24.11.06

Investidura d'en Montilla

Com si ens sobréssin els diners a Catalunya per poder continuar fent eleccions anticipades, les quals eleccions costen centenars de milions de pesetes per pagar tota la despesa organitzativa i el personal de les taules. Així que, en aquest moment s'ha elegit un president i un triunvirat que tenen un 80 per cent de probabilitats de que tornin a funcionar malament entre élls mateixos. Ja ho havia dit abans n'Artur Mas,: "entre ells mateixos és fan l'oposició". Catalunya, ja pots anar preparant la butxaca per sufragar noves eleccions dintre de poc, és el nou luxe consumista català de moda: canviar cada 3 anys de president com si fos de gabardina. Mai segones nupcies han sigut millors, i els savis amb corbata del Parlament ja ho saben de sobres, especialment en Benach que és el guardià màxim de les decisions finals del Parlament. Sort li desitjo a'n Montilla, perque ens hi juguem les garrofes tots plegats però, per favor, que no pasi de ser en aquest moment un president andalús, perque amb aquest estil de fer política quan hi posin un president moro, ja patirem...

9.11.06

Fora el Notari

(Llenas blog)
En vista dels resultats finals, n'Artur Mas hauria de desfer la signatura del notari i pactar amb el PP i llestos. A la fi i al cap, a una traveta se la de combatre amb una altre traveta, i aquesta és la política que s'estila en aquests moments, pactes fins i tot amb el Diable per guanyar la Presidència. Encara manca la sesió de votació de la Investidura i per la meva part no he perdut les esperances de veura a n'Artur Mas de president. Quan sigui l'hora de les votacions ja en parlarèm. CiU, PP, CC i no recordo que més, haurien de sumar per donar la butaca a'n Mas. Espero que és compleixi allò de "rectificar és de savis" per part de CIU, i que estripin els papers del notari, la integritat democràtica de Catalunya ho requereix, i encara que n'Artur Mas hagi de passar per una mica de vergonya el patiment paga la pena per salvar la decència democràtica actual.

6.11.06

Tripartit i Contuberni

(Forum Terricabres)
Escric això desprès d’assabentar-me de que el Tripartit ha decidit tornar a les andades i vertaderament em sento molt trist, i tinc el pressentiment de que és complirà la declaració d'Artur Mas de que hi haurà una crisi institucional greu a Catalunya. Això ja és jugar massa brut contra un partit molt catalanista com CiU que per dues vegades li impedeixen manar en la presidència fent-li la traveta. Molta gent ha quedat decebuda i en les properes eleccions ens quedarem en un 25 per cent de participació. ¿¿¿Perquè anar a votar??? molts és pregunten si desprès foten el que volen amb els nostres vots, perquè desprès s'ajuntin tres famílies en pla de màfia conspiradora i s'apropiïn de la Presidència en lloc de deixar-la per al candidat i el partit més votat. Calen polítiques que animin a la gent a dipositar vots a les urnes, del contrari ens encaminem cap a una nova dictadora encara que sigui una dictadura d'esquerres estil socialista, que és el mateix que dir: estalinista. El Tripartit ha guanyat, certament, però sols mitjançant allò que se'n diu un CONTUBERNI, que significa "cohabitació il·lícita, associació il·lícita". Encara que les lleis actuals ho permetin, aquestes lleis actuals son les que convé canviar que sinó ens canviaran elles mateixes la Democràcia per una Dictadocracia.

5.11.06

El Canvi Climàtic

(Rev. ITE, Serv. misioner)
La temperatura planetària augmenta, ja ho sabem y suposaria que al desfer-se el gel dels pols augmentés el nivell del mar fins a límits inimaginables, però no arribaria a cobrir mai la terra completament perquè la terra te un relleu generalment en la major part, però aquest relleu és inexistent també en una bona part de l’escorça terrestre com ara la zona sud dels EEUU on és troba la ciutat de Nova Orleans. El problema que ens podem plantejar és perquè hi ha tanta aigua al mar fins al punt de que si és desgelessin els pols desapareixerien moltes illes, i de fet sembla que és la mateixa aigua del cataclisme del Diluvi, encara que aquesta teoria només l’accepten avui les esglésies evangèliques que defensen el Creacionisme. El mateix Apocalipsi ja ho diu en una visió profètica de “la desaparició de moltes illes”, i també diu “consumits pel foc una tercera part dels arbres i de l’herba verda”. Suposem que el profeta que va rebre las visions de l’Apocalipsi ho devia rebre com un avís abans que com una predicció exacta, o més bé les dues suposicions podrien ser valides. Però com que en el fons son misteris que espanten a la gent millor no parlar-ne (ironia). En quant a la nostra culpa de tot plegat, és el nostre consumisme que com una cantarella pesada sempre ens el porten a primera plana. Però els principals responsables sempre son els que remenen les cireres, els que governen, de permetre un model de societat de consum exagerat. Penso que tal vegada ens convindria tenir unes lleis com a Cuba amb una cartilla de racionament per no consumir massa, i això molts lectors m’ho tiraran per la cara, perquè el regim cubà no és model de llibertats, però al menys és model d’anti-consumisme, encara que obliguin als cubans a viure com els ermitans i a fer vida molt austera. No tot és tan bo i no tot es tan dolent, però, en una democràcia com la nostra en que la llei permet un cotxe o dos per cada membre d’una familia, crec que ens manca fernos-ho mirar.

