(Article que no me'l van publicar en una revista religiosa perquè el devien trobar massa fort)
La Política es preocupació per la Cosa Pública. Els polítics son els que personifiquen aquesta ‘preocupació’, encara que en gran part el que cerquen més peocupats és el seu negoci personal y la seva recolocació per quan pleguin ya que mentres exerceixen la política adquireixen poderoses influéncies per despues recolocar-se en millors posicions, i tenim l’exemple d’en Miguel Boyer que va plegar de la política per ocupar un càrrec que li reportava guanyar el doble. En EEUU els sectors més poderosos donen cobertura a les campanyes per la presidència, amb molt diner, i no és gens estrany que els polítics després defensin més el gran capital amb les multinacionals incloses. També en Espanya passa el matix encara que de manera més encoberta i tenim els grups de prensa i televisió que deixen xupar més espai als polítics que els agradan. Els polítics escolten als ciutadans en la mesura d’allò “políticament correcte” que és l’opinió guanyadora en les enquestes. El que demana la mayoria no és sempre el més correcte per al pais, y d’aquí s’en desprèn que les decisions polítiques solen aprovar lleis absurdes només perque una mayoria ho aplaudeix. El que ens manca no son bons polítics sinò bons ‘estadistes’. Un polític només espera les properes eleccions i un estadista es preocupa més de les properes ‘generacions’, i aquest segon ja compleix més la moral del seu càrrec responsable. Nosaltres els cristians a l’hora d’anar a votar hem de donar la papereta als candidats que defensen la Familia i la Moral Tradicionals, i es el gran repte en aquest moment històric i crític d’Espanya, o millor dit de l’embolic de la Trenke-Espanya. Les bases humanístiques se’ns enfonsen per culpa dels polítics que han parat masa l’orella escoltant el que no devien. La plebs cridanera no pot ser mai l’ànima del pais, i més aviat els ciutadans selectes que haurien de ser escoltats son l’autèntica ánima que com una entitat espiritual prefereix romandre en silenci contemplatiu abans que reivindicar destroçant mobiliari urbà.
9.4.07
Frases Enginyoses
Al llarc de la meva carrera literaria he anat construïnt algunes frases enginyoses fetes amb humorisme i amb un missatge amagat a dintre. Les anirè coleccionant en aquest apartat.
-----------------------------------------------------------------
1-Confabulació Demanadora de Mesades Descomunals.
2-Burrocracia Catalana de Xupatintes Endollats.
3-Els savis amb corbata que s'exibeixen en l'hemicicle al costat del zoològic de Barcelona.
4-Codi de Vincle.
5-Quelcom del súmmum.
6-Sociates, prepotents, revisionistes i rebentadors de tombes mortuories del 36.
7-Arribarà el moment en que empresonaràn a qui fumi en una clínica abortista (aquesta no es meva)
8-La gran càrrega d'euros que s'emporten els endollats dels ajuntaments.
9-La gran inundaciò del tsunami de ciment.
10-Tothom te dret a creure en el que vulgui, i també dret a no creura en el que no vulgui.
11-A toda acción sucede una reacción y es inevitable. Ya esta bien que se trabaje para la igualdad entre hombres y mujeres pero sin pasarse porque de lo contrario el machismo reaccionario se mostrarà furioso y tal vez el remedio del feminismo serà peor que la enfermedad del machismo.
12-Pues estos tales periodistas que critican a ciertos grupos religiosos abusadores de entrepierna, si siendo los periodistas mencionados progresistas de izquierda ávidos de entrepierna como buen izquierdista que se luzca, ya me dirán si estos periodistas pueden criticar los deslices entrepernales de otros.
-----------------------------------------------------------------
1-Confabulació Demanadora de Mesades Descomunals.
2-Burrocracia Catalana de Xupatintes Endollats.
3-Els savis amb corbata que s'exibeixen en l'hemicicle al costat del zoològic de Barcelona.
4-Codi de Vincle.
5-Quelcom del súmmum.
6-Sociates, prepotents, revisionistes i rebentadors de tombes mortuories del 36.
7-Arribarà el moment en que empresonaràn a qui fumi en una clínica abortista (aquesta no es meva)
8-La gran càrrega d'euros que s'emporten els endollats dels ajuntaments.
