Els Polítics ens Escolten

(Article que no me'l van publicar en una revista religiosa perquè el devien trobar massa fort)
La Política es preocupació per la Cosa Pública. Els polítics son els que personifiquen aquesta ‘preocupació’, encara que en gran part el que cerquen més peocupats és el seu negoci personal y la seva recolocació per quan pleguin ya que mentres exerceixen la política adquireixen poderoses influéncies per despues recolocar-se en millors posicions, i tenim l’exemple d’en Miguel Boyer que va plegar de la política per ocupar un càrrec que li reportava guanyar el doble. En EEUU els sectors més poderosos donen cobertura a les campanyes per la presidència, amb molt diner, i no és gens estrany que els polítics després defensin més el gran capital amb les multinacionals incloses. També en Espanya passa el matix encara que de manera més encoberta i tenim els grups de prensa i televisió que deixen xupar més espai als polítics que els agradan. Els polítics escolten als ciutadans en la mesura d’allò “políticament correcte” que és l’opinió guanyadora en les enquestes. El que demana la mayoria no és sempre el més correcte per al pais, y d’aquí s’en desprèn que les decisions polítiques solen aprovar lleis absurdes només perque una mayoria ho aplaudeix. El que ens manca no son bons polítics sinò bons ‘estadistes’. Un polític només espera les properes eleccions i un estadista es preocupa més de les properes ‘generacions’, i aquest segon ja compleix més la moral del seu càrrec responsable. Nosaltres els cristians a l’hora d’anar a votar hem de donar la papereta als candidats que defensen la Familia i la Moral Tradicionals, i es el gran repte en aquest moment històric i crític d’Espanya, o millor dit de l’embolic de la Trenke-Espanya. Les bases humanístiques se’ns enfonsen per culpa dels polítics que han parat masa l’orella escoltant el que no devien. La plebs cridanera no pot ser mai l’ànima del pais, i més aviat els ciutadans selectes que haurien de ser escoltats son l’autèntica ánima que com una entitat espiritual prefereix romandre en silenci contemplatiu abans que reivindicar destroçant mobiliari urbà.