Ja som 7.000.000.000 d’habitants al Planeta Terra. Els podríem convidar a tots a venir a viure a Espanya i els tocaria uns 72 metres quadrats per cada persona, que ve a ser un quadrat de 8,5 x 8,5, i amb aquesta quantitat d’espai ben bé un s’hi podria muntar un estudi, compost de dormitori serveis i cuina. Però tenint en compte que també podríem apilar les vivendes en blocs encara ens sobraria més espai per fer zones verdes, zones esportives i zones comercials. El resultat numèric el podem veure amb les xifres següents: Espanya te uns 504.000 quilòmetres quadrats, multiplicat per un milió de metres quadrats per cada quilòmetre quadrat surten 504.000 x 1.000.000 =504.000.000.000 metres quadrats totals, i si els dividim pels 7.000.000.000 habitants del Planeta = surten 72 metres quadrats per cada persona, que resulta un quadrat de 8,5 x 8,5. Em penso que podríem viure bastant bé si la gent fos ben calmada, mentre poguéssim menjar i beure amb mitjans de subsistència encara que escassos. El problema es que a l’hora de posar-nos d’acord políticament, regionalment, i familiarment, ja serien figues d’un altre paner, i es evident que els problemes mundials no els porta la superpoblació sinó super-idiotesa de la raça humana. Que la gent hagi de viure apilada en blocs de pisos i amb casetes de barrufets això no es tant problema com sembla, el problema es la manca de solidaritat per part d’alguns que s’aprofiten per enriquir-se a costa dels demés. Amb aquest estudi si volguéssim convertir a la nació espanyola en una mena de “camp de concentració” de tota la població mundial, a ben segur que és possible, després ja caldria organitzar les xarxes de serveis per atendre les necessitats de tota la gent. Podriem fer l’estudi científic del tema molt mes extenssiu pero a ben segur no arribariem mai al límit, però almenys si que podem veure que a la nostra Pell De Brau hi cabem tots, i no pas posats com sardines enlatades sinó fins i tot amb un piset estudi per cada ésser planetari. De tal manera que cadascú podria gaudir d'un llit, una tauleta per connectar a Internet i fins i tot un espai per tenir algun animalet de companyia, i tots aquests luxes per cada individu acollit a la nostra Espanya de les grans planaries deshabitades.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mon. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mon. Mostrar tots els missatges
6.11.11
19.6.11
Revolució Àrab, Notes
He comprat el dossier de La Vanguardia que porta un estudi sobre les revolucions en els països islàmics i he seleccionat algunes parts dels aspectes més importants i curiosos que és interessant guardar en la memòria i repassar de tan en tan. En el dossier la major part del contingut és refereix a Egipte, i demostra la importància principal d'aquest país en el mapa del mon àrab. També el fenòmen d'Egipte ens pot servir de model per entendre els demés paisos revolotats.----------------------------------------------------------------------------------------------------
1) La situació que travessa el mon àrab es comparable a la que va viure Europa a l’any 1848 quan és va desfermar la denominada primavera dels pobles, una onada revolucionaria que va unir la burgesia i el proletariat en contra de les monarquies absolutes que governaven en aquell moment.
2) Les revolucions àrabs (intifades) han acabat amb l’afirmació que és feia còrrer fins ara de que l’Islam i els musulmans son incompatibles amb la democràcia.
3) El desafiament mes difícil es institucionalitzar la relació entre l’Exèrcit i la direcció política civil. Tenim l’exemple de Turquia que ha tardat 5 dècades en aconseguir que l’Exèrcit accepti regles democràtiques.
4) Tampoc els clergues i els "mulàs" son els motors de l’agitació social que s’ha apoderat dels països àrabs. Aquest fet queda provat pel paper limitat desenvolupat pels Germans Musulmans en la revolució egípcia. Però si que resulta que, aquests Germans Musulmans son el grup opositor millor organitzat del moment actual.
5) De moment a Egipte els generals de l’Exèrcit mes aliats de Mubarak ho controlen encara tot.
6) Mubarak va crear un dels serveis de seguretat mes temibles del mon amb 1’5 milions de membres, que si els repartim pels 80 milions d’habitants d’Egipte, toquen uns 50 habitants per cada agent controlador, que podríem dir: un policia del Regim per cada 50 persones.
7) El que distingeix les actuals revolucions àrabs de la revolució iraní del 1979 es que ara no existeix cap Ayatolà Jomeini entre bastidors preparat per segrestar el poder. En el cas dels Germans Musulmans d’Egipte no tenen un líder carismàtic a l'estil de Jomeini.
8) De prompte les generacions de joves àrabs han demostrat que no son diferents de les demés generacions europees.
9) Constitueix un error centrar-se en excés en la tecnologia d’Internet i el Facebook per voler comprendre la revolució islàmica. Encara que també cal reconèixer que les noves tecnologies han ajudat molt però, en les dècades passades ja existien la premsa escrita, la radio i el repart de paperàm per fer propaganda. Si no va explotar la revolució devia ser per manca de la xispa necessaria. En aquest cas del moment present la "xispa" va ser el suïcidi a l'estil bonzo del jove mercader de Tunez, i després la revolució és va escampar.
10) En Egipte l’Exèrcit ha assumit la responsabilitat d’organitzar la competició nacional de futbol i ha iniciat un programa de construcció d’estadis. Tot plegat dòna una idea del poder militar que fins i tot controla l'Esport.
11) Dependents de l’economia militar és troben centenars de milers d’antics reclutes dels quals els seus 6 mesos últims de servei estan dedicats a tècniques d’aprenentatge en les fàbriques i altres companyies regides pels militars. També antics militars que és retiren passen a ocupar càrrecs de gestió en les empreses civils propietat d'ells mateixos.
12) De tal manera que en Egipte els militars és reparteixen el pastís i se’l mengen, i gaudeixen de la popularitat i el recolzament general, mentre que altres elements del regim que son els seus subordinats reben la còlera de les masses populars quan hi han revoltes.
13) El Ministeri d’Economia Egipci te radicalment prohibit fer públics els detalls sobre despeses militars.
14) Referent a Egipte els periodistes tenen ben clar que les úniques línies vermelles absolutes que no poden travessar sense patir represàlies son els secrets de l’Exèrcit i els secrets de l’economia de la família presidencial.
15) Amb mes de 80 milions d’habitants, Egipte es el país mes poblat del mon àrab i de L’Orient Mitjà i el segon més poblat d’Àfrica després de Nigeria.
16) En Egipte el president Nasser quan va enderrocar al rei Faruk I, va convertir el govern en una dictadura socialista amb poder absolut i tots els bancs i empreses foren nacionalitzats.
17) El govern egipci de Sadat va patir un sobtat final quan el president va ser assassinat per part dels grups més radicals dels Germans Musulmans d'aquell temps.
18) Els Germans Musulmans actuals no son una organització terrorista, son amb diferencia la millor organització d’oposició a Egipte i una font d’inspiració de nombrosos grups d’oposició en el mon àrab.
19) El president Nasser volia construir el país com un estat secular-socialista mentre que els Germans Musulmans volien construir el país com un estat islàmic. Els Germans Musulmans van ser prohibits i perseguits i molts van acabar executats.
20) En l’any 1947 Egipte tenia 20 milions d’habitants, ara en l’any 2011 en te 80 milions, un creixement exagerat si tenim en compte que mes del 95 per cent de la població és concentra en la vall del Nil i la resta d’Egipte es un desert inhabitable.
21) En conseqüència, la densitat de població en el delta i vall del Nil i la quantitat de terres de cultiu ajuntades en el lloc de regadiu, son de les zones més concentrades de tot el mon, tan de persones com de parceles agrícoles.
22) La densitat de població més elevada és troba en El Caire amb 36.400 persones per quilòmetre quadrat on la superfície mitjana per persona es de 33 metres quadrats. Comparat amb Londres la superfície allí per persona arriba fins 200 metres quadrats.
23) Egipte es constituït generalment per població musulmana amb l’excepció d’una minoria formada per un 8 o 10 per cent que sumen uns més de 6 milions (com tota la població de Catalunya) que son cristians coptes.
24) Es permet el matrimoni a edat molt primerenca i com a cosa que no se’n parla gaire és practica també la circumcisió femenina (ablació) tan en la població musulmana com en la població cristiana copta. Es veu que no tenen prou poder per eradicar-la, ni l’Islàm ni el Cristianisme, molta gent la viuen arrelada com a tradició ancestral.
25) L’església cristiana copta afirma que la televisió i les pel·lícules son coses prohibides.
26) En Egipte el major us el vel femení entre les dones musulmanes es de història recent com a cosa curiosa, es un fenomen que ve únicament dels anys 80.
27) El compromís dels EEUU a Egipte va començar com una iniciativa privada de caràcter religiós quan uns missioners protestants van fundar una universitat per un grup reduït de joves egipcis. La universitat va créixer i avui és coneix com La Universitat Americana de El Caire. Mentrestant el govern americà no va mostrar cap interès per Egipte fins després de la Segona Guerra mundial.
28) Fins al final de la Segona Guerra Mundial Egipte era encara una colònia britànica.