9-La gran inundaciò del tsunami de ciment.
10-Tothom te dret a creure en el que vulgui, i també dret a no creura en el que no vulgui.
11-A toda acción sucede una reacción y es inevitable. Ya esta bien que se trabaje para la igualdad entre hombres y mujeres pero sin pasarse porque de lo contrario el machismo reaccionario se mostrarà furioso y tal vez el remedio del feminismo serà peor que la enfermedad del machismo.
12-Pues estos tales periodistas que critican a ciertos grupos religiosos abusadores de entrepierna, si siendo los periodistas mencionados progresistas de izquierda ávidos de entrepierna como buen izquierdista que se luzca, ya me dirán si estos periodistas pueden criticar los deslices entrepernales de otros.
13-Por lo menos nos damos cuenta que en la
España actual estos “dioses” de la esfera política son humanos. Un poderoso
motivo para que no nos empecinemos demasiado a creer en ellos.
14-La Ciència també es pot convertir en una "religió" quan els seus sacerdots (els científics) demanen una "fe" incondicional per creure en ella.
14-La Ciència també es pot convertir en una "religió" quan els seus sacerdots (els científics) demanen una "fe" incondicional per creure en ella.
Memoria per a Tots
Alguns polítics presumits de l'Esquerra s'obliden dels seus padrins, s'obliden dels seus benefacors franquistes que els van obrir el seu camí de carrera professional. Parlar de "Memoria Històrica" hauria de ser sense excloure pàgines.
http://www.minutodigital.com/memoria/memoria.html
http://www.minutodigital.com/memoria/memoria.html
4.3.07
Un Oscar a La Incòmoda
(Forum Marc Referen)
Ja era hora de que és fes una pel·lícula sobre el Canvi Climàtic en plan apocalíptic, estil terrorífic com agradan a la gent. Fins i tot de la merduska de l'excés de consúm se'n pot fer un film que pot guanyar un Oscar, com així ha sigut. Esperèm que els directors i guionístes de cinema que encara porten bolquers, quan siguin grandets explotin el tema de la disbauxa humana cremadora de fòssils de les families amb un cotxe cada membre.
Nota: En realitat en va guanyar 2 d'oscars. Quan vaig fer l'artícle encara no ho sabia.
Ja era hora de que és fes una pel·lícula sobre el Canvi Climàtic en plan apocalíptic, estil terrorífic com agradan a la gent. Fins i tot de la merduska de l'excés de consúm se'n pot fer un film que pot guanyar un Oscar, com així ha sigut. Esperèm que els directors i guionístes de cinema que encara porten bolquers, quan siguin grandets explotin el tema de la disbauxa humana cremadora de fòssils de les families amb un cotxe cada membre.
Nota: En realitat en va guanyar 2 d'oscars. Quan vaig fer l'artícle encara no ho sabia.
28.1.07
La Veritat Incòmoda
Acabo de veure la Pel·lícula UNA VERDAD INCOMODA, de n’Al Gore, i realment m’agradat molt, encara que li vaig trobar unes petites deficiències com ara per exemple que critica molt fortament l’aspecte de viatjar en cotxe i no diu rés dels viatges en avió. Tal vegada li manca una descripció contundent del que significa el sector aeronàutic comercial en l’aportació de CO 2 a l’atmosfera. Hem de considerar que quan un avió comercial s’enlaira de l’Aeroport del Prat, per posar un exemple, crema al menys uns 15 metres cúbics de combustible, i aquesta quantitat de gasolina ja equival a la que consumeixen els automòbils que circulen per dins Barcelona en un sol dia. I per acabar-ho d’arrodonir, cal multiplicar per varies centenes que son els enlairaments d’avions que és produeixen en l’Aeroport del Prat diàriament. Realment tant de líquid combustible diari que no cabria ni en la piscina municipal de la ciutat més gran.
