Confiar en la Col·lectivitat

(Fòrum Terricabras)
Dius, Cromndoc: “...Segons el nazisme, perseguir jueus a base de multituds rabioses era part de la normalitat. Una tradició és bona només perquè algú la defensi??..”. Contesto: Fer comparança entre la persecució dels jueus i les processons religioses, es caure en el surrealisme. Les processons no persegueixen a ningú ni tampoc perjudiquen a ningú i tan sols les podríem comparar amb qualsevol manifestació pacífica de carrer de tipus polític. En les “processons” polítiques tampoc consulten primer a la gent per veure s’hi estan d’acord, senzillament les organitzen, les fan i llestos, ja que les lleis ho permeten. Em compares les processons amb coses totalment diferents, com persecució de jueus, maldats col·lectives, bomba de Hiroshima, i el mandat d’en Rajoy. Per “confiar en la col·lectivitat”, hem d’anar amb peus de plom, es indubtable, però en quant a la Col·lectivitat com un multi-individualisme, també te la seva anima pròpia, també te el seu bon cor. Els mateixos dubtes per confiar en la Col·lectivitat els podem tenir també per confiar en un cabdill individual qualsevol o simplement en la nostra mateixa individualitat personal. En resum: hi ha bo i dolent, tan en la Col·lectivitat com en l’Individu. La Col·lectivitat es un individu grandiós format per moltes cèl·lules. Per “confiar” cal flairar primer la vianda que ens ofereixen per saber si ens poden enverinar. Filosofia d’ermità bruixot de moda.