El Joc de l'Àngel

Aquest títol d'un llibre EL JUEGO DEL ANGEL que ha sigut guanyador de no recordo quin premi milionari sempre m'ha fascinat per la seva altura celestial i misteriosa. Per una altre part trobo que precisament per tenir aquest títol rallant a la religió, el llibre en qüestió ha sigut un gran èxit de vendes en tot l'Estat Espanyol i l'estranger, i es un gran contrast ja que precisament títols així només criden l'atenció de minories en lloc de majories, més aviat a gent de missa, que no, a gent de carrer. Doncs repeteixo que, el títol EL JOC DE L'ANGEL, realment em te fascinat fins a les meves entranyes, perquè els àngels pel que veiem poden "jugar" i això es comença a posar interessant ja que els jocs de pilota que en diuen "futbol" a mi personalment no m'han agradat mai com a espectacle i en canvi aquest JOC DE L'ANGEL ja es un joc diferent que si que m'agrada perquè hi veig en ell no a una persona humana, sinò a molt més que a una persona, a una super-persona, com al personatge Supermàn de les pel·lícules. En realitat el llibre d'en Carlos Ruiz Zafón no porta rés dels àngels a pesar del títol i AQUÍ tenim la crítica que li fan els que l'han llegit, i mes aviat porta molt de dimonis, assassins, sexe i morbo. Torno a repetir que estic fascinat pel títol EL JOC DE L'ANGEL però, no pel contingut del llibre milionari de premi i de vendes que, a ben segur no tindré la paciència de llegir mai perque no m'ha agradat mai la novel·la. Realment, la novel·la es allò que la gent de carrer compren sempre més perquè cerquen l'evasió que significa deixar de pensar en els conflictes diàris per imaginar-se vivint en una altre món i quedant sumergits en els personatges de la novel·la. ¿¿Perque m'he embolicat tant amb el títol d'EL JOC DE LÀNGEL ??. Doncs perquè aquest títol forma una frase molt curta de només quatre mots que explica un misteri, un MISTERI que he posat en un altre artícle en el qual faig propaganda d'un altre llibre i precisament d'un llibre escrit per un bon amic meu que no gaudeix gaires vendes perquè no es de novel·la i més aviat es d'assaig el seu llibre, tema que no fa saltar gaire les vendes perque a la gent del carrer no els agrada pensar, o si, els agrada pensar per resoldre jocs d'escacs i jugades de cartes, o bé si, pensar en recerca d'intrigues criminals novel·lístiques, y crec que m'explico. Per últim haig de dir que el llibre del meu amic (de poques vendes), porta el "misteri" que anomeno més enrera i aquest "misteri" no l'he llegit encara mai en cap altre llibre que no sigui el llibre que anomeno del meu amic. Molt interessant això dels àngels jugadissos però en quant a EL JOC DE L'ÀNGEL a que em refereixo, més aviat és tracta d'un àngel malparit que supera tots els personatges de les novel·les de sang i fetge escrites i encara per escriure, només que, la gent del carrer a l'hora de comprar un llibre per llegir prefereix la ficció abans que la realitat. Però és que generalment la realitat supera la ficció.....qui vulgui que investigui.

Giordano Bruno, L'Heretge

La historia de l'heretge Giordano Bruno ens pot ajudar a fer certs aclariments en els fets que passen avui entre Religió i Ciència. Per començar cal recordar que Giordano Bruno va ser cremat a la foguera per haver sostingut unes teories que afirmaven la possibilitat de l'existència d'altres móns habitats en l'Univers ademés de laTerra, i per aquestes teories el van cremar a la foguera amb la sentència firmada pel Papa d'aquell temps. El Papa concretament firmava una ordre que consistia en el lliurament d'un religiós a les mans seculars, o sigui, a la justícia civil, i aquesta justícia civil era l'encarregada d'executar la sentència. En molts decrets papals medievals els papes deien que els heretges havien de ser lliurats al "braç secular" (justícia civil), i podem trobar aquestes decrets penjats a Internet. En aquells temps això funcionava d'aquesta manera. Avui en dia la mateixa Església Catòlica ja aprova les teories d'en Giordano Bruno i no te cap inconvenient en acceptar la possibilitat de l'existència d'altres móns habitats. Realment, l'Església és va equivocar condemnant a Giordano Bruno, i en aquest cas la patinada de l'Església va ser grossa ja que el van condemnar a mort, i molt diferent del personatge Galileo que a aquest només el van condemnar a quedar reclòs a casa seva. Giordano Bruno també predicava amb els seus escrits que la Religió tenia que ser independent de la Ciència sense entreposar-se. En realitat la cosa no és tan senzilla perquè la forma com s'ensenya la ciència pot ser moltes vegades també una anti-religió disfressada. Per posar un exemple tenim les teories darwinistes que neguen a Deu Creador i tot ho redueixen a l'evolució biològica. L'altre contrapunt es la teoria creacionista que considera l'existència de Deu en l'explicació de la naturalesa. Les dues teories son Ciència, i si és pot ensenyar l'una en les escoles, també s'hauria de poder ensenyar l'altra, sobretot en una societat democràtica. En l'època de Giordano Bruno no hi havia democràcia i per això va prevaler el grup de pressió més poderós que era l'Església però, la patinada esglesial no es que fessin pressió contra éll, fer pressió es política llegítima, la patinada va ser la sentència de foguera. Actualment els grups creacionistes americans fan molta pressió contra el governs dels EEUU perquè s'ensenyi el Creacionisme a les escoles, fan el que permet la llei i el sentit comú, fan política partidista i fer política es legal, les fogueres no les causa el sentit comú sinó la manca de seny i ja es una altre historia. La Religió no podrà ser mai independent de la Ciència perquè les dues van interconnectades mitjançant la filosofia que també és una ciència. Totes tres formen un paquet indivisible. En el cas de Giordano Bruno l'Església hauria d'haver considerat "no probable" la teoria d’en Bruno i llestos. Com també en les teories del Creacionisme es consideren els altres móns habitats com a possibles però no probables, i queda clar sense imposar cap dogma. En el cas de Galileo de la Terra girar en torn al Sol, el Gènesi no especifiqui rés i més aviat el Gènesi posa la Terra com a centre de l'Univers i poca cosa més, però l'Església és va decantar per la teoria que més dominava en l'ambient imperial per no dir "social" d'aquell temps, i l'Església és va posar a favor de la reialesa amb la bona intenció de defensar La Bíblia. Tenim doncs que avui dia l'Església aprova les teories d'en Giordano Bruno dels altres móns habitats però no fa cap declaració concreta del seu grau de credibilitat i penso que l'hauria de fer perquè si ho relacionem amb el naixement de Crist aquí en aquesta Terra, la probabilitat de que Crist s'hagi encarnat en altres galàxies es molt dubtosa, i també que el seu sacrifici en aquesta Terra per als habitants d'altres móns també es molt dubtós, segons les escriptures bíbliques d'un Salvador que ha vingut i ha mort crucificat una sola vegada per a tots els homes i dones. Per tant, l'Església hauria de decantar-se per considerar els altres móns habitats com "possibles però no probables". Però veiem que l'Església es posa de banda de certa opinió majoritària sense acabar d'aclarir massa cosa i em recorda el cas Galileo i el cas Bruno però, a l'inrevés. Sobre aquesta materia hi hauria d'haver un capítol en El Nou Catecisme que ho tractés però, ho he mirat i no ho he trobat.-----------------------------------------------------------------------------------------Per una altre banda, L'Enciclopèdia Catòlica ens dòna una altre versió diferent de la Wikipèdia sobre Giordano Bruno . Per complicar-ho encara més, al final no sabrèm a qui hem de creure ja que els papers del seu judici van desaparèixer. Algú que sigui expert en el tema hauria d'editar la Wikipedia i corregir la biografia del personatge Giordano Bruno.