Un detall que sol passar desapercebut de la pel·lícula és quan arriba el final i només surten unes lletres que ens indiquen que “cal fer” per evitar el CANVI CLIMÀTIC, i algunes de les frases d’aquests textos no son captades pels espectadors perquè ja s’han aixecat de les butaques per sortir amb presa del local de cinema. Realment la pel·lícula porta uns missatges religiosos en aquests textos finals i unes dues frases parlen de fer “oracions”, de “resar”, perquè els habitants del Planeta siguem conscients de l’amenaça que ens arriba. No és gens estrany, ja que n’Al Gore és diplomat en Teologia per no sé quina església americana però, de totes maneres li hem d’agrair que hagi insertat el petit consell de “resar” cosa que, els polítics europeus encara fins ara no s’han atrevit ni en la mesura d’un pel a parlar de parenostres. Moltes felicitats per part meva a n’Al Gore per la seva pel·lícula i pels seus consells de pregaria.
Un detall que sol passar desapercebut de la pel·lícula és quan arriba el final i només surten unes lletres que ens indiquen que “cal fer” per evitar el CANVI CLIMÀTIC, i algunes de les frases d’aquests textos no son captades pels espectadors perquè ja s’han aixecat de les butaques per sortir amb presa del local de cinema. Realment la pel·lícula porta uns missatges religiosos en aquests textos finals i unes dues frases parlen de fer “oracions”, de “resar”, perquè els habitants del Planeta siguem conscients de l’amenaça que ens arriba. No és gens estrany, ja que n’Al Gore és diplomat en Teologia per no sé quina església americana però, de totes maneres li hem d’agrair que hagi insertat el petit consell de “resar” cosa que, els polítics europeus encara fins ara no s’han atrevit ni en la mesura d’un pel a parlar de parenostres. Moltes felicitats per part meva a n’Al Gore per la seva pel·lícula i pels seus consells de pregaria.
24.11.06
Investidura d'en Montilla
Com si ens sobréssin els diners a Catalunya per poder continuar fent eleccions anticipades, les quals eleccions costen centenars de milions de pesetes per pagar tota la despesa organitzativa i el personal de les taules. Així que, en aquest moment s'ha elegit un president i un triunvirat que tenen un 80 per cent de probabilitats de que tornin a funcionar malament entre élls mateixos. Ja ho havia dit abans n'Artur Mas,: "entre ells mateixos és fan l'oposició". Catalunya, ja pots anar preparant la butxaca per sufragar noves eleccions dintre de poc, és el nou luxe consumista català de moda: canviar cada 3 anys de president com si fos de gabardina. Mai segones nupcies han sigut millors, i els savis amb corbata del Parlament ja ho saben de sobres, especialment en Benach que és el guardià màxim de les decisions finals del Parlament. Sort li desitjo a'n Montilla, perque ens hi juguem les garrofes tots plegats però, per favor, que no pasi de ser en aquest moment un president andalús, perque amb aquest estil de fer política quan hi posin un president moro, ja patirem...
9.11.06
Fora el Notari
(Llenas blog)
En vista dels resultats finals, n'Artur Mas hauria de desfer la signatura del notari i pactar amb el PP i llestos. A la fi i al cap, a una traveta se la de combatre amb una altre traveta, i aquesta és la política que s'estila en aquests moments, pactes fins i tot amb el Diable per guanyar la Presidència. Encara manca la sesió de votació de la Investidura i per la meva part no he perdut les esperances de veura a n'Artur Mas de president. Quan sigui l'hora de les votacions ja en parlarèm. CiU, PP, CC i no recordo que més, haurien de sumar per donar la butaca a'n Mas. Espero que és compleixi allò de "rectificar és de savis" per part de CIU, i que estripin els papers del notari, la integritat democràtica de Catalunya ho requereix, i encara que n'Artur Mas hagi de passar per una mica de vergonya el patiment paga la pena per salvar la decència democràtica actual.
En vista dels resultats finals, n'Artur Mas hauria de desfer la signatura del notari i pactar amb el PP i llestos. A la fi i al cap, a una traveta se la de combatre amb una altre traveta, i aquesta és la política que s'estila en aquests moments, pactes fins i tot amb el Diable per guanyar la Presidència. Encara manca la sesió de votació de la Investidura i per la meva part no he perdut les esperances de veura a n'Artur Mas de president. Quan sigui l'hora de les votacions ja en parlarèm. CiU, PP, CC i no recordo que més, haurien de sumar per donar la butaca a'n Mas. Espero que és compleixi allò de "rectificar és de savis" per part de CIU, i que estripin els papers del notari, la integritat democràtica de Catalunya ho requereix, i encara que n'Artur Mas hagi de passar per una mica de vergonya el patiment paga la pena per salvar la decència democràtica actual.