4.11.06

Pacte PSC-CIU, possible

(LLenas blog)
Ara ens manca treure el president per a Catalunya. Esperèm que els del PSC tinguin prou seny per donar la presidència a'n Mas. Un pacte entre CiU i PSC és allò ideal ja que n'Artur Mas no crec que s'atreveixi a pactar amb en Carod Rovira després de la gran potada que aquest "Roviretxe" li va fer anteriorment. Si volèm promocionar a Catalunya no hi ha millor candidat que en Mas, o millor dit, un president de CIU. Ens agradi o no, també es un camí per la promoció del mateix PSC en la Historia de Catalunya, aquest possible pacte el pot aixecar de categoria molt segur fins al "talant" de quan hi havia l'històric Pallach. ¡¡¡Visca un pacte CIU-PSC!!!

25.9.06

Montillísme

(Forum Terricabras)
Evidentment, en Montilla es adequat per candidat perque el "cervell" col·lectiu del PSOE o més bé el cervell individual d'en Zapatero ho han decidit, i que la cosa els funcioni a élls o ens funcioni a nosaltres els catalans, ja son figues d'un altre paner. El que si veig segur és que la hipotètica Catalunya Independent amb Montilla al Poder haurà d'apanyar les relacions internacionals que començaràn pels personatges, Chavez, Castro, Putín, i el desbraguetat de l'Iran que no porta mai corbata. Jo m'estimaria més que guanyes n'Artur Mas, al menys tindria més esperances de veure la Condoleizza passejant per Barcelona.

24.9.06

Carta a n' Artur Mas

Això dels diners per a les families que vostè promet no ho veig gaire clar ja que la major part se'ls emportaràn les families dels immigrans especialment marroquins que son els que engendren més criatures, i si els estimulem amb els "diners" ja no cal dir el que en podem esperar: families nombroses d'una religió molt conflictiva. Altre cosa serien les families sud-americanes que amb la seva religió cristiana son més fiables per portar "catalanets" al pais. La cosa funcionaria si és donèssin diners a les families d'arrel catalana i conjuntament a les families d'immigrants que ja porten molts anys aquí i que parlèssin almenys un idioma espanyol (català o castellà), i que demostréssin una bona integració al pais participant en actes culturals nostres i serveis de voluntariat.
Una altre detall que s'hauria de ventilar en els discursos seria que Montillisme equival a Comunisme-Castrisme-Chavisme-Estalinisme i d'altres més perillosos com Hijadisme, i per no dir d'aquell sense corbata de l'Iràn que vol la Bomba Atòmica per exterminar als jueus.
També a voste li convindria pactar amb el PP, ja que ha sigut el millor govern que ha funcionat després de Franco.
I de "independencia" rès de rès, la nostra Catalunya ha de ser una Autonomia perfeccionada al màxim, i llestos. El que passa si es ventila la "independencia" per fer vots que, després molts queden decebuts quan els polítics cambien de línia.
I el més important: ens hem de fer amics dels USA, i caldria posar-se al costat de l'Oncle Sam.

Atentament: Silveri Garrell

23.9.06

Privatitzar Presons

(Llenas Blog)
Privatitzar les presons encara faria més enriquir a les empreses que guanyen milions tal com diu l'article, i si guanyen milions les empreses ja sabem de sobres a quines butxaques graten: a les butxaques dels que pateixen precarietat laboral i altres escassetats. Que guanyin milions les empreses o que en guanyi l'Estat o la Generalitat, no hi veig gaire diferència. Una bona solució per estalviar diners en les presons seria fer cursets de capacitació de guàrdies vigilants per a tots els aturats, incluïdes les dones, i per fer-los pujar a dalt a les torretes a vigilar a cop d’ull que els engarjolats és portin bé, i no veig que aquesta feineta sigui tan complicada perquè requereixi la presència d'uns "funcionaris" diplomats amb batxiller i tot. Però és clar, això comportaria que els aturats és convertirien en treballadors "útils" a la Societat, i UTIL és semblant a "espavilat", i precisament d'ESPAVILATS els nostres governs -i autonòmics inclosos-, no en volen, perquè prefereixen tenir als aturats ben imbècils tancats a casa seva, sense pensar gaire, sense dir ni piu, i enganxats a la droga de la Tele-Brossa.

17.9.06

Ratzinger i l'Islam

(Blog P. Rahola)
La Pilar Rahola en el seu article diu que el Papa Ratzinger ha demanat perdò per una menció en un discurs d'una frase denigratoria contra Mahoma. La frase que ha aixecat la polssaguera la trobareu aquí http://www.libertaddigital.com/noticias/noticia_1276288074.html i la va pronunciar l'Emperador bizantí Manuel II Paleòleg a l'any 1300. Jo li contesto a la Pilar:

Alerta Pilar: suposo que tu llegeixes el diari El País, i aquest diari diu avui exactamentel el següent: ((((El secretario de Estado, Tarcisio Bertone, dijo que Benedicto XVI lamentaba vivamente que sus alusiones críticas al islam "pudieran resultar ofensivas" para los musulmanes. Esta mañana, durante el rezo del Ángelus, el pontífice ha pedido perdón con las mismas palabras, y ha expresado su esperanza de que eso "calme los ánimos".)))) Com podem veure lamentaba vivamente no consisteix en demanar perdò. Després el mateix diari segueix dient "el Pontífice ha pedido perdón con las mismas palabras", que vol dir les paraules mateixes de lamentaba vivamente, i per tant aquest DEMANAR PERDÒ és inexistent, i el diari El Pais ho posa en els titulars per fer bones vendes. La cosa queda ben clara per qui sap llegir. Es l'estratagema dels titulars dels diaris que normalment gasten una petita broma i fan trampa al públic tergiversant la noticia vers al millor morbo possible. De DEMANAR PERDÒ, realment no n'hi ha, i el mateix diari El PAIS, anticlerical per excel·lència, ho confirma clarament en el cos de l'article i ho falsifica en els titulars. Més clar que l'aigua. Llegiu atentament El PAIS del diumenge 17 de setembre de 2006.

