Teatre Blasfèm Amb Els Nostres Impostos.

El títol es encertat perquè el Teatre Català reb subvencions de La Generalitat i els diners son dels impostos que graven les nostres butxaques.

Estem en un moment que proliferen els espectacles blasfems especialment contra la Religió Católica.  Per altra part alguns periodistes que s’autoproclamen creients sembla que ens vulguin fer demanar perdó per ser nosaltres els catòlics, o millor dit, els socis d’ E-CRISTIANS,  molt guerrers i querelladors en contra d’aquests espectacles blasfems.  Per altra banda aquests mateixos periodistes ens animen a ser ben guerrers quan s’ha de defensar el nacionalisme català de tal manera que, fan referència freqüent al document redactat pels bisbes catalans Arrels Cristianes De Catalunya, que es un document de l’avantguarda cavalleresca enfront de l'Imperi Espanyol defensant el Nacionalisme Català. Doble vara de mesurar com podem veure: Catolicisme contra govern de Madrid SI, Catolicisme contra espectacles blasfems NO.  Quan s’ha de defensar la moral matrimonial, la del sexe en poques paraules, aquests mateixos periodistes amaguen el cap sota l’ala fent l’estruç o millor dit: fan silenci de qui calla atorga.

Va sortir un article d’en Quim Montzó posant als socis d’E-cristians a la picota de la ridiculesa dient que la suposada immoralitat de l'obra Gang Bang era ben poca cosa comparada amb la immoralitat d’uns determinats versets de La Bíblia, concretament en el Llibre Dels Jutges del 19:14 fins al 19: 28. En aquests versets és dóna una escena que es repetitiva de la mateixa escena de quan els àngels van de visita a la casa de Lot en el passatge bíblic poc abans de ser engolida pel foc Sodoma. En aquest cas de l’escena del Llibre Dels Jutges no se’ls ofereix la filla del propietari de la casa a la turba sinó que se’ls regala la concubina perquè la turba d’homes assedegats de sexe homosexual puguin abusar d’ella en lloc de fer-ho amb els altres hostes acollits a la casa. Després resulta que la concubina regalada com objecte de plaer queda tan atrotinada d’haver copulat amb tants homes que al final mor, i en realitat es un cas estrany ja que les dones (tinc entès) en la pràctica del sexe no tenen desgast, som nosaltres els homes els que podem morir per l’excés de còpula. Però posats a treure escenes de sexe en La Bíblia, el passatge de Lot a dintre la cova amb les seves filles, i les seves filles engendrant criatures amb el seu pare, no te comparança en quant a sexe prohibit que es pugui trobar en les pagines bíbliques, es l’escena més picant i prohibitiva de tota La Bíblia, i trobo en manca que en Quim Monzó no l’hagi mencionat.  Qualsevol que hagi llegit només els lloms de la Bíblia ja coneix de sobres l’escena de la sortida de Sodoma de Lot posat al llit amb les seves dues filles, els cristians no som ximples, el que passa es que aquest passatge no resulta exemplar per ser predicat a la trona, com tampoc els versets bíblics que manen exterminar a dones i criatures de les ciutats conquerides.  

Hem de tenir en compte que en el principi del mon els fills d’Adam i Eva van procrear entre ells mateixos, germans amb germanes, la consanguinitat encara no donava problemes a la descendència, l’espècie humana era nova com un regal recent sortit de la capsa, el codi genètic i els cromosomes de l’herència biològica encara no s’havien degenerat. Per tant, no es gens estrany que el patriarca Lot hagués procreat amb les seves filles, en aquell temps no era vist com un pecat greu, encara no existien els Manaments escrits en pedra que prohibien l’adulteri (sexe ilegítim), no és coneixien casos de malalties a causa de la consanguinitat, molts infants amb defectes físics ja morien al poc de nèixer, la naturalesa per si mateixa seleccionava els més forts.   Es comença a parlar de prohibició del sexe entre parentela molts segles més tard, fins el temps de L'Èxode quan Moisès redacta les lleis per governar al poble pelegrí pel desert, allí quan es diu: no descubriràs la nuesa del teu pare, de la teva germana, i etc.

Com a pagines web trobem també a la Xarxa algunes de no católiques que en materia del sexe son ben correctament bíbliques, tenim la famosa pagina de l'Ureña. 

Com sempre els articulistes no gaire o gens cristians ens cataloguen d’ignorants a nosaltres creients, i més aviat son ells que no saben en que s’empatollen. Amb l’Església heu topat Monzó i Companyia.