He Vist La BELLA

Acabo d’anar al cinema a veure la peli BELLA. Es una pel·lícula que s’ha fet amb un pressupost reduït i no se’n poden esperar masses espectacularitats. No surt cap escena de sexe i a ben segur deixarà decepcionats a alguns que esperaven veure aquest pastís que no falta mai en la majoria de pel·lícules per fer més vendible el material. Generalment apareixen molts primers plans dels personatges destacant les cares guapes sobretot dels dos protagonistes joves, el noi i la noia. Surten escenes rodades dintre la cuina d’un restaurant on els diferents plats apareixen en primers plans i et fan agafar una gana de posar-te a menjar de campionat, per la varietat de menús que s’arriben a veure. El missatge de la peli és un missatge bastant amagat com si diguéssim, i s’ha de llegir entre línies per poder treure’n l’entrellat. Una noia embarassada que no és veu capaç de criar un fill per problemes de manca de diners i que vol avortar, coneix a un noi es fan amics i al final el fill que esperava la noia se’l queda el noi prèviament amb un pacte entre els dos. El final de la peli es una sorpresa, el noi esta jugant a la platja amb una nena de 6 anys que resulta ser la filla de l’embaràs polèmic de la noia de la historia, després arriba la noia donant a entendre que havia estat absent uns quants anys i li diu a la filla petita ¡¡tu ets Bella!!. Es l’únic moment de la peli que surt el nom de Bella, i representa el nom que van posar a la criatura del embaràs polèmic. Es una peli que porta un missatge amagat en forma de campanya anti-avortista, però ben amagat perquè les bruixes no surtin amb les escombres, o millor dit, perquè les avortistes no surtin a brandar pancartes reivindicatives contra la pel·lícula. Missatge amagat, i les bruixes no han cridat. Tots els que se senten cristians haurien de veure aquesta pel·lícula encara que només sigui per donar uns euros per fer-la famosa. Realment es un film que marcarà un abans i un després en el tema de que tracta, i espero que altres productors cinematogràfics s'atreveixin a explotar el tema dels embarasos no desitjats. Esperèm que les bruixes no surtin amb les escombres cridant contra la peli encara que, tot podria ser....

A Contravent

Els cristians hem de defensar allò que es nostre, i la creu (Sant Crist), es una tradició ben nostra i de tota Europa. Si com a cristians volem o fem els ulls grossos en quant a la seva desaparició de les parets dels centres públics, ens estem suicidant culturalment i espiritualment. No hi veig altre alternativa. Ser cristià no consisteix en còrrer segons el vent que bufa sinò que moltes vegades és un còrrer a contravent. En això del Crucifix molts cristians s'han apuntat a la cursa a favor de la moda imperant, la cursa molt popular de les masses socialistes, la cursa a favor del vent que bufa per estelviar-se esforços de cames, la cursa dels que surten en els mitjans, la cursa d'allò políticament correcte, i faltaria molt més. El que és important des católics es que siguin ferms en la seva fe però pel que veig ni tan sols els cristians de Catalunya es destaquen defensant el Crucifix, pel que dedueixo que aquests cristians no deuen ser ferms en la fe. Defensar que el Crucifix es quedi penjat a les parets dels llocs públics no es cap integrisme desfassat sempre que és faci sense violència i democraticament, però pel que veiem, la cristianitat catalana, no diu ni piu, només a http://www.e-cristians.net/ i a http://www.forumlibertas.com/ s'atreveixen en aquest temes, en les demés pagines cristianes catalanes rés de rés.

Treure el Sant Crist

Sembla que ho assoliràn de treure el Sant Crist dels llocs públics, especialment de les escoles de mainada, el mateix que s’exigeix en quant a la vestimenta dels alumnes de no portar signes distintius de religiositat. En aquesta societat tot és possible, és una societat que es decanta segons la majoria i d’això s’en poden esperar a vegades barbaritats impensables, encara que, és el sistema menys dolent de govern que existeix això de la democracia. Si treuen el Sant Crist cal pensar que hi posaràn al seu lloc i quasi em decanto que al seu lloc hi penjaràn una imatge que faci referència al sexe, no hi veig cap més “alternativa”. Els aniria bé el quadre de Picasso de les senyoretes d’Avingnon, així al menys els nanos pensarien en alló que el Govern Socialista vol que pensin, però, ¡¡¡caram!!, també s’emprenyerien els musulmans. A lo millor aniria bé penjar-hi la imatge de Santa Teresa tota embolcallada amb hàbit, vel i babero, l’ideal de vestimenta musulmana per les dones. Per altre banda, no crec que arribin a penjar-hi el puny i la rosa socialista, encara que se’n deuen morir de ganes. Aixó ja és massa bogeria tot plegat, ja comença a fer pudor de txeques. Un article molt interessant AQUI.

