ànima de l’infant en el ventre de la mare, aquesta creació no li pertany a la mare, tot plegat es un negoci entre tres: Deu, la mare i la criatura----amb el seu desig que aquest visqui, amb l’alegria de portar-lo al món. Respectar la decisió de la mare és respectar la integritat de la seva consciència moral, fins i tot acceptant que objectivament es pugui equivocar.

El respecte a la consciència ha estat una adquisició lenta en la història de la humanitat. Durant molts segles les conversions religioses forçades sota amenaça de tortura o pena de mort han------Resposta: No cal treure el tema de la Inquisició, es un tema massa recurrent que fan servir els que no tenen altres arguments per convéncer----- estat a l’ordre del dia. Encara hi ha persones avui que troben incoherent, per exemple, que l’Església catòlica celebri el dret a la llibertat religiosa que permet que milers de nens i nenes siguin educats en cosmovisions obertament contràries a la fe cristiana. En ple Concili Vaticà II molts bisbes de bona voluntat van trobar absolutament forassenyada la proposta que l’Església catòlica promogués el dret a la llibertat religiosa en els països on era majoritària, com per exemple, Espanya.

Considerar que la voluntat de la mare quan decideix avortar el fill que sense ella no pot sobreviure ha de ser respectada i no pot ser penalitzada,----Resposta: L’Església no penalitza, només defensa la Vida, qui penalitza es la Justicia i en casos greus existeixen els atenuants per a la mare, ademes en el nostre sistema judicial ja sabem que la majoria de delinqüents se’n surten tan frescos i les dones que avorten ja sabem que encara més...., ¿¿¿on esta la penalització de la mare???.---- no significa que a la societat o a l’Església no hi hagi d’haver debat sobre aquest tema. ¿Com es pot evitar l’avortament? -----Resposta: Per aixó nosaltres els antiavortistes som els que participem tan apassionadament en aquest debat, i ja es quelcom que vosaltres els permissivistes estigueu decidits a debate perque més aviat em sembla el contrari: que no voldrieu per part vostra que hi hagués cap debat.------¿Com es pot acompanyar de la millor manera possible la dona que avorta sense paternalismes----Resposta: La dona que avorta sempre ho farà quan se li permeti amb les lleis i les clíniques per fer-ho----- fora de lloc, però també sense minimitzar el dolor o la lluita interior en els casos en què aquesta es produeix? Aquest debat és fonamental i s’ha de produir en àmbits tan allunyats com es pugui de la crispació i la violència. A la societat hem de debatre fins a quin punt els condicionants socioeconòmics que poden conduir a un avortament (cas de la noia afroamericana) són problemes estructurals i ens correspon crear les condicions per a què això no passi; a la societat en el seu conjunt, hem de debatre també a fons els condicionants psicosocials que poden conduir a un avortament (cas potencial de la noia llatinoamericana) -----Resposta: Es tractaria d'eliminar la permisivitat d’avortar i per altre banda ajudar a les mares embarassades amb diners. Amb només aquestes dues propostes ja es pot treballar molt eficaçment per eradicar un bon tan per cent dels avortaments.-----i hem d’educar les noves generacions per tal que les relacions entre dones i barons siguin màximament respectuoses i lliures. Els cristians hem de participar en el debat públic ----Resposta: Com a monja i cristiana veiem que fas a l’inrevés, ja que et poses favorable a donar llibertat a les mares per avortar, caus en una contradicció perque per altre banda has dit que no estas d’acord amb la llibertat per abortar, total, un embolic.-----des de la concepció del bé comú que ens és pròpia i des dels pressupòsits de la nostra antropologia teològica. A diferència d’altres antropologies contemporànies, l’antropologia teològica cristiana no fonamenta la dignitat de la persona en una llibertat indeterminada que és fi en si mateixa, sinó en una llibertat indissociable de l’amor. Als cristians ens correspon anunciar el respecte a la vida com a do de Déu i ens correspon, sobretot, predicar amb l’exemple el principi d’esperança associat a la fe: la convicció profunda que la força de l’amor és superior a tota violència i que no hi ha cap circumstància que justifiqui la desesperació.----Resposta: No hi ha cap circunstància que justifiqui la desesperació (en el nostres cas) d’avortar, per part d’una dona embarassada, com les dones que anomenes en aquest article que tenien els seus problemes, i veig que aquest principi de "no hi ha cap circunstància que justifiqui la desesperació" no l’apliques a les dones que volen abortar, et contradius.-----

