El Solitari, Vol Internet

Acabo de llegir que el Solitari, aquell atracador de bancs que van agafar els policies portuguesos, ara vol que li posin Internet a la presò per poder distreure's. Els seus carcellers ja li han fet una mica de brometa i li han preguntat si també li fa falta una piscina. Tot plegat ho podem prendre com a reflexiò i tenint en compte que la policia de Portugal a ben segur és una mica més estelviadora de recursos que la policia d'Espanya, ja que nosaltres els espanyols lliguem els gossos amb llangonissa, o millor dit: els presos amb cadena d'or. Aquest assassí que va matar a dos agents de l'autoritat, a ben segur amb el temps se'n sortirà amb la seva i sobretot amb l'ajuda de l'Organisme de Drets Humans, aquest organisme que ha arribat fins als extrems de convertir les presons amb hotels de segona on els presos tenen totes les comoditats, tantes comoditats fins que als violadors sel's hi ha donat Viagra, i aquesta anécdota de la Viagra va succeïr precissament en les presons catalanes, perque veiem que som capdavanters fins i tot en qüestiò de presons. Continuant amb el tema i aprofitant per fer encara una reflexiò més a fons, jo seria partidari de que als empresonats per assassinat i violacions greus se'ls privi de tenir accés a Internet en tots els anys que duri la seva condemna, i a ben segur que aquesta penitència els hi resultaria encara més dificultosa de soportar que els mateixos anys de condemna. Així que ja ho sabeu, fiscals, jutges i jurats, vosaltres que sou els "savis" que apliqueu les condemnes als assassins i violadors perillosos, afeigiu-lis-hi la pena supletoria de la privaciò d'accés a Internet, i al no poder mirar imatges sobretot de dones nues, i al no poder intercambiar comunicaciò amb l'exterior, a ben segur que és transformaràn en unes ànimes més contemplatives de manera que s'acostumaràn a viure com a uns "religiosos" forçats, i en quatre dies podrien ser uns santets i tot. Però malauradament això és somniar truites i d'aquesta Justicia-Primer-Montana no se'n pot esperar més, i aquesta merduska d'en Solitari, tal com va passar també amb la meduska d'en De Juana Chaos, podrà gaudir d'Internet dintre de poc a la seva cel·la, escriure el llibre de la seva vida, forrar-se amb la seva venda, i quan sorti d'aquí a 15 anys podrà ben menjar de les seves memòries. Poseu-li l'Internet al Solitari, depressa, sense Internet la vida és una tortura inaguantable, i les lleis prohibeixen la TORTURA. Una mica d'ironia va bé i els lectors intel·ligents ja m'hauràn entès.