Rèplica a'n Rosend A.

Religions Google imatges

(L'article me'l van publicar en algún diari digital )

LES RELIGIONS SON UN SÍMPTOMA DE LA IMMADURESA DE L’ HOME, (paràgraf del meu amic Rosend, insertat a l’ última pagina d’un diari comarcal del 12 de juliol del 2002). Vostè Sr. Rosend ja va publicar el mateix acudit seriós ara farà un parell d’anys i va respondre un col·laborador assidu del Diari qualificant l’acudit d’irreverent. Al paràgraf en qüestió li podem fer unes anàlisis:

(1)Si el dirigim als practicants fervorosos de les esglésies, dona la versió tendenciosa de catalogar-nos a nosaltres, els fidels de pregària, com de rucs, i per altra banda ens pinta als que no posen mai els peus a les esglésies, com de llestos.

(2)Si l’apliquem a les altres religions modernes, com son, capitalisme, consumisme, platgerisme, futbolísme etc., el punt de vista canvia, i ara els babaus passen a ser la gran majoria dels ciutadans.

(3)El principi filosòfic de la citada frase només es una part de la veritat, i suposa la humanitat imperfecta i propensa a rendir culte als deus per aconseguir la pau, l’harmonia i la bellesa que no troba en el mon material.

(4)Certament tots ho som d’immadurs i ningú es pot penjar la medalla però, la intenció de vostè Sr. Rosend sembla com si volgués llençar la pedra contra la gent beata del nostre país i li voldria recordar que, la beateria de cap manera es sinònim d’imbecil·litat, perquè prou ho demostren en LLull, en Balmes, en Verdaguer, en Gaudí, i moltíssims més de la llista.

(5)La filosofia en qüestió que vostè presenta a ben segur es d’en Nietzsche, i ell atacava enfurismat la religiositat del seu temps i per un altra cantó creia en l’Eternitat, i era un personatge certament contradictori.

(6)El paràgraf en qüestió es perillós perquè ens podria extraviar al ramat, i molt desafortunada en una persona com vostè que, el considero un excel·lent pensador. També dóna vostè noticia de les 40 mesquites existents a les comarques gironines. Li contesto fent comparació amb l’espiritualitat sarraïna que, ja seria hora d’una reflexió a fons per part de la intel·lectualitat catalana sobre les nostres arrels cristianes, sobretot avui que gaudim d’unes llibertats damunt del pedestal, llibertats de dubtosa existència en el cas de que el llibre de capçalera de les nostres generacions hagués sigut L’Alcorà en lloc de La Biblia.