10.6.07

Els Joves Vers L'Església

No trobo estrany que els joves no s'acostin a l'Església en general i especialment a les misses. El nostre Cristianisme Instal·lat en te la culpa de tot ja que els ministres de La Paraula avorreixen amb les seves prèdiques. En quines parròquies en temps d'eleccions és recomana votar als partits que defensen la vida????. En quines parròquies en temps d'eleccions es demana votar als partits que defensen el Matrimoni Tradicional???. Tenen por els predicadors de posar-se en política???? No cal senyalar cap partit concret, sols remarcant el concepte de defensa de la Vida es suficient i els assistents a les misses ja s'espremiràn la seva mollera per treure conclusions. Les trones de les esglésies catalanes cada vegada s'assemblen menys a les estrades dels diputats dels hemicicles parlamentaris de les Espanyes Peninsulars, aquestes estrades que quan puja un-una a dalt treuen xispes de tanta cridaneria.

Precisament ara en el més de juny i que s'acosta la Festa tant popular de Sant Joan, és molt oportú recordar que, Sant Joan Baptista, que precisament era cosí de Jesús, que era de bona raça, que no tenia un pel de tonto, que era un profeta reconegut, que no era integrista, aquest personatge Joan va tenir l'atreviment de jutjar el comportament sexual del rei Herodes que és trincava la seva cunyada, i tant va ser la seva gosadia que li va llançar contra Herodes unes fortes crítiques perquè se n'anava al llit amb una dona que no li pertanyia. Ja no cal dir el que va succeir desprès amb l'empresonament de Joan, la dança de la ballarina que li va demanar el cap en safata i la posterior decapitació de Joan. Realment Joan va ser un integrista segons les mentalitats modernes que dominen el panorama d'avui, però no un tontu-beatus-pixapiles com ens volen fer creure, i hauria sortit més ben parat i socialment mes reconegut si hagués fet els ulls grossos sobre la conducta en materia sexual del rei Herodes. En les trones de les esglésies nacionalistes catalanes no crec que ressoni gaire la historia de Sant Joan defensant la Vida i Matrimoni Tradicionals, i no m'estranya el desencís de la gent jove vers l'església quan manca la teatralitat d'uns profetes darrera els micròfons. Celebrem el dia de Sant Joan amb pau però sabent el QUE realment celebrem: Joan el Baptista va morir decapitat per atrevir-se a defensar el vertader Matrimoni.

En la fulla parroquial del Bisbat de Girona, encara estic esperant poder llegir algun dia quan som en aquesta Festa una referència a la caussa principal del martiri de Sant Joan Baptista. Es limiten a dir que Sant Joan era El Precursor sense entrar en mes detalls i punt, i despres veiem que en el Gran Teatre Del Liceo es fan representacions operístiques sobre la decapitació de Joan Baptista i el personatge de la ballarina Salomé, resultant tot plegat que en el mon del teatre profà encara parlen mes explícitament de Joan Baptista que no pas en el mon de dalt les trones eclesials.

2 comentaris:

Miquel ha dit...

Tens raó, amic, hi han parròquies i parròquies, joves i joves. Al final, els radicals (els que viuen de les arrels) i els integristes (això és, els que són conseqüents i coherents, val a dir, no contradictoris) són els que perviuen. L’església “plural o reprogressiva” és estèril. Per què?

Avui, els joves que hem romàs a l’Església hem d’ésser fonamentalistes. Hem d’anar als fonaments de la seva fe. No podem ser només cristians-de-cumbayá. Hem de “donar raons de la nostra fe”. Hem de deixar-nos estimar abans per a estimar seguidament. Sinó, el “món” se’ns menjarà. No som tan forts. Som poca cosa. I tanmateix...

(Encara) sóc jove. No és mèrit meu que segueixi anant cada dia a missa. És gràcia. És una sort. És una alegria. És la felicitat. És el Cel. És una trobada amb Déu a la terra. “Hic et nunc”.

La felicitat que visc (fe, esperança i amor) no me la puc quedar per a mi. Per això, sense massa traça, ho intento compartir amb el proïsme. Qui és el meu proïsme?

Potser m’hauran de tallar el coll. Per radical. Perquè m’he deixat “rentar el cervell” per ningú més que per Crist. Però no guanyaran.

Silveri Garrell ha dit...

Molt bo Miquel el teu comentari, m'ha n'alegro de veure que encara queden joves que son radicalment evangèlics.