28) Egipte passava molta i fam i misèria i la Fundació Rockefeller (altre vegada els americans) va organitzar una campanya d’alfabetització i d’instrucció a la població rural per obtenir aigua neta i prevenir les infeccions per causa de les mosques.
29) Fa uns 70 anys quan el tinent coronel Nasser va enderrocar el regim de l’últim “faraó” egipci, el Rei Faruk I. Mubarak era llavors un jove oficial de la força aèria. En realitat l’últim faraó era el rei monarca enderrocat, Faruk I, no el militar Mubarak com alguns periodistes ara proclamen. Com a detall molt curiós del rei Faruk I, era cleptòman, i tenia el vici de robar de tan en tant algún objecte valuós de la gent i dels personatges a qui visitava. Es van donar els casos de que durant una trobada amb en Churchill li va robar un rellotge, i en una altre trobada amb el Sha de Persia li va robar una espasa. Sobre aquest detall de la cleptomania del rei Faruk I, no ho porta el dossier i ho he trobat nomes a la Wikipedia en idioma espanyol.
30) Egipte ha rebut milers de milions de dòlars de EEUU com ajuda per estabilitzar la regió estratègica del Canal de Suez i per mantenir la relació amb Israel i les dinasties petrolíferes del Golf. Ja no cal dir que la major part d’aquests diners van a parar a les arques dels militars que son els que és reparteixen el pastís. L’acord econòmic que arriba dels EEUU cap a Egipte depèn del compliment estricte de pacte de pau amb Israel, sent aquesta nació d’Israel la mes súper-protegida dels EEUU en la regió.
31) Quasi es segur que el sistema de govern successor del regim de Mubarak apunta cap a una regeneració cosmètica de la política abans que cap a una transformació radical. Tot fa suposar que serà una continuïtat reformada. Es impossible d’imaginar que el sistema militar egipci pugui claudicar dels seus privilegis en un temps relativament curt. Cal tenir per segur que el regim militar durarà encara molts anys.
32) Resulta que els cristians coptes han sigut molt perseguits i maltractats a Egipte i ho segueixen sent en l’actualitat patint atemptants de bombes a les esglésies per part de faccions terroristes islàmiques i molta discriminació a l'hora d'accedir als mercats de treball i habitatge. Es un detall que el dossier també el menciona encara que, més aviat breument per no ficar-se massa en l'apologètica cristiana que podria ofendre a un bon sector de lectors "progressistes".
(Nota: només he arribat fins aquí, això ha sigut un resum del que he trobat més interessant per prendre nota de la voluminosa revista del dossier mencionat).
1) La situació que travessa el mon àrab es comparable a la que va viure Europa a l’any 1848 quan és va desfermar la denominada primavera dels pobles, una onada revolucionaria que va unir la burgesia i el proletariat en contra de les monarquies absolutes que governaven en aquell moment.
2) Les revolucions àrabs (intifades) han acabat amb l’afirmació que és feia còrrer fins ara de que l’Islam i els musulmans son incompatibles amb la democràcia.
3) El desafiament mes difícil es institucionalitzar la relació entre l’Exèrcit i la direcció política civil. Tenim l’exemple de Turquia que ha tardat 5 dècades en aconseguir que l’Exèrcit accepti regles democràtiques.
4) Tampoc els clergues i els "mulàs" son els motors de l’agitació social que s’ha apoderat dels països àrabs. Aquest fet queda provat pel paper limitat desenvolupat pels Germans Musulmans en la revolució egípcia. Però si que resulta que, aquests Germans Musulmans son el grup opositor millor organitzat del moment actual.
5) De moment a Egipte els generals de l’Exèrcit mes aliats de Mubarak ho controlen encara tot.
6) Mubarak va crear un dels serveis de seguretat mes temibles del mon amb 1’5 milions de membres, que si els repartim pels 80 milions d’habitants d’Egipte, toquen uns 50 habitants per cada agent controlador, que podríem dir: un policia del Regim per cada 50 persones.
7) El que distingeix les actuals revolucions àrabs de la revolució iraní del 1979 es que ara no existeix cap Ayatolà Jomeini entre bastidors preparat per segrestar el poder. En el cas dels Germans Musulmans d’Egipte no tenen un líder carismàtic a l'estil de Jomeini.
8) De prompte les generacions de joves àrabs han demostrat que no son diferents de les demés generacions europees.
9) Constitueix un error centrar-se en excés en la tecnologia d’Internet i el Facebook per voler comprendre la revolució islàmica. Encara que també cal reconèixer que les noves tecnologies han ajudat molt però, en les dècades passades ja existien la premsa escrita, la radio i el repart de paperàm per fer propaganda. Si no va explotar la revolució devia ser per manca de la xispa necessaria. En aquest cas del moment present la "xispa" va ser el suïcidi a l'estil bonzo del jove mercader de Tunez, i després la revolució és va escampar.
10) En Egipte l’Exèrcit ha assumit la responsabilitat d’organitzar la competició nacional de futbol i ha iniciat un programa de construcció d’estadis. Tot plegat dòna una idea del poder militar que fins i tot controla l'Esport.
11) Dependents de l’economia militar és troben centenars de milers d’antics reclutes dels quals els seus 6 mesos últims de servei estan dedicats a tècniques d’aprenentatge en les fàbriques i altres companyies regides pels militars. També antics militars que és retiren passen a ocupar càrrecs de gestió en les empreses civils propietat d'ells mateixos.
12) De tal manera que en Egipte els militars és reparteixen el pastís i se’l mengen, i gaudeixen de la popularitat i el recolzament general, mentre que altres elements del regim que son els seus subordinats reben la còlera de les masses populars quan hi han revoltes.
13) El Ministeri d’Economia Egipci te radicalment prohibit fer públics els detalls sobre despeses militars.
14) Referent a Egipte els periodistes tenen ben clar que les úniques línies vermelles absolutes que no poden travessar sense patir represàlies son els secrets de l’Exèrcit i els secrets de l’economia de la família presidencial.
15) Amb mes de 80 milions d’habitants, Egipte es el país mes poblat del mon àrab i de L’Orient Mitjà i el segon més poblat d’Àfrica després de Nigeria.
16) En Egipte el president Nasser quan va enderrocar al rei Faruk I, va convertir el govern en una dictadura socialista amb poder absolut i tots els bancs i empreses foren nacionalitzats.
17) El govern egipci de Sadat va patir un sobtat final quan el president va ser assassinat per part dels grups més radicals dels Germans Musulmans d'aquell temps.
18) Els Germans Musulmans actuals no son una organització terrorista, son amb diferencia la millor organització d’oposició a Egipte i una font d’inspiració de nombrosos grups d’oposició en el mon àrab.
19) El president Nasser volia construir el país com un estat secular-socialista mentre que els Germans Musulmans volien construir el país com un estat islàmic. Els Germans Musulmans van ser prohibits i perseguits i molts van acabar executats.
20) En l’any 1947 Egipte tenia 20 milions d’habitants, ara en l’any 2011 en te 80 milions, un creixement exagerat si tenim en compte que mes del 95 per cent de la població és concentra en la vall del Nil i la resta d’Egipte es un desert inhabitable.
21) En conseqüència, la densitat de població en el delta i vall del Nil i la quantitat de terres de cultiu ajuntades en el lloc de regadiu, son de les zones més concentrades de tot el mon, tan de persones com de parceles agrícoles.
22) La densitat de població més elevada és troba en El Caire amb 36.400 persones per quilòmetre quadrat on la superfície mitjana per persona es de 33 metres quadrats. Comparat amb Londres la superfície allí per persona arriba fins 200 metres quadrats.
23) Egipte es constituït generalment per població musulmana amb l’excepció d’una minoria formada per un 8 o 10 per cent que sumen uns més de 6 milions (com tota la població de Catalunya) que son cristians coptes.
24) Es permet el matrimoni a edat molt primerenca i com a cosa que no se’n parla gaire és practica també la circumcisió femenina (ablació) tan en la població musulmana com en la població cristiana copta. Es veu que no tenen prou poder per eradicar-la, ni l’Islàm ni el Cristianisme, molta gent la viuen arrelada com a tradició ancestral.
25) L’església cristiana copta afirma que la televisió i les pel·lícules son coses prohibides.
26) En Egipte el major us el vel femení entre les dones musulmanes es de història recent com a cosa curiosa, es un fenomen que ve únicament dels anys 80.
27) El compromís dels EEUU a Egipte va començar com una iniciativa privada de caràcter religiós quan uns missioners protestants van fundar una universitat per un grup reduït de joves egipcis. La universitat va créixer i avui és coneix com La Universitat Americana de El Caire. Mentrestant el govern americà no va mostrar cap interès per Egipte fins després de la Segona Guerra mundial.
28) Fins al final de la Segona Guerra Mundial Egipte era encara una colònia britànica.
28) Egipte passava molta i fam i misèria i la Fundació Rockefeller (altre vegada els americans) va organitzar una campanya d’alfabetització i d’instrucció a la població rural per obtenir aigua neta i prevenir les infeccions per causa de les mosques.
