Teresa Forcades 2, Segueix L'Embolic

La germana Teresa Forcades ha posat un altre article a la web de Foc Nou donant més explicacions sobre les seves declaracions a favor de l'avortament i dient que aquestes no van ser ben enteses. He provat d'entendre tot el que he pogut de l'article, després de llegir-me'l moltes vegades, i he de dir que he sortit ben marejat de tants paràgrafs, ininteligibles i enrevessats. La  intel·ligentíssima germana Teresa Forcades que és doctorada en dues carreres, pel que he pogut comprovar també és una gran mestre en la literatura surrealista, cosa que li va molt bé per ser ben vista en determinats àmbits intel·lectuals del mon modern anomenats progressistes. Es veu que aquest estil d'escriure sense que s'entengui rés dòna molta categoria a un-a escriptor-a, i a vegades és també una estratagema emprada pels mateixos polítics a fi de parlar molt exibint erudició sense al final venir a dir rés de clar. Per la meva part si jo l'examinés de literatura a la germana Forcades li posaria un zero i poc més de puntuació en la feina de redacció.

Per no copiar massa text de l'artícle de Foc Nou sols he insertat aquí alguns paràgrafs, els més polèmics, i a continuació hi poso les meves respostes amb cursiva vermella. ***************************************************

El meu dubte és si pot ser lícit segons la moral catòlica violar el dret d’autodeterminació de la mare per tal de salvar la vida del fill.  Resposta: no tinc entès que és violi cap dret en la moral católica, simplement se li diu que esta en pecat a la mare que avorta, i llestos. Qualificar-la de pecadora no és violar cap dret. Si la Justicia la poses devant d'un jutge civil ja prou tindria atenuants per sortir-se'n, sobretot amb les lleis actuals. La tal violació del dret de la mare no existeix. Has escrit una falsedat. 

Fins i tot la meva abadessa va rebre una carta del cardenal Rodé, prefecte de la congregació per als religiosos, que demana que manifesti públicament la meva adhesió als principis doctrinals de l’Església, cosa que em disposo tot seguit a fer. Resposta: doncs encara estem pendents de la teva retractació pública a Internet, a la televisió i a la premsa, i el teu rebuig a l'avortament demostrant de forma palpable posar-te a obeïr les ordenances eclesials. Però dius que si que ho fas i després resulta que no ho fas, a la vegada. Te contradius tu mateixa i ens prens el pel.

Tampoc no té ningú, ni l’Estat, ni l’Església, ni la mare, el dret de violar el dret a la vida biològica del fetus. En cap circumstància. El dret a l’avortament no existeix. El que existeix és una col·lisió, un conflicte, de dos drets fonamentals: el dret d’autodeterminació de la mare d’una banda, i el dret a la vida del fill d’una altra. Resposta: Dels dos conflictes en col·lisió l'Església és posa al costat del èsser més feble que és la criatura. Tu mateixa afirmes que el dret a l'avortament no existeix i per altre banda defenses el mateix avortament en altres paràgrafs. Te contradius.

Per il·lustrar el conflicte entre el dret a la vida i el dret a l’autodeterminació podem prendre com a exemple el cas del transplantament de ronyó. Hi ha centenars de milers de persones al món (més de 75.000 només als EEUU de les quals més de 3.000 moren cada any) la vida de les quals podria ser salvada per mitjà d’un transplantament renal. ¿Per què no aprovar una llei que obligui les persones que tinguin ronyons compatibles a cedir-los a aquests malalts per tal de salvar-los la vida? L’Estat podria aprovar una llei així i l’Església catòlica podria excomunicar els donants potencials que rebutgessin de sotmetre’s a l’extirpació. Resposta: No veig la necessitat de comparar salvar el fetus amb salvar persones donant ronyons, sobretot donant ronyons en vida del donant, altre cosa seria donar els ronyons quan un és ja mort.  Ningú hauria d'estar obligat a mutilar el seu cos en vida per salvar a una altre persona donant un òrgan. Trobo surrealista i absurda aquesta comparació.

La meva consciència em fa plantejar aquest dubte amb confiança i amb tota honestedat.
La meva fe em fa deixar constància de la meva obediència al Magisteri actual. Resposta: de la obediencia al Magisteri actual rés de rés, perque no t'has retractat públicament, ho dius però no t'has manifestat en públic reconeixent la teva equivocació. Per tant, una contradicció literaria més. 


Benvolguda germana Teresa Forcades: Per la meva part no t'he pogut entendre el que realment vols dir amb l'article mencionat de Foc Nou. Potser jo soc un tonto rematat analfabet o t'expresses per escrit d'una manera molt complicada. La teva literatura no fa gaire gloria a les teves dues carreres universitaries. T'ho has de fer mirar. Segueixes sent un embolic inacabable quan escrius sobre materia de l'avortament. 
Es continuació d'aquest altre article d'AQUÍ.