L'Exit d'Un Blog

Per tenir éxit en Internet no cal ser gaire intel·ligent, amb una mitjana de capacitat cranial i dient bestieses en forma de boniques paraules poètiques, especialment en tema amorós, l'èxit esta assegurat, ho podem veure en aquest personatge de Madrid que fa ben poc temps que ha començat el blog, concretament des del Juliol del 2008, i el seu comptador de visites que te en el perfil li marca 16.900 visualitzacions que vol dir les vegades que han visitat el seu perfil, aquestes xifres tant elevades només des del mes de juliol fins al mes de novembre del mateix any 2008. També en l'únic blog que te obert podem veure que en cada entrada arriba a recollir unes 30 respostes de mitjana generalment fetes per dones que, les hi cau la baba de llegir les "boniques" paraules que escriu i és pixen i tot de contentes en els escrits de les respostes. Realment és així el fenòmen d'Internet, guanyen els tontos, com també tots sabem la historia del xaval que és va fer famós començant amb l'intercanvi d'un clip (grapa d'oficina) i al final va acabar amb l'intercanvi d'una casa. La més vulgar ordinarietat posada al pedestal de la fama i adorada al final com si fos un "deu". Els que vulguin ser famosos en la Xarxa ja s'ho poden començar a plantejar: demostrar notable tontesa i escriure només paraules de color rosa. En canvi els que volem ser seriosos, que critiquem als polítics de torn, que donem la cara arriscant-nos, que defensem als desvalguts, que fem escrits profunds, que anem en contra d'allò políticament correcte, i altres treballs de recerca i d'investigaciò, ja podem fer-nos el pensament de que en rares ocasions tindrem molts lectors. Però que hi farèm, el mon és així i la Xarxa només és un reflex d'aquest mon real, d'aquest mon plé d'imbecilitat intel·lectual.

Uruguay, El President Parla

El president de la República de L'Uruguay acaba de fer un discurs impresionant i n'hi ha per felicitar-lo. Qui el vulgui felicitar, la pàgina d'HAZTEOIR ja posa els vincles per fer-ho. El discurs es en contra de l'avortament i cal tenir en compte que el president de L'Uruguay no és precisament de la dreta resclosida sinò que és de l'esquerra. Es una lliçó per als nostres polítics espanyols de pa sucat amb oli que, només tiren a favor del vent que bufa. El discurs aquí http://www.hazteoir.org/node/15519

Obama President

Ja tenim a n’Obama president dels EEUU, i els sociates espanyols estaràn que saltaràn fins al sostre de contents. Segons les meves observacions respecte a la victoria abrumadora de n'Obama, gran part dels votants i votantes el van elegir perque era guapo, jove i sobretot més alt d'estatura que en Mccain, i aquest últim a ben segur que haurà perdut per ser un "rexonxo", la majoria de gent vulgar vota les perfeccions físiques abans que les intel·lectuals, i és clar que els jeparuts les tenen totes de perdre per molt llestos políticament que siguin. Visitant alguns fòrums s’ha m’ocorregué posar alguns comentaris per fer critica i per fer exercici mental que va bé quan un és fa gran. Començant per la mort sobtada de la seva àvia precisament el dia abans del referèndum que n’hi ha suficient per sospitar que és massa casualitat que la malaltia de la seva àvia donés puntualment per aguantar-li la vida fins el dia abans de ser proclamat guanyador, més bé podem entendre que la mort de la seva àvia podria haver sigut planejada amb anterioritat (en el cas d’un coma irreversible) per fer-la venir bé, mitjançant una injecció de morfina en el moment clau perquè servís de propaganda electoral exactament el dia abans d’eleccions, i després la injecció de morfina passava a semblar una eutanàsia natural. Aquesta mort més aviat l’afavoria electoralment, que no pas, el perjudicava, perquè les desgracies familiars mouen la compassió del electorat cap al candidat que pateix, i sembla que el llagrimeig el podia afavorir. Potser algun dia s’aclarirà aquesta mort o tal vegada serà un llast que haurà d’arrossegar sempre com una petita “trampa” que van cometre els seus familiars el dia abans de ser guanyador. En quant al vendaval que suposava n’Obama, o més ben dit l’HURACÀ, ho podríem comentar dient que la gran majoria ha votat en la direcció d’on bufava el vent, sent aquesta opció molt típica de la plebs no gaire il·lustrada que es deixa manipular per qualsevol popularisme. La veritat es que jo esperava i volia que guanyessin en Mccain i la Palín i he quedat decebut de tot plegat perquè creia jo que la figura de la guapa i intel·ligenta Palín arrasaria molt i al final hem vist que només ha servit de nineta “Barbie” decorativa. També n’Obama es un partidari de l’avortament sense límits i precisament l’actor Eduardo Verastegui en fa una contra-propaganda en el seu vídeo, i la llàstima es que sigui partidari de l’avortament aquest Obama quan en el seu país les criatures avortades son en gran majoria hispanes i negres abans que blanques, detall curiós de n’Obama que va en contra de la seva pròpia raça en aquest sistema d’eliminar criatures que també en diuen Holocauste. Es una persona n’Obama més aviat “atentable” abans que qualsevol altre pel fet de ser negre i caldrà que la CIA vigili bé el seu entorn i tots els blumerots que l’envolten. Abans de l’atemptat del president Kennedy els polítics americans presidencials només eren vigilats mitjançant uns escortes molt eficients, i a partir de l’atemptat d’en Kennedy la vigilància és du a terme edemés del escortes també amb un equip de detectius secrets controlats per la CIA, tot un entramat d'ordinadors interconnectats, i amb tot un cervellàm dedicat a vigilar. Obama, nano, que Deu et guardi per molts anys, i que Deu beneeixi també a l’Amèrica, amen.