29) Fa uns 70 anys quan el tinent coronel Nasser va enderrocar el regim de l’últim “faraó” egipci, el Rei Faruk I. Mubarak era llavors un jove oficial de la força aèria. En realitat l’últim faraó era el rei monarca enderrocat, Faruk I, no el militar Mubarak com alguns periodistes ara proclamen. Com a detall molt curiós del rei Faruk I, era cleptòman, i tenia el vici de robar de tan en tant algún objecte valuós de la gent i dels personatges a qui visitava. Es van donar els casos de que durant una trobada amb en Churchill li va robar un rellotge, i en una altre trobada amb el Sha de Persia li va robar una espasa. Sobre aquest detall de la cleptomania del rei Faruk I, no ho porta el dossier i ho he trobat nomes a la Wikipedia en idioma espanyol.
30) Egipte ha rebut milers de milions de dòlars de EEUU com ajuda per estabilitzar la regió estratègica del Canal de Suez i per mantenir la relació amb Israel i les dinasties petrolíferes del Golf. Ja no cal dir que la major part d’aquests diners van a parar a les arques dels militars que son els que és reparteixen el pastís. L’acord econòmic que arriba dels EEUU cap a Egipte depèn del compliment estricte de pacte de pau amb Israel, sent aquesta nació d’Israel la mes súper-protegida dels EEUU en la regió.
31) Quasi es segur que el sistema de govern successor del regim de Mubarak apunta cap a una regeneració cosmètica de la política abans que cap a una transformació radical. Tot fa suposar que serà una continuïtat reformada. Es impossible d’imaginar que el sistema militar egipci pugui claudicar dels seus privilegis en un temps relativament curt. Cal tenir per segur que el regim militar durarà encara molts anys.
32) Resulta que els cristians coptes han sigut molt perseguits i maltractats a Egipte i ho segueixen sent en l’actualitat patint atemptants de bombes a les esglésies per part de faccions terroristes islàmiques i molta discriminació a l'hora d'accedir als mercats de treball i habitatge. Es un detall que el dossier també el menciona encara que, més aviat breument per no ficar-se massa en l'apologètica cristiana que podria ofendre a un bon sector de lectors "progressistes".
(Nota: només he arribat fins aquí, això ha sigut un resum del que he trobat més interessant per prendre nota de la voluminosa revista del dossier mencionat).
4.5.11
Bin Laden: Solucionat
El problema Bin Laden per fi solucionat.
S’acostuma a dir als responsables quan existeix un problema greu: solucioneu-ho com pugueu el més ràpid possible. En aquest mot solucionar hi caben molts procediments i en el cas de terrorisme o estat de guerra també hi cap l’assassinat. En el cas de l’execució del terrorista Bin Laden sembla ser fins al moment que el van assassinar a boca de gerro tot i que anava desarmat però si que devia tenir preparat i amagat sota el seu matalàs de llit matrimonial-poligàmic el seu kalashnikof que mai se’n separava per si de cas. Però no queda clar que és pugui parlar d'assassinat, encara que els mitjans ho anomenen així. El mes segur és que li van disparar al cap per impedir que actives alguna trampa explossiva preparada pel cas de que l'eixampessin.
Ha sigut un problema molt greu a nivell mundial que ha quedat ben solucionat i que ens ha deixat a tota la gent honesta molt satisfets. S’ha fet justícia, tal com ha dit n’Obama, i fer justícia amb els assassins en sèrie demostrables ha consistit sempre des de que el mon existeix fins a quatre dies enrera, en aplicar la pena de mort en determinats casos. El que sol passar en les democràcies recents es que alguns il·luminats és creuen que han descobert la pedra filosofal i que mantenir els assassins en sèrie demostrables tancats a la garjola de tres estrelles, això es progressisme. Però ja veurem com evolucionarà la justícia en aquest punt concret de la Pena De Mort, encara vivim en unes democràcies molt joves, i precisament respecte a la democràcia dels USA es de les més velles del mon i ens hauríem de treure en barret fent-li reverència.
Però a ben segur les crítiques contra el president americà serien molt més ferotges si en lloc de ser n’Obama fos en Bush, per ser en Bush de la Dreta Cavernaria. Però com que n’Obama es del partit demòcrata que significa d’Esquerra Progressista llavors ja es mes benvinguda la seva actuació per solucionar certs problemes amb l’assassinat calculat, de la mateixa manera que molta gent carrega contra els assassinats d’en Franco per ser de Dreta i després aquesta mateixa gent callen olímpicament en quant als assassinats d’en Fidel Castro per ser d’Esquerra, només per posar un petit exemple de la famosa vara de mesurar que tothom que sigui normal (o mes ben dit, anormal) fa servir.
Com a cosa curiosa Bin Laden era un germà d’una colla de germans de fins uns 50 (cinquanta) o potser més, engendrats d’un sol pare amb matrimoni polígam o més bé multi-polígam i que formaven el que en podríem dir una família monstruosament nombrosa. Aquestes famílies son bastant corrents dintre la gent rica de l’Islam i com que en les famílies riques d’aquesta religió masclista normalment son els homes els que manen, així poden tenir totes les dones (concubines) que vulguin i poden engendrar fills sense cap límit. D’en Bin Laden en el seu refugi també ha sortit en la premsa que tenia la casa plena de dones i criatures que a ben segur moltes d’aquestes dones devien ser concubines i les criatures també fills naturals seus, tot digne d’un milionari islàmic de la seva casta. Però no crec que aquests pares engendradors de tants fills siguin mereixedors de la medalla de La Família en majúscula, ja que han pecat de vanitat, luxúria, i adulteri. El Matrimoni bíblic ha de ser amb una sola parella, per tant ja no poden ser mereixedors del Paradís tal com presumeixen i més aviat quan morin Sant Pere porter del Cel els demanarà comptes.
Fan servir sempre el latiguet de guanyar el Paradís si qualsevol s’immola per la Causa de l’Islam, tot això per animar o més be per incitar als seus seguidors. Però es més curiós encara que la població que no és islàmica, la resta de tot el mon que és cristiana, aquest “latiguet” de guanyar el Paradís no l’anomenen per rés, encara que sigui ni per portar una vida digna de família, ni per fer polítiques defensant la Vida, ni per treballar ajudant als pobres i etc. Es veu que dintre del Cristianisme patim una crisi d’identitat monumental que ja no creiem ni en el mateix Paradís del Cel de l'Evangeli. Per això existeix el gran predicament del Paradís de l’Islam que, s’aprofiten de la nostra mateixa feblesa cristiana del nostre propi Paradís perdut o més be silenciat, i ens passen al devant anomenant contínuament aquest Paradís, fent-nos quedar als cristians en segon terme paradisiàcament parlant.
Interesant el vídeo del veí d'en Bin laden.
Interessant el video de n'Angel Expósito sobre el doble llenguatge en materia de terrorisme.
Interesant el vídeo del veí d'en Bin laden.
Interessant el video de n'Angel Expósito sobre el doble llenguatge en materia de terrorisme.
16.3.11
Japó, Tsunami, Nuclears, Apocalipsi...
Em sento molt entristit per les greus catàstrofes esdevingudes al país del Japó.
De fet és un país en que ja tenen prou dificultats per viure amb una geologia tant complicada, i no mereixen que el destí els hagi castigat tant salvatjement. Com a cosa curiosa era el primer divendres de Quaresma i per més súmmum el dia 11, el moment del cataclisme. Els que som creients en Deu, en alguns detalls encara som capaços de veure-hi la ma de L'Etern que en certa manera fa coincidir certes "garrotades" (catàstrofes) en dies de significat religiós, i tenint en compte aquesta coincidència per als creients ens resulta una mica de consol dintre de la mateixa desgracia. Curiosament, el terrorífic terratrèmol de Lisboa de l'any 1700 va esdevenir el dia de Tots Sants, concretament el dia 1 de novembre, el tenim aquí a Wikipedia. També el terratrèmol de l'any 1400 a la ciutat d'Olot s'esdevingué en un dia molt significatiu religiós, concretament el dia de La Candelera. També els recents terratrèmol i tsunami de l'Indic del 2004 va esdevenir en unes dates ben significatives, rés més que el dia de Sant Esteve l'endemà de Nadal. Podem suposar que ve a ser com una crida dels Deus (La Trinitat) a fer penitència i com una mena de càstig perquè ens en recordèm. Tothom es lliure de creure el que vulgui al respecte i també de no creure en rès que resulta molt còmode.
En quant a les centrals nuclears que han quedat malmeses em penso que dintre de la desgracia aquestes catàstrofes faran que els dirigents polítics mundials accelerin a tota pastilla les millores de seguretat per evitar en el futur problemes encara molt pitjors. Si ens fiquem a ser optimistes (per cert, molt difícil en aquests moments terrorífics) podem afirmar que no hi ha mal que per be no vingui. L'energia nuclear certament és molt perillosa però els científics i els governs s'empatollen a continuar instal·lant centrals de producció elèctrica quan el millor que haurien de fer es predicar al poble que s'abstingués de banalitats i visqués una vida més austera per estalviar energia, que traduït en cristià es podria dir: fer més penitència. En alguns suposats missatges que diuen baixen del Cel per mitjà de la Mare de Deu, es parla de fer penitència del contrari vindrà un gran "càstig", ho podem trobar escanejant amb Google, es molt interessant i cadascú pot creure el que consideri, o no creure en rés que resulta de comoditat marquesal.
