-----------------------------------------------------------------------------------------
Entre els principis i la realitat
Teresa Forcades
(La qüestió)
El debat sobre la regulació de l’avortament és multidisciplinar. Metges, biòlegs, juristes, moralistes, teòlegs... És difícil trobar una resposta encertada sense atendre les consideracions fetes dels diversos àmbits. I des de cadascuna d’aquestes disciplines tampoc hi ha respostes unànimes. La primera part d’aquest monogràfic sobre l’avortament són cinc articles que recullen alguns criteris des de la biologia, el dret, la teologia i la doctrina de l’Església. ----Resposta: Com a cristians només ens hem de limitar a defensar la vida, les demés entitats que componen les multidisciplines esmentades ja s’espavilen pel seu compte, l’Església te una especialitat i una missió concreta que no cal barrejar forçosament amb la medecina, la biologia i les demes ciències, i com a creients hem de fer la nostra feina de denunciar el pecat de l’avortament. Amb les demés multidisciplines es molt difícil que l’Església s’hi entengui ja que son dos mons diferents: el sobrenatural i el terrenal.-----------
No recordo el seu nom, però sí la seva alegria i vitalitat. Era una noia afroamericana que em deia que estava embarassada de tres mesos i tenia panxa de cinc. Érem a Buffalo (Nova York) i era la meva darrera pacient d’aquella tarda a l’hospital de beneficiència on feia les pràctiques ambulatòries. L’examen físic va confirmar que l’embaràs estava prou avançat com per quedar fora de les lleis d’avortament vigents en aquell estat. La noia ja tenia cinc fills, de tres pares diferents, i no en volia cap altre. Vivia de l’ajut públic. “¿Per què no fa servir anticonceptius?” “No els tolero. Em maregen. ¿Em fa el paper?” Vaig haver de dir-li que l’embaràs estava massa avançat i va dir que no patís, que li havien parlat d’un lloc on li farien per pocs diners.-----Resposta: Si no hagués trobat cap clínica per avortar a ben segur hauria tingut la criatura de manera normal, només les possibilitats d’avortar i els metges disposats a donar assistència fan tenir-ne el desig, estic convençut, l’ocasió mateixa en propicia la temptació---------
En el rotatori de medicina de família del segon any les visites ambulatòries eren una mica més llargues. Aquesta era una noia immigrant llatina que no parlava anglès. “¿Fuma?” “No”. “¿Alcohol?” “A veces”. Tercera pregunta del protocol: “Practica el sexe segur?” Em mirava sense entendre’m. “Vull dir que si fa servir preservatiu”. “A mí me gustaría para no quedar embarazada pero él no quiere”. “¿I per què no li diu que no?” Em va mirar incrèdula. La noia afroamericana era obvi que s’estimava les criatures. N’havia tingut cinc i no les havia pas abandonat ----Resposta: Encara que hagués abandonat a les criatures, en EEUU hi ha una excel·lent beneficència que recull criatures abandonades, faltaria més, es el pais més avançat.---------malgrat els pares respectius l’haguessin abandonada a ella perquè se n’ocupés tota sola, com si els nens no fossin responsabilitat d’ells; els cuidava malgrat això signifiqués no poder treballar en cap feina remunerada i representés en la pràctica de la realitat nord-americana d’aquell moment una condemna de per vida a ----Resposta: Ja he dit que als EEUU no es mor pels carrers cap criatura, es poden deixar en uns centres especials, per quelcom és el país més avançat del mon, altre cosa seria en els paisos emergents com els de sud-america o els asiàtics.--------l’exclusió social i a la misèria. ¿Per què volia avortar el sisè? Suposo que malgrat l’alegria i vitalitat que havia demostrat durant la visita mèdica aquesta noia tenia com tothom els seus límits, i hi devia haver nits en què no es trobava amb forces per tenir cura d’una criatura més. Potser havia trigat tant a venir al dispensari precisament perquè intentava convèncer-se a si mateixa que encara podia fer un esforç més i acollir el sisè.