Jaume Reixach, torna

Jaume Reixac torna amb les seves perles literàries immorals i vegem un tros del seu article a El Punt Diari del diumenge 26-10-08, en la secció Punt de Vista, titulat El Portaveu Episcopal, i que és tracta d'una crítica a'n Martinez Camino i als bisbes centralistes espanyols en general però, la perla literària en qüestió és el seu últim paràgraf de l'article quan parla dels embrions. Diu així: ----"Costa de creure que els bisbes no sàpiguen que un embrió és una promesa de vida, però no una vida, ja que encara no té els òrgans necessaris per tenir-la de manera autònoma". --------Contestant aquest paràgraf podem insertar uns versets de l'Evangeli d'en Lluc, que precisament Lluc era metge per encara embolicar més la troca: (((Aquells mateixos dies, Maria se n'anà diligent a la muntanya, a la província de Judà, va entrar a casa de Zacaries i saludà Elisabet. Quan Elisabet va sentir la salutació de Maria, l'infant li saltà dins del ventre, i Elisabet quedà plena de l'Esperit Sant; i va exclamar amb veu forta «Beneïda tu entre les dones, i beneït el fruit del teu ventre! ¿I d'on em ve, això, que la mare del meu Senyor em vingui a trobar? Perquè, així que ha arribat la teva salutació a les meves orelles, l'infant m'ha saltat d'alegria al ventre. I benaurada la qui ha cregut que es complirà tot allò que li ha estat dit de part del Senyor.))) (Biblia de Montserrat)

Falten els versets anteriors a aquests que no cal posar per no emplenar massa però tothom pot consultar l'Evangeli d'en Lluc en la mateixa pàgina del vincle Biblia de Montserrat i veurem que Maria feia pocs dies o poques hores que acabava de rebre la salutació de l'àngel en el moment considerat que és donà l'Encarnaciò del Verb i per tant, Maria tot just acabava de concebre i portava l'Embriò (amb majúscula) molt petitet aproximadament d'un centímetre. Llavors Maria se'n va a saludar a la Isabel quan aquesta estava embarassada de 6 mesos, i l'infant del ventre de la Isabel (el fetus com alguns poden considerar) va saltar de goig al sentir la presència de l'Ésser de les entranyes de Maria. Realment es un misteri com els dos fetus que porten les dues dones embarassades, -un de poques hores o pocs dies i un altre de 6 mesos- poden sentir-se la proximitat l'un de l'altre com si tinguéssin telepatia. Podem entendre que eren molt més que uns senzills fetus i aquesta part de l'Evangeli de LLuc (Lluc metge) ens diu que en el ventre de les dues dones hi havia dues persones, encara que persones en el seu començament -no sols dos conglomerats de cèl·lules-, i sobre aquestes petites persones hi reposava l'Esperit de Deu. La cosa queda clara perque després alguns diguin que han estudiat teologia católica i no acaben de copsar aquests versets fonamentals de l'Evangeli, però més aviat no ho admeten per no ser catalogats de "fonamentalistes". En Jaume Reixach es un escriptor eclesiàstic que només ataca contra la jerarquia i s'ho carrega tot a dojo però, no pot presumir afirmant que l'embrió no es una persona perque la seva condició de capellà católic amb l'Evangeli que sempre porta a la ma li fan jugada traïdora. Aaaaah, a aquest pillo, l'evangelista LLuc (metge) li ha replicat. ¿¿Qui pot estar complert per ser totalment independent i gaudir de vida pròpia??. Ningú, ni les criatures acabades de néixer ni els adults que també necessitem l'aire per respirar i les ajudes dels germans per subssistir. Una criatura de 5 anys continua sent si voleu un projecte o una promesa de vida perquè s'esta preparant pel futur, i un futur ben incert precisament. Si ens posem a relativitzar, tot ésser humá que no estigui ben situat professionalment pot ser només un "projecte" i rés més. Però, aquests dos embrions que saltaven de contents dintre el ventre de les dones bíbliques, tiren per terra totes les argumentacions dels avortistes, i encara molt més, dels avortistes que porten per ofici-benefici sota el seu braç l'Evangeli d'en Lluc metge. ------------------Tinc mes artícles del tema Reixach al blog en castellà aquí http://silverigar.blogspot.com.es/search/label/Reixach%20Jaume

(Nota:
Existeixen en la Xarxa tres personatges que porten el nom de Jaume Reixach, un és el capellà del que parlo germà de l'actor Fermí Reixac i aquest actor te un fill propietari d'un restaurant a EEUU i què és diu precisament també Jaume Reixach, i el tercer és el periodista director del semanari El Triangle que també és diu Jaume Reixach, tot una barreja de "Jaumes Reixacs" que al cercar-los amb Google s'han de destriar. )

Burxeta, escolta...

En Burxeta parla de mi en el seu blog, diu "aquell desgraciat de les comarques gironines que s'ha especialitzat a fer comentaris totxos a tots els blogs". No hi ha dubte que soc jo, en Silveri Garrell, pocs més o quasi cap és dediquen a picar en la majoria de blogs. En primer lloc li dic a'n Burxeta que moderi el seu llenguatge i no tracti de "desgraciat" a qualsevol per la mínima raò de que no li agradi el que escriu tal o qual persona. En Burxeta és un cas ben especial, fins ara ens feia unes cròniques esglesials magnífiques i el dia després de l'ordenació del nou bisbe de Girona ens deixa abandonats en el més profund silenci i en lloc d'informar-nos ens posa un article que parla de formatges, realment tota una presa de pel per part d'un articulista de la seva categoria. La cosa és ben simptomàtica, acaba de tancar els comentaris del seu blog tot just quan ha pres possessió el nou bisbe de Girona. Burxeta, vas equivocat, un troll es una altra mena d'internauta que fa emprenyar però a base de mala educació, jo mateix no crec haver faltat mai a la mínima decència. Més aviat faig crítica i practico la literatura mirant de ser el més original possible, tirant cap a cert humorisme i sense ferir ningú. Segons tu haurien de plegar tots els humoristes de la premsa a causa de les critiques que fan en els seus acudits. Dius Burxeta que fa 15 mesos que tens el blog, doncs jo fa 4 anys que hi estic enganxat, així que de crítiques com la teva amb mala llet n'he rebut moltes. Burxeta, que t’estàs retratant, no admets la crítica i per això censures tots els comentaris crítics, pot ser una senyal de que no tens cap resposta i l'hauries de tenir, ets un teòleg, tens molts estudis. Tampoc t'aprovo la qualificació solapada que fas de manera despectiva contra la Tribu Barcelonina que sempre es posava amb comentaris al teu blog per criticar. Criticar es allò més normal a la Xarxa, Burxeta, tu mateix ho fas de forma barroera contra la Jerarquia esglesial i després no deixes que et critiquin a tú, alguna cosa falla i els lectors que siguin crítics, que tinguin dos dits de cervell ja poden imaginar qui falla. Em penso que fa bastants dies que no surts del despatx i tot l'enrenou del canvi de bisbe t'ha afectat als nervis, hauries de fer una bona caminada cada dia pujant costers empinats. Burxeta, salut i ens seguirem llegint, i no tractis de desgraciat a ningú. (Imatge de dalt: m'anomena a mí. Imatge de baix: comentari curios demanant opiniò sobre el nou bisbe)