Però no podem oblidar que el cataclisme que en aquests moments agafa la categoria d'apocalíptic es l'escapament de radioactivitat de les centrals greument afectades, i ens queden el sisme i el tsunami en segon lloc en quant a gravetat.
Com a cosa encara més curiosa, he escanejat per Internet aixó de l'energia nuclear i he trobat unes webs que tracten dels avions militars de la guerra freda que els feien funcionar amb un reactor nuclear. La bestialitat i la imprudència humana com veiem no te límit.
Com a nota d'última hora referent a la refrigeració dels reactors nuclears, en les centrals de 3ª i última generació, diuen que han inventat un sistema per descarregar aigua damunt del reactor sense necessitar energia elèctrica o grup electrogen d'emergència, com tot el que tenien a Japò que el tsunami va destruir. Es tracta de posar un gran dipòsit molt elevat d'aigua i que l'aigua pugui caure per gravetat, o sigui: sistema WC, per ser més exactes. Almenys tenen la seguretat de que la Llei De La Gravetat no pot fallar mai mentres es mantingui el dipòsit d'aigua intacte. Espero que els funcioni l'ínvent en les futures centrals.
De fet és un país en que ja tenen prou dificultats per viure amb una geologia tant complicada, i no mereixen que el destí els hagi castigat tant salvatjement. Com a cosa curiosa era el primer divendres de Quaresma i per més súmmum el dia 11, el moment del cataclisme. Els que som creients en Deu, en alguns detalls encara som capaços de veure-hi la ma de L'Etern que en certa manera fa coincidir certes "garrotades" (catàstrofes) en dies de significat religiós, i tenint en compte aquesta coincidència per als creients ens resulta una mica de consol dintre de la mateixa desgracia. Curiosament, el terrorífic terratrèmol de Lisboa de l'any 1700 va esdevenir el dia de Tots Sants, concretament el dia 1 de novembre, el tenim aquí a Wikipedia. També el terratrèmol de l'any 1400 a la ciutat d'Olot s'esdevingué en un dia molt significatiu religiós, concretament el dia de La Candelera. També els recents terratrèmol i tsunami de l'Indic del 2004 va esdevenir en unes dates ben significatives, rés més que el dia de Sant Esteve l'endemà de Nadal. Podem suposar que ve a ser com una crida dels Deus (La Trinitat) a fer penitència i com una mena de càstig perquè ens en recordèm. Tothom es lliure de creure el que vulgui al respecte i també de no creure en rès que resulta molt còmode.
En quant a les centrals nuclears que han quedat malmeses em penso que dintre de la desgracia aquestes catàstrofes faran que els dirigents polítics mundials accelerin a tota pastilla les millores de seguretat per evitar en el futur problemes encara molt pitjors. Si ens fiquem a ser optimistes (per cert, molt difícil en aquests moments terrorífics) podem afirmar que no hi ha mal que per be no vingui. L'energia nuclear certament és molt perillosa però els científics i els governs s'empatollen a continuar instal·lant centrals de producció elèctrica quan el millor que haurien de fer es predicar al poble que s'abstingués de banalitats i visqués una vida més austera per estalviar energia, que traduït en cristià es podria dir: fer més penitència. En alguns suposats missatges que diuen baixen del Cel per mitjà de la Mare de Deu, es parla de fer penitència del contrari vindrà un gran "càstig", ho podem trobar escanejant amb Google, es molt interessant i cadascú pot creure el que consideri, o no creure en rés que resulta de comoditat marquesal.
Però no podem oblidar que el cataclisme que en aquests moments agafa la categoria d'apocalíptic es l'escapament de radioactivitat de les centrals greument afectades, i ens queden el sisme i el tsunami en segon lloc en quant a gravetat.
Com a cosa encara més curiosa, he escanejat per Internet aixó de l'energia nuclear i he trobat unes webs que tracten dels avions militars de la guerra freda que els feien funcionar amb un reactor nuclear. La bestialitat i la imprudència humana com veiem no te límit.
Com a nota d'última hora referent a la refrigeració dels reactors nuclears, en les centrals de 3ª i última generació, diuen que han inventat un sistema per descarregar aigua damunt del reactor sense necessitar energia elèctrica o grup electrogen d'emergència, com tot el que tenien a Japò que el tsunami va destruir. Es tracta de posar un gran dipòsit molt elevat d'aigua i que l'aigua pugui caure per gravetat, o sigui: sistema WC, per ser més exactes. Almenys tenen la seguretat de que la Llei De La Gravetat no pot fallar mai mentres es mantingui el dipòsit d'aigua intacte. Espero que els funcioni l'ínvent en les futures centrals.
30.1.10
Apocalipsi De Haití
Podem veure en el Google Earth la foto satelital de la capital Puerto Príncipe que està actualitzada recentment, i augmentant la imatge al màxim (en el programa obert de Google Earth, no en aquesta imatge) es poden apreciar les destroces de les cases. La capital on és concentraven la majoria de víctimes esta situada just en mig de l'enforcadura que forma la bahia oest de la illa. Realment ha sigut una catàstrofe que ha donat molt per escriure i per parlar i l'article més assenyat en quant a Fe Cristiana que he llegit l'he trobat en el blog del bisbe Fernando Sebastian titulat "Estaba Dios en Haití??". Arribem a un punt en que sobren les paraules per fer comentaris sobre els terratrèmols, esta ben vist que el fenómen no pot ser per causa dels nostres excesos consumistes. El mecanisme de les plaques tectóniques que és belluguen a decenes de quilòmetres per sota la terra ha de respondre a uns altres interrogants. També per la blogosfera ha corregut molta tinta sobre les declaracions que va fer el recent anomenat bisbe de Sant Sebastià, Ignacio Munilla, que va dir "hay cosas peores que la tragedia de Haití", referint-se a la manca d'espiritualitad i amor al proïsme de la majoria d'essers humans, i gran part dels crítics el van titllar d'insensible vers els damnificats haitians, realment el que volia dir era ben clar només que la premsa ho va manipular per fer negoci amb el morbo. En Forumlibertas ha sortit un artícle que defensa les paraules del bisbe Munilla. ------------------------------------------
(Nota final: el nom que he posat a l'article APOCALIPSI HAITÍ no es inventat per mi, el vaig sentir per una periodista que va estar allà i va dir ben esgarrifada "he vist l'Apocalipsi").
(Nota final: el nom que he posat a l'article APOCALIPSI HAITÍ no es inventat per mi, el vaig sentir per una periodista que va estar allà i va dir ben esgarrifada "he vist l'Apocalipsi").
30.8.09
Família Kennedy
Ja només queda una sobrevivent del clan després de la recent mort d'en Ted Kennedy, la Carolina Kennedy que es la filla del president assassinat John Kennedy, i com a cosa curiosa podem veure en les fotos del Google que no s'assembla gaire a la seva mare na Jacqueline. Resulta que hi ha hagut polèmica en EEUU perque també fa algún temps va morir una germana d'en John Kennedy i el Vaticà va enviar una nota de condol i en el cas recent de la mort d'en Ted Kennedy el Vaticà va guardar silenci , però tot te una explicació raonable, en el primer cas la germana del president assassinat col·laborava en unes institucions benèfiques de discapacitats i mereixía el reconeixement eclesial, i en el segòn cas d'en Ted Kennedy aquest senador anomenat "El Lleó Del Senat" es va dedicar a fer campanyes a favor de l'avortament, i és curiosa una carta que circula per Internet i que va enviar al Papa poc temps abans de morir demanant al Papa que pregui per ell. Parlant de na Jacqueline la dona del president assassinat, aquesta sempre la recordarèm com d'una bellesa excepcional, i amb unes formes facials increïbles que molts encara no hi haurem caigut en compte amb els detalls físics: era quadrada de cara amb els ulls molt separats. Fins i tot m'imagino que les ulleres estandar que devia comprar li resultaven petites de tan separats que tenia els ulls. De fet els ulls ben separats son una gran avantatja, donen una visió més "estereoscópica" de les imatges, permeten endevinar millor la distància dels objectes i ajuden a una visió perifèrica lateral. Estic segur que als nostres primers pares, Adam i Eva, el Dissenyador Deu els devia crear amb els ulls ben separats com els ulls de na Jacqueline. En la foto podem veura bé la diferència existent entre els ulls de na Jacqueline i els ulls d'en John Kennedy, els ulls de na Jacqueline son bastant més separats que els ulls del seu marit en proporció al tamany de la cara, ho he mesurat amb un paper i un llapis i la distància dels ulls de na Jaqueline es quelcom més ample que la distància dels ulls d'en Kennedy, tot i tenint aquest últim la cara més grossa, i comptant que estan situats a la mateixa distància de la càmera fotogràfica. La millor foto que he trobat per Internet de la Jacqueline quan era jove la trobem AQUÍ. La foto es agafada d'aquesta web: http://dc.about.com/od/photosofmuseums/ss/MTussaudsPics_5.htmFamília Kennedy, sempre us recordarèm per la vostra bellesa física, el vostre glamour, la vostra catolicitat (encara que imperfecta) i els vostres drames personals. Ted Kennedy, que descansis en pau , amèn.