La noia llatinoamericana no es trobava en la disjuntiva d’un avortament, però semblava tenir una vulnerabilitat molt gran davant del seu company o davant dels barons en general. No és un cas aïllat. La teòloga alemanya Dorothee Sölle va denunciar ja fa anys que la major permissivitat de les lleis d’avortament va unida a una major explotació de les dones ----Resposta: Tu mateixa Germana Sor Forcades ho dius ben clar i per altre banda et contradius olímpicament després defensant la permissivitat de l’avortament que com dius va unida a una major explotació de les dones.-------En les cultures on està mal vist que el criteri d’una dona prevalgui sobre el d’un baró, especialment en el si de la família.
Les excepcions a la moral
Entre el món dels principis i el món de la realitat hi ha una distància. Jesús ho sabia. Per això va dir allò de ‘el dissabte està fet per a l’home i no l’home per al dissabte’-----Resposta: Una cosa es el dissapte i altra cosa es matar criatures per la nostra comoditat, en el dissapte que hi hagi gent treballant no és mata a ningú------ (Marc 2,27). Això no vol dir que els principis deixin de ser-ho o que siguin relatius. El respecte per la vida humana com a do de Déu immanipulable té excepcions en la tradició catòlica que no l’afebleixen com a principi. Per exemple, la guerra justa.------Resposta: La guerra justa existeix pel principi el·lemental de l’ordre públic, és de sentit comú, com també les forces policials----els criteris de la guerra justa condonen en la pràctica accions clarament dirigides a acabar amb la vida de persones humanes innocents.-----Resposta: No podem canviar el contingut del Catecisme Católic en aquests temes de la guerra justa, ens l’hauriem de carregar quasi tot------- ¿la Considera la moral catòlica de guerra justa que la vida dels soldats allistats obligatòriament a l’exèrcit enemic pels seus governs (que potser són dictadures) queda exempta del manament de ‘No mataràs’? ¿I la vida de les víctimes colaterals que engendra tota guerra (darrerament en proporcions inaudites)?
La resposta sembla ser que les vides innocents perdudes en una guerra són justificables només quan la previsió és que no defensar-se tindria com a conseqüència la pèrdua de moltes més vides que no pas defensar-se,-----Resposta: Aquí ho acabes de dir clar en quant al motiu de defensar-se en guerra justa: per salvar més vides------- però, ¿què dir en cas d’esclavatge? ¿Què diu la moral catòlica davant del cas (menys teòric del que sembla) que un nou Hitler prometés respectar la vida dels pobles vençuts si no oferien resistència a la invasió? ¿Seria en aquest cas moralment justificable la guerra en defensa pròpia? Si la resposta és sí, ¿on queda aleshores el principi inviolable del respecte a la vida de l’altre? Si la resposta és no, ¿condona la moral catòlica l’acceptació de situacions degradants per tal de preservar la vida?----Resposta: Aquest paràgraf últim el trobo massa embolicat i edemes es innecessari per aportar llum a l’assumpte i més aviat només veig que serveix per emplenar la pàgina.------
Reflexionar sobre els implícits morals de la teoria catòlica de la guerra justa pot ajudar a evitar en el cas de l’avortament el fariseisme d’invocar de forma rígida el respecte a la vida com si aquest no tingués excepcions en la tradició moral catòlica.---Resposta: Les excepcions de respecte a la vida no son les mateixes en cas del morts per la guerra que en cas dels morts per l’avortament, en la primera es per estalviar més vides en la segona matan els fetus, no per estelviar vides, sinó simplement per comoditat personal------- protecció a criatures per néixer, “Carreguen als altres fardells pesats a les espatlles i ells no els volen moure ni amb el dit” (Mateu 23,4).
