(Tinc permís per haver copiat el text que poso, llegiu i que us aprofiti que son quatre dies.)
Declaració d’E-Cristians.
Sobre l’actitud del govern espanyol i el PSOE davant la presència pública dels catòlics.
1. El proppassat diumenge dia 30 de desembre es va realitzar a Madrid una gran concentració catòlica a favor de la família i els seus drets. En el transcurs de la mateixa es van produir un gran nombre d’intervencions, part de les quals varen ser crítiques amb la legislació que sobre la família ha dut a terme el govern de Rodríguez Zapatero.
2. Aquestes crítiques no contenien cap element de novetat sobre la posició de l’Església. Només cal recordar les grans manifestacions sobre la família, i l’ensenyament realitzades a Madrid, i el gran acte al Palau d’Esports de Barcelona.
3. El govern i el partit socialista han reaccionat en uns termes perillosos per a la democràcia. No pel fet ben legítim de respondre a les crítiques, sinó per l’orientació principal que li han donat. En un estat de dret és una aberració negar el dret a manifestar el propi punt de vista sobre les lleis aprovades. En un regim democràtic les lleis poden ser objectades, demanada la seva modificació, i mobilitzant-se en aquest sentit. Negar aquesta possibilitat correspon a una concepció totalitària. El propi partit socialista en l’oposició ha desqualificat amb duresa lleis democràtiques aprovades, com la LOCE en ensenyament, i quan ha pogut l’ha derrogat.
4. En una societat democràtica l’imperi de la llei i la primacia de la societat civil són condicions necessàries. El govern i el PSOE, no poden negar el dret a manifestar-se políticament, restringint-lo només a si hom es presenta a les eleccions. Aquesta és una visió pròpia de la partitocràcia, que ofega i discrimina a aquells sectors de la societat civil que volen opinar en termes diferents als del poder.
5. Pel govern i pel PSOE a la vista de les seves declaracions i actius, no té cap valor la presència pública i crítica de centenars de persones. Això és ser prepotent.
6. El PSOE vol callar l’Església quan no coincideix amb la seva política.
7. El PSOE ha d’entendre que determinades lleis com les impulsades pel govern de Rodríguez Zapatero, estranyes, i insòlites a tot l’occident, han de tenir un cost polític important. Espanya és avui una anomalia. Perquè:
a. La llei que va modificar el matrimoni homosexual, no es va conformar només amb això, sinó que va suprimir tota referència a l’home i la dona, al pare i la mare, substituint-lo pel concepte asexuat de “cònjuges”, i “progenitors”. L’home i la dona com a tals han estat exclosos del Codi Civil. És una brutalitat que no ha seguit cap altre país al món, ni tant sols els tres que varen legalitzar el matrimoni homosexual.
b. No és admissible que lleis com l’esmentada, que afecta al fonament del dret consuetudinari, s’aprovin per una ajustada majoria al Congrés, siguin rebutjades al Senat, i tinguin en contra els dictàmens del Consell d’Estat, i del Consell General del Poder Judicial. Lleis d’aquesta mena generen inestabilitat i conflicte sinó són aprovades amb un gran consens.
c. La nova llei sobre el divorci és única a Europa, i ha reduït el contracte matrimonial a no res. És l’únic tipus de contracte que pot trencar-se sense al·legar causa ni responsabilitat. Perquè allò que es consideraria una bogeria en l’àmbit mercantil o laboral, és vist com un progrés en l’àmbit de la família. El resultat és que Espanya s’ha situat al capdavant d’Europa en nombre de divorcis en només dos anys.
d. La família amb fills és el fonament del sistema de benestar. Malgrat aquesta evidència i les seves promeses electorals, Espanya continua a la cua d’Europa en ajuts a la família.
e. Espanya incompleix de manera massiva i general la seva pròpia legislació sobre l’avortament, fins l’extrem de convertir-se en el centre d’Europa dels avortaments il·legals. Acusem directament al govern de col·laborar de manera necessària en aquesta il·legalitat. Avui ja 1 de cada 10 dones en edat fèrtil avorten, en algunes comunitats quasi 1 de cada 5, i això només amb les dades oficials que subvaloren de manera escandalosa la realitat. Per a un país que té com amenaça més gran pel seu futur –immigració inclosa- la crisi de natalitat, aquesta política pro-avortista és un suïcidi col·lectiu.
f. El país, les famílies, mestres i professors viuen la crisi tremenda de l’ensenyament. El govern no ha fet res de positiu per a millorar la situació, i a més ha estimulat conflictes innecessaris amb la classe de religió i l’Educació per a la Ciutadania.
g. Espanya és un dels pocs països del món que no ha respectat la moratòria sobre tot tipus de clonació demanada per Nacions Unides, fins arribar a una posició de consens. El govern Zapatero escolta les Nacions Unides en allò que li convé.
h. Les campanyes públiques d’informació i educació sexual són contràries als principis de l’Organització Mundial de la Salut, i de l’anomenada posició de consens del món científic, feta pública per The Lancet, basada en els denominats criteris A, B, C, sigles en anglès de l’abstinència o retard en l’inici de les relacions sexuals; fidelitat a la parella i no promiscuïtat; i preservatiu. El govern ho basa tot en l’últim punt, el preservatiu, alhora que incita a les relacions sexuals des de l’adolescència. El resultat és el creixement de les malalties sexuals i l’avortament, sobretot en adolescent i joves.
8. E-Cristians fa seves totes les opinions fetes públiques en la concentració de Madrid, i censura l’actitud del govern i del PSOE per incompatible amb la democràcia.
9. E-Cristians crida a totes les famílies, homes i dones, a participar en el Gran Acte que tindrà lloc el proper 27 de gener, a les 10,30h. al Palau de Congressos de la Fira de Barcelona “Per la vida, la família i la llibertat. Units podem!!!”
Secretariat E-Cristians
7 de gener de 2008