13.9.06

Sisena Hora (6-H)

(Forum Terricabras)
Això d'establir una sisena hora a l'horari lectiu és una bona idea que acostumarà als infants a treballar més hores, perque se'n fàcin càrrec de que quan siguin grans per guanyar-se les garrofes els tocarà suar molt, que és el mateix dir que hauràn de fer moltes hores, que és el mateix dir que els relotges ja els fan els suissos. Després ens sortiràn les associacions de protecció de la Infancia i diran que és una tortura això de estudiar tantes hores, es clar. El que aniria bé doncs per la salut mental dels nanos es passar-se tot el dia a la tumbona en lloc d'anar a l'escola, a ben segur que tots sortirien escriptors de novel·les verdes amb el seu avorriment imposat.

11.9.06

Confiar en la Col·lectivitat

(Fòrum Terricabras)
Dius, Cromndoc: “...Segons el nazisme, perseguir jueus a base de multituds rabioses era part de la normalitat. Una tradició és bona només perquè algú la defensi??..”. Contesto: Fer comparança entre la persecució dels jueus i les processons religioses, es caure en el surrealisme. Les processons no persegueixen a ningú ni tampoc perjudiquen a ningú i tan sols les podríem comparar amb qualsevol manifestació pacífica de carrer de tipus polític. En les “processons” polítiques tampoc consulten primer a la gent per veure s’hi estan d’acord, senzillament les organitzen, les fan i llestos, ja que les lleis ho permeten. Em compares les processons amb coses totalment diferents, com persecució de jueus, maldats col·lectives, bomba de Hiroshima, i el mandat d’en Rajoy. Per “confiar en la col·lectivitat”, hem d’anar amb peus de plom, es indubtable, però en quant a la Col·lectivitat com un multi-individualisme, també te la seva anima pròpia, també te el seu bon cor. Els mateixos dubtes per confiar en la Col·lectivitat els podem tenir també per confiar en un cabdill individual qualsevol o simplement en la nostra mateixa individualitat personal. En resum: hi ha bo i dolent, tan en la Col·lectivitat com en l’Individu. La Col·lectivitat es un individu grandiós format per moltes cèl·lules. Per “confiar” cal flairar primer la vianda que ens ofereixen per saber si ens poden enverinar. Filosofia d’ermità bruixot de moda.

Paraules Poc Afortunades

(Blog Pilar Rahola)
La Pilar Rahola considera "poc afortunada" una frase d'en Duran Lleida que criticava el dret al vot prematur dels immigrants, i jo li contesto l'article:

La frase d'en Duran Lleida que dius va ser "poc afortunada", més aviat ho hem d'entendre que va ser "poc ben rebuda" que ve a semblar el mateix pero amb significat diferent. Les frases dels "profetes" sempre han sigut molt mal rebudes però sí molt afortunades i oportunes per senyalar uns problemes a corregir. Nomenar "poc afortunada" a la frase d'un exabrupte profeticial ens fa còmplices del bàndol contrari, del bàndol dels qui tot els va bé.

10.9.06

Rubianes l'Insultador

Referent a'n Rubianes que va llençar uns insults molt greus, de donar pel darrera i altres marraneries contra Espanya i els espanyols, jo em poso de la part dels espanyols en general ja que els seus insults (els he sentit per la radio i encara diu coses més guarres que en els diaris no surten) anaven dirigits inequivocament contra Espanya, encara que després és vulgui disculpar y demostrar que en realitat només insultava a una "altre" Espanya, la que va afusellar Lorca, la que va desencadenar la Guerra Civil i eccètera. Però no podem fer entelequies i d'Espanya només n'hi ha una, ens agradi o no. Li van vetar l'obra de teatre només en un local que és financia mitjançant bona part dels impostos dels espanyols, i en canvi li deixen fer l'obra en un teatre privat, però encara han sigut molt tous amb éll: l'haurien de haver vetat del tot fins que hagués demanat perdò, ja que això de demanar perdò és de moda avui.

9.9.06

Mani, mani, Sr. Mas

A mi m'agradaria que manés Mas i si convé que pactés amb el PP abans que amb cap altre membre del trencat Tripartit, a la fi i al cap, el sistema dels polítics és pactar amb el mateixíssim Diable si convé. La Política s'aguanta amb els pactes i per pacte més surrealista i immoral el veiem en el que van fer la colla del Tripartit com a confabulació vers poder derrocar CiU de la Presidència. CiU és un partit nacionalista moderat que també és pot interpretar "descafeïnat" en Independentisme, i a molts de nosaltres ja ens va bé per no posar-nos massa nerviosos i engegar-ho tot a rodar. La Cafeïna Nacionalista converteix els catalans en unes bestioles molt bellugadisses que claven mossegades a cada cantonada.