6.11.06
Tripartit i Contuberni
(Forum Terricabres)
Escric això desprès d’assabentar-me de que el Tripartit ha decidit tornar a les andades i vertaderament em sento molt trist, i tinc el pressentiment de que és complirà la declaració d'Artur Mas de que hi haurà una crisi institucional greu a Catalunya. Això ja és jugar massa brut contra un partit molt catalanista com CiU que per dues vegades li impedeixen manar en la presidència fent-li la traveta. Molta gent ha quedat decebuda i en les properes eleccions ens quedarem en un 25 per cent de participació. ¿¿¿Perquè anar a votar??? molts és pregunten si desprès foten el que volen amb els nostres vots, perquè desprès s'ajuntin tres famílies en pla de màfia conspiradora i s'apropiïn de la Presidència en lloc de deixar-la per al candidat i el partit més votat. Calen polítiques que animin a la gent a dipositar vots a les urnes, del contrari ens encaminem cap a una nova dictadora encara que sigui una dictadura d'esquerres estil socialista, que és el mateix que dir: estalinista. El Tripartit ha guanyat, certament, però sols mitjançant allò que se'n diu un CONTUBERNI, que significa "cohabitació il·lícita, associació il·lícita". Encara que les lleis actuals ho permetin, aquestes lleis actuals son les que convé canviar que sinó ens canviaran elles mateixes la Democràcia per una Dictadocracia.
Escric això desprès d’assabentar-me de que el Tripartit ha decidit tornar a les andades i vertaderament em sento molt trist, i tinc el pressentiment de que és complirà la declaració d'Artur Mas de que hi haurà una crisi institucional greu a Catalunya. Això ja és jugar massa brut contra un partit molt catalanista com CiU que per dues vegades li impedeixen manar en la presidència fent-li la traveta. Molta gent ha quedat decebuda i en les properes eleccions ens quedarem en un 25 per cent de participació. ¿¿¿Perquè anar a votar??? molts és pregunten si desprès foten el que volen amb els nostres vots, perquè desprès s'ajuntin tres famílies en pla de màfia conspiradora i s'apropiïn de la Presidència en lloc de deixar-la per al candidat i el partit més votat. Calen polítiques que animin a la gent a dipositar vots a les urnes, del contrari ens encaminem cap a una nova dictadora encara que sigui una dictadura d'esquerres estil socialista, que és el mateix que dir: estalinista. El Tripartit ha guanyat, certament, però sols mitjançant allò que se'n diu un CONTUBERNI, que significa "cohabitació il·lícita, associació il·lícita". Encara que les lleis actuals ho permetin, aquestes lleis actuals son les que convé canviar que sinó ens canviaran elles mateixes la Democràcia per una Dictadocracia.
5.11.06
El Canvi Climàtic
(Rev. ITE, Serv. misioner)
La temperatura planetària augmenta, ja ho sabem y suposaria que al desfer-se el gel dels pols augmentés el nivell del mar fins a límits inimaginables, però no arribaria a cobrir mai la terra completament perquè la terra te un relleu generalment en la major part, però aquest relleu és inexistent també en una bona part de l’escorça terrestre com ara la zona sud dels EEUU on és troba la ciutat de Nova Orleans. El problema que ens podem plantejar és perquè hi ha tanta aigua al mar fins al punt de que si és desgelessin els pols desapareixerien moltes illes, i de fet sembla que és la mateixa aigua del cataclisme del Diluvi, encara que aquesta teoria només l’accepten avui les esglésies evangèliques que defensen el Creacionisme. El mateix Apocalipsi ja ho diu en una visió profètica de “la desaparició de moltes illes”, i també diu “consumits pel foc una tercera part dels arbres i de l’herba verda”. Suposem que el profeta que va rebre las visions de l’Apocalipsi ho devia rebre com un avís abans que com una predicció exacta, o més bé les dues suposicions podrien ser valides. Però com que en el fons son misteris que espanten a la gent millor no parlar-ne (ironia). En quant a la nostra culpa de tot plegat, és el nostre consumisme que com una cantarella pesada sempre ens el porten a primera plana. Però els principals responsables sempre son els que remenen les cireres, els que governen, de permetre un model de societat de consum exagerat. Penso que tal vegada ens convindria tenir unes lleis com a Cuba amb una cartilla de racionament per no consumir massa, i això molts lectors m’ho tiraran per la cara, perquè el regim cubà no és model de llibertats, però al menys és model d’anti-consumisme, encara que obliguin als cubans a viure com els ermitans i a fer vida molt austera. No tot és tan bo i no tot es tan dolent, però, en una democràcia com la nostra en que la llei permet un cotxe o dos per cada membre d’una familia, crec que ens manca fernos-ho mirar.