28.3.09
Lògica De Sobrevivència
Antigament en les llars la gent és rentava menys que ara i miraven d'aprofitar al màxim el líquid element per estalviar-se la feina de tenir-lo que transportar a grans distàncies amb galledes quan no tenien la font d'aigua ben aprop. Estan escrites en les històries tradicionals costumistes algunes curiositats referent a que en les llars de gent humil treballadora quan és banyaven en la banyera és posaven dintre a l'aigua en el següent ordre: primer el pare de família, seguidament els demés homes de la família per ordre d'edat, seguidament les dones també per ordre d'edat, seguidament els nens també per ordre d'edat i per últim les criatures. Ja no cal ni dir que els últims que eren les criatures devien trobar l'aigua feta un brou ple de porqueria que devia fer fàstic i sembla que l'ordre de entrada en la banyera hauria de ser a l'inrevés peixant les criatures en primer lloc a fi de que almenys estrenessin l'aigua completament neta aquests familiars més delicats de la casa com eren els infants i els recent nascuts. Però parlant amb el meu amic Antoni hem arribat a la conclusió que aquest ordre aparentment il·lògic tenia que amagar algun secret que no és veu a senzilla vista. Cal tenir en compte que en els temps antics generalment només treballava el pare de família i era el que mantenia a tota la família amb la seva aportació i fins a cert punt convenia que estrenés l'aigua neta de la banyera a fi de no agafar cap infecció ja que en aquell temps la gent és morien joves a causa de malalties infeccioses generalment. Després seguint l'ordre amb posar els demés homes de la família que eren els que també treballaven, després les dones i per últim les criatures, aquest ordre aparentment poc cavalleresc havia que tenir per força el seu secret de sobrevivència perquè els que no treballaven y no mantenien a la família podien arriscar-se a posar-se a la banyera amb l'aigua bruta i si és morien per una infecció la resta de la família seguia sobrevivint almenys amb l'ajuda del pare de família i els demés homes que els alimentaven amb el seu treball. Després sobre el posar a peixar les criatures en l’últim lloc, podem entendre que en aquell temps de criatures en les llars n'hi havia moltes ja que naixien molts fills, no com ara, en aquell temps les famílies eren generalment molt nombroses i edemes hi havia molta mortalitat infantil de manera que sobrevivien els infants més resistents que havien superat alguna infecció de petits i la mateixa naturalesa feia la selecció dels més forts. En resum podríem dir que, en aquells temps el pare de família i els demés homes eren els portadors a la llar dels medis de sobrevivència amb el treball i calia protegir sobretot a aquests que treballaven perquè no emmalaltissin i no manquessin al treball a causa d'una infecció per l'aigua bruta. En canvi referent a les criatures petites no hi havia cap problema perquè si emmalaltien ja en naixien contínuament d’altres per suplir-les, de criatures no en mancaven mai en cap família n'hi havia en abundància. Tenint en compte aquestes reflexions trobem lògic que és donés al pare de família i als homes molta més categoria que a les dones i a la resta de membres de la llar i posessin les criatures a l’últim escalafó. Si alguns grups de les feministes no ho veuen clar que diguin quelcom, la sobrevivència d'aquells temps antics exigia aquest procediment.
23.2.09
Qui Ha Assassinat A La Marta??
Avui dilluns 23 febrer 2009 com cada dilluns surt un artícle d'opinió d'en Manuel de Prada al diari ABC. Ja no cal ni dir que els independentistes catalans em titllaràn de guillat per ser jo un lector de similar diari dretà conservador. Però cada dilluns el punxo sobretot per llegir l'artícle d'en Manuel de Prada que per la seva juventut es un geni de les lletres i del SENY. Avui parla de qui va ser en realitat el que va assassinar a la noieta Marta del Castillo, la noieta que després la van tirar al riu i a hores d'ara encara cerquen el seu cos. Les noticies apunten en que va ser un dels seus amics però en Manuel de Prada ens explica que l'assassí principal va ser l'ambient permisiu. Diu també que amb les lleis actuals és procuren amagar els càstics que s'imposen als delinqüents i en canvi és fan ben públics tots els delictes possibles, sobretot amb els medis de comunicació que hi treuen bon negoci amb el morbo. Tot a l'inrevés de que com les lleis ho estipulaven en èpoques antigues que, els crims és procuraven amagar el més possible per no contagiar en ser imitats, i els càstics és procuraven que siguessin ben públics per espantar com més millor als malfactors, i ja no cal ni dir que les penes son toves avui contra els criminals, tant toves que viuen millor tancats a la garjola que no pas en llibertat tenint que lluitar per trobar feina. L'article d'en Manuel de Prada no te desperdici y esperèm que el tinguin penjat a la Xarxa per molt temps. S'ha de llegir complert fins al final y podrèm veure en quina societat actual més absurda ens toca viure.
23.1.09
El Discurs De N'Obama, Réplica
El discurs de l'estrena presidencial de n'Obama, replicat per en Silveri Garrell i aplicat als problemes actuals de Catalunya: ----------------------------------------------------------------------------------------------
-----No crec en aquesta "incapacidad col·lectiva", més aviat la incapacitat es del col·lectiu reduit dels que remenen les cireres, però no del col·lectiu general dels ciutadans.
----- La propera generació hauria de "rebaixar" mires mirant preferentment cap a baix als més humils, i no, "aixecar" les mires mirant cap a dalt als més encimballats .
-----Suposo que això de "no protegir estrets interessos" deu voler dir el que ja sabem de no afavorir els sous dels banquers, com a primícia urgent del moment present, encara que ho podem allargar però, segur que als humils no els toca rés de la propietat dels "estrets interessos".
. --- El govern si que serveix per quelcom, el problema es saber si els que governen als que governen que com ja sabem son els banquers, serveixen per quelcom o s'haurien de reciclar.
-----O doncs, en quant als diners públics, perquè posen tantes ambaixades de Catalunya a l'estranger amb aquests pressupostos monumentals ??, no n'hi hauria prou amb quatre pagesos amb barretina??.
-----Se suposa que qui governa ja te l'ull ben atent però, amb preferència ben atent a guanyar les properes eleccions, el demés és secundari per desgracia.
-----Per opinar de l’Economia s'ha de ser economista de carrera però, per fer rendir certs diners que és regalen tothom pot opinar. Caldria afavorir als humils però com que la majoria no tenen feina es una ocasió per fer-los treballar amb tot el temps que disposen lluire anant a classe per formar-se a canvi del menjar de Càrites, es un detall económic que ens passa desapercebut.
----Això d’"oportunitats per a tothom" em sona a conte xinés, no hi poden haver "oportunitats" sinò hi ha feina a mansalva, hem de començar donant llocs de treball encara que sigui de xivats de cantonada per evitar lladres.
.----En quant a les energies malbaratades, que regali la Generalitat més facilitats per posar energies alternatives especialment les solars, ara que diuen que les ajudes en subvencions han baixat.
----Estic d'acord amb els VALORS que diu que son molt antics i vells per fer front a reptes que son nous i que aquests valors s'haurien de conservar. Doncs, ja ho tenim solucionat: en lloc de matrimonis d’homosexuals en direm lleis de parelles, i que sols tinguin avantatges fiscals les parelles d’home i dona, i encara més, en el diccionari català conservar la definició de MATRIMONI tal com ha sigut fins ara.
-----No crec en aquesta "incapacidad col·lectiva", més aviat la incapacitat es del col·lectiu reduit dels que remenen les cireres, però no del col·lectiu general dels ciutadans.
----- La propera generació hauria de "rebaixar" mires mirant preferentment cap a baix als més humils, i no, "aixecar" les mires mirant cap a dalt als més encimballats .
-----Suposo que això de "no protegir estrets interessos" deu voler dir el que ja sabem de no afavorir els sous dels banquers, com a primícia urgent del moment present, encara que ho podem allargar però, segur que als humils no els toca rés de la propietat dels "estrets interessos".
. --- El govern si que serveix per quelcom, el problema es saber si els que governen als que governen que com ja sabem son els banquers, serveixen per quelcom o s'haurien de reciclar.
-----O doncs, en quant als diners públics, perquè posen tantes ambaixades de Catalunya a l'estranger amb aquests pressupostos monumentals ??, no n'hi hauria prou amb quatre pagesos amb barretina??.
-----Se suposa que qui governa ja te l'ull ben atent però, amb preferència ben atent a guanyar les properes eleccions, el demés és secundari per desgracia.
-----Per opinar de l’Economia s'ha de ser economista de carrera però, per fer rendir certs diners que és regalen tothom pot opinar. Caldria afavorir als humils però com que la majoria no tenen feina es una ocasió per fer-los treballar amb tot el temps que disposen lluire anant a classe per formar-se a canvi del menjar de Càrites, es un detall económic que ens passa desapercebut.
----Això d’"oportunitats per a tothom" em sona a conte xinés, no hi poden haver "oportunitats" sinò hi ha feina a mansalva, hem de començar donant llocs de treball encara que sigui de xivats de cantonada per evitar lladres.
.----En quant a les energies malbaratades, que regali la Generalitat més facilitats per posar energies alternatives especialment les solars, ara que diuen que les ajudes en subvencions han baixat.
