El dia de Sant Jordi és la gran festa major de Catalunya, molt més que l’altre dia onze de setembre, i en part es degut a que la primera diada es un acte festiu impregnat de religiositat que li dóna una aurèola miraclera-mítica-màgica que resulta molt consoladora dintre les penalitats que mai ens manquen a tothom. La segona diada del 11-S que anomeno més aviat és la celebració d’una derrota, i referent al 11 de setembre no porta religiositat a menys que algú sigui tant perspicaç d’endevinar-hi mirant amb una lupa que la senyera d’en Casanova no era pas la quatri-barrada sinó que era el pendó de Santa Eulàlia.
El dia de Sant Jordi es una gran festa de multituds emplenant els carrers principals de les ciutats al tractar-se de la venda de llibres i roses, especialment de llibres en català que significa també una gran moguda dels polítics de torn junt amb tot el poble de Catalunya a favor de la reivindicació de la nostra llengua.
Però cal anar alerta, en els temps actuals les forces laïcistes sempre estan empenyent pels quatre costats mirant de treure si poden el qualificatiu de “sant” del nostre patró i ficar-li al seu lloc el de “cavaller”. Ja ha passat a Barcelona amb la Festa De Santa Eulàlia que li han posat Dia De la Laia, i amb la festa de la Verge De La Mercè que li diuen a seques La Mercè, apart d’alguna representació tirant a blasfema d’alguna empresa de cerveses que es va atrevir a presentar en un cartell a una Mercè amb mini-faldilla.
Cercant el personatge Sant Jordi a la Wiquipedia en català trobem una biografia d’un Sant Jordi que el van martiritzar posant-lo a una roda d’espases. No he trobat per Internet aquesta imatge de la roda d’espases però a ben segur devia ser un sistema de maquina per anar tallant a bocins a la persona fins que moria, realment terrible.
La imatge mítica llegendària del Cavaller Sant Jordi travessant amb la llança el drac en realitat no és considera provada del tot i segueix sent una llegenda. Per més senyes els “dracs” no els podem entendre que fossin tant enemics de la població humana que se’ls tingués que combatre tant cruelment fins matar-los i exterminar-los a la manera del Cavaller Sant Jordi. Si en el nostre temps descobríssim algun drac, els ecologistes i la Societat Protectora posarien el crit al cel per la conservació de l’animal abans que assassinar-lo.
Alguns pensadors científics creacionistes han arribat a la conclusió que les llegendes dels “dracs” eren referides als dinosaures que encara existien i que van sobreviure al Diluvi, i en alguns passatges de La Bíblia se'n parla. En aquells temps antics encara no existia el mot dinosaure i feien servir el de drac més comunment amb castellà "dragón". Desprès si fem coincidir dracs amb dinosaures ja ens fiquem dintre d’allò anomenat políticament-incorrecte que resulta molt “perillós” degut a que ens enfrontem contra la gran majoria de l’opinió publica i els científics oficials que ens volen fem empassar que els dinosaures es van extingir fa 60 milions d’anys, i com que formen el grup compacte majoritari aquests científics oficials son el bunker poderós económic-ideologic contra el qual és dolorós estevallar-s'hi.
Alguns pensadors científics creacionistes han arribat a la conclusió que les llegendes dels “dracs” eren referides als dinosaures que encara existien i que van sobreviure al Diluvi, i en alguns passatges de La Bíblia se'n parla. En aquells temps antics encara no existia el mot dinosaure i feien servir el de drac més comunment amb castellà "dragón". Desprès si fem coincidir dracs amb dinosaures ja ens fiquem dintre d’allò anomenat políticament-incorrecte que resulta molt “perillós” degut a que ens enfrontem contra la gran majoria de l’opinió publica i els científics oficials que ens volen fem empassar que els dinosaures es van extingir fa 60 milions d’anys, i com que formen el grup compacte majoritari aquests científics oficials son el bunker poderós económic-ideologic contra el qual és dolorós estevallar-s'hi.
Aquest any tal com hem pogut comprovar per la televisió, en la diada de Sant Jordi, a La Generalitat el Cardenal de Barcelona a celebrat una cerimonia religiosa a la capella de Palau i sense l'Eucaristia per coincidir la Diada en el Dissabte Sant. Com a cosa curiosa la celebració de la missa en el Palau s’ha aguantat molt ferma com una tradició indestructible fins avui a pesar dels inquilins anteriors del Tripartit i companyia. Però en altres diades el President no assistia a la missa i per exemple d’en Maragall diuen que per donar testimoni socialista quan ell era president s’abstenia de la missa el dia de Sant Jordi.
De totes maneres, potser no cal que ens amoïnem i podem estar tranquils en quant al qualificatiu de “sant” del personatge Sant Jordi que, encara aguantarà moltes tempestes d’incredulitat i de socialisme ferotge que és puguin esdevenir en el futur, mentre a Palau se segueixi celebrant la missa en la capella.
De totes maneres, potser no cal que ens amoïnem i podem estar tranquils en quant al qualificatiu de “sant” del personatge Sant Jordi que, encara aguantarà moltes tempestes d’incredulitat i de socialisme ferotge que és puguin esdevenir en el futur, mentre a Palau se segueixi celebrant la missa en la capella.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada