Agenda Llatinoamericana, Arxiu

Podem trobar a la Xarxa l'arxiu complet de l'Agenda Llatinoamericana amb tots els articles publicats, i es una solució ideal per qui tingui problemes econòmics o problemes de temps en quant a comprar l'Agenda cada any. També resulta molt pràctic poder cercar tots els articles de cada autor. Com a un dels autors especials preferits tenim el mateix bisbe Pere Casaldàliga que en l'Arxiu hi te inserits una infinitat d'escrits seus i també de poemes, alguns cantant les excel·lències al Che Guevara. Si fem un repàs a tots els articles veurem que mai parlen de moral sexual i únicament és centren en el problema econòmic de la riquesa mal repartida.

En poques paraules podríem definir als escriptors eclesiàstics i laics de l'Agenda Llatinoamericana que, els seus escrits son monotemàtics, que vol dir només referits a un tema únic. Em penso que a la llarga ha de resultar molt avorrit llegir assatjos monotemàtics quan la materia a tractar és l'Evangeli amb tots els seus aspectes humans i divins. El més correcte seria que els articles dels escriptors de L'Alliberament també treballessin el problema de l'avortament, el problema dels anticonceptius, el problema de les relacions sexuals prematrimonials, el problema de la Família, el problema del vertader Matrimoni, i molts més etcs. etcs.

Dels escrits que publiquen els autors de L'Alliberament en podriem dir que son una especialització concreta del Cristianisme, no pas una generalització extensiva enciclopèdica. Es com si en el càrrec de metge de capçalera un doctor llicenciat és limités a guarir únicament els constipats de la seva clientela deixant a banda les altres malalties que afecten al seus pacients. Com a contrapunt en els altres escriptors eclesiàstics i laics fidels al Papa de Roma, els escrits ja no son monotemàtics, son generalistes que podriem dir millor: politemàtics.  Parlen de tots els problemes morals des de la riquesa mal repartida, passant per certes lleis nefastes que imposen els governs i fins els pecats de l'entrecama (sexe) que son l'obsessió d'ara i de sempre.

Veiem doncs que, els escriptors de L'Alliberament son més pobres literariament parlant (escrivint) que no pas els escriptors fidels al Papa, aquests últims a l'introduir el sexe no deixen de banda l'aspecte principal de la persona humana que, gracies a ell (el sexe) podem estar aquí vivint i discutint perquè per mitjà del sexe hem vingut al mon. La denominada pobresa literaria generalment és entesa com una manca de paraules espectaculars en la redacció literària però, també podríem considerar la pobresa literària quan uns escriptors treballen a fons un tema i censuren deliberadament aspectes molt importants del tema en qüestió. Diuen que un bon dinar per fer bona taula ha de portar varietat d'aliments, vitamines, productes, verdures, i condiments, per fer que el dinar de taula sigui ben saborós, d'aquí que llanço la meva crítica als escriptors de L'Alliberament perquè posin a la seva taula literària una més variada i completa vianda de creació literària espiritual.

Un detall que em va sobtar molt i que recordaré sempre del bisbe Pere Casaldàliga és quan el va entrevistar la Monica Terribas fa uns quants anys a TV3 des de Mato Grosso Brasil. Li va preguntar de tot però quan li va fer la pregunta més controvertida que requeria molta valentia políticament incorrecta per ser contestada, amb va deixar a mi desconcertat i decebut al sentir la seva resposta. La Monica Tèrribas li va preguntar si estava d'acord amb els matrimonis homosexuals. En Casaldàliga va contestar: -Sempre n'hi ha hagut d'aquesta gent, això ho trobo normal-. Per la meva part m'esperava una altre resposta en la paraula d'un bisbe que te els pebrots ben posats com en Casaldàliga. Simplement hauria d'haver contestat:
-.No podem denominar "matrimoni" alló que no ho és.-  ¡¡Vaja senyor bisbe, vostè em va fallar, no m'ho esperava!!.