Foc Nou, Censura

Ja fa més d'un any soc membre de la plataforma de blogs cristians anomenada Foc Nou Blogs Cristians. La cosa funciona de manera que quan un blog treu un article nou, el que se'n diu actualitzar el blog, llavors mitjançant un procediment automàtic el blog que acaba d'actualitzar-se passa a ocupar el primer lloc de la llista de blogs, i així successivament quan s'actualitzen els blogs restants, fins que al final queden en la cua els blogs que fa més temps que no s'han actualitzat. Però en la plataforma Blogs Foc Nou existeix per defecte o per intencionalitat, la funció (o més bé la "dis-funció") de que els blogs que queden més retrassats del tot (com es veu en la meva foto), queden sense vincle per poder accedir-hi punxant, de tal manera que no es pot llegir el blog final de la cua. Ja he escrit a l'empresa Foc Nou i no m'han contestat el perquè d'aquesta anomalia però, el més curiós del fenòmen es que el meu blog l'he actualitzat bastantes vegades últimament i encara espero que aparegui en el primer lloc de la llista com li toca. La meva conclusió és que els directius de Foc Nou fan trampa i el meu blog el tenen censurat i per això no el deixen sortir en primer lloc de la graella. Es una forma molt súbtil de censurar, simplement fan veure que és una fallada del sistema i llestos. ¿¿Perquè m'han censurat??. Doncs és senzill d' imaginar-ho només veient les coses que escric totalment crítiques contra el Sistema, el Sistema Socialista en aquest cas, i sobretot perque defenso el Creacionisme. Ara amb aquest artícle actualitzo el blog y veurem com no apareix de cap manera el meu blog en la capssalera de FOC NOU BLOGS.

Pilotar Un Jumbo 747 En Cas D'Emergència

Si es dòna el cas de que viatgem en aviò i succeeix un segrest o els pilots és queden dormits, i despres l'aviò queda sense comandaments a la cabina, no cal que ens posem nerviosos, no cal que perdem el seny, hi ha soluciò per a tot i en Internet ja han creat les pàgines que ensenyen com pilotar un aviò comercial del tamany d'un Boeing jumbo 747 en cas de que els pilots faltin per alguna anomalia no desitjada. La pàgina que surt en l'enllaç dels Microsiervos es pot traduïr amb l'automàtic del Google i podem aprendre a conduir aquestes gegantines aeronaus com si rés. Cap problema. Primer punxar http://www.microsiervos.com/archivo/aerotrastorno/como-aterrizasr-un-avion-en-emergencia.html i després punxar aquest altre http://artofmanliness.com/2008/09/16/how-to-land-an-airplane/

TV3 25 Aniversari, Missa a Montserrat

(Imatge: clicar i s'expandeix per ser ben llegible.)

He quedat parat quan m'han dit que van celebrar una missa a Montserrat per commemorar el 25è aniversari de la Televisiò Catalana TV3. La cosa no tindria massa importància i és podria considerar com a normal que els 25 anys de la televisió catalana, la nostra televisió, és celebrés amb una missa per part dels nostres capellans catalans amb el seu tocat de nacionalisme capellanesc. Però el problema es la mateixa televisió en subjecte que en les seves pel·lícules fa servir un llenguatge barroer y fins i tot blasfem en algunes seqüències cinematogràfiques de temes policials, de violència, i de sexe. També la protesta que ha aixecat la famosa missa per part de les associacions d'ateus i laicistes, deu n'hi do del sarau que s'ha donat. Però passant més a fons en la citada televisiò, jo mateix ja vaig escriure una carta al president Jordi Pujol ara fa 10 anys quan és va celebrar el 15è aniversari. Qui vulgui llegir la carta la poso en la foto i la imatge es de quan me la van publicar en un diari comarcal. Realment a la nostra televisió li manca molt per millorar, en el seu llenguatge i en el seu respecte al Cristianisme, i abans de celebrar-li misses tant alegrement se l'hauria de fer agenollar per demanar perdó.

