Excel·lentes corbes

Gaudí Google imatges

(L'Article me'l van publicar en algun diari digital)

Aquest any celebrèm el 150 aniversàri del neixement d’en Gaudí i la televisió ens bombardeja amb la frase famosa atribuida al mateix Gaudí : l'originalitat consisteix en tornar a l'origen. Relacionades amb el venerable personatge he trobat tres fallades criticables a passar pel sedàs .

(1) Es molt anomenada la plataforma Gaudí-Moda o també Saló-Moda-Gaudí, una entitat organitzadora de desfilades de models de passarel·la, i prou conegut es de tothom això de les desfilades de moda perque ho veiem freqüentment per televisió; la vestimenta quasi queda en segon terme i generalment es un espectacle de jovenívoles fèmines, excel·lentíssimes corbes, guapíssimes noies i esplendoroses nueses; situats en aquest punt, l’exibició consisteix en un saborós menú de maravella anatòmica i resulta un quadre plastic d’alló més impresionant; es d’agraïr l’encant de les esculturals nenas i aquest aparador de bellesa encisadora. Però entra en joc a les passarel·les un factor molt accentuat de frivolitat (el significat de la paraula vol dir, manca d’importància, poc seny, i absència de moral); es evident com els dissenyadors de les vestimentes femenines tenen el seu negoci montat sobre els estils de la moda provocativa que eufemisticament s’acostuma a dir seductora. No m’allargo perque ja m’he expresat bastant bé, i espero que els lectors mitjanament pensadors ja comprendràn la meva intenciò de posar damunt la taula, estrictament només, el concepte significatiu de la frivolitat. Moltíssims catalans ens hauriem de preguntar el següent: ¿aquestes passarel·les de models, que hi tenen a veura amb la persona d’en Gaudí, tal vegada allò de, exel·lentíssimes corbes?. Sembla com si aquesta petita frase fes honor a la seva obra, precisament ell que fou el gran arquitecte i artífex de les ratlles corbes. Se suposa que les citades empreses dels drapets deuen de pagar els corresponents honoràris a la Fundació Gaudí o als seus descendents familiars per l’usdefruit del nom “Gaudí” com estrategia publicitària dels seus negocis, i aixó em recorda l’anunci que surt per televisió dels perfúms i diamants Svankoff, sent aquest el cognòm del famós general americà guanyador de la guerra del Golf, i que ara amb la seva aurèola mítica de militar victorios a ben segur s’enriqueix abundosament cobrant els drets del seu usdefruit nominal. La fallada criticable consisteix en que Gaudí era un home profundament religios i místic, i d’una vida molt austera i monacal, i es per a Catalunya com una especie de Ramon Llull del nostre temps; pels citats motius es ben natural que s’estigui treballant per a la seva canonització; l’explotació que es fa del seu nom mitjançant algunes activitats frivoles, es una vertadera llàstima, però ja sabem alló de poderós es el diner, i de sempre llaminer .

Nota: (la idea de la crítica de les passarel·les d’aquest capítul, es extreta d’un article del nostre veterà i honorable periodista Carles Sentís, i vull demostrar que m’afeigeixo a compartir amb ell les seves publicades opinions) .

(2) Relacionat amb l’any Gaudí, veig inexistent a l’entrada de les biblioteques públiques algun poster gegantí amb la imatge del genial arquitecte i especialment de quan era jove, el qual tenia una fotogenia esplèndida; abants hi figuraven uns cartells on sortia en Pepe Rubianes amb l’afegit d’un eslòguen tirant a frívol i convidant al jovent a llegir llibres; soc de l’opinió en quant al citat actor que es un magnífic rei dels escenaris, però no arriba a la categoria dels deus de l‘Olimp de la cultura com eren Dalí, Picasso, Pau Casals, Josep Pla, Verdaguer o el mateix Gaudí; les nostres biblioteques públiques son temples de la cultura i com a tals haurien de decorar les seves parets amb les figures dels personatges mes rellevants de l’Olimp cultural; proposar l’emmirallament del nostre jovent vers personatges tipus Gaudí, es encara una assignatura pendent; la quantitat de metres quadrats de parets en blanc existents a les nostres biblioteques, molt bé podrien destinar-se a les figures dels ídols de la cultura universal, molt mes importants que els ídols de l’escenari o l’esport.

(3) La tercera fallada criticable es del mateix Gaudí però no d’arquitectura, sino de seguretat personal com a vianant per dintre la gran ciutat; anava despistat i l’atropellà un tramvia, i d’aixó fa 76 anys; costa d’imaginar amb l’escassíssim tràfic vial d’aquella època; avui en dia aquest perill d’accident s’ha multiplicat considerablement; quan el recolliren de terra només li trobaren dins les butxaques quatre nous i quatre panses, i algunes peces de la seva vestimenta s’aguantaven subjectades amb agulles imperdibles ja que no tenia temps de portar la seva roba al taller de farcidora; tardaren bastant de temps a poder-lo identificar degut a la manca de documentació, o sigui que es passejava per dintre Barcelona sensa la matrícula posada com si diguéssim, cosa que no s’ha de fer mai, sobretot quan es passa d’una certa edat .

Que la seva vida ens serveixi d’exemple i la seva genialitat d’emmirallament . ¡¡ Visca l’any Gaudí !!