La temperatura planetària augmenta, ja ho sabem y suposaria que al desfer-se el gel dels pols augmentés el nivell del mar fins a límits inimaginables, però no arribaria a cobrir mai la terra completament perquè la terra te un relleu generalment en la major part, però aquest relleu és inexistent també en una bona part de l’escorça terrestre com ara la zona sud dels EEUU on és troba la ciutat de Nova Orleans. El problema que ens podem plantejar és perquè hi ha tanta aigua al mar fins al punt de que si és desgelessin els pols desapareixerien moltes illes, i de fet sembla que és la mateixa aigua del cataclisme del Diluvi, encara que aquesta teoria només l’accepten avui les esglésies evangèliques que defensen el Creacionisme. El mateix Apocalipsi ja ho diu en una visió profètica de “la desaparició de moltes illes”, i també diu “consumits pel foc una tercera part dels arbres i de l’herba verda”. Suposem que el profeta que va rebre las visions de l’Apocalipsi ho devia rebre com un avís abans que com una predicció exacta, o més bé les dues suposicions podrien ser valides. Però com que en el fons son misteris que espanten a la gent millor no parlar-ne (ironia). En quant a la nostra culpa de tot plegat, és el nostre consumisme que com una cantarella pesada sempre ens el porten a primera plana. Però els principals responsables sempre son els que remenen les cireres, els que governen, de permetre un model de societat de consum exagerat. Penso que tal vegada ens convindria tenir unes lleis com a Cuba amb una cartilla de racionament per no consumir massa, i això molts lectors m’ho tiraran per la cara, perquè el regim cubà no és model de llibertats, però al menys és model d’anti-consumisme, encara que obliguin als cubans a viure com els ermitans i a fer vida molt austera. No tot és tan bo i no tot es tan dolent, però, en una democràcia com la nostra en que la llei permet un cotxe o dos per cada membre d’una familia, crec que ens manca fernos-ho mirar.
4.11.06
Pacte PSC-CIU, possible
(LLenas blog)
Ara ens manca treure el president per a Catalunya. Esperèm que els del PSC tinguin prou seny per donar la presidència a'n Mas. Un pacte entre CiU i PSC és allò ideal ja que n'Artur Mas no crec que s'atreveixi a pactar amb en Carod Rovira després de la gran potada que aquest "Roviretxe" li va fer anteriorment. Si volèm promocionar a Catalunya no hi ha millor candidat que en Mas, o millor dit, un president de CIU. Ens agradi o no, també es un camí per la promoció del mateix PSC en la Historia de Catalunya, aquest possible pacte el pot aixecar de categoria molt segur fins al "talant" de quan hi havia l'històric Pallach. ¡¡¡Visca un pacte CIU-PSC!!!
Ara ens manca treure el president per a Catalunya. Esperèm que els del PSC tinguin prou seny per donar la presidència a'n Mas. Un pacte entre CiU i PSC és allò ideal ja que n'Artur Mas no crec que s'atreveixi a pactar amb en Carod Rovira després de la gran potada que aquest "Roviretxe" li va fer anteriorment. Si volèm promocionar a Catalunya no hi ha millor candidat que en Mas, o millor dit, un president de CIU. Ens agradi o no, també es un camí per la promoció del mateix PSC en la Historia de Catalunya, aquest possible pacte el pot aixecar de categoria molt segur fins al "talant" de quan hi havia l'històric Pallach. ¡¡¡Visca un pacte CIU-PSC!!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