Els 10 Misteris

Acabo de fer trampa, he copiat un text d'un fòrum que m'ha semblat molt interessant perque anomena els més grans misteris de troballes que existeixen en la Historia. Ens servirà per cercar-ho més detalladament amb el Google per temes individuals i a ben segur que fent treballar el SENY podem treure algunes conclusions, especialment relacionades amb el Creacionisme del que tracto en l'altre blog L'Arca de Noé. Especialment recomano cercar "el martillo de Londres" que resulta ser de Texas, ja que en Texas EEUU existeix un poblet anomenat Londres, increïble!!!. El que també es ben curiós es que el Martell de Londres no el porta la Wikipedia encara, i tot que aquesta enciclopèdia porta coses de menys importància, més aviat m'inclino que han fet els de l'Enciclopedia resistència a incloure el Martell perquè les seves evidències son massa contradictories amb la ciencia actual dominant políticament-correcte.---------------------------------------------------------------------El text és aquest en castellà: Existen objetos que estan fuera de cualquier contexto historico como El hierro de Wolfsegg, una pieza de hierro de forma más o menos cúbica hallada en una mina de carbón en Wolfsegg, Austria.-Los platillos de Bayan Kara Ula, más conocidos como las piedras de los Dropa; encontradas cerca de Nimu el la región china de Sichuan, en la frontera del Tibet, datadas en 12000 años de antigüedad.-Las runas de Kensington que supuestamente es un objeto vikingo del siglo XIV, encontrado en Norteamérica.-El Hombre de hierro (Eiserne Mann), datado en el siglo XIII.-El Obelisco inacabado de Asuán, en Egipto, que pesa 1150 toneladas.-La Pirámide de Gympie, una construcción escalonada hallada en Gympie (Queensland, Australia).-La Fuente Magna, encontrada en Bolivia. Un bol de cerámica con escritura en Sumerio cuneiforme.-El artefacto de coso, un piedra arcillosa dentro de la cual se encontró una bujía.-Las esferas metálicas de Klerksdorp, Sudáfrica, datado hace 2800 millones de años.-El martillo de Kingoodie, Escocia, datada de hace 460 a 360 millones de años.-El tarro de Dorchester, Massachusetts (EE.UU.), datado hace 320 millones de años.-El mortero descubierto en Table Mountain (California), datado hace aproximadamente 50 millones de años.-El mapa del Creador en Bashkiria, Rusia, 20 millones de años.-La esfera negra de Rusia, encontrada en una mina de Ucrania en 1975, de 10 millones de años de antigüedad.-Objetos microscópicos cerca de río Narada, en Rusia, de hace 300.000 años.-Las piedras de Ica, Perú, a cuyos grabados se adjudican más de 12.000 años de antigüedad.-El planeador Saqqara, en Egipto, descubierto en una tumba.-Las lámparas de Dendera, grabado en bajorrelieve en un templo dedicado a la Diosa Hator.-Los tubos de Baigong, en China.-La radio china, en Galena, de hace 2.500 años.-Los cráneos de cristal en Lubaantun, en Yucatán y Belice, 1400-1500 adC.-El Pilar Ashoka en India, al menos del 423 adC.-La hebilla de cinturón de China, según se dice de aluminio, datada en 265 adC.-La batería de Bagdad, de aprox. entre 250 adC y 250 d.C.-El mecanismo de Antiquitera, encontrado en la isla griega de Antiquitera, que data del año 87 adC.-El mapa de Piri Reis, hecho por el almirante turco Piri Reis a partir de de diversas fuentes.-El bloque de piedra de Baalbeek, en Líbano, que pesa cientos de toneladas, aunque moles ligeramente más livianas fueron movidas por los romanos, que ocuparon la región.-La pagoda negra, cerca de Konarak, en India.-Las figuras de Acambaro, cerca de Guanajuato, México, con supuestas pinturas de dinosaurios.-La lente de cristal de Heluan.-El martillo de Londres.-------------------------------------------------------------------------------------------------- Fòrum d'on he tret la copia http://esencia21.foros.ws/viewtopic.php?... ----------------------------------Aquí també en parlo: Els OOPARTS (definició)

Sindrome de Savant

D'aquesta característica de memòries i habilitats descomunals que posseieixen algunes persones discapacitades en diuen Síndrome de Savant que traduït del francès vol dir “síndrome de Savi”.
Acabo de veure la peŀlícula RAIMAN i he quedat maravellat dels misteris de la ment humana i les possibilitats de que algun dia tots siguem com el personatge Raiman (es veu que en Anglès vol dir RAMÒN). Es un personatge discapacitat que queda sota tutela i cura del seu germà petit interpretat per Tom Cruise. En Raiman és interpretat per en Dustin Hoffman i es un disminuit físic y psicològic que li porta molts problemes al seu germà petit, tants problemes que conviure amb en Raiman és un martiri de no mai acabar. Però en Raiman a pesar de la seva minusvalia física i mental resulta que te unes altres facultats mentals desproporcionades pel càlcul numèric sempre que és tracti de xifres de números molt complicades amb molts decimals. En canvi, li fan una prova i li diuen quants cèntims li sobrarien si d'un dòlar se'n gastés 50 cèntims, i Raiman contesta que 70 cèntims, i naturalment aquesta operació aritmètica senzilla no l'encerta perque és veu que aquesta mínima quantitat de números no és el seu punt fort. Es capaç quan li cau un paquet d'escuradetes al terra de comptar-los amb un cop d'ull per damunt amb la quantitat exacta que son uns 43. El seu germà petit se l'emporta a un casino i en Raiman li endevina tots els números de la sort, sortint després guanyadors del casino amb una bona bossa de dòlars. En Raiman es un malalt dels que en diuen “autista” que consisteix en un estat mental més aviat cap a un aïllament de les persones de l'entorn i a la tendència a viure en un racò propi. La peŀlícula RAIMAN esta basada en un personatge real que és diu Kim Peek i és americà. Aquest personatge Kim Peek encara és més espectacular que el personatge Raiman, no és pot ni cordar el botó de la camisa però te una memòria descomunal que recorda pagina per pagina varis milers de llibres. Esperem que algun dia nosaltres poguem tenir també una memoria com aquest personatge, similar a la memòria d'un Superman, però no crec que sigui en aquesta vida, i si algun dia ens convertim en àngels tal vegada participarem d'aquestes qualitats divines. De moment aquests fenòmens de memories i habilitats descomunals sembla que existeixin providencialment per indicar-nos alguna pista, alguna pista del Més Enllà que ens supera moltíssim en quant a la miseria de persones que som nosaltres en el Menys Aquí. ------------------------------------------------Exemple de memòria fotogràfica d'un noi autista Estephen Wiltshire nescut a Londres. Memoritza des d'un helicopter la ciutat de Roma i després la plasma exactament en un mural. Vídeos de l'Estephen Wiltsire.