----Estic d'acord amb els VALORS que diu que son molt antics i vells per fer front a reptes que son nous i que aquests valors s'haurien de conservar. Doncs, ja ho tenim solucionat: en lloc de matrimonis d’homosexuals en direm lleis de parelles, i que sols tinguin avantatges fiscals les parelles d’home i dona, i encara més, en el diccionari català conservar la definició de MATRIMONI tal com ha sigut fins ara.
20.1.09
Israel I Hamas
La millor imatge que he trobat que amb ben poca cosa diu bastant de quins son els uns i quins els altres. Els de Hamas tenen l'estratagema de escudar-se darrera les dones, les criatures i els civils, per impedir que els israelites bombardejin els seus edificis. Perque després ens surtin tota la parafernalia socialista espanyola cridant pels carrers i atacant contra el poble jueu que te tot el dret a defensar-se. Però com ja he dit en algún altre artícle, en el moment actual a Israel li resulta molt més difícil vèncer als seus enemics perquè la guerra que fa ja no és contra els pobles idòlatres sinó contra els pobles que també creuen en el mateix Deu encara que l'anomenin Alà. Abans en els capítols bíblics de l'antiguitat quan els israelites assatjaven una ciutat per conquerir-la als seus enemics tocaven quatre trompetes i s'ensorraven els murs de les ciutats com per art de magia (per miracle), però aquests miracles només resultaven quan els seus enemics eren febles en l'aspecte espiritual pel fet de ser uns idòlatres que adoraven a uns deus amb forma d'animals molt lletjos. Però actualment ja no valen les trompetes de Jericò, ara els Deus demanen una altre opció....¿¿tal vegada la conversió al Cristianisme dels mateixos jueus????
24.11.08
L'Exit d'Un Blog
Per tenir éxit en Internet no cal ser gaire intel·ligent, amb una mitjana de capacitat cranial i dient bestieses en forma de boniques paraules poètiques, especialment en tema amorós, l'èxit esta assegurat, ho podem veure en aquest personatge de Madrid que fa ben poc temps que ha començat el blog, concretament des del Juliol del 2008, i el seu comptador de visites que te en el perfil li marca 16.900 visualitzacions que vol dir les vegades que han visitat el seu perfil, aquestes xifres tant elevades només des del mes de juliol fins al mes de novembre del mateix any 2008. També en l'únic blog que te obert podem veure que en cada entrada arriba a recollir unes 30 respostes de mitjana generalment fetes per dones que, les hi cau la baba de llegir les "boniques" paraules que escriu i és pixen i tot de contentes en els escrits de les respostes. Realment és així el fenòmen d'Internet, guanyen els tontos, com també tots sabem la historia del xaval que és va fer famós començant amb l'intercanvi d'un clip (grapa d'oficina) i al final va acabar amb l'intercanvi d'una casa. La més vulgar ordinarietat posada al pedestal de la fama i adorada al final com si fos un "deu". Els que vulguin ser famosos en la Xarxa ja s'ho poden començar a plantejar: demostrar notable tontesa i escriure només paraules de color rosa. En canvi els que volem ser seriosos, que critiquem als polítics de torn, que donem la cara arriscant-nos, que defensem als desvalguts, que fem escrits profunds, que anem en contra d'allò políticament correcte, i altres treballs de recerca i d'investigaciò, ja podem fer-nos el pensament de que en rares ocasions tindrem molts lectors. Però que hi farèm, el mon és així i la Xarxa només és un reflex d'aquest mon real, d'aquest mon plé d'imbecilitat intel·lectual.
5.11.08
Obama President
Ja tenim a n’Obama president dels EEUU, i els sociates espanyols estaràn que saltaràn fins al sostre de contents. Segons les meves observacions respecte a la victoria abrumadora de n'Obama, gran part dels votants i votantes el van elegir perque era guapo, jove i sobretot més alt d'estatura que en Mccain, i aquest últim a ben segur que haurà perdut per ser un "rexonxo", la majoria de gent vulgar vota les perfeccions físiques abans que les intel·lectuals, i és clar que els jeparuts les tenen totes de perdre per molt llestos políticament que siguin. Visitant alguns fòrums s’ha m’ocorregué posar alguns comentaris per fer critica i per fer exercici mental que va bé quan un és fa gran. Començant per la mort sobtada de la seva àvia precisament el dia abans del referèndum que n’hi ha suficient per sospitar que és massa casualitat que la malaltia de la seva àvia donés puntualment per aguantar-li la vida fins el dia abans de ser proclamat guanyador, més bé podem entendre que la mort de la seva àvia podria haver sigut planejada amb anterioritat (en el cas d’un coma irreversible) per fer-la venir bé, mitjançant una injecció de morfina en el moment clau perquè servís de propaganda electoral exactament el dia abans d’eleccions, i després la injecció de morfina passava a semblar una eutanàsia natural. Aquesta mort més aviat l’afavoria electoralment, que no pas, el perjudicava, perquè les desgracies familiars mouen la compassió del electorat cap al candidat que pateix, i sembla que el llagrimeig el podia afavorir. Potser algun dia s’aclarirà aquesta mort o tal vegada serà un llast que haurà d’arrossegar sempre com una petita “trampa” que van cometre els seus familiars el dia abans de ser guanyador. En quant al vendaval que suposava n’Obama, o més ben dit l’HURACÀ, ho podríem comentar dient que la gran majoria ha votat en la direcció d’on bufava el vent, sent aquesta opció molt típica de la plebs no gaire il·lustrada que es deixa manipular per qualsevol popularisme. La veritat es que jo esperava i volia que guanyessin en Mccain i la Palín i he quedat decebut de tot plegat perquè creia jo que la figura de la guapa i intel·ligenta Palín arrasaria molt i al final hem vist que només ha servit de nineta “Barbie” decorativa. També n’Obama es un partidari de l’avortament sense límits i precisament l’actor Eduardo Verastegui en fa una contra-propaganda en el seu vídeo, i la llàstima es que sigui partidari de l’avortament aquest Obama quan en el seu país les criatures avortades son en gran majoria hispanes i negres abans que blanques, detall curiós de n’Obama que va en contra de la seva pròpia raça en aquest sistema d’eliminar criatures que també en diuen Holocauste. Es una persona n’Obama més aviat “atentable” abans que qualsevol altre pel fet de ser negre i caldrà que la CIA vigili bé el seu entorn i tots els blumerots que l’envolten. Abans de l’atemptat del president Kennedy els polítics americans presidencials només eren vigilats mitjançant uns escortes molt eficients, i a partir de l’atemptat d’en Kennedy la vigilància és du a terme edemés del escortes també amb un equip de detectius secrets controlats per la CIA, tot un entramat d'ordinadors interconnectats, i amb tot un cervellàm dedicat a vigilar. Obama, nano, que Deu et guardi per molts anys, i que Deu beneeixi també a l’Amèrica, amen.
15.9.08
Els 10 Misteris
Acabo de fer trampa, he copiat un text d'un fòrum que m'ha semblat molt interessant perque anomena els més grans misteris de troballes que existeixen en la Historia. Ens servirà per cercar-ho més detalladament amb el Google per temes individuals i a ben segur que fent treballar el SENY podem treure algunes conclusions, especialment relacionades amb el Creacionisme del que tracto en l'altre blog L'Arca de Noé. Especialment recomano cercar "el martillo de Londres" que resulta ser de Texas, ja que en Texas EEUU existeix un poblet anomenat Londres, increïble!!!. El que també es ben curiós es que el Martell de Londres no el porta la Wikipedia encara, i tot que aquesta enciclopèdia porta coses de menys importància, més aviat m'inclino que han fet els de l'Enciclopedia resistència a incloure el Martell perquè les seves evidències son massa contradictories amb la ciencia actual dominant políticament-correcte.---------------------------------------------------------------------El text és aquest en castellà: Existen objetos que estan fuera de cualquier contexto historico como El hierro de Wolfsegg, una pieza de hierro de forma más o menos cúbica hallada en una mina de carbón en Wolfsegg, Austria.-Los platillos de Bayan Kara Ula, más conocidos como las piedras de los Dropa; encontradas cerca de Nimu el la región china de Sichuan, en la frontera del Tibet, datadas en 12000 años de antigüedad.-Las runas de Kensington que supuestamente es un objeto vikingo del siglo XIV, encontrado en Norteamérica.-El Hombre de hierro (Eiserne Mann), datado en el siglo XIII.-El Obelisco inacabado de Asuán, en Egipto, que pesa 1150 toneladas.-La Pirámide de Gympie, una construcción escalonada hallada en Gympie (Queensland, Australia).-La Fuente Magna, encontrada en Bolivia. Un bol de cerámica con escritura en Sumerio cuneiforme.-El artefacto de coso, un piedra arcillosa dentro de la cual se encontró una bujía.-Las esferas metálicas de Klerksdorp, Sudáfrica, datado hace 2800 millones de años.-El martillo de Kingoodie, Escocia, datada de hace 460 a 360 millones de años.-El tarro de Dorchester, Massachusetts (EE.UU.), datado hace 320 millones de años.-El mortero descubierto en Table Mountain (California), datado hace aproximadamente 50 millones de años.-El mapa del Creador en Bashkiria, Rusia, 20 millones de años.-La esfera negra de Rusia, encontrada en una mina de Ucrania en 1975, de 10 millones de años de antigüedad.-Objetos microscópicos cerca de río Narada, en Rusia, de hace 300.000 años.-Las piedras de Ica, Perú, a cuyos grabados se adjudican más de 12.000 años de antigüedad.-El planeador Saqqara, en Egipto, descubierto en una tumba.-Las lámparas de Dendera, grabado en bajorrelieve en un templo dedicado a la Diosa Hator.-Los tubos de Baigong, en China.-La radio china, en Galena, de hace 2.500 años.-Los cráneos de cristal en Lubaantun, en Yucatán y Belice, 1400-1500 adC.-El Pilar Ashoka en India, al menos del 423 adC.-La hebilla de cinturón de China, según se dice de aluminio, datada en 265 adC.-La batería de Bagdad, de aprox. entre 250 adC y 250 d.C.-El mecanismo de Antiquitera, encontrado en la isla griega de Antiquitera, que data del año 87 adC.-El mapa de Piri Reis, hecho por el almirante turco Piri Reis a partir de de diversas fuentes.-El bloque de piedra de Baalbeek, en Líbano, que pesa cientos de toneladas, aunque moles ligeramente más livianas fueron movidas por los romanos, que ocuparon la región.-La pagoda negra, cerca de Konarak, en India.-Las figuras de Acambaro, cerca de Guanajuato, México, con supuestas pinturas de dinosaurios.-La lente de cristal de Heluan.-El martillo de Londres.-------------------------------------------------------------------------------------------------- Fòrum d'on he tret la copia http://esencia21.foros.ws/viewtopic.php?... ----------------------------------Aquí també en parlo: Els OOPARTS (definició)
16.8.08
Sindrome de Savant
D'aquesta característica de memòries i habilitats descomunals que posseieixen algunes persones discapacitades en diuen Síndrome de Savant que traduït del francès vol dir “síndrome de Savi”.