26.8.06

Els negres que arriben

(Forum. Alsina)
Sobre la Immigració, la meva opinió és negativa per no dir nefasta referent a l'esloguen que diu: "es català tothom qui treballa i viu a Catalunya". El savis de la Generalitat han patinat amb aquesta definició. Seguint el paràmetre, doncs, seran catalans amb dret a vot i tot el que calgui, els africans que aconsegueixin quedar-se aquest any després de sobreviure en els cayucs, sense més senyes, si compleixen vivint i treballant (encara que de temporers) a Catalunya. Per dir-ho en poques paraules: "a tothom qui vingui a pispar els nostres llocs de feina, el faran català en quatre dies". No cal dir tampoc que la majoria d'aquests immigrants han donat més de 300 euros pel viatge a les màfies, i tampoc cal dir que la majoria confessen que en el seu país no pateixen fam i el que volen és la vida luxosa europea, i tampoc cal dir que tots els que desembarquen son d'una salut de ferro sense senyals de desnutrició crònica a pesar del terrible viatge, i altres ecceteres que podríem continuar cal-dient... Realment nosaltres els tractem com a uns pobrets, però ells no fan cara de fam i només pensen en la bona casa i el bon cotxe, (a la fi i al cap ningú que pugui menjar-se un entrepà diari pateix fam, i es el cas d'aquests morenos) Però també això de considerarlos uns pobrets fa omplir les urnes , es clar...

25.8.06

L'Olla del Menjar Diví

(Blog P.Rahola) (La Pilar Rahola felicitant al bisbe Carrera i jo li contesto l'article)

Molt bona la teva felicitació al bisbe Carrera, Pilar, però, la teva felicitació prové d'una excel·lent persona que no freqüenta misses assiduement i que ets tu. Per molt que vulguis donar lliçons de Cristianisme o Catolicisme si no ets de "l'Olla" no pots saber rès del Menjar Diví. L'Església és universal abans que arrelada amb desmesura a qualsevol pais o nació. En tot cas la teva carta d'agraïment al Bisbe Carrera pot passar perfectament la prova de qualitat en quant a politica catalanista. Però no vulguis fer demostracions de la bonhomia bisbal perque un que porti la mitra ficada al cap sigui un Gran Bisbe pel sol fet d'ajudar als nacionalismes, i si així fos, també en Rouco per la seva part ho seria de "gran" pel seu cantò Espanyolista. El problema més dificil és saber quins son el bons i quins els dolents, però veig que els savis/ies pensadors/res catalanistes ja ho heu descobert: els bisbes dolents son els madrilenys.

17.8.06

L'hora dels Catalans

(Llenas Blog)
"Ara és l'hora dels catalans". L'eslòguen d'en Montilla és molt encertat i suposa que fins al moment els polítics només s'han preocupat d'aixecar polsseguera en quant a competències, independència, estatut i ectc., però encara queda pendent l'apujament de les pensions per a les persones més desfavorides i sobretot el treball per a tothom. Esperèm que Montilla l'encerti amb el seu eslòguen i l'apliqui de forma concreta als col·lectius desafavorits concrets i no torni a repetir la cantarella de fins ara, la cantarella de la Burrocràcia Catalana dels Xupatintes Endollats.

2.8.06

Els Hezbolà Malparits

(llenas blog)
La cosa es complicada però aquests de Hezbolà son una potencia militar terrorista enclavada dintre d'un altre estat, i fent comparances es com si els de l'Eta Espanyola tinguessin un gran arsenal amb missils i tot, (que a vegades ens ho ha semblat encara que no hagin arribat a tant). Els libanesos en son còmplices en gran manera ja que permeten l'enclavament de Hezbolà en el seu territori. Anar contra Israel en aquest cas seria similar com anar contra la policia quan intenta desmanegar les bandes terroristes. En quant a la mort d’innocents ja esta contemplada en l'actuació militar i per exemple un avió comercial replet de passatgers que algú volés estavellar contra una ciutat, les ordenances manarien derribar-lo, i amb el mateix patró de mesura veuen això del bombardeig sobre el Líban matant dones, criatures i civils. Però, els de Herbolà son encara molt més malparits que els jueus: fan que és quedin els civils, dones i nens per fer d'escuts humans, tot i que hores abans els jueus els han avisat de bombardejar. An Zapatero només li manca penjar-se al coll l'Estrella de David. Al final vulguem o no, haurem de demanar caritat als americans com sempre, i a la guapa Condi.

1.8.06

La pel·lícula AMÉN

Acabo de passar-me en DVD la pel·lícula AMEN de Costa Gavras la qual és pot trobar en les videoteques de préstec i gratis, i per aixo del prestec gratis m'he decidit a veura-la ja que no hauria donat ni cinc cèntims per afavorir la butxaca del director Costa Gavras, una especie de blasfem de moda. Va aixecar molta polseguera al principi aquest film ja que amb el seu argument atacava la immobilitat de Pius XII en l’Holocaust. A primera vista la pel·lícula no apareix com a gens ofensiva contra l’Església i només hi ha el detall significatiu del SILENCI de Pius XII en quant a denunciar públicament el genocidi dels crematoris de jueus. La cosa no es tan senzilla quan hem de cercar la veritat i en aquest film el director sols hi ha cercat el negoci, valent-se únicament del MORBO d’un Papa que guarda silenci en un moment molt crític en que la majoria de la gent li demana que faci una denuncia pública contra el Nazisme. El MORBO esta servit i també la llegenda negra de Pius XII sobre el seu silenci però, la cosa és converteix en molt extensa si la cerquem a fons i llegint per exemple aquest article en sortim de dubtes de tot plegat. Artículo Sagrados Corazones Web