Aznar contraataca

L'expresident Aznar acaba de fer-ne una de grossa, rés menys que anar a contracorrent políticament en unes materies molt serioses que li poden costar un perill greu pel seu prestigi personal, o bé a l'inrevés que li poden fer creixer molt amunt el seu prestigi personal, cal mirar-ho de les dues bandes i considerar que una de les dues pot sortir guanyadora en l'opinió pública majoritaria. En realitat s'ha atrevit a dir el que encara cap polític a Espanya no ha dit fins ara, que cal defensar la familia tradicional i que els matrimonis homosexuals son un disbarat. Ja veurèm en que queda tot plegat, potser l'acusaràn d'homofobia i el portaràn als tribunals per haver criticat als sacrosants matrimonis homosexuals. De totes maneres, en Rajoy ja la te ben armada i ja pot començar a emmirallar-se amb el seu antecessor melenut. Un artícle aquí porta les seves declaracions lletra per lletra http://www.hazteoir.org/node/13510

Les Nenes d'en Rajoy

Acabo de fer un descobriment i he quedat bocabadat, però més aviat de tristesa. Les dues "nenes" principals d'en Rajoy, la Cospedal i la Camacho, han tingut un fill per inseminaciò artificial al banc de semen, sent élles mares solteres. Fins aquí tot seria normal si és tractés de les "varones" del Partit Socialista, però del que parlèm és de les "varones" del Partit Popular, aquest partit fins ara de dreta, conservador, franquista, i de missa. Sembla que les ideologies dels partits actuals és disolen entre élles formant una mateixa sopa de tal manera que ja no sabem quins son els uns i quins els altres. Vaig posar un comentari en el blog de la Montserrat Nebrera (aquesta encara no s'ha inseminat), i no creia que el deixessin passar però per la meva sorpresa he pogut veure el meu comentari publicat: és aquest: ----------------------------------------------------------------------------------------------"Caràm, per no dir coll…s , m’acabo d’assabentar que les dues barones principals del PP han tingut fills per inseminaciò artificial. Es tracta de la Cospedal i la Camacho, i el més curios és que la Wikipedia castellana en la biografia de la Camacho posa que no te actualment cap fill, i això que la biografia esta actualitzada recentment perque indica presidenta del PP català des de les dates actuals. Espero, Montse, que no segueixis els mateixos passos d’elles, tenir fills sense tenir marit, no ho trobo recomenable. Les barones del PP m’han decepcionat i això que de guapetones ho son un bon troç, és llàstima que aquestes fèmines esculturals no donin gloria a la Mare Naturalesa."

Berlusconi, i la Immigraciò

Els meus amics m'han enviat aquest text copiat del Diari Avui que val la pena llegir-lo. Tracta de les noves lleis que s'aplicaràn a Italia contra la immigraciò il·legal. Quan les barbes del veí veiem pelar ja podem posar les nostres a remullar, Sr. Zapatero i Cia. També si alguns volen llegir-lo en el blog d'en Salvador Sostres és aquest http://www.salvadorsostres.com/ i només cal posar en el cercador "Berlusconi" i després anar a l'article del 23 de maig del 2008. També es molt interessant llegir els comentaris a l'article que en Sostres ha rebut, en el mateix blog. (Clicar la imatge per expandir-la)

Sarkozý, Religiò, Avions, Creacionisme

Llegeixo avui l’article d’en Foix a La Vanguardia, diu que Sakozý ha fet unes declaracions donant a entendre que en el futur se’ns presenta la panoràmica d’unes societats molt religioses fins hasta pels descosits i que als governs els convé ser respectuosos amb les diferents religions i especialment aquí en Europa ens cal tenir cura de la nostra, la Cristiana. Això es una sorpresa de contrast venint d’en Sarkozý ja que, aquest personatge tan guapo tot i ser un president d’indiscutible intel·ligència no deixa de ser un faldiller a l’hora d’empaitar ties bones tal com ha demostrat amb la Carla Bruni que la va conèixer fa quatre dies. Però per més contrast encara, llegeixo en un article d’en Burxeta que surt en Blogs-Foc-Nou que, el més natural que pot passar en les noves generacions es la pèrdua de religiositat i encara millor que així sigui perquè hi ha massa folclore barrejat amb la Religiò, però el contrast aquesta vegada es per l’autor de l’opinió que no es precisament un faldiller empaitador de ties com el Sarkozý sinó un capellà célibe plenament en exercici del seu càrrec. Per més contrastes en aquest tema de la Religió, impossible. ------------------------------------------------------------------------------------------------
Afeccionat com soc al morbo de veure avions estavellats, (m’agrada per la qüestió tècnica aeronàutica dels materials emprats i no pas per les víctimes) he vist les fotos de l’accident a l’aeroport de Heathrow i resulta que l’avió va tocar terra molts metres abans d’arribar a la pista i amb la patacada de les rodes al terra va perdre una part del tren d’aterratge i l’altre part del tren de l’esquerra fins i tot va atravessar l’arrel de l’ala esquerra sortint per dalt, on es poden veure els hidràulics de les rodes que sobresurten fins a mitja altura del sostre de l’avió, realment els pilots han d’anar molt en compte quan toquen terra al aterrar, poden donar el cop massa fort i la maquinaria es pot trencar, la tècnica dels avions no te rés de divina sinó que és humana per molt que alguns fanàtics de l’Humanisme ho creguin a l’inrevés. -------------------------------------------------------------------------------------------------
He llegit el llibre L’ATLAS DE LA CREACIÓ que recomano en l’encapçalament dels meus blogs i l’he trobat extraordinari ja que ens posa les proves palpables de que l’Evolució no va existir mai, per exemple posa la foto d’una sargantana fossilitzada de milions d’anys al costat de la foto d’una sargantana actual i no s’hi veu cap diferència morfològica, son ben iguals els animalets, els de milions d’anys endarrera i els d’ara. Es d’agrair que aquest autor musulmà hagi publicat aquest llibre en el qual s’hi haurien d’emmirallar una bona colla dels intel·lectuals catòlics que han acceptat l'Evolucionisme només per quedar bé amb la Ciència majoritaria. -------------------------------------------------------------------------------------------------
Comencen a fer servir el latiguet del Creacionisme per clavar fuetades a destre i sinistre, han sortit unes declaracions de no se quin capitost socialista criticant a les famílies que s’oposen a l’Educaciò Per La Ciutadania, dient que també hi hauria el perill de que després demanessin l’ensenyança del Creacionisme en les escoles. Realment no se que deu tenir el Creacionisme que els faci tanta rabia, potser es que haurien de canviar de creure en la divinitat de l’Home per creure en la divinitat del Deu.