Acabo de veure la peŀlícula RAIMAN i he quedat maravellat dels misteris de la ment humana i les possibilitats de que algun dia tots siguem com el personatge Raiman (es veu que en Anglès vol dir RAMÒN). Es un personatge discapacitat que queda sota tutela i cura del seu germà petit interpretat per Tom Cruise. En Raiman és interpretat per en Dustin Hoffman i es un disminuit físic y psicològic que li porta molts problemes al seu germà petit, tants problemes que conviure amb en Raiman és un martiri de no mai acabar. Però en Raiman a pesar de la seva minusvalia física i mental resulta que te unes altres facultats mentals desproporcionades pel càlcul numèric sempre que és tracti de xifres de números molt complicades amb molts decimals. En canvi, li fan una prova i li diuen quants cèntims li sobrarien si d'un dòlar se'n gastés 50 cèntims, i Raiman contesta que 70 cèntims, i naturalment aquesta operació aritmètica senzilla no l'encerta perque és veu que aquesta mínima quantitat de números no és el seu punt fort. Es capaç quan li cau un paquet d'escuradetes al terra de comptar-los amb un cop d'ull per damunt amb la quantitat exacta que son uns 43. El seu germà petit se l'emporta a un casino i en Raiman li endevina tots els números de la sort, sortint després guanyadors del casino amb una bona bossa de dòlars. En Raiman es un malalt dels que en diuen “autista” que consisteix en un estat mental més aviat cap a un aïllament de les persones de l'entorn i a la tendència a viure en un racò propi. La peŀlícula RAIMAN esta basada en un personatge real que és diu Kim Peek i és americà. Aquest personatge Kim Peek encara és més espectacular que el personatge Raiman, no és pot ni cordar el botó de la camisa però te una memòria descomunal que recorda pagina per pagina varis milers de llibres. Esperem que algun dia nosaltres poguem tenir també una memoria com aquest personatge, similar a la memòria d'un Superman, però no crec que sigui en aquesta vida, i si algun dia ens convertim en àngels tal vegada participarem d'aquestes qualitats divines. De moment aquests fenòmens de memories i habilitats descomunals sembla que existeixin providencialment per indicar-nos alguna pista, alguna pista del Més Enllà que ens supera moltíssim en quant a la miseria de persones que som nosaltres en el Menys Aquí. ------------------------------------------------Exemple de memòria fotogràfica d'un noi autista Estephen Wiltshire nescut a Londres. Memoritza des d'un helicopter la ciutat de Roma i després la plasma exactament en un mural. Vídeos de l'Estephen Wiltsire.
Acabo de veure la peŀlícula RAIMAN i he quedat maravellat dels misteris de la ment humana i les possibilitats de que algun dia tots siguem com el personatge Raiman (es veu que en Anglès vol dir RAMÒN). Es un personatge discapacitat que queda sota tutela i cura del seu germà petit interpretat per Tom Cruise. En Raiman és interpretat per en Dustin Hoffman i es un disminuit físic y psicològic que li porta molts problemes al seu germà petit, tants problemes que conviure amb en Raiman és un martiri de no mai acabar. Però en Raiman a pesar de la seva minusvalia física i mental resulta que te unes altres facultats mentals desproporcionades pel càlcul numèric sempre que és tracti de xifres de números molt complicades amb molts decimals. En canvi, li fan una prova i li diuen quants cèntims li sobrarien si d'un dòlar se'n gastés 50 cèntims, i Raiman contesta que 70 cèntims, i naturalment aquesta operació aritmètica senzilla no l'encerta perque és veu que aquesta mínima quantitat de números no és el seu punt fort. Es capaç quan li cau un paquet d'escuradetes al terra de comptar-los amb un cop d'ull per damunt amb la quantitat exacta que son uns 43. El seu germà petit se l'emporta a un casino i en Raiman li endevina tots els números de la sort, sortint després guanyadors del casino amb una bona bossa de dòlars. En Raiman es un malalt dels que en diuen “autista” que consisteix en un estat mental més aviat cap a un aïllament de les persones de l'entorn i a la tendència a viure en un racò propi. La peŀlícula RAIMAN esta basada en un personatge real que és diu Kim Peek i és americà. Aquest personatge Kim Peek encara és més espectacular que el personatge Raiman, no és pot ni cordar el botó de la camisa però te una memòria descomunal que recorda pagina per pagina varis milers de llibres. Esperem que algun dia nosaltres poguem tenir també una memoria com aquest personatge, similar a la memòria d'un Superman, però no crec que sigui en aquesta vida, i si algun dia ens convertim en àngels tal vegada participarem d'aquestes qualitats divines. De moment aquests fenòmens de memories i habilitats descomunals sembla que existeixin providencialment per indicar-nos alguna pista, alguna pista del Més Enllà que ens supera moltíssim en quant a la miseria de persones que som nosaltres en el Menys Aquí. ------------------------------------------------Exemple de memòria fotogràfica d'un noi autista Estephen Wiltshire nescut a Londres. Memoritza des d'un helicopter la ciutat de Roma i després la plasma exactament en un mural. Vídeos de l'Estephen Wiltsire.
19.1.08
Sarkozý, Religiò, Avions, Creacionisme
Llegeixo avui l’article d’en Foix a La Vanguardia, diu que Sakozý ha fet unes declaracions donant a entendre que en el futur se’ns presenta la panoràmica d’unes societats molt religioses fins hasta pels descosits i que als governs els convé ser respectuosos amb les diferents religions i especialment aquí en Europa ens cal tenir cura de la nostra, la Cristiana. Això es una sorpresa de contrast venint d’en Sarkozý ja que, aquest personatge tan guapo tot i ser un president d’indiscutible intel·ligència no deixa de ser un faldiller a l’hora d’empaitar ties bones tal com ha demostrat amb la Carla Bruni que la va conèixer fa quatre dies. Però per més contrast encara, llegeixo en un article d’en Burxeta que surt en Blogs-Foc-Nou que, el més natural que pot passar en les noves generacions es la pèrdua de religiositat i encara millor que així sigui perquè hi ha massa folclore barrejat amb la Religiò, però el contrast aquesta vegada es per l’autor de l’opinió que no es precisament un faldiller empaitador de ties com el Sarkozý sinó un capellà célibe plenament en exercici del seu càrrec. Per més contrastes en aquest tema de la Religió, impossible. ------------------------------------------------------------------------------------------------
Afeccionat com soc al morbo de veure avions estavellats, (m’agrada per la qüestió tècnica aeronàutica dels materials emprats i no pas per les víctimes) he vist les fotos de l’accident a l’aeroport de Heathrow i resulta que l’avió va tocar terra molts metres abans d’arribar a la pista i amb la patacada de les rodes al terra va perdre una part del tren d’aterratge i l’altre part del tren de l’esquerra fins i tot va atravessar l’arrel de l’ala esquerra sortint per dalt, on es poden veure els hidràulics de les rodes que sobresurten fins a mitja altura del sostre de l’avió, realment els pilots han d’anar molt en compte quan toquen terra al aterrar, poden donar el cop massa fort i la maquinaria es pot trencar, la tècnica dels avions no te rés de divina sinó que és humana per molt que alguns fanàtics de l’Humanisme ho creguin a l’inrevés. -------------------------------------------------------------------------------------------------
He llegit el llibre L’ATLAS DE LA CREACIÓ que recomano en l’encapçalament dels meus blogs i l’he trobat extraordinari ja que ens posa les proves palpables de que l’Evolució no va existir mai, per exemple posa la foto d’una sargantana fossilitzada de milions d’anys al costat de la foto d’una sargantana actual i no s’hi veu cap diferència morfològica, son ben iguals els animalets, els de milions d’anys endarrera i els d’ara. Es d’agrair que aquest autor musulmà hagi publicat aquest llibre en el qual s’hi haurien d’emmirallar una bona colla dels intel·lectuals catòlics que han acceptat l'Evolucionisme només per quedar bé amb la Ciència majoritaria. -------------------------------------------------------------------------------------------------
Comencen a fer servir el latiguet del Creacionisme per clavar fuetades a destre i sinistre, han sortit unes declaracions de no se quin capitost socialista criticant a les famílies que s’oposen a l’Educaciò Per La Ciutadania, dient que també hi hauria el perill de que després demanessin l’ensenyança del Creacionisme en les escoles. Realment no se que deu tenir el Creacionisme que els faci tanta rabia, potser es que haurien de canviar de creure en la divinitat de l’Home per creure en la divinitat del Deu.