A l’Església ens ha costat molt acceptar que la nostra missió evangelitzadora no es pot dur a terme sense el respecte a la llibertat de consciència.-----Resposta: Ve molt d’ocasió aixó d'aquest paràgraf per defensar la llibertat de consciència també dels metges a l’hora de que els obliguin a fer avortaments, i d'això no dius rés en l’article.--- A causa de l’íntima vinculació de la mare al fill mentre aquest no és viable fora d’ella, la decisió d’avortar és indissociable de l’autodeterminació de la mare, de la seva llibertat personal. -----Resposta:  Altre vegada repeteixes per enèssima vegada aquest paràgraf que defensa la llibertat de la mare per avortar.------Aquesta vinculació única entre dues vides ----Resposta: No es tant la vinculació entre dues vides com la vinculació entre "tres" de vides, suposant la presencia de Deu, es un negoci entre tres: Deu, la mare i la criatura.------fa que no es pugui salvar el fill en contra de la voluntat de la mare sense violar la llibertat personal de la mare. Aquí rau des del punt de vista teòric el punt neuràlgic de la discussió sobre l’avortament: ¿quin valor ens cal donar a la llibertat personal de la mare? Des del punt de vista pràctic no ens podem limitar a defensar el dret d’autodeterminació de la mare -----Resposta: Aquí et tornes a contradir ja que dius el contrari d’altres paràgrafs que has escrit, dius que "no ens podem limitar a defensar la autodeterminació de la mare" quan ets precissament tu mateixa que has enarbolat la senyera d'aquesta autodeterminació de la mare-----perquè sota aquest dret teòric poden proliferar les pitjors submissions i servituds. Cal baixar a la realitat, que és complexa. És allà on ens espera Jesús.-----Resposta: La realitat no es tan complexa si la mirem des del punt de vista sobrenatural, allò que podriem anomenar a vista d'àliga, però en canvi si que ho es de complexa si la mirem des del punt de vista dels respectes humans  terrenals, allò que podriem anomenar a vista políticament correcte.  A nosaltres ens toca decidir si volem se ben vistos de la societat o volem se ben vistos de Deu.  Però veig que una monja consagrada com tu espera molt més dels éssers humans que no pas del Deu del Cel i de la Gracia Sobrenatural, es el sistema socialista de l’Església horitzontal que no espera rebre gran cosa dels de Dalt i només treballa per quedar bé sobretot amb els de baix.----- 
Segueix en un altre article (2) AQUÍ.

Independència, La Solució

Es curiós aquest poble d’Arenys De Munt, deu portar aquest nom perquè esta situat cap a dalt en contraposició a l’altre Arenys De Mar que esta situat cap a baix, son dos pobles a poca distància ben relacionats i en el mapa es poden veure ben junts. Espero que els d’Arenys De Mar no quedin contaminats de la febre independentista dels seus veïns arenyers de cap amunt. Realment un espectacle de festa apassionant de la democràcia i una idealització de la “independència” col·locant-la a dalt al pedestal com si fos la solució màgica contra la crisi greu que patim. Algun autor literari ja comença a explotar el mot “independència” per intentar promoure la separació mental dintre de la individualitat personal fugint de l’estrès diari, allò que en diuen els monjos budistes arribar al Nirvana, que equival a ser independent d’un mateix dintre de la pròpia psicologia per desempallagar-se de les preocupacions diaries. Potser si que vivint en el Nirvana aniríem millor, aquesta altra “independència” del JO (yo) respecte als conflictes de xiringuito diaris seria la gran solució. Per la meva part em passo a reivindicar la meva propia independència de mi mateix per desconnectar de tota la politiqueria borreguera que m'envolta, el que se'n diu també, estar absent, estar de vacances, estar en la lluna. Realment, la independència ben entesa es la gran solució per viure relaxat. ¡¡¡Visca la independència personal!!.