Ara Va De Copy Paste

(Tinc permís per haver copiat el text que poso, llegiu i que us aprofiti que son quatre dies.)

Declaració d’E-Cristians.

Sobre l’actitud del govern espanyol i el PSOE davant la presència pública dels catòlics.

1. El proppassat diumenge dia 30 de desembre es va realitzar a Madrid una gran concentració catòlica a favor de la família i els seus drets. En el transcurs de la mateixa es van produir un gran nombre d’intervencions, part de les quals varen ser crítiques amb la legislació que sobre la família ha dut a terme el govern de Rodríguez Zapatero.
2. Aquestes crítiques no contenien cap element de novetat sobre la posició de l’Església. Només cal recordar les grans manifestacions sobre la família, i l’ensenyament realitzades a Madrid, i el gran acte al Palau d’Esports de Barcelona.
3. El govern i el partit socialista han reaccionat en uns termes perillosos per a la democràcia. No pel fet ben legítim de respondre a les crítiques, sinó per l’orientació principal que li han donat. En un estat de dret és una aberració negar el dret a manifestar el propi punt de vista sobre les lleis aprovades. En un regim democràtic les lleis poden ser objectades, demanada la seva modificació, i mobilitzant-se en aquest sentit. Negar aquesta possibilitat correspon a una concepció totalitària. El propi partit socialista en l’oposició ha desqualificat amb duresa lleis democràtiques aprovades, com la LOCE en ensenyament, i quan ha pogut l’ha derrogat.
4. En una societat democràtica l’imperi de la llei i la primacia de la societat civil són condicions necessàries. El govern i el PSOE, no poden negar el dret a manifestar-se políticament, restringint-lo només a si hom es presenta a les eleccions. Aquesta és una visió pròpia de la partitocràcia, que ofega i discrimina a aquells sectors de la societat civil que volen opinar en termes diferents als del poder.
5. Pel govern i pel PSOE a la vista de les seves declaracions i actius, no té cap valor la presència pública i crítica de centenars de persones. Això és ser prepotent.
6. El PSOE vol callar l’Església quan no coincideix amb la seva política.
7. El PSOE ha d’entendre que determinades lleis com les impulsades pel govern de Rodríguez Zapatero, estranyes, i insòlites a tot l’occident, han de tenir un cost polític important. Espanya és avui una anomalia. Perquè:
a. La llei que va modificar el matrimoni homosexual, no es va conformar només amb això, sinó que va suprimir tota referència a l’home i la dona, al pare i la mare, substituint-lo pel concepte asexuat de “cònjuges”, i “progenitors”. L’home i la dona com a tals han estat exclosos del Codi Civil. És una brutalitat que no ha seguit cap altre país al món, ni tant sols els tres que varen legalitzar el matrimoni homosexual.
b. No és admissible que lleis com l’esmentada, que afecta al fonament del dret consuetudinari, s’aprovin per una ajustada majoria al Congrés, siguin rebutjades al Senat, i tinguin en contra els dictàmens del Consell d’Estat, i del Consell General del Poder Judicial. Lleis d’aquesta mena generen inestabilitat i conflicte sinó són aprovades amb un gran consens.
c. La nova llei sobre el divorci és única a Europa, i ha reduït el contracte matrimonial a no res. És l’únic tipus de contracte que pot trencar-se sense al·legar causa ni responsabilitat. Perquè allò que es consideraria una bogeria en l’àmbit mercantil o laboral, és vist com un progrés en l’àmbit de la família. El resultat és que Espanya s’ha situat al capdavant d’Europa en nombre de divorcis en només dos anys.
d. La família amb fills és el fonament del sistema de benestar. Malgrat aquesta evidència i les seves promeses electorals, Espanya continua a la cua d’Europa en ajuts a la família.
e. Espanya incompleix de manera massiva i general la seva pròpia legislació sobre l’avortament, fins l’extrem de convertir-se en el centre d’Europa dels avortaments il·legals. Acusem directament al govern de col·laborar de manera necessària en aquesta il·legalitat. Avui ja 1 de cada 10 dones en edat fèrtil avorten, en algunes comunitats quasi 1 de cada 5, i això només amb les dades oficials que subvaloren de manera escandalosa la realitat. Per a un país que té com amenaça més gran pel seu futur –immigració inclosa- la crisi de natalitat, aquesta política pro-avortista és un suïcidi col·lectiu.
f. El país, les famílies, mestres i professors viuen la crisi tremenda de l’ensenyament. El govern no ha fet res de positiu per a millorar la situació, i a més ha estimulat conflictes innecessaris amb la classe de religió i l’Educació per a la Ciutadania.
g. Espanya és un dels pocs països del món que no ha respectat la moratòria sobre tot tipus de clonació demanada per Nacions Unides, fins arribar a una posició de consens. El govern Zapatero escolta les Nacions Unides en allò que li convé.
h. Les campanyes públiques d’informació i educació sexual són contràries als principis de l’Organització Mundial de la Salut, i de l’anomenada posició de consens del món científic, feta pública per The Lancet, basada en els denominats criteris A, B, C, sigles en anglès de l’abstinència o retard en l’inici de les relacions sexuals; fidelitat a la parella i no promiscuïtat; i preservatiu. El govern ho basa tot en l’últim punt, el preservatiu, alhora que incita a les relacions sexuals des de l’adolescència. El resultat és el creixement de les malalties sexuals i l’avortament, sobretot en adolescent i joves.
8. E-Cristians fa seves totes les opinions fetes públiques en la concentració de Madrid, i censura l’actitud del govern i del PSOE per incompatible amb la democràcia.
9. E-Cristians crida a totes les famílies, homes i dones, a participar en el Gran Acte que tindrà lloc el proper 27 de gener, a les 10,30h. al Palau de Congressos de la Fira de Barcelona “Per la vida, la família i la llibertat. Units podem!!!”


Secretariat E-Cristians
7 de gener de 2008