20.7.06

Incompatibilitats Catalano-espanyoles

(Fòrum Osona)
També la independència radical molt bé pot ser una imposició dels polítics i ho tenim en Andalusia on en Chaves els ha imposat la "nacionalitat" per fer competència als altres nacionalismes i fer possible el "cafè per a tothom". Realment la cosa és ben còmica que vulguin anomenar Andalusia "nació". En quant a, ser català i al mateix temps ser espanyol, en rès estan renyides les dues naturaleses i s'adapten entre elles perfectament, i encara n'hi podriem afegir més de naturaleses com el ser català-espanyol-espanyolista futbolero- marroquí-homosexual-i ect.

15.6.06

Turbulències Espanyoles

(Fòrum Marc de Referencies)
Per a’n J.M. : La gent esta farta de sentir parlar de l’Estatut perquè el tema avorreix per la manca de espectacularitat, poesia, estètica o humorisme si voleu, qualitats aquestes que més bé s’avenen en la vida d’una Rocio Jurado o en l’espectacle d’uns atletes picadors de pilotes. En temps de l’Imperi Romà la plebs demanava PA i ESPECTACLES. Sembla doncs que l’Estatut no ofereix ni una cosa ni una altra, i ni tan sols la primera que vol dir menjar per a tothom, o més aviat treball per a tothom.

Per a n'Oriol Fernández: Els Boadelles i els Espades son els complements de la política per poder mantenir l’equilibri damunt de les aigües turbulentes peninsulars espanyoles. Quan els independentistes és decanten massa pel seu costat, han d’actuar per l’altre banda els autonomistes moderats per anivellar la barca, del contrari s’enfonsaria i l’enfonsament significaria tornar al 36. El Catalanisme no ha estat tan beatífic com sembla i ho vam veure amb la trobada d’en Carod a Perpinya amb els etarres que, és van reunir per fer manetes. Els insults diaris que venen d’Espanya especialment d’una emissora clerical, no deuen ser tan “insults” com ho veiem ja que la Justícia no actua contra tals insults, tot i que els jutges son amics del PSOE i que més aviat suposa una avantatja per part dels anticlericals que majoritàriament son anti-emisora-Cope.

Per a’n Joan Albiol: Més aviat soc partidari del bilingüisme ja que, prohibir es antidemocràtic en gran manera quan és tracta d’un idioma qualsevol. En aquest punt les lleis actuals que regnen de permissivitats avui dia, és mosseguen la cua ja que per menys de deu cèntims ho permeten tot.

29.5.06

Discurs Islamista

(Blog P.Rahola)
Contesto a l'article: DARRERA DEL DISCURS ISLAMISTA SOBRE LA DONA HI HA UN PROJECTE FEIXISTA.
Encara que, el títol de ...PROJECTE FEIXISTA...el trobo desfasat des del punt de vista d'entendre el Feixisme com intrínsecament demoníac. La societat musulmana te les seves deficiències però nosaltres en les democràcies ens hem passat a l'extrem contrari, i quan ens referim als EXTREMS, ja entenem que van associats als EXTREMISMES. Per fer un bon caldo (brou), sempre surt millor amb una barreja més gran de carn i ingredients. Les societats haurien d'integrar el vel de les musulmanes amb els pantalons texans ajustats però, quan el vel ha de tapar fins tota la cara o els pantalons texans son plens de forats i les nenes ensenyen massa, ja som allí als EXTREMISMES. Aquesta senyora que protagonitza la historia de l'article, diu ella mateixa que no és una intel·lectual, i en aquesta matèria que tracta pateix una greu deficiència ja que la cosa no és tan senzilla i requereix fer un anal·lisi molt elevat. Només que, ella segueix el seu camí de carisma revolucionari i és limita a fer el que pot, i per una altre part ja aixecarà la veu qualsevol filòsof per completar el missatge. Al menys jo ja ho he fet de filòsof afeccionat i sense cobrar ni un centim en la web de la Pilar. Salutacions, nois i noies

28.5.06

La Pobresa d'en S. Sostres

(Blog Salvador Sostres)
Contesto al seu artícle.

Referent a l'article que has publicat en l'AVUI del diumenge 28 de maig, he seleccionat aquest teu últim paràgraf: ""...Perquè ser pobre no és no tenir mansions, camises, vaixells o avions. Ser pobre és ser un imbècil, i això no té solució..."". Te contesto: hauries de posar més cura amb el que escrius del contrari t'exposes a fer el ridícul, i no tot val per fer espectacle literari per vendre diaris. La POBRESA també pot ser un qüestió de mala 'sort' o 'desgracia' si voleu, o tirant encara més alt, d'acceptació voluntària vers un camí de perfeccionament espiritual. Tots els monjos i totes les monges han escollit la pobresa evangèlica per entrar a formar part del col·lectiu monàstic, i com a bon lector històric ja sabràs que els monestirs de religiosos van ser en l'Edat Mitjana els més grans dipositaris de la ciència i cultura. Van ser els principals civilitzadors d' Europa amb Sant Benet al davant. Te convé llegir-te la Regla de Sant Benet per comprendre el que és realment la POBRESA. Però en vista de que els articulistes de moda esteu inflats d'anticlericalisme cada vegada feu més el ridícul.

