Respostes a un Fòrum

http://www.esglesiaplural.org/

(Contesto al fòrum de l’Església Plural, havent seleccionat alguns paràgrafs dels seus participants.)

Dius Lluís:... és molt lleig -i m'estalvio qualificatius més forts- que tu, a l´esmentat fòrum, tractis despectivament a uns curas catalanes, mossèn Reixach i mossèn Romeu...Contesto: Suposo que el mal qualificatiu per la meva part consisteix en anomenar-los simplement CURAS en lloc de SACERDOTS. El que passa és que ells també en diuen de grosses en els seus escrits que alguna vegada ja te les mostraré.

Dius Josep: ...No sé si canviareu els fòrums ja que la lletra és molt petita i hi ha gent que li costa llegir-los com un servidor...Contesto: Per la meva part ja em vaig queixar del mateix problema però ja ho he solucionat amb una pantalla plana de 17 pulgades, la mida que avui hauríem de considerar com a mínima per treballar amb fotografia, com pots veure que hi treballo en la meva web (http://www.silverigarrell.blogspot.com/ ).

Dius Aprenent:...El motiu pel que us explico és perquè en aquesta elocució del capellà ha dit que no hi ha cap Església catalana, ni russa, ni grega, ni servia, sinó l'Església de Crist....Contesto: Efectivament, i la fallada dels nostres clergues és parlar de política catalanista en les esglésies, com també els clergues i bisbes de la resta d’Espanya que volen l’aigua cap al seu molí.

Dius Cristiana: ...I no et preocupis home, demà surto de viatge a Londres. Estaré un temps sense connectar-me, ja que no crec que em deixin si no és en un ciber-cafè, no et preocupis, ja no molestaré com tu dius a aquest fòrum....Contesto: Mira de connectar-te des de Londres i punxa la meva web a veure si funciona bé des de l’altre banda del Canal de la Mànega ( http://www.silverigarrell.blogspot.com/ )


Dius Cristiana: ....La comunió la pots rebre sempre i quan no estiguis en PECAT MORTAL, en canvi abans era qualsevol mena de pecat. Com veus ara els confessionaris estan buits, abans als 50 i 60 hi havien llargues cues. T’agradi o no, ens agradi o no això ha evolucionat en aquest sentit...Contesto: Estic d’acord, abans tot era pecat mortal fins els mateixos pensaments. El que passa es que per confessar les cues de gent se necessiten una munió de capellans que avui son inexistents i l’economia esglesial no dona per a més. La critica que li he fet sempre jo a l’Església es que, ha catalogat de mortal el que sempre ha sigut venial. Encara que jo sigui un integrista tal com em considereu, també soc bastant crític vers la Jerarquia, per si encara no us heu assabentat.


Dius Cristiana: ...com veus no sóc amiga d’en Carod ni d’en Maragall, simplement sóc apolítica. L’Església no és un partit polític, Aprenent, Silvers Gars, Guillermos, Recomenders i Miros Ardèvols. Contesto: Per la teva forma de pensar et considerava socialista. L’Església és un Partit Polític amb majúscula encara que molts no ho vulgueu veure, sempre que per partit entenguem una associació o moviment que es fica en la VIDA PÚBLICA. Qui no és fica EN RES, en res no és mulla i naturalment no fa política, és clar.


Dius Aprenent:...MAI he sentit de l'Església Plural cap denúncia social, MAI! Ni per la pobresa, ni per la situació de les prostitutes, ni per l'especulació immobiliària, ni per la inflació a la ciutat de Barcelona, ni pels sous de misèria, ni l'explotació d'immigrants... Contesto: Estic segur que si que han escrit quelcom i en la web ho pots trobar. El que passa és que l’Església Plural destaca més pel MORBO contestatari en contra de la Jerarquia Catòlica, el qual li desvia gran part de les atencions dels lectors restant-les dels altres temes de defensa dels pobres.

Dius Pere:.. i quants mossens veieu que confessen en segons quines parròquies? es lògic que si el mossèn no es posa a confessar ningú es confessarà... Contesto: En la majoria de parròquies hi ha un cartell que diu els horaris de les confessions. Els mossens no és posen als confessionaris perquè esperen que qui tingui falta MORTAL els ho demani per confessar, com un malalt que truca al metge. Sempre es el malalt qui crida al metge i no l’inrevés. Crec que és una solució adequada per evitar que es formin llargues cues de gent que només és desfoga al confessionari per explicar menudències i tenir una xerrada amb el capellà com d’un psiquiatre gratis. Els capellans tenen molta feina i no estan per escoltar bestieses petites sinó per confessar adulteris, renecs, robatoris i altres pecats greus que realment valguin la feina de gastar així uns minuts per a la persona que s’agenolla, i no, per donar absolucions per vicis de fumar massa, donar-se a bona taula, tocar massa a la muller pròpia i mirar massa segons que.

Dius Jordi:...Jo també estic d'acord que s'ha de donar a la celebració eucarística tota la dignitat que li pertoca, començant per la indumentària. Naturalment, amb la modèstia que ja sant Pau recomanava: res d'ostentacions de luxe, ni d'abillaments femenins que puguin destorbar innecessàriament la concentració dels fidels masculins....Contesto: Referent a la indumentària litúrgica, crec que la mateixa Església per influència de les monarquies associades històriques s’ha passat de ratlla adaptant-se a les formes de reialesa terrenal. D’aquí que les millors vestimentes per les misses si ens voléssim adaptar radicalment a l’Evangeli serien els quatre draps que portaven els apòstols primitius. En quant a les dones, era molt encertat el consell apostòlic de que anessin senzilles d’ abillament, cosa que en los nostres esglésies actuals no és compleix a vegades en el més mínim, doncs veig a moltes jovenetes amb escots i minifaldilles anant a rebre la Comunió, i realment això distreu molt fins el punt de que no saps si ets en una església o en una desfilada de passarel·la.

Dius Lluis:....Suposo -i aquest fòrum n´es un bon exemple- que el raonament que fan és que ser catòlic consisteix en anar a missa, confessar-se i no fer pecats sexuals, però que això d’estimar l’altre gent és una cosa secundària i per a fer bonic... Contesto: Ser catòlic sempre ho ha d’integrar tot sense rebaixar res, i més aviat els que fan una feina determinada com participar activament en la litúrgia, confessar-se, combregar i resar molt, al final no els queda temps per dedicar-lo a fer d’OENEGES, o sigui: apostolat bellugadís. Fer pregaria, al fi i al cap és el més important, i ho podem comprovar en els mateixos evangelis en els passatges de Marta i Maria junt amb Jesús, quan una d’elles només estava atrafegada amb la vaixella i l’altra escoltava embadocada la paraula del Mestre.