Família Kennedy

Ja només queda una sobrevivent del clan després de la recent mort d'en Ted Kennedy, la Carolina Kennedy que es la filla del president assassinat John Kennedy, i com a cosa curiosa podem veure en les fotos del Google que no s'assembla gaire a la seva mare na Jacqueline. Resulta que hi ha hagut polèmica en EEUU perque també fa algún temps va morir una germana d'en John Kennedy i el Vaticà va enviar una nota de condol i en el cas recent de la mort d'en Ted Kennedy el Vaticà va guardar silenci , però tot te una explicació raonable, en el primer cas la germana del president assassinat col·laborava en unes institucions benèfiques de discapacitats i mereixía el reconeixement eclesial, i en el segòn cas d'en Ted Kennedy aquest senador anomenat "El Lleó Del Senat" es va dedicar a fer campanyes a favor de l'avortament, i és curiosa una carta que circula per Internet i que va enviar al Papa poc temps abans de morir demanant al Papa que pregui per ell. Parlant de na Jacqueline la dona del president assassinat, aquesta sempre la recordarèm com d'una bellesa excepcional, i amb unes formes facials increïbles que molts encara no hi haurem caigut en compte amb els detalls físics: era quadrada de cara amb els ulls molt separats. Fins i tot m'imagino que les ulleres estandar que devia comprar li resultaven petites de tan separats que tenia els ulls. De fet els ulls ben separats son una gran avantatja, donen una visió més "estereoscópica" de les imatges, permeten endevinar millor la distància dels objectes i ajuden a una visió perifèrica lateral. Estic segur que als nostres primers pares, Adam i Eva, el Dissenyador Deu els devia crear amb els ulls ben separats com els ulls de na Jacqueline. En la foto podem veura bé la diferència existent entre els ulls de na Jacqueline i els ulls d'en John Kennedy, els ulls de na Jacqueline son bastant més separats que els ulls del seu marit en proporció al tamany de la cara, ho he mesurat amb un paper i un llapis i la distància dels ulls de na Jaqueline es quelcom més ample que la distància dels ulls d'en Kennedy, tot i tenint aquest últim la cara més grossa, i comptant que estan situats a la mateixa distància de la càmera fotogràfica. La millor foto que he trobat per Internet de la Jacqueline quan era jove la trobem AQUÍ. La foto es agafada d'aquesta web: http://dc.about.com/od/photosofmuseums/ss/MTussaudsPics_5.htm

Família Kennedy, sempre us recordarèm per la vostra bellesa física, el vostre glamour, la vostra catolicitat (encara que imperfecta) i els vostres drames personals. Ted Kennedy, que descansis en pau , amèn.

Les 101 Heretgies D'En Benet XVI

Es impresionant amb la manya com treballen els teólegs crítics, ja han tret les 101 heretgies del papa actual Benet XVI. Es més o menys semblant a les altres 101 heretgies del Papa Wojtyla. Realment son escrits o part dels discursos dels mateixos papes que estan ben documentats amb les referències dels documents, diaris o revistes d'on les han trobat que tothom pot consultar per verificar. Avui en dia els papes ja no escriuen i parlen com en segles anteriors i sembla com si les seves paraules actuals desqualifiquessin les altres seves paraules d'altres temps. No es exactament "donde dije Digo digo Diego", però s'hi acosta un bon tros. 101 HERETGIES . També es pot trobar més extens en articles Google 101 heretgies.