27.5.06

La Vida de Bandoler

Es una feina molt rentable això de fer de lladre en aquest moment de lleis "beatífiques" que existeixen en l'Estat Espanyol. A qualsevol assaltador de pisos amb els seus inquilins a dintre i fet amb violència sense derramament de sang, li cauen uns 5 anys de presó a cada atracador, uns 5 anys de garjola que en realitat passen a ser menys i és redueixen a 2 si existeix bon comportament, i també els 5 anys es poden commutar per l'expulsió del país, amb l’avantatja que poden tornar a entrar d'amagat pels Pirineus. També cal tenir en compte que al sortir de la presò cobren de l'Atur segons el temps que hagin cotitzat estant allí a dintre, i si son gent gran que ja passen dels 52 anys d'edat, la pensiò és perpètua. A qualsevol desmanegat li va millor la vida de "bandoler", que no, la vida de manobre o d'escombriaire, al fi i al cap en aquest mon hi som per patir en la major part del temps que hi vivim. O sinò, mediteu a fons i veureu clar. Però, no us aconsello que us feu bandolers, podríeu anar a l'Infern quan us moriu.

21.5.06

Contuberni Apocalíptic

(Blog P.R.)

M'has fet molta gracia Pilar quan has escrit : ""Stalin en Internet"". Vertaderament, el contuberni Castro-Morales-Chavez és l'encarnació en l'era internàutica del Stalin en forma d'una metafòrica bèstia de tres caps. Quelcom així a les besties de l'Apocalipsi. Em pregunto jo si no estarèm ja al final dels temps amb tot aquest bestiari. Almenys al final dels temps de les bestieses polítiques, les bestieses de les reencarnacions de monstres antics i caducs.

19.5.06

Altre Vegada el General

(Forum M.R.)

Altre vegada ha sigut noticia el discurs del General Màxim espanyol, Pitarch, quan ha dit que "la bandera de España es la que nos marca el norte en nuestra vocación militar" (No és la reproducció exacta, però vinc a dir més o menys el mateix que digué el General).

L’expressió perfecta del General per satisfer als nacionalistes hauria de ser, penso jo, així,: "el Gobierno legalmente constituído es quien nos paga el sueldo y por tanto le debemos reverencia obediencial antes que a nadie más, y ni siquiera a la bandera española".

Si ens encaparrem a fer 'metàfores', certament seria com obligar a un home jove i guapo a enamorar-se d'una dona vella i arrugada, abans que, d'una dona jove i formosa. El Govern no pot ser mai aixecat a la categoria de 'mite' (divinitat), ja ho feren en temps de Nerò i la historia ha demostrat la bestiesa. En canvi la Patria i la Senyera o Bandera, ja es comencen a semblar més a les vedetts de passarel·la, aquelles belleses amb B que estimulen sobremanera als soldats en el camp de batalla, i també als generals, evidentment. ¿Que en penseu de tot plegat?

8.5.06

Salvador Sostres,columnista

(Blog S. Sostres, contestant un article)

Aahhhh!!!, pillet, i vaja amb la sensualitat noi. Ves al tantu que no hi caiguis de quatre potes. L'encant de les fèmines és fantàstic però a la llarga només és una estratagema de la natura per engendrar més catalanets. En la Bellesa hi hem de veure abans que tot al Criador pare del Cel que és el qui ho ha fet tot, i és l’únic que ens ha de resoldre el problemes. Només parles de 'sensualitat' com si sols existís la pell de la companya, però t'hi manca més espiritualitat perquè no anomenes el Cor i l'Amor, o almenys jo no ho he llegit o potser no ho he vist en l'article perquè soc miop.

16.4.06

Segona República Espanyola

Posted by Picasa Aquest any és celebra el 75è aniversari de la Segona República Espanyola. Poca cosa puc dir perquè jo encara no era al mon però, pel que he llegit de fons fiables va ser un temps en el qual és van cometre tota mena d’atemptats contra la gent d’Església i contra el patrimoni monumental religiós, i aquell govern de Manuel Azaña feia els ulls grossos i també s’ha dit d’Azaña que era un “jacobí” que significa descregut i anticlerical. No val la pena que m’allargui massa ja que qui vulgui pot trobar tota la documentació a internet només punxant SEGUNDA REPUBLICA.

Però el més sonat que m’han dit fa uns dies es que abans de morir a l’exili de França, en Manuel Azaña va demanar un confessor, es a dir un ‘capellà’, i per cert que no devia ser precisament per tirar-li trets com fan aquests milicians amb els seus fusells contra la imatge del Sagrat Cor.

Tot ens convida a reflexió per fer créixer el SENY.

Per cert que, Manuel Azaña va ser ademés de president de la Segona República, també un gran escriptor, i per dir-ho en poques paraules: ho tenia tot aquest home menys l’atractiu físic i la fe religiosa ben formada. I cosa curiosa, quan va morir només tenia 60 anys, una edat envejable de jove triomfador. Que Deu l’hagi perdonat. Amen. http://es.wikipedia.org/wiki/Manuel_Azaña

(Nota: el vincle anterior funciona malament a causa de la Ñ d'Azaña. Es un problema que encara no he pogut solucionar del Google)

Sembla que el problema anterior queda solucionat cercant amb Google Azaña sense el "barret" de la Ñ. O sinò, vejeu aquí manuel azana

26.3.06

Treva Permanent

(Fòrum Osona)
Sobre la treva permanent d'ETA.