L’any 1992 vaig arribar als EEUU i vaig quedar escandalitzada del grau de violència expressat per alguns dels qui es manifestaven a favor de la vida i en contra de l’avortament.----Resposta: Només et vas fixar en els quatre deixelebrats que formen part de tots els grups humans però no dius rés de les excel·lents persones que fan campanyes antiabortistes, com per exemple a Catalunya tenim la gent d’E-cristians------ Al carrer havia vist manifestants amb pancartes de fetus avortats plens de sang que cridaven que estimaven la vida i insultaven plens d’odi els qui no pensaven com ells. De vegades els manifestants exercien la violència física contra les dones que volien avortar i es va arribar a assassinar a trets en el seu cotxe un ginecòleg que practicava avortaments i el seu acompanyant. Vaig tornar a Catalunya convençuda que aquestes manifestacions eren un fenomen peculiar de la cultura dels Estats Units----Resposta: Fenòmen peculiar dels EEUU es la gran religiositat dels seus habitants dels quals els europeus hauriem de prendre exemple, i d'aixó no dius rés en l'article----, sense sospitar que uns quants anys més tard es poguessin produir fenòmens semblants també al nostre país. Sóc conscient que tant als EEUU com aquí, els qui es manifesten amb violència o es tanquen en banda són una minoria i dono gràcies a Déu per això. El debat sobre l’avortament és complex. Les persones que voldrien que l’avortament no fos legal tendeixen a expressar pors, emocions i reaccions viscerals molt intenses, -----Resposta: Les persones que voldriem que l'avortament no fos legal estem molt comvençuts que amb la nostra postura fem un apostolat correcte, no n'hi ha per taxar-nos d'esquizofrènics malaltissos.---- en part són una exasperació justificada davant del relativisme moral centrat en el propi melic de les nostres societats fins ara tan benestants i alhora tan insatisfetes. Per part de les persones que defensen la legalitat vigent o voldrien fins i tot ampliar-ne els supòsits, les reaccions de vegades són també enceses i basades en conviccions profundes, però habitualment més aviat cauen en la superficialitat de qui intenta viure evitant plantejar-se preguntes incòmodes sobre el bé i el mal.------Resposta: Es veritat, no volen preguntes incómodes però es que vosaltres els catòlics progressistes també els hi ho faciliteu al no proposar preguntes incómodes per així poder tenir la gent mes contenta i satisfeta-------
Les mares.
Déu ha posat la vida del fetus mentre no és viable a les mans de la seva mare (a les entranyes de la seva mare) i ha vinculat la vida biològica d’aquest a la vida espiritual d’ella.------Resposta: Aixó no li permet a la mare fer el que vulgui amb el fruit de les seves entranyes, el que tu vols dir es una defensa de l’Avortament amb Majúscula----- Nosaltres farem bé de respectar aquesta vinculació primària. Mentre el fetus no pot sobreviure independentment de la mare, li correspon a aquesta la responsabilitat moral de decidir sobre el seu futur, que és també el d’ella, ja que la mare no gesta el fill només biològicament, sinó també espiritualment, amb el seu amor, -----Resposta: També amb l’Amor de l'Esperit Sant ja que és Deu qui ha creat l’ànima de l’infant en el ventre de la mare, aquesta creació no li pertany a la mare, tot plegat es un negoci entre tres: Deu, la mare i la criatura----amb el seu desig que aquest visqui, amb l’alegria de portar-lo al món. Respectar la decisió de la mare és respectar la integritat de la seva consciència moral, fins i tot acceptant que objectivament es pugui equivocar.
El respecte a la consciència ha estat una adquisició lenta en la història de la humanitat. Durant molts segles les conversions religioses forçades sota amenaça de tortura o pena de mort han------Resposta: No cal treure el tema de la Inquisició, es un tema massa recurrent que fan servir els que no tenen altres arguments per convéncer----- estat a l’ordre del dia. Encara hi ha persones avui que troben incoherent, per exemple, que l’Església catòlica celebri el dret a la llibertat religiosa que permet que milers de nens i nenes siguin educats en cosmovisions obertament contràries a la fe cristiana. En ple Concili Vaticà II molts bisbes de bona voluntat van trobar absolutament forassenyada la proposta que l’Església catòlica promogués el dret a la llibertat religiosa en els països on era majoritària, com per exemple, Espanya.
