Titànic, Aniversari, 2012, Adelantament

El president Zapatero acaba de comparar a Espanya com si fos un gran transatlàntic que encara navega a la perfecció, i ho ha dit aquest any del 99 aniversari del Titànic. Però això es pot interpretar de varies maneres: prepotència del Govern Zapatero creient-se indestructible que és compara altivament com el mateix Titànic “insubmergible”, broma de moltíssim mal gust amb un estil d’humor negre referent a una Espanya propera a ser intervinguda (naufragi econòmic), etc. i seguint tot el que vulguem imaginar.  De totes maneres, ens cal esperar encara un any fins el dia del 100 aniversari del Titànic, concretament el dia 14 d’abril de l’any 2012, i ja veurem si s’han complert les prediccions optimistes o les pessimistes i si realment Espanya ha aconseguit surar sense enfonsar-se. 

Per cercar informació sobre l'enfonsament del Titànic, després de remenar molt de temps a Internet he arribat a la conclusió que la millor web fiable és la mateixa Wikipedia on posa "Hundimiento del Titànic", és un article que l'aniràn completant així que vagin sortint nous descubriments. Parlant del vaixell Titànic, es va enfonsar a causa d’una cadena d’infortunis en que la major part eren fallades de seguretat del personal tècnic de tal manera que, si només una sola de les nombroses fallades no s’hagués esdevingut s’hauria pogut salvat tot el passatge sense causar cap víctima.  Passo a enumerar tan sols algunes de les principals fallades que m’he pogut documentar fins al moment. 

• 1ª- els reblons de les planxes del casc en la part de la proa estribord part sota la línia de flotació on va impactar l’iceberg eren de ferro forjat en lloc de ser d’acer i van saltar els reblons obrint-se les planxes amb l’impacte; 
• 2ª- el vaixell navegava a massa velocitat en el moment de l’impacte tenint en compte que era de nit, feia mar calmada, els icebergs no  podien ser visibles amb l’espuma de l’aigua xocant; 
• 3ª- els sentinelles que vigilaven no tenien prismàtics, els havien quedat tancats a un armari d’on havien perdut la clau; 
• 4ª- els compartiments estancs no arribaven fins a l’altura de coberta de tal manera que desprès d’omplir-se un compartiment el vaixell s’anava enfonsant i saltava l’aigua per sobre la mampara cap a següent compartiment, només arribaven les mampares estanques fins a la línia de flotació, i el motiu era per tenir més espai lliure on muntar la famosa escala de luxe i altres instal·lacions per la primera classe; 
• 5ª- el vaixell no disposava de barcasses salvavides per tots els passatgers; 
• 6ª- van arribar varis telegrames avisant de l’existència d’icebergs i algun dels telegrames urgents no va caure en el moment oportú a mans del Capità; 
• 7ª- el telegrafista del Titànic és va emprenyar amb el telegrafista del vaixell que tenia més a prop i li va fer tallar la comunicació perquè li molestava el fort soroll, i desprès quan es va presentar perill d’un iceberg el mateix vaixell de més a prop no va avisar al Titànic degut a que tenia suspesa la línia telegràfica per voluntat del mateix telegrafista del Titànic; 
• 8ª- quan es va donar l’alarma de l’iceberg van invertir els motors cap enrera per frenar i desprès van girar el vaixell cap a babord, però per manca del xorro de pressió d’aigua de les hèlixs contra el timó l’efecte de la girada va ser molt menor que en condicions normals de funcionament de les hèlixs, ja que el timó direcciona bona part del xorro de les hèlixs ajudant així al gir mes ràpid del vaixell; 
• 9ª- en el moment d’evacuar als passatgers no s’havia fet un assaig previ de simulacre degut a que no era preceptiu encara segons la normativa vigent i va resultar tot de manera molt desordenada.  

Estic segur que encara podríem continuar posant fallades fins arribar a les 20 o mes però, de moment només he anomenat aquestes 9.


En quant a la frase blasfema que sempre s'ha dit que anava pintada en alguna part del seu casc, i que deia "ni Deu el pot enfonsar", no he pogut trobar per Internet cap informació verificable al respecte,  però hem de tenir en compte que amb tants metres quadrats de planxa d'acer de que estava compost el Titànic i devia haver escrites tota mena de frases obscenes i blasfemes com també les trobem a dojo per les parets de les ciutats, el que si segurament no era, una frase blasfema "oficial" dels constructors del vaixell. També el qualificatiu de "l'insumergible" era molt emprat generalment per a tots els grans vaixells, no solament per al Titànic, ademés tampoc era aquest el vaixell mes gran del moment, tenia un altre germà bessò, L'Olympic. 

Però un detall tècnic em te intrigat del Titànic, i és el perquè és va partir en dos el vaixell abans d’enfonsar-se.  Diuen que quan és va enfonsar per la proa la part de popa va quedar penjada a l’aire i pel seu propi pes es va trencar, però no ho acabo de veure clar a no ser que s’hagués trencat degut a les explosions de les calderes de vapor. Realment quan entra aigua de forma sobtada en una caldera de vapor l’aigua queda vaporitzada a l'instant produint una forta explosió. Podria ser aquesta la causa vertadera de la partició del Titànic en dos trossos al enfonsar-se, i com a cosa curiosa en la Wikipedia aquest detall de la partició a causa de l’explosió de les calderes no hi figura com a probabilitat.  He posat una nota en la Wikipedia en la pàgina de discussió que espero no la suprimeixin, firmada al final amb Silveri Garrell i que parla de les calderes explotant.  De totes maneres, un grandiós vaixell si el suspenem per la meitat deixant-lo amb “el cul a l’aire” com si diguéssim, amb la part de la meitat enrera penjat a gravetat, costa molt de creure que és pugui trencar amb el seu propi pes, ja no seria un vaixell capaç de suportar unes fortes onades de mar esvalotada. Un vaixell ha de tenir l’estructura per mantenir-se sencer fins i tot per volar damunt les aigües sense cap suport de base. Esperem que d’aquí a un any que encara manca per l’aniversari puguin sortir altres investigacions que aclareixin quelcom mes del trencament i de l’enfonsament del Titànic.