Es una estrategia per salvar a n'Otegui de la presó, encara que pobret el constipat sembla que ja el salva per llarc temps de la garjola esmentada. Una TREVA PERMANENT és igual que un pentinat permanent: dura quatre dies i s'asvalota al primer cop de vent. El que m'ha dolgut en sobremanera és la gran publicitat que li han dedicat els mitjans propers als nacionalismes perifèrics, especialment els mijans catalans que de la manera que ho van anunciar en les emisores de radio semblava que havien descobert el paradís amb això de la treva d'aquests assasins. La gran noticia serà realment quan deixin definitivament les armes, i en quant a la "treva" només és un descans per carregar piles i per servir de pastenaga per al moviment zapaterista i fer-li donar un pas més endavant, un esgraò més en l'escala de vulnerar la Constitució. Desprès si els zapateristes compleixen vindràn més treves fins que al final els exigiràn que deixin lliures als empresonats per delictes de sang, i si no s'aconsegueix això que és la última etapa més difícil, tornarèm a sentir més atemptats d'aquesta banda criminal. Per cert que, el constipat de n'Otegui sembla molt oportú i el deuen haver obtingut amenaçant amb un petard sota el cul del seu metge de capsalera.

20.2.06

Carta sobre l'Estatut

Senyors polítics catalans: Els demano que es facin ressò de les nostres peticions respecte a modificar el Títol I de l'Estatut de nova creació dedicat a Drets, Deures, i Principis. Els catalans ens mereixem un Estatut ben cristià, el qual també ens ha de servir per conviure amb els musulmans el dia de demà, del contrari encara ens imposaran ells el seu d’estatut. Catalunya serà cristiana o musulmana, podem triar ara que hi som a temps.

Molt atentament: Silveri G.

27.1.06

F. Jimenez Losantos fa emprenyar als jueus

(Fórum de P.R.)

Resulta que F.Jim. Losantos fa la comparança entre la persecució contra LA COPE, i la persecució contra els jueus perpetreda pels nazis, i això ha fet emprenyar a un sector d'aquest col·lectiu de jueus.

Per la meva part ho trobo exagerat en quant la protesta del col•lectiu jueu perquè algú faci servir en modalitat de metàfora certes discriminacions comparàndoles amb la persecució contra els jueus. En la literatura i en la oratòria tot s’hi val mentre no sigui insultant i d’aquí els acudits que surten en la premsa ridiculitzant als polítics de torn, i és que sense ‘ridiculitzar’ no podria existir el tan saníssim ‘humorisme’ que practiquen els ninotaires, i sense les metafores comparatives no existirien les arts de la retòrica i la literatura. Que després algú s’emprenyi ja és una altre historia però les lleis vigents no contemplen aquestes anècdotes tan innocents com a prohibitives. Hem de reconèixer que vivim en un país on els escolars poden fins i tot insultar als mestres i la llei ho permet sense càstig exemplar, per tall d’exemple, i si algun comentarista radiofònic fa pallassades ridiculitzant de manera que frega l’insult, això ja es un problema de les lleis del nostre país, lleis que és mosseguen la cua amb les seves permissivitats.

24.1.06

Catalunya Nord, Reconquesta

(Fòrum Racò Català)

Sobre les campanyes de CATALANISME dintre la franja de Catalunya Nord, molts només ho viuen amb l’esperit de RECONQUESTA.
Em sembla molt bé que és facin campanyes dintre el pais veí per promoure la Llengua Catalana, sempre que d'entrada s'especifiqui que el camí no portarà cap a un altre independentisme administratiu dintre França d'aquest sector de catalanoparlants, i si malauradament es així això de perill independentista, ja comença a fer pudor tot plegat. Això els joves amb el cap ple de roses no ho voleu admetre i només ho veieu tot a través d'aquesta senyera estelada que només li manca la falç i el martell. Aquestes independències dels catalans francesos només s'han de concebre en sentit CULTURAL i rés més. Com si diguéssim un FOLCLORE, una categoria de cert ball de 'sevillanes'. Tal vegada el FOLCLORE pur i dur no és més important que la política en la vivència dels pobles??? Així que ja ho sabeu nois i noies: CULTURA, SARDANES, CASTELLERS I RÈS MÉS. Cal que copieu aquest lema que os poso i l'enganxeu a la senyera, abans que qualsevol Otegui Merduska hi pengi els signes totalitaris.

16.1.06

El preu de l'habitatge

(Forum d'en Terricabres)

Els preus dels habitatges només afecten a les famílies que realment volen COMPRAR un habitatge, i realment aquestes famílies se suposa que tenen un acceptable nivell de renda fins al punt que no els fa cap falta canviar de residència per trobar feina. La meva teoria suposa els que tenen una feina FIXA, com a uns 'privilegiats', encara que moltes mentalitats no ho acceptin. La precarietat laboral i els treballadors que s'hi troben son el vertader nucli del problema, i si existissin blocs de vivendes arreu del país d'ARRENDAMENT, els treballadors precaris s'estalviarien de 'comprar'. Tot això que dic és possible i ja se'n fet comptes i amb uns pagaments de fins de menys de 200 euros al mes és pot tenir una vivenda de les que diuen 'per joves'. Només cal bona voluntat per part dels ajuntaments i fins i tot aquests ajuntaments podrien ser ells mateixos els propietaris dels blocs arrendables. Naturalment, qui vol comprar ha de fer la despesa de lliurar una entrada milionària i l'ARRENDAMENT estalvia aquesta despesa. Espero que la meva idea, els savis de La Generalitat Catalana se la llegeixin.

