Terra De Passions

Estem a Quaresma i en la nostra terra de Catalunya proliferen les representacions de la Passió com si fossin bolets al llarc i ample de la nostra geografia, les trobem a tot arreu fins potser dintre de poc en la mateixa sopa. Ja vaig participar personalment fa molts anys en la representació de la Passió de Verges, denominada La Processó De Verges, i resulta que en les dades actuals en que escric aquest artícle el que fa de director de l’escenografia és el mateix Lluís Llach, cantautor famós i fill del mateix poble de Verges.  Com a cosa interessant, en Lluís Llach ha muntat una fundació que porta el seu nom i que és dedica a sufragar embarcacions per a la pesca a certa regió dels pobrets habitants de l’Àfrica.

Les representacions de La Passió teatrals atrauen moltissima gent i es el gran contrast que existeix avui en que som més aviat pocs els que anem setmanalment a Missa i en canvi els teatres on és representa La Passió De Crist s’omplen de gom a gom. 

En cada poble on és representen les passions aquesta feina de fer cadascú el paper d'actor del personatge que li pertoca es una responsabilitat col·lectiva que fa molta unió entre els vilatans del municipi respectiu, i a la llarga es una tradició aquesta de La Passió que dóna molta germanor entre els veïns, i edemes permet un allau de visitants que deixen alguns beneficis a les botigues.  

Com a cosa curiosa m’he trobat mentre participava assajant en la Passió de Verges que el mateix actor que feia el paper de Jesucrist, tot assajant a les ordres del director, entre les situacions de nervis, de tan en tan deixava anar algun renec contra Deu i es veia que per molt bon intèrpret del personatge Jesucrist, en el fons no era pas practicant habitual d'Església, però no per la manca de Fe en l’Església deixava d'encarnar-se en el Jesús de manera magistral, sempre el recordaré que feia emocionar al públic sobretot en la tercera caiguda anant cap al calvari. Quan acabava de caure al terra amb la creu damunt d’ell i després l'ajudaven a aixecar-se donant-li altre vegada la creu, ell l'acariciava amb les mans i deia quelcom així:  “¡¡¡...oh tu, creu estimada, 33 anys fa que he nescut per poder-te abraçar,  sempre he esperat que arribés el dia de tenir-te als meus braços, creu meva, estimada esposa...!!.  (realment per plorar d'emoció).

Al poble de Verges, no s’anomena “fer de Jesucrist” a qui fa el Personatge principal, sinó que s’anomena “fer de Deu”, o sigui que el repartiment dels actors s’anomena: El que fa de Deu i els que fan d'apòstols.

Es un fenomen que sembla va en augment per totes les poblacions això de La Passió i quasi no s’entén perquè cada vegada manquen més sacerdots catòlics i disminueix la participació a l’Església i per altra banda veiem com gran part de pobles s’animen a muntar la seva Passió, i també caldria parlar dels pessebres vivents en temps de Nadal que també creixen. 


En algunes reflexions meves he constatat que el fenomen pot ser degut a que dintre de l’Església manca la “teatralitat” i per això el poble es busca com a sortida natural la teatralitat en la representació de La Passió.  Potser la manca de teatralitat es deguda a la manca de gestos, com per exemple en les pregaries dels musulmans tots s'agenollen donant un panorama en certa manera molt liturgic i espectacular i en aquest detall ens avantatjan a nosaltres els católics. 


La teatralitat dintre l’Església també la podríem considerar en els sermons espectaculars que es feien abans quan venien certs missioners o pares famosos que omplien els temples de gent volent-los escoltar. Però en els temps antics els predicadors per força tenien que ser teatrals amb gestos i moviments ja que no existien els micròfons i els altaveus d’ara, en aquells temps els predicadors és teníem que expressar amb gestos perquè els de les ultimes files els poguessin entendre.  Ara amb els mitjans tècnics de la veu amplificada ja no cal que els predicadors cridin a tota veu i suant a càntirs fent les seves homilies, ara és poden posar immòbils davant el micròfon i poden parlar sense estridències, ara ja no cal que facin gestos espectaculars amb el cos, els braços i les mans. També podem considerar que ens manca avui en l'Església referent a la teatralitat plàstica, els moviments d'adoració durant la Consagració, les genuflexions, i els alçaments de braços dels fidels en el moment de resar el Parenostre. 

Resulta que a França han tret una llei que prohibeix fer pregaries religioses als carrers, no se com acabarà tot, em penso que si posen aquesta llei a Espanya pot afectar a les processons de Setmana Santa, potser amb l’avenç del Laïcisme els catòlics ens haurem de tancar a les sagristies.  

Santa Pasqua a tothom.