Considerar que la voluntat de la mare quan decideix avortar el fill que sense ella no pot sobreviure ha de ser respectada i no pot ser penalitzada,----Resposta: L’Església no penalitza, només defensa la Vida, qui penalitza es la Justicia i en casos greus existeixen els atenuants per a la mare, ademes en el nostre sistema judicial ja sabem que la majoria de delinqüents se’n surten tan frescos i les dones que avorten ja sabem que encara més...., ¿¿¿on esta la penalització de la mare???.---- no significa que a la societat o a l’Església no hi hagi d’haver debat sobre aquest tema. ¿Com es pot evitar l’avortament? -----Resposta: Per aixó nosaltres els antiavortistes som els que participem tan apassionadament en aquest debat, i ja es quelcom que vosaltres els permissivistes estigueu decidits a debate perque més aviat em sembla el contrari: que no voldrieu per part vostra que hi hagués cap debat.------¿Com es pot acompanyar de la millor manera possible la dona que avorta sense paternalismes----Resposta: La dona que avorta sempre ho farà quan se li permeti amb les lleis i les clíniques per fer-ho----- fora de lloc, però també sense minimitzar el dolor o la lluita interior en els casos en què aquesta es produeix? Aquest debat és fonamental i s’ha de produir en àmbits tan allunyats com es pugui de la crispació i la violència. A la societat hem de debatre fins a quin punt els condicionants socioeconòmics que poden conduir a un avortament (cas de la noia afroamericana) són problemes estructurals i ens correspon crear les condicions per a què això no passi; a la societat en el seu conjunt, hem de debatre també a fons els condicionants psicosocials que poden conduir a un avortament (cas potencial de la noia llatinoamericana) -----Resposta: Es tractaria d'eliminar la permisivitat d’avortar i per altre banda ajudar a les mares embarassades amb diners. Amb només aquestes dues propostes ja es pot treballar molt eficaçment per eradicar un bon tan per cent dels avortaments.-----i hem d’educar les noves generacions per tal que les relacions entre dones i barons siguin màximament respectuoses i lliures. Els cristians hem de participar en el debat públic ----Resposta: Com a monja i cristiana veiem que fas a l’inrevés, ja que et poses favorable a donar llibertat a les mares per avortar, caus en una contradicció perque per altre banda has dit que no estas d’acord amb la llibertat per abortar, total, un embolic.-----des de la concepció del bé comú que ens és pròpia i des dels pressupòsits de la nostra antropologia teològica. A diferència d’altres antropologies contemporànies, l’antropologia teològica cristiana no fonamenta la dignitat de la persona en una llibertat indeterminada que és fi en si mateixa, sinó en una llibertat indissociable de l’amor. Als cristians ens correspon anunciar el respecte a la vida com a do de Déu i ens correspon, sobretot, predicar amb l’exemple el principi d’esperança associat a la fe: la convicció profunda que la força de l’amor és superior a tota violència i que no hi ha cap circumstància que justifiqui la desesperació.----Resposta: No hi ha cap circunstància que justifiqui la desesperació (en el nostres cas) d’avortar, per part d’una dona embarassada, com les dones que anomenes en aquest article que tenien els seus problemes, i veig que aquest principi de "no hi ha cap circunstància que justifiqui la desesperació" no l’apliques a les dones que volen abortar, et contradius.-----