15.1.06

Resposta a'n Zub-zub

(Resposta al Racó Catalá)

Resposta a'n Zub-zub:
Els diners s'ha de suposar que sempre venen d'un cantò o d'un altre però en el cas de les esquerres comunistes espanyoles actuals (socialistes), no son precisament la gran família aristocràtica acomodada per presumir de 'diners' i més aviat els diners els venen de certs empresaris com en Polanco i el contuberni Chavez-masònic. Que quedi clar que tot es possible malauradament i els militars no son sants de calendari per decantar-se sempre per l’honor abans que pels diners. Hitler en bona part va arribar al poder per l'atur de 6 milions de treballadors que hi havia en aquella Alemanya i referent als diners a ben segur que el seus opositors, que van ser assassinats, també haguessin rebut diners en cas de probabilitats de guanyar. El DINER es decanta sempre cap a on bufa el vent.

Resposta a Xavier Roig

(Fòrum del Racó Català)

Xavier Roig, et felicito pel teu article. Com a bon economista saps molt bé medir les situacions politiques amb la vara dels decimals més miléssims. Fas servir la LUPA per veura el que molts no veuen amb la seva miòpia. Realment intento dir-te quelcom i d'entrada dic que total son una serie d'incoherències del mateix Bono que només son apreciades per la gent llesta i la "plebs" no en plega ni un pito. La política es en bona part "comedia" per enganyar als incauts, que majoritariament és la plebs, la gent del carrer, i perque posin vots i rés més. La Constitució ho diu clar i aquest general ha complert amb el seu deure. Però resulta que en tot plegat a l'ultim terme sempre mana qui te més força, i en aquest cas ha mogut la fitxa en Bono i pot ser que ningú més digui rés i la cosa acabi aquí, però d'haver fet emprenyar a una considerable colla de militars la cosa podria canviar i llavors la "força" estaria d'un altre cantò. No hi han lleis democràtiques que valguin contra qui te la FORÇA, tan si es la militar com si es la de les urnes, i podriem posar un exemple: suposant que les urnes donéssin per guanyador en majoria a un partit marxista i aquest volgués imposar els seus criteris, realment tindria la FORÇA, i realment podria saltar-se La Constitució, o millor passarse-la per l'entrecuix. Llavors el paper de l'Exercit podria ser de fer-li costat o fer-li contra, en la mesura que els comandaments miressin per la seva butxaca o bé pel compliment de la Constitució. Realment tot s'hi val en política, sempre que a un no l'engarjolin, en aquest cas a qualsevol militar. I així es aquesta vida.

12.1.06

El Gran Satàn

(Fòrum de la P.R.)

De fet el gran diable Satanàs que veuen els musulmans en la nostra civilització, estic segur que no és rés més que el cul de les dones sobretot en ple estiu i en els nostres carrers amb les vestimentes que porten tan lleugeres. Ho hem de mirar des del punt de vista com ho veuen ells els musulmans, és clar, amb la seva tradició de les dones ben tapades. I per acabar-ho de rematar, l'alcalde Clos va treure el "bando" on és deia que anar despullat per dintre Barcelona NO era delicte. Així que ja ho podeu donar per segur, lectors, la lluita islàmica contra Satàn en realitat és contra el CUL FEMENÍ AMB POCA ROBA, abans que, contra les avorrides factures petrolíferes del mam que els hi pispa en George Bush a l'Irak. Realment el cul de les fèmines segueix dominant el mon, com sempre.

El Gran Satàn Artícles Google

Jurament militar

Exercit i Constitució Articles Google

(Resposta al fòrum de www.racòcatalà.com )
Tota nació s'aguanta sempre al fi i al cap per la força de les armes, i no per les habilitats mediàtiques dels seus líders polítics. De la mateixa manera que en ple carrer l'ordre públic s'aguanta per les forces policials que vigilen, i també en podríem dir per la "repressió" policial contra els malfactors, i si no fos així seria una anarquia total, i els que teniu filles maques les tindríeu que acompanyar fins per anar a la perruqueria. La Constitució Espanyola que vam votar tots els espanyols ja te previst aquest punt concret del "ordre intern espanyol", de tal manera que l'Exèrcit fa el paper de policia. Els militars queden obligats a jurar la fidelitat a la missió encomanada de fer complir La Constitució, i aquest jurament és sagrat per a ells i també es la "brúixola" que els estimula a jugar-se la vida. En tot cas s'hauria de canviar el tipus de jurament en el moment d'entrar a la carrera militar. Jo proposaria el següent cerimonial: JUREU VOSALTRES DEFENSAR LA VOLUNTAT QUE SURTI DEL PARLAMENT I LES DECISIONS DEL PRESIDENT DE LA NACIÓ??? Sembla que a França ho tenen així, però allí no existeixen els nacionalismes perifèrics, i per tant no hi ha perill (o avantatja) d'esquarterament de la nació francesa. Es evident que cada país te el govern que és mereix. Realment Espanya s'esquarteraria en múltiples nacionalitats perifèriques si el jurament dels militars fos el que proposo, i llavors el desgovern seria l'anarquia total. En aquest cas també es podria canviar la Constitució i treure l'article que mana complir-la com cal, i podriem posar: LA CONSTITUCIÓ, CADA QUAL QUE SE L'AGAFI A LA SEVA MANERA.