Bin Laden: Solucionat

El problema Bin Laden per fi solucionat. 

S’acostuma a dir als responsables quan existeix un problema greu: solucioneu-ho com pugueu el més ràpid possible.  En aquest mot solucionar hi caben molts procediments i en el cas de terrorisme o estat de guerra també hi cap l’assassinat.  En el cas de l’execució del terrorista Bin Laden sembla ser fins al moment que el van assassinar a boca de gerro tot i que anava desarmat però si que devia tenir preparat i amagat sota el seu matalàs de llit matrimonial-poligàmic el seu kalashnikof que mai se’n separava per si de cas. Però no queda clar que és pugui parlar d'assassinat, encara que els mitjans ho anomenen així. El mes segur és que li van disparar al cap per impedir que actives alguna trampa explossiva preparada pel cas de que l'eixampessin. 

Ha sigut un problema molt greu a nivell mundial que ha quedat ben solucionat i que ens ha deixat a tota la gent honesta molt satisfets.  S’ha fet justícia, tal com ha dit n’Obama, i fer justícia amb els assassins en sèrie demostrables ha consistit sempre des de que el mon existeix fins a quatre dies enrera, en aplicar la pena de mort en determinats casos.  El que sol passar en les democràcies recents es que alguns il·luminats és creuen que han descobert la pedra filosofal i que mantenir els assassins en sèrie demostrables tancats a la garjola de tres estrelles, això es progressisme. Però ja veurem com evolucionarà la justícia en aquest punt concret de la Pena De Mort, encara vivim en unes democràcies molt joves, i precisament respecte a la democràcia dels USA es de les més velles del mon i ens hauríem de treure en barret fent-li reverència.  

Però a ben segur les crítiques contra el president americà serien molt més ferotges si en lloc de ser n’Obama fos en Bush, per ser en Bush de la Dreta Cavernaria.  Però com que n’Obama es del partit demòcrata que significa d’Esquerra Progressista llavors ja es mes benvinguda la seva actuació per solucionar certs problemes amb l’assassinat calculat, de la mateixa manera que molta gent carrega contra els assassinats d’en Franco per ser de Dreta i després aquesta mateixa gent callen olímpicament en quant als assassinats d’en Fidel Castro per ser d’Esquerra, només per posar un petit exemple de la famosa vara de mesurar que tothom que sigui normal (o mes ben dit, anormal) fa servir.

Com a cosa curiosa Bin Laden era un germà d’una colla de germans de fins uns 50 (cinquanta) o potser més, engendrats d’un sol pare amb matrimoni polígam o més bé multi-polígam i que formaven el que en podríem dir una família monstruosament nombrosa.  Aquestes famílies son bastant corrents dintre la gent rica de l’Islam i com que en les famílies riques d’aquesta religió masclista normalment son els homes els que manen, així poden tenir totes les dones (concubines) que vulguin i poden engendrar fills sense cap límit.  D’en Bin Laden en el seu refugi també ha sortit en la premsa que tenia la casa plena de dones i criatures que a ben segur moltes d’aquestes dones devien ser concubines i les criatures també fills naturals seus, tot digne d’un milionari islàmic de la seva casta.  Però no crec que aquests pares engendradors de tants fills siguin mereixedors de la medalla de La Família en majúscula, ja que han pecat de vanitat, luxúria, i adulteri. El Matrimoni bíblic ha de ser amb una sola parella, per tant ja no poden ser mereixedors del Paradís tal com presumeixen i més aviat quan morin Sant Pere porter del Cel els demanarà comptes.  

Fan servir sempre el latiguet de guanyar el Paradís si qualsevol s’immola per la Causa de l’Islam, tot això per animar o més be per incitar als seus seguidors.  Però es més curiós encara que la població que no és islàmica, la resta de tot el mon que és cristiana, aquest “latiguet” de guanyar el Paradís no l’anomenen per rés, encara que sigui ni per portar una vida digna de família, ni per fer polítiques defensant la Vida, ni per treballar ajudant als pobres i etc.  Es veu que dintre del Cristianisme patim una crisi d’identitat monumental que ja no creiem ni en el mateix Paradís del Cel de l'Evangeli.  Per això existeix el gran predicament del Paradís de l’Islam que, s’aprofiten de la nostra mateixa feblesa cristiana del nostre propi Paradís perdut o més be silenciat, i ens passen al devant anomenant contínuament aquest Paradís, fent-nos quedar als cristians en segon terme paradisiàcament parlant.  


Interesant el vídeo del veí d'en Bin laden. 


Interessant el video de n'Angel Expósito sobre el doble llenguatge en materia de terrorisme.