A l’Església ens ha costat molt acceptar que la nostra missió evangelitzadora no es pot dur a terme sense el respecte a la llibertat de consciència.-----Resposta: Ve molt d’ocasió aixó d'aquest paràgraf per defensar la llibertat de consciència també dels metges a l’hora de que els obliguin a fer avortaments, i d'això no dius rés en l’article.--- A causa de l’íntima vinculació de la mare al fill mentre aquest no és viable fora d’ella, la decisió d’avortar és indissociable de l’autodeterminació de la mare, de la seva llibertat personal. -----Resposta: Altre vegada repeteixes per enèssima vegada aquest paràgraf que defensa la llibertat de la mare per avortar.------Aquesta vinculació única entre dues vides ----Resposta: No es tant la vinculació entre dues vides com la vinculació entre "tres" de vides, suposant la presencia de Deu, es un negoci entre tres: Deu, la mare i la criatura.------fa que no es pugui salvar el fill en contra de la voluntat de la mare sense violar la llibertat personal de la mare. Aquí rau des del punt de vista teòric el punt neuràlgic de la discussió sobre l’avortament: ¿quin valor ens cal donar a la llibertat personal de la mare? Des del punt de vista pràctic no ens podem limitar a defensar el dret d’autodeterminació de la mare -----Resposta: Aquí et tornes a contradir ja que dius el contrari d’altres paràgrafs que has escrit, dius que "no ens podem limitar a defensar la autodeterminació de la mare" quan ets precissament tu mateixa que has enarbolat la senyera d'aquesta autodeterminació de la mare-----perquè sota aquest dret teòric poden proliferar les pitjors submissions i servituds. Cal baixar a la realitat, que és complexa. És allà on ens espera Jesús.-----Resposta: La realitat no es tan complexa si la mirem des del punt de vista sobrenatural, allò que podriem anomenar a vista d'àliga, però en canvi si que ho es de complexa si la mirem des del punt de vista dels respectes humans terrenals, allò que podriem anomenar a vista políticament correcte. A nosaltres ens toca decidir si volem se ben vistos de la societat o volem se ben vistos de Deu. Però veig que una monja consagrada com tu espera molt més dels éssers humans que no pas del Deu del Cel i de la Gracia Sobrenatural, es el sistema socialista de l’Església horitzontal que no espera rebre gran cosa dels de Dalt i només treballa per quedar bé sobretot amb els de baix.-----
Segueix en un altre article (2) AQUÍ.
Segueix en un altre article (2) AQUÍ.
2 comentaris:
Estimat Silveri,m´agradat la manera en que has contestat a la Teresa Forcades,estic d´acord amb tú,aquesta dona está traïnt la seva fè,a l´Esglesia,i als seus vots,pero es inutil tot intent de demostrar la seva incoherencia,tè massas defensors dintre de l´Esglesia,defensors tant incoherents com ella,començant per entitats com el forum alsina,i de manera individual capellans que en el seus blogs han inclòs escrits de defensa a ella,m´avergonyeixo de aquesta gent que viu de l´Esglesia i que li fá tant de mal no nomès a l´Esgesia sino tambè a l´humanitat,defensant aquesta masacre que es l´avortament,qui ha sigut mare en condicions deplorables,sab que sempre n´hi ha una sortida,mai som abandonats,tambè sabem que tenir una vida dintre nostre es el miracle mes maravellòs que hi ha,val la pena esser dona nomès per sentir aquesta felicitat indescriptible,les dones no ens plantejem si a les dotze setmanes es ó no una personeta,simplement sentim que hi ha una vida dintre nostre,desde el primer dia i sommiem com será i preguem perque no li passi res i parlem amb ell,lo sentim viu,no puc explicar el proces de l´embaraç perque son milions de maravelloses experiencies,pero si dic que sí que existeix la felicitat complerta i es dona durant l´embaraç,i voldria dir que nosaltres,les dones som privilegiades en aquest sentit perque ens han triat com a vehicle per portar essers humans a aquest mòn,pero lo que portem a la panxa no es propietat nostre perque no es el nostre cos,es el cos d´una personeta unic e irrepetible independent del nostre tot i que per desarrollar-se necessiti del nostre cos,tinc cinc fills,l´obra mès important de la meva vida,no contemplo la vida sense ellsni estic orgullosa de haver participar en laformació dels seus cossos.
Gracies Garza, t'havia trobat en altres blogs i no sabia que eres una dona, i mare de familia nombrosa. El teu comentari pot ser molt profitós, et felicito. Salutacions cordials.
Publica un comentari a l'entrada