Remei Margarit, Una Acrobàtica Saltadora

Resulta que he vist un petit article publicat a La Vanguardia de paper del dia 30 de maig del 2009, escrit per una tal Remei Margarit que pel que veig és articulista habitual de La Vanguardia. L'article és titula "ALIMENTARSE" fent referència a l'alimentació espiritual que les persones necessitem de tan en tan sobretot en temes psicològics d'autoajuda relacionats en assolir la pau interior. Però el més destacat del petit article que menciono és el gran salt que fa l'escriptora esquivant el fet tradicional cristià del nostre pais, dient ni més ni menys que això: "Algunas personas sabias, como Lao Tse, Buda o Sócrates a través de Platón, nos han legado palabras llenas de sentido, palabras sencillas que reconocen la naturaleza humana en toda su complejidad. Hay que hallar tiempo para ellas si una quiere saber alguna cosa que importe. No saber adónde vamos ni de donde venimos es la fuente de la angustia existencial." Contesto que el salt de na Remei Margarit es un salt cent per cent olímpic que li faria guanyar la medalla d'or de barra competitiva. Ni més ni menys que s'ha saltat la tradició cristiana del nostre país i d'Europa sencera, un gran salt d'altura impresionant posant només com a exemples d'autors de tractats espirituals a Lao Tse, Buda, Sòcrates i Plató. Ara resultarà que haurem d'anar als pensadors primitius filòsofs per copsar l'espiritualitat quan nosaltres tenim La Bíblia, els evangelis, i la tradició cristiana que ens porten la Noticia del Home Deu Jesucrist que es molt superior a les teories dels autors mencionats, tot per saber realment d'on venim i cap on anem per no patir angoixa existencial. El Cristianisme és arrelat a la nostra terra i la Remei no se n'ha volgut assabentar i encara es ben estrany que no hagi mencionat a'n Mahoma per posar-lo com a referència de mestre espiritual, realment es el personatge que li mancava mencionar per fer emprenyar encara més als catòlics del nostre país. No valen aquestes acrobàcies Sra. Margarit, aquí a Catalunya, a Espanya i a Europa, la gran majoria social professèm el Cristianisme, no valen aquests salts de perxa per eludir la realitat religiosa nostra, podríem dir que se li veu a vostè el llautó. Sap molt bé que en els exercicis de Sant Ignasi s'hi troba la millor teràpia per les inquietuds de l'ànima interior, sap molt bé que no ens calen els filòsofs antics, en tenim de millors en la nostra tradició cristiana. Però vostè ha fet el salt olímpic, ha cercat els aplaudiments de certes majories socialistes, ja ho endevinem, vostè segueix la moda actual de brandar llenya contra l'Església. Sra. Margarit, clavi tota la llenya que vulgui contra l'Església però per favor no esgavelli la literatura, aprengui a escriure com cal en un diari generalista i a no saltar-se olímpicament el que és obvi, el que tenim cada dia davant dels nassos i no podem silenciar, del contrari els seus lectors li penjarèm un zero al seu treball de redacció.

La Pesta Torna

Sembla com si estiguem en l'Edat Mitjana que torna la Peste, en quant al brot de la grip porcina aparegut a Mèxic, la també anomenada pestilència que figura mencionada en els versets dels càntics dels goigs que és canten a les misses de les diades dels sants protectors en bastants poblacions catalanes, sants protectors que en el seu temps els van salvar de la pestilència. Per tenir un exemple en el Santuari de la Mare de Deu de Bell-lloc en les Gavarres prop de Palamós cada any al mes de setembre és celebra el Vot de Vila del Poble de Palamós. El Vot consisteix en complir la promesa que van fer els palamosins al voltant de l'any 1600 quan durant una pesta (pestilència) molt forta i que va matar a molta gent, els habitants de Palamós van invocar a la Mare de Deu fent una promesa de que si els salvava de la Pesta anirien cada any en peregrinació a peu cap al santuari de la muntanya, i així va succeir, la Pesta va calmar i el poble de Palamós segueix complint cada any la promesa del peregrinatge. De promeses en forma de Vot de Vila la majoria de pobles de Catalunya en tenen i només cal cercar-ho amb Google, i quasi sempre relacionades amb la Pesta. Per sort la Pesta en les versions antigues que causava tantes víctimes sembla que ha sigut extingida però tornen a aparèixer noves variants de pandemies com la del moment present causades per la mutació de certs virus. Realment la mutació dels virus porta de cap als científics actualment i molts ho relacionen amb la demostració de la teoria darwinista, però mutació no vol dir evolució, son dues coses diferents.