L'amic Lluís Presas em va regalar el seu llibre titulat EL ARTE Y OFICIO DE VIVIR. Es un llibre d'assaig filosòfic sobre l'Univers, la vida humana i tots els problemes implicats. El llibre és escrit en plà científic des d'una òptica materialista fonamentada en l'Evolucionisme Darwinista que, considero respectable però confesso que no forma part de la meva creença personal. El llibre es un equivalent a El Criterio d'en Balmes per ensenyar a pensar bé només que, en una versió agnòstica sense espiritualisme.
En Lluis ha tingut la valentia d'inventar noves paraules com per exemple el mot "Benal" per referir-se al Be Universal, i en aquest cas el "Benal" nosaltres els creients ho traduiriem pel nom Deu. També ha inventat una altre paraula relacionada amb l'expresió "universal" que ell ha canviat per "universaria" fent referència a l'Univers.
El llibre porta tots els ingredients per saber com funciona la vida a nivell còsmic, social, cel·lular, polític, psicològic, medicinal i etc. Es un assaig per fer entrar en la mollera del lector que aquest mon en que vivim es un ecosistema que s'ha de respectar en els moltissims i variats aspectes i s'ha d'escoltar a la naturalesa.
D'entrada el llibre m'ha agradat molt només que, no comparteixo alguns punts concrets. Per la manera tal com queden exposades les ciències naturals es veu clarament que en Lluís n'es un expert. Li agraeixo que en la lectura de les seves pàgines ens podem cabbussar en la contemplació de l'Univers amb tot el vocabulari nominatiu de cada el·lement que això comporta.
Com en tota obra literaria sempre trobo algún paràgraf o capitol en que dissenteixo i portant un llapis a la ma faig de tan en tant un cercle rodejant el paràgraf polèmic que crec discutible, com també els temes més interessants que cal recordar de la materia de cada llibre. Quan enceto un llibre de la meva propietat l'engargoto amb senyals de llapis destacant els punts que més m'interessen per després tornar-lo a repassar amb quatre cops d'ull.
Posats doncs a fer un elogi i també una crítica del llibre de l'amic Lluís Preses comencem per les notes que he engargotat amb el meu llapis.
1) En primer lloc el nom de Benal que es una bona estratagema per no anomenar a Deu i així ningú s'emprenya quan el llibre va destinat generalment a lectors agnóstics no creients, perque només sentint el nom de Deu ja s'esvalota el galliner.
2) Pag. 25, diu de que tots estem a mercè de l'Atzar, la qual expresió no comparteixo com a creient i més aviat jo ho traduiria que tots estèm a mercè de la Providència. Em penso que si considerem que els èssers vius hem de donar gracies a l'Atzar semblaria igual com si tinguessim que donar gracies a la loteria.
3) Pag. 51, diu que la superpoblació en les ciutats es causa de la disminuició de llibertats i de l'augment de la inseguritat. Dissenteixo d'aquesta teoria. La superpoblació no pot causar els mals que anomena, en aquest cas la causa dels mals es la injusticia en el repart de la riquesa disponible que causa guetos de pobresa y d'aquí venen les inseguretats. També diu que imaginar com creien les tribus primitives que les zones desértiques de la terra son un "càstic" es una puerilitat. Dissenteixo. Perque pels creients si que pot existir el tal castic, i en aquest detall estic convençut que les tribus primitives tenien raó.
4) Pag. 53, fa menció de famosa frase "el sentit comú és el menys comú dels sentits". Estic totalment d'acord amb la frase, la gran massa son poc assenyats per naturalesa. Aquesta expresió l'han donada com a propia d'en Jaume Balmes, però ho he escanejat a Internet i no ho he pogut verificar qui realment va ser l'autor d'aquesta cita celebre, en alguns llocs posa "autor anònim".
5) Pag. 55, diu que la política d'ajuda a la família pot ser adequada però, la política d'ajuda a la natalitat avui dia es converteix en egoista i hipòcrita ja que està programada pels governs per augmentar els seus poders. Dissenteixo. Aquesta política d'ajuda a la natalitat pot servir molt bé per augmentar el poder d'algun país sempre que sigui per exemple dels habitants de Catalunya, i per la raça catalana significa una expansió. Però el problema es que ens venen immigrants d'una religió molt conflictiva que son els que engendren més fills, i si el govern donés ajudes a la natalitat se'n beneficiarien més ells que no pas nosaltres.
6) Pag. 59, diu dels textos dels codis genètics dels cromosomes que van evolucionar dels monos a la raça humana. Dissenteixo. Si ho cerquem a la Wiquipedia trobem expressions que diuen "creiem que ha sigut així", com volent dir que la comunitat científica te una mena de "fe" en que les mutacions és van produir, i la "fe" pertany al àmbit de les religions no de la ciència, la ciència ha de ser verificable.
7) Pag. 78, diu que la ciència és una sense dualitats. Dissenteixo. De ciències n'hi poden haver tantes com científics i cada investigador pot tenir el seu convenciment personal. Si vol dir que la ciència és una sense dualitats perquè el dogma científic que domina per majoria així ho exigeix, l’expressió es encertada però queda la ciència sotmesa a la dictadura políticament correcta dominant de l'època.
8) Pag. 83, diu que els poetes de l'amor no haurien parit cap vers si haguessin cantat a una dona vella amb "v". Estic d'acord, els poetes han cantat a la bellesa amb "b", es natural.
9) Pag. 88, diu de la mística que sembla la cerca de la unió amb el Tot, i s'oblida de mencionar a El Benal o també al possible Deu existent.
10) Pag. 140, diu que així com és convenient que les persones és facin un xequeix per determinar si tenen alguna anomalia de salut física, també seria convenient fer-se un xequeix per determinar si existeix anomalia mental. Contesto que per això son els psiquiatres però en aquest cas hauria també de dir que s'hauria de fer passar obligatoriament per llei sovint a fer-se mirar el cervell a certes persones conflictives, potser així ens estalviaríem casos d’assassinats i successos indesitjables.
11) Pag. 148, diu que la superpoblació és una de les causes de mancances col·lectives. Dissenteixo. Les causes dels mals no son la superpoblació, en temps pretèrits no existia la superpoblació i també hi havien guerres. En temps dels romans al mon hi havien quatre gats, només uns 200 milions d'habitants, i les nacions és mataven unes contra les altres a pesar de tot l'immens territori mundial que tenien d'espai.
12) Pag. 159, diu que l'Univers no és Deu, que es un organisme viu que evoluciona i s'autorestableix com si fos molt més que un ordinador programat. Diu que Deu no queda exclòs. Li faltava dir que el Benal podria ser el Deu mencionat.
13) Pag. 165, diu del problema de l’escassetat d'aliments a causa de la superpoblació i atribueix el problema a la superpoblació quan podria mencionar com a causa el malbaratament dels recursos per part del primer mon en perjudici del tercer mon. De recursos en tenim de sobres però mal repartits, el que falla es la solidaritat.
14) Pag. 166, diu que hem d'entendre que hi ha una sola ciència i que el tronc de les seves varies projeccions es la ciència filosòfica. Dissenteixo. De ciències, filosofies i creences poden existir moltes. Encara que ja he dit anteriorment que si volem entendre una sola ciència com a única ens hem remetre a la ciència aprovada pel dogma científic de moda de l'època, sobretot en ciències polèmiques que tracten de l'Evolucionisme . Si un científic va pel seu compte i no respecta la moda imperant després no li donen feina a les universitats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada