Alerta Amb Els Estafadors

Acabo d'enviar per correu electrònic aquesta nota a la Policia Municipal de la meva ciutat: 

Estava passejant per les afores del poble i ha passat un cotxe amb el seu conductor que m'ha saludat com si em coneixés. Ha parat el cotxe a la vorera i ha obert la finestreta esperant que m'hi acostés convidant-me a pujar dient que em coneixia del lloc on treballavem fa molts anys. M'ha preguntat on era la meva casa (no li he dit), també per la meva família i quant guanyava de jubilat. Li he contestat que la seva cara no la reconeixia i ha replicat dient que era natural perque amb els anys la cara ens canvia quan ens fem grans.  Després m'ha dit molt orgullos i content que vivia a Paris (era per impresionar). No he caigut en el parany perquè no he volgut dir-li on era la meva casa que, això era el detall més perillós.  Les dades a vigilar son aquestes: COTXE TURISME VERMELL MOLT NOU, UN SOL OCUPANT, CARA RODONA, MOLT SIMPÀTIC, MITJANA ESTATURA, UNS 55 ANYS, ET SALUDA PASSANT AMB EL COTXE PEL COSTAT, VA DESPRÉS MÉS LENT ESPERANT QUE T'HI ACOSTIS, ES PARA A LA VORERA I OBRE LA FINESTRETA, ET DIU QUE ÉS EL MARTÍ QUE TU CONEIXIES I ARA NO EL RECONEIXES PERQUE LA CARA HA CANVIAT AMB ELS ANYS, VOL FER CREURE QUE ET CONEIX DE FA ANYS QUAN TREBALLAVEU JUNTS A LA MATEIXA EMPRESA, TAMBÉ ET DIU QUE TU ETS MOLT CONEGUT PER FER-TE CONTENT I GUANYAR LA TEVA CONFIANÇA, ET PREGUNTA EL TEU DOMICILI, DIU QUE VIU A PARIS MOSTRANT-SE ORGULLÓS I CONTENT..... Es logic que va per treure diners de la gent gran, especialment dels homes en aquest cas, ja que fa servir l'estratagema de "company conegut de l'empresa de treball".  

Feu còrrer aquesta nota i potser algú se salvarà de caure en les seves grapes, sobretot algún jubilat massa confiat i despistat que abaixi la guardia. 

Agenda Llatinoamericana, Arxiu

Podem trobar a la Xarxa l'arxiu complet de l'Agenda Llatinoamericana amb tots els articles publicats, i es una solució ideal per qui tingui problemes econòmics o problemes de temps en quant a comprar l'Agenda cada any. També resulta molt pràctic poder cercar tots els articles de cada autor. Com a un dels autors especials preferits tenim el mateix bisbe Pere Casaldàliga que en l'Arxiu hi te inserits una infinitat d'escrits seus i també de poemes, alguns cantant les excel·lències al Che Guevara. Si fem un repàs a tots els articles veurem que mai parlen de moral sexual i únicament és centren en el problema econòmic de la riquesa mal repartida.

En poques paraules podríem definir als escriptors eclesiàstics i laics de l'Agenda Llatinoamericana que, els seus escrits son monotemàtics, que vol dir només referits a un tema únic. Em penso que a la llarga ha de resultar molt avorrit llegir assatjos monotemàtics quan la materia a tractar és l'Evangeli amb tots els seus aspectes humans i divins. El més correcte seria que els articles dels escriptors de L'Alliberament també treballessin el problema de l'avortament, el problema dels anticonceptius, el problema de les relacions sexuals prematrimonials, el problema de la Família, el problema del vertader Matrimoni, i molts més etcs. etcs.

Dels escrits que publiquen els autors de L'Alliberament en podriem dir que son una especialització concreta del Cristianisme, no pas una generalització extensiva enciclopèdica. Es com si en el càrrec de metge de capçalera un doctor llicenciat és limités a guarir únicament els constipats de la seva clientela deixant a banda les altres malalties que afecten al seus pacients. Com a contrapunt en els altres escriptors eclesiàstics i laics fidels al Papa de Roma, els escrits ja no son monotemàtics, son generalistes que podriem dir millor: politemàtics.  Parlen de tots els problemes morals des de la riquesa mal repartida, passant per certes lleis nefastes que imposen els governs i fins els pecats de l'entrecama (sexe) que son l'obsessió d'ara i de sempre.

Veiem doncs que, els escriptors de L'Alliberament son més pobres literariament parlant (escrivint) que no pas els escriptors fidels al Papa, aquests últims a l'introduir el sexe no deixen de banda l'aspecte principal de la persona humana que, gracies a ell (el sexe) podem estar aquí vivint i discutint perquè per mitjà del sexe hem vingut al mon. La denominada pobresa literaria generalment és entesa com una manca de paraules espectaculars en la redacció literària però, també podríem considerar la pobresa literària quan uns escriptors treballen a fons un tema i censuren deliberadament aspectes molt importants del tema en qüestió. Diuen que un bon dinar per fer bona taula ha de portar varietat d'aliments, vitamines, productes, verdures, i condiments, per fer que el dinar de taula sigui ben saborós, d'aquí que llanço la meva crítica als escriptors de L'Alliberament perquè posin a la seva taula literària una més variada i completa vianda de creació literària espiritual.

Un detall que em va sobtar molt i que recordaré sempre del bisbe Pere Casaldàliga és quan el va entrevistar la Monica Terribas fa uns quants anys a TV3 des de Mato Grosso Brasil. Li va preguntar de tot però quan li va fer la pregunta més controvertida que requeria molta valentia políticament incorrecta per ser contestada, amb va deixar a mi desconcertat i decebut al sentir la seva resposta. La Monica Tèrribas li va preguntar si estava d'acord amb els matrimonis homosexuals. En Casaldàliga va contestar: -Sempre n'hi ha hagut d'aquesta gent, això ho trobo normal-. Per la meva part m'esperava una altre resposta en la paraula d'un bisbe que te els pebrots ben posats com en Casaldàliga. Simplement hauria d'haver contestat:
-.No podem denominar "matrimoni" alló que no ho és.-  ¡¡Vaja senyor bisbe, vostè em va fallar, no m'ho esperava!!.

El Benal, El Deu Canviat De Nom

L'amic Lluís Presas em va regalar el seu llibre titulat EL ARTE Y OFICIO DE VIVIR.  Es un llibre d'assaig filosòfic sobre l'Univers, la vida humana i tots els problemes implicats. El llibre és escrit en plà científic des d'una òptica materialista fonamentada en l'Evolucionisme Darwinista que, considero respectable però confesso que no forma part de la meva creença personal.  El llibre es un equivalent a El Criterio d'en Balmes per ensenyar a pensar bé només que, en una versió agnòstica sense espiritualisme.

En Lluis ha tingut la valentia d'inventar noves paraules com per exemple el mot "Benal" per referir-se al Be Universal, i en aquest cas el "Benal" nosaltres els creients ho traduiriem pel nom Deu. També ha inventat una altre paraula relacionada amb l'expresió "universal" que ell ha canviat per "universaria" fent referència a l'Univers.

El llibre porta tots els ingredients per saber com funciona la vida a nivell còsmic, social, cel·lular, polític, psicològic, medicinal i etc. Es un assaig per fer entrar en la mollera del lector que aquest mon en que vivim es un ecosistema que s'ha de respectar en els moltissims i variats aspectes i s'ha d'escoltar a la naturalesa.

D'entrada el llibre m'ha agradat molt només que, no comparteixo alguns punts concrets. Per la manera tal com queden exposades les ciències naturals es veu clarament que en Lluís n'es un expert.  Li agraeixo que en la lectura de les seves pàgines ens podem cabbussar en la contemplació de l'Univers amb tot el vocabulari nominatiu de cada el·lement que això comporta.

Com en tota obra literaria sempre trobo algún paràgraf o capitol en que dissenteixo i portant un llapis a la ma faig de tan en tant un cercle rodejant el paràgraf polèmic que crec discutible, com també els temes més interessants que cal recordar de la materia de cada llibre. Quan enceto un llibre de la meva propietat l'engargoto amb senyals de llapis destacant els punts que més m'interessen per després tornar-lo a repassar amb quatre cops d'ull.

Posats doncs a fer un elogi i també una crítica del llibre de l'amic Lluís Preses comencem per les notes que he engargotat amb el meu llapis.

1) En primer lloc el nom de Benal que es una bona estratagema per no anomenar a Deu i així ningú s'emprenya quan el llibre va destinat generalment a lectors agnóstics no creients, perque només sentint el nom de Deu ja s'esvalota el galliner.

2) Pag. 25, diu de que tots estem a mercè de l'Atzar, la qual expresió no comparteixo com a creient i més aviat jo ho traduiria que tots estèm a mercè de la Providència.  Em penso que si considerem que els èssers vius hem de donar gracies a l'Atzar semblaria igual com si tinguessim que donar gracies a la loteria.

3) Pag. 51, diu que la superpoblació en les ciutats es causa de la disminuició de llibertats i de l'augment de la inseguritat. Dissenteixo d'aquesta teoria.  La superpoblació no pot causar els mals que anomena, en aquest cas la causa dels mals es la injusticia en el repart de la riquesa disponible que causa guetos de pobresa y d'aquí venen les inseguretats. També diu que imaginar com creien les tribus primitives que les zones desértiques de la terra son un "càstic" es una puerilitat. Dissenteixo.  Perque pels creients si que pot existir el tal castic, i en aquest detall estic convençut que les tribus primitives tenien raó.

4) Pag. 53, fa menció de famosa frase "el sentit comú és el menys comú dels sentits". Estic totalment d'acord amb la frase, la gran massa son poc assenyats per naturalesa.  Aquesta expresió l'han donada com a propia d'en Jaume Balmes, però ho he escanejat a Internet i no ho he pogut verificar qui realment va ser l'autor d'aquesta cita celebre, en alguns llocs posa "autor anònim".

5) Pag. 55, diu que la política d'ajuda a la família pot ser adequada però, la política d'ajuda a la natalitat avui dia es converteix en egoista i hipòcrita ja que està programada pels governs per augmentar els seus poders. Dissenteixo.  Aquesta política d'ajuda a la natalitat pot servir molt bé per augmentar el poder d'algun país sempre que sigui per exemple dels habitants de Catalunya, i per la raça catalana significa una expansió. Però el problema es que ens venen immigrants d'una religió molt conflictiva que son els que engendren més fills, i si el govern donés ajudes a la natalitat se'n beneficiarien més ells que no pas nosaltres.

6) Pag. 59, diu dels textos dels codis genètics dels cromosomes que van evolucionar dels monos a la raça humana. Dissenteixo. Si ho cerquem a la Wiquipedia trobem expressions que diuen "creiem que ha sigut així", com volent dir que la comunitat científica te una mena de "fe" en que les mutacions és van produir, i la "fe" pertany al àmbit de les religions no de la ciència, la ciència ha de ser verificable.

7) Pag. 78, diu que la ciència és una sense dualitats. Dissenteixo. De ciències n'hi poden haver tantes com científics i cada investigador pot tenir el seu convenciment personal. Si vol dir que la ciència és una sense dualitats perquè el dogma científic que domina per majoria així ho exigeix, l’expressió es encertada però queda la ciència sotmesa a la dictadura políticament correcta dominant de l'època.

8) Pag. 83, diu que els poetes de l'amor no haurien parit cap vers si haguessin cantat a una dona vella amb "v". Estic d'acord, els poetes han cantat a la bellesa amb "b", es natural.

9) Pag. 88, diu de la mística que sembla la cerca de la unió amb el Tot, i s'oblida de mencionar a El Benal o també al possible Deu existent.

10) Pag. 140, diu que així com és convenient que les persones és facin un xequeix per determinar si tenen alguna anomalia de salut física, també seria convenient fer-se un xequeix per determinar si existeix anomalia mental. Contesto que per això son els psiquiatres però en aquest cas hauria també de dir que s'hauria de fer passar obligatoriament per llei sovint a fer-se mirar el cervell a certes persones conflictives, potser així ens estalviaríem casos d’assassinats i successos indesitjables.

11) Pag. 148, diu que la superpoblació és una de les causes de mancances col·lectives. Dissenteixo. Les causes dels mals no son la superpoblació, en temps pretèrits no existia la superpoblació i també hi havien guerres. En temps dels romans al mon hi havien quatre gats, només uns 200 milions d'habitants, i les nacions és mataven unes contra les altres a pesar de tot l'immens territori mundial que tenien d'espai.

12) Pag. 159, diu que l'Univers no és Deu, que es un organisme viu que evoluciona i s'autorestableix com si fos molt més que un ordinador programat. Diu que Deu no queda exclòs. Li faltava dir que el Benal podria ser el Deu mencionat.

13) Pag. 165, diu del problema de l’escassetat d'aliments a causa de la superpoblació i atribueix el problema a la superpoblació quan podria mencionar com a causa el malbaratament dels recursos per part del primer mon en perjudici del tercer mon. De recursos en tenim de sobres però mal repartits, el que falla es la solidaritat.

14) Pag. 166, diu que hem d'entendre que hi ha una sola ciència i que el tronc de les seves varies projeccions es la ciència filosòfica. Dissenteixo. De ciències, filosofies i creences poden existir moltes. Encara que ja he dit anteriorment que si volem entendre una sola ciència com a única ens hem remetre a la ciència aprovada pel dogma científic de moda de l'època, sobretot en ciències polèmiques que tracten de l'Evolucionisme . Si un científic va pel seu compte i no respecta la moda imperant després no li donen feina a les universitats.

Paradoxes Del Zapaterisme

Acaben de posar una llei que prohibeix fumar en llocs públics sota pena fins i tot de que un fumador pugui ser denunciat de forma anònima. Estèm en un moment governamental en que els savis de la Moncloa ja no saben que fer per fer-se veure i fican ma de lleis de pa sucat amb oli per donar sensació i fer creure als espanyols que en Zapatero remena les cireres de veritat com a president del Govern. Es allò de distreure al personal perque aquest personal (tots els espanyols) no pensin gaire amb el seu cap i segueixin tenint "fe" en el personatge teatral de la cella geperuda i la rialla mecànica.

Ahir dilluns vaig seguir el programa El Gato A L'Agua del canal Intereconomia i em va fer molta gracia un acudit tirant a macabre que va explicar un contertuli dels que apareixen freqüent en el programa citat. Passo a explicar l'acudit:  """Resulta que hi havia una família que tenien una nena de 16 anys i un dia la nena no acabava mai d'arribar a casa al vespre, el seu pare estava desesperat. --¿Encara no arriba, on estarà?--La mare també patia igual. Fins que per fi després de llarguissima anguniosa espera per part dels pares, la nena truca a la porta de la casa a les 3 de la matinada, els seus pares plens d'alegria la fan entrar i li pregunten.--Estavem molt intranquils per tu, no saviem que et podia haver passat, ara almenys estem contents de que hagis arribat encara que, molt tard per ser tant jove ja que només tens 16 anys. Però voldriem saber que t'ha passat perque t'hagis retrassat tant.---La nena de 16 anys els contesta--No patiu pares meus, només m'he retrassat unes hores perquè he passat per una clínica a que em practiquessin un avort, estava embarassada d'unes poques setmanes i m'han solucionat el problema, es una operació molt senzilla que es fan moltes noies de la meva edat. ----Despres els pares al sentir la resposta de la nena al instant queden satisfets i relaxats de la tensió nerviosa acumulada al saber almenys que la nena no havia caigut en qualsevol vici macabre dels més inimaginables.  Però la nena interessada pel patiment dels seu pares, els pregunta.---¿Doncs vosaltres perque heu estat patint amb tanta tensió nerviosa esperant que jo arribés puntual a la nit??----Els pares li contesten---¡¡¡¡Ai filla meva,  nosaltres estavem molt preocupats per tu perquè creiem que estaries fumant tabac.!!!"""

La Balada Del Trespes

No pretenc insultar a ningú i simplement intento escriure amb una mica d'humorisme per animar-me a mi mateix i no defallir, i també per trencar la tensió dels nervis a tothom que em llegeixi després dels greus esdeveniments que hem tingut noticia perpetrats a la ciutat d'Olot.

Pere Puig Puntí, també anomenat el "tres Ps" per portar nom i cognoms tots amb P, és va sentir greument ofès i menyspreat per les respostes de quatre persones del seu entorn i els va assassinar amb un rifle de safari, amb la sang freda mes inimaginable. Diuen que li feien burleta. També sembla que una part del mòvil del quàdruple crim era econòmic però encara no han sortit les llistes de números exactes de diners i deutes pendents que li devien i no podia cobrar. ¿¿Que podem saber d'alló que realment li passava en el seu interior??. Els psiquiatres que han estudiat tanta carrera suposo que amb el temps després de fer-li molts exàmens diran les seves tesis doctorals sobre la personalitat interior del Trespes. Segons he llegit en Internet i dit per l'assassí mateix, sentia dintre seu la presencia d'una serp en els moments a punt de perpetrar els assassinats. En la Bíblia Gènesi, la serp ja sabem de sobres el que significa:  El Diable.

La "balada" encara que sembli el nom d'una cançó també es pot aplicar a una ràfaga de bales. El rifle del Trespes funcionava amb bales per caçar porcs senglars i una de les bales que va travessar a una de les víctimes va quedar encastada 5 centímetres en una paret.

Es poden trobar també en Google uns vídeos sobre el personatge assassí i l'enterrament de les víctimes. Un video molt especial és el de TV3 aquí.

Que Deu ens guardi de balades, de "trespes" assassins, i del Diable en forma de serp que es fica dins les entranyes de certs potencials desequilibrats portadors d'armes,  amen.

Teresa Forcades 2, Segueix L'Embolic

La germana Teresa Forcades ha posat un altre article a la web de Foc Nou donant més explicacions sobre les seves declaracions a favor de l'avortament i dient que aquestes no van ser ben enteses. He provat d'entendre tot el que he pogut de l'article, després de llegir-me'l moltes vegades, i he de dir que he sortit ben marejat de tants paràgrafs, ininteligibles i enrevessats. La  intel·ligentíssima germana Teresa Forcades que és doctorada en dues carreres, pel que he pogut comprovar també és una gran mestre en la literatura surrealista, cosa que li va molt bé per ser ben vista en determinats àmbits intel·lectuals del mon modern anomenats progressistes. Es veu que aquest estil d'escriure sense que s'entengui rés dòna molta categoria a un-a escriptor-a, i a vegades és també una estratagema emprada pels mateixos polítics a fi de parlar molt exibint erudició sense al final venir a dir rés de clar. Per la meva part si jo l'examinés de literatura a la germana Forcades li posaria un zero i poc més de puntuació en la feina de redacció.

Per no copiar massa text de l'artícle de Foc Nou sols he insertat aquí alguns paràgrafs, els més polèmics, i a continuació hi poso les meves respostes amb cursiva vermella. ***************************************************

El meu dubte és si pot ser lícit segons la moral catòlica violar el dret d’autodeterminació de la mare per tal de salvar la vida del fill.  Resposta: no tinc entès que és violi cap dret en la moral católica, simplement se li diu que esta en pecat a la mare que avorta, i llestos. Qualificar-la de pecadora no és violar cap dret. Si la Justicia la poses devant d'un jutge civil ja prou tindria atenuants per sortir-se'n, sobretot amb les lleis actuals. La tal violació del dret de la mare no existeix. Has escrit una falsedat. 

Fins i tot la meva abadessa va rebre una carta del cardenal Rodé, prefecte de la congregació per als religiosos, que demana que manifesti públicament la meva adhesió als principis doctrinals de l’Església, cosa que em disposo tot seguit a fer. Resposta: doncs encara estem pendents de la teva retractació pública a Internet, a la televisió i a la premsa, i el teu rebuig a l'avortament demostrant de forma palpable posar-te a obeïr les ordenances eclesials. Però dius que si que ho fas i després resulta que no ho fas, a la vegada. Te contradius tu mateixa i ens prens el pel.

Tampoc no té ningú, ni l’Estat, ni l’Església, ni la mare, el dret de violar el dret a la vida biològica del fetus. En cap circumstància. El dret a l’avortament no existeix. El que existeix és una col·lisió, un conflicte, de dos drets fonamentals: el dret d’autodeterminació de la mare d’una banda, i el dret a la vida del fill d’una altra. Resposta: Dels dos conflictes en col·lisió l'Església és posa al costat del èsser més feble que és la criatura. Tu mateixa afirmes que el dret a l'avortament no existeix i per altre banda defenses el mateix avortament en altres paràgrafs. Te contradius.

Per il·lustrar el conflicte entre el dret a la vida i el dret a l’autodeterminació podem prendre com a exemple el cas del transplantament de ronyó. Hi ha centenars de milers de persones al món (més de 75.000 només als EEUU de les quals més de 3.000 moren cada any) la vida de les quals podria ser salvada per mitjà d’un transplantament renal. ¿Per què no aprovar una llei que obligui les persones que tinguin ronyons compatibles a cedir-los a aquests malalts per tal de salvar-los la vida? L’Estat podria aprovar una llei així i l’Església catòlica podria excomunicar els donants potencials que rebutgessin de sotmetre’s a l’extirpació. Resposta: No veig la necessitat de comparar salvar el fetus amb salvar persones donant ronyons, sobretot donant ronyons en vida del donant, altre cosa seria donar els ronyons quan un és ja mort.  Ningú hauria d'estar obligat a mutilar el seu cos en vida per salvar a una altre persona donant un òrgan. Trobo surrealista i absurda aquesta comparació.

La meva consciència em fa plantejar aquest dubte amb confiança i amb tota honestedat.
La meva fe em fa deixar constància de la meva obediència al Magisteri actual. Resposta: de la obediencia al Magisteri actual rés de rés, perque no t'has retractat públicament, ho dius però no t'has manifestat en públic reconeixent la teva equivocació. Per tant, una contradicció literaria més. 


Benvolguda germana Teresa Forcades: Per la meva part no t'he pogut entendre el que realment vols dir amb l'article mencionat de Foc Nou. Potser jo soc un tonto rematat analfabet o t'expresses per escrit d'una manera molt complicada. La teva literatura no fa gaire gloria a les teves dues carreres universitaries. T'ho has de fer mirar. Segueixes sent un embolic inacabable quan escrius sobre materia de l'avortament. 
Es continuació d'aquest altre article d'AQUÍ. 

Inesperat, Inimaginable, El Número 13

El número 13 ha sigut en la Historia el número més temut per la seva fama de que portava mala sort.
L’origen de la creença era referit al passatge evangèlic dels 12 apòstols i Jesús quan menjaven en l’Últim Sopar que eren 13 persones en total i després d'un dia ja només quedaven 11 supervivents havent-se mort pel suïcidi el traïdor Judes i per la crucifixió el mateix Jesús.  Aquesta mala fama del 13 ha continuat molt arrelada en la nostra cultura fins que en els seients dels avions, en les numeracions dels habitatges i altres indicacions personalitzades, s’ha fet tot el possible per fer desaparèixer del mapa el suposat terrorífic número 13, per no fer espantar a la gent que li toqués el fatal número. Fins aquí només podem considerar aquest temor malaltís al 13 com una superstició i rés més demostrable.

Però en el nostre temps ens han arribat certes noticies i algunes d’elles amb categoria de miracle que ens poden fer girar la truita a l’inrevés respecte a la consideració que la societat benestant del nostre mon teniem fins avui del número 13 com a xifra fatídica.

En primer lloc podem comprovar la vida del Papa Juan Pau II, i com les xifres numèriques estan enjogassades amb el número 13. 

1)-      Juan Pau Segon en polonès s’escriu així: “Jan Pawel Drugi”. (En total 13 lletres). Es pot verificar amb el traductor automàtic escrivint les paraules en polonès i traduint del polonès al català.

2)-      Fou electe papa als 58 anys (5+8=13). En realitat li faltava un mes per acabar de complir els 58 anys però no cal ser tant exactes, per un mes de menys ja passa la prova amb escreix.  Algunes biografies diuen que només tenia 57 anys peró eren els anys complerts en totalitat. 

3)-      El seu pontificat va durar en total 9301 dies (9+3+0+1=13).

4)-      Va patir un atemptat el 13 de maig i s'en va sortir miraculossament i segons ell gracies al favor de la Verge Maria..

5)-      Va morir la 13ª setmana de l’any 2005.

6)-      Dates de la seva mort 02/04/2005 (02+04+2005=13)

7)-      Hora de la seva mort 21:37 (2+1+3+7=13)

8)-      Era el 265ª papa de l’Església (2+6+5=13). Cal fer un incís en aquest numero de papat en el que els historiadors no s’acaben de posar d’acord perquè de papes n’hi van haver alguns que només van regnar per unes poques hores, algun que el van nomenar tot sent un nen, i altres que van repetir papat, es un aspecte molt complicat y de fa poc temps el número de papat 265 ja el porta el papa actual Ratzinger degut als canvis de verificació històrica que han fet els entesos. Podem comprovar-ho a la Wikipedia. Amb l’excepció d’aquesta última dubtosa coincidència del 13 amb el Papa Wojtyla, les altres és poden verificar ben certes a la Wikipedia. També la setmana 13ª de l’any que va morir és pot verificar cercant el calendari de l’any corresponent.  Tinc un power que l’anuncio a dalt anomenat CURIOS EL NÚMERO 13 que porta aquest tema del Papa Wojtyla.

Anant a un assumpte relacionat també amb el Papa Juan Pau II, l’aparició de la verge de Fatima és va esdevenir un dia 13, i es un dia 13 quan és celebra en el calendari la festa de Fàtima. 


Continuant fent números trobem que després de la mort de Jesús en el Calvari els apostols van apanyar-se introduïnt un nou apòstol per ocupar el lloc vacant que havia deixat Judes, escolliren Sant Maties,  i llavors ja eren altre vegada els 12, però se’ls hi va afegir la Verge Maria com a companya que no hi podia mancar i ja tenim el número 13 de família reunida. En les imatges artístiques de la Pentecosta hi figuren els 12 més la Verge. El 13 doncs, és el número de la Mare de Deu. Ja podem estar ben segurs de penjar aquest número en els seients dels avions, en la numeració dels habitatges i en totes les numeracions personalitzades, que no és cap número “diabòlic” és un número santificat i beneït demostrablement per les coincidències de la vida de Joan Pau II, per les aparicions de Fatima, i pel Grup Familiar dels apòstols i la Verge en la teofania de la Pentecosta: 13 persones. El 13 és sens dubte el número de Maria Santíssima, i penjar aquest número quasi equival penjar la seva imatge, no cal que tinguèm por de rés, ans al contrari hauriem de ser-ne fervents del tal 13.

Per acabar d’arrodonir el tema del número 13 ens ha sortit un canal de televisió de tipus familiar cristiana que és de molt agrair en els nostres dies, i em penso que resultarà molt interessant en el panorama televisiu espanyol. Han tingut la gosadia de posar-se rés més que el número 13, ¡increïble!.  CANAL 13. 

Curiós El Número 33

Especialment dels articles que surten en el Google que parlen del número 33, cal destacar els escrits que fan referència a l'operació de rescat dels 33 miners atrapats en la mina de Xile. Son impresionants totes les coincidències numèriques dels treballs del salvament que fan referència al número 33: el número de miners atrapats, el número de lletres en el troç de paper del primer missatge, el número de dies fent l'excavació del forat per salvar-los, etc.  Cal que el considerèm un número miraculós de veritat.

Cossos Celestes, Total 7

He trobat una altra evidència en la Naturalesa del número 7 mític. Resulta que els cossos celestes amb moviment propi que és veien en la volta del cel en l'antiguitat abans d'inventar-se el telescopi eren 7 en total.  En el nostre temps també és poden observar a simple vista sense ajuda artificial dels telescopis i resulten en total 7 objectes molt peculiars amb moviment independent propi. Però hem de deixar apart els estels que son milions i no tenen cap moviment independent individual observable, els quals no els podem considerar cossos especials de rellevància mítica. En realitat els planetes son els cossos en moviment que en l’antiguitat els astròlegs detectaven pel seu canvi de posició respecte al lloc de les estrelles en que s'ubicaven en la volta del cel, i fent un dibuix de la posició del planeta respecte als estels que el voltaven és comprovava que d’un dia cap a l'altre el planeta canviava de lloc. El Sol i la Lluna donen la volta al cel com a primers cossos mòbils del firmament i han sigut sempre els primers objectes de veneració astrològica. El total d'objectes amb moviment independent propi visibles a cop d'ull son per aquest ordre: Sol, Lluna, Mercuri, Venus, Mart, Júpiter, i Saturn (total 7). Naturalment la Terra no l'hem de comptar perque és el nostre lloc geogràfic d'observació, i tampoc els cometes que només son visibles molt a tardar de tant en tant en la Historia. No deixa de ser un detall molt curiós això dels 7 cossos celestials, un que dona la vida, la llúm i la calor, i uns altres 6 que es belluguen contínuament per la volta del cel, i tots 7 son observables amb els ulls humans sense ajuda de cap aparell òptic. En quant als planetes, és veuen a primer cop d'ull com unes estrelles molt brillants.  Aquí tenim una pàgina a la Wikipedia que ho porta amb el tema Planetes A Simple Vista. Referent al planeta que segueix després de Saturn i que és diu Urà, es un objecte que fa molt poca llum encara que també és pot apreciar a simple vista com una estrella molt apagada, i no pot formar part de la llista per fer el número 8 per la seva poca vissibilitat. Em penso que la cosa queda molt clara: total 7 objectes molt brillants.---------------Seria encara molt llarc parlar del número 7, però la Xarxa ho porta  , i podem anar seguint tot el que s'ha escrit d'aquest número.  

Els Ronyons Del 7 Bíblic

Cercant més números bíblics a l'anatomia humana he trobat els ronyons que tenen 7 departaments a tall recte partits per la meitat invariables en les moltes imatges que he trobat per Internet, i en totes apareixen amb els 7 "calzes" interiors que son les 7 piràmides que envien l'orina cap a la bufeta. Però encara per més maravella de piràmides el ronyò en te més de 7, fins a 12 i 18, però resulta que quan és talla el ronyò per la meitat ben recte amb un tall net de bisturí apareixen només unes 7 piramides ben visibles, d'aquí que totes les fotos de ronyons tallats per la meitat que és troben en Imates Google és veuen amb els 7 calzes. Sembla dissenyat expres com un segell del Dissenyador que ens trobem així amb el numero 7 al partir el ronyó.  En la foto podem veure quan es dòna la malaltia de pedra al ronyò i el lloc que ocupa la mateixa pedra (càlcul renal), just a la sortida dels "calzes" i també a dintre l'urèter que envia l'orina cap a la bufeta. El número 7 és el número més sagrat de La Bíblia. (Setè dia Deu va descansar, setè dia Diumenge en el Cristianisme, setè dia Dissapte en el Judaisme)  Ronyons a la Wikipedia.