Afeccionat com soc al morbo de veure avions estavellats, (m’agrada per la qüestió tècnica aeronàutica dels materials emprats i no pas per les víctimes) he vist les fotos de l’accident a l’aeroport de Heathrow i resulta que l’avió va tocar terra molts metres abans d’arribar a la pista i amb la patacada de les rodes al terra va perdre una part del tren d’aterratge i l’altre part del tren de l’esquerra fins i tot va atravessar l’arrel de l’ala esquerra sortint per dalt, on es poden veure els hidràulics de les rodes que sobresurten fins a mitja altura del sostre de l’avió, realment els pilots han d’anar molt en compte quan toquen terra al aterrar, poden donar el cop massa fort i la maquinaria es pot trencar, la tècnica dels avions no te rés de divina sinó que és humana per molt que alguns fanàtics de l’Humanisme ho creguin a l’inrevés. -------------------------------------------------------------------------------------------------
He llegit el llibre L’ATLAS DE LA CREACIÓ que recomano en l’encapçalament dels meus blogs i l’he trobat extraordinari ja que ens posa les proves palpables de que l’Evolució no va existir mai, per exemple posa la foto d’una sargantana fossilitzada de milions d’anys al costat de la foto d’una sargantana actual i no s’hi veu cap diferència morfològica, son ben iguals els animalets, els de milions d’anys endarrera i els d’ara. Es d’agrair que aquest autor musulmà hagi publicat aquest llibre en el qual s’hi haurien d’emmirallar una bona colla dels intel·lectuals catòlics que han acceptat l'Evolucionisme només per quedar bé amb la Ciència majoritaria. -------------------------------------------------------------------------------------------------
Comencen a fer servir el latiguet del Creacionisme per clavar fuetades a destre i sinistre, han sortit unes declaracions de no se quin capitost socialista criticant a les famílies que s’oposen a l’Educaciò Per La Ciutadania, dient que també hi hauria el perill de que després demanessin l’ensenyança del Creacionisme en les escoles. Realment no se que deu tenir el Creacionisme que els faci tanta rabia, potser es que haurien de canviar de creure en la divinitat de l’Home per creure en la divinitat del Deu.
26.11.07
La Pluja Inexistent
Sí, així com ho llegiu, sembla que en principi dels temps bíblics no existia la pluja i va aparèixer per primera vegada quan va esclatar allò que avui pocs cristians creuen i se'n diu el Diluvi. La Bíblia és aquest llibre que l'Església prohibia llegir a la plebs de l'Edad Mitjana perque no fos que copiessin la vida marital que feia Lot amb les filles. Després va aparèixer l'imprempta i es començà a imprimir biblies per a tothom, i realment no he pogut entendre mai encara, quins motius tenia l'Església per prohibir la lectura de la Bíblia a les classes baixes. Els homes del temps, aquells que s'anomenen Alfred Rodriguez Picò i companyia, podràn discutir i donar les classes de meteorologia que vulguin i demostrar els mecanismes de la caiguda de l'aigua de pluja però, els capítols de Genesi ens porten uns versets que si els anal·litzem a fons podrien fer-nos conèixer un mon realment nou, un mon tal com era en el principi on tots eren guapos-as, no existien les malalties, no calia treballar i tampoc no plovia perque el cicle de l'aigua en la naturalesa funcionava d'una manera molt original, tan original que Deu mateix l' inventà. Resulta però que, avui en dia la gespa dels camps de futbol, la gespa dels camps de golf, i els jardins, és reguen per aspersiò, que ve a ser com una boirina d'humitat que és fa caure molt suaument. Els invents de l'home només reprodueixen allò que Deu mateix ja va inventar fa temps, molt de temps.... L'ARC DE SANT MARTÍ I PRIMERA PLUJA---------------FONTS D'AIGUA BÍBLICA
20.11.07
Els 6 Polèmics Dies
Aquests versicles primers del Genesi que mencionen la Creació en 6 dies son els més difícils de creure avui en dia ja que, l'Evolucionisme ha posat la seva teoria suposadament fundamentada en proves científiques de que les époques primitives de la historia de la Terra és componien de milions d'anys. SEGUEIX AQUÍ....
9.11.07
L'Agenda Llatinoamericana
Van fer la presentació de la Agenda Llatinoamericana en la meva ciutat, i com cada any el rector de la parròquia ho anuncia prèviament abans en la fulla dominical. Recordo que l’any passat ens va venir el personatge Arcadi Oliveras que ens va fer un discurs extraordinari digne d’un orador professional en qüestions polítiques i humanes. L’Arcadi Oliveras va ser realment l’estrella de la trobada i recordo que l’església era plena de gent que devien venir especialment per escoltar aquest personatge pintoresc i xerraire. Però aquest any en la presentació de l’Agenda no ha vingut l’Arcadi i curiosament en la reunió de convidats només érem quatre gats i quatre gates comptats. Van fer els discursos que els tocaven cada conferenciant i ens van passar una pel·lícula de les terres sud-americanes amb un documental de les feines que fan els missioners d’allà, missioners en majoria partidaris de la Teologia de Alliberament que es el mateix dir, amics d’en Castro i d’en Chavez. Aquest llibret de l’Agenda Llatinoamericana es un totxo d’agenda que porta un conjunt d’articles per llegir que parlen generalment de millorar el mon a base de perfeccionar la “democràcia”. També, com no, l’Agenda porta les pagines per fer les anotacions diàries de tot l’any i amb una varietat de sistemes que un s’hi torna lero dintre del laberint de gràfics, graelles, calendaris, pagines per escriure text, i una munió d’articles per llegir. Es veu que l’inventor de l’Agenda Llatinoamericana va ser en Pere Casaldàliga, i en l’Agenda sempre hi venen uns quants articles seus condemnant al capitalisme. Però, tornant al totxo del llibre, els hi vaig dir en la trobada davant de tot el públic que haurien de fer una agenda de butxaca, i no, en forma de llibre de 20 per 20 centímetres de tamany. Caram, qui la pot portar a damunt aquesta agenda, ha de ser un empresari que sempre vagi amb la maleta dels documents. De totes maneres, els vaig escriure aquesta carta de baix en castellà perquè l’any vinent inventin un sistema d’agenda que sigui de butxaca. Us demanaria que si alguns que em llegiu sou del mateix pensar els escrivíssiu també al mail que surt en la web per demanar el mateix que jo els demano. Potser entre uns quants farem el que no puc fer jo sol. AGENDA LLATINOAMERICANA WEB
>>>>Sobre La Agenda Latinoamericana:
Quisiera hacerles un sugerimiento, y es que la Agenda Latinoamericana la encuentro demasiado voluminosa y ancha de tamaño. Se deberia editar otra que fuera de bolsillo lo más pequeña posible, y poniendo los artículos en una revista aparte que se pudiera separar de manera fácil. Al fin y al cabo, la Agenda Latinoamericana debe servir para hacer dinero y con este dinero poder ayudar a los necesitados de Latino-America. Alguien me ha contestado a mi carta que en realidad la Agenda no pretende hacer ningún negocio monetario sinó que pretente “concienciar” pero, no veo que con otro sistema más practico no se puedan conseguir las mismas dos cosas al mismo tiempo: buenas ventas y mensaje muy leído. Tambien me han contestado que el sistema actual de la Agenda grande con los artículos incluídos dentro és más “manejable”. Se nos pueden ocurrir toda clase de ideas comerciales muy variadas y la idea de la Agenda de bolsillo es una más del conjunto. Se deberia tener en cuenta que, para hacer dinero con la Agenda nos enfrentamos a la competencia de las otras agendas que se venden en las librerias, y por tanto deberíamos imitar el secreto de la competencia copiando las otras variedades de tamaños i formas. Pero sobretodo, los artículos siempre deberian ir aparte con otro volúmen que se pudiera separar para aligerar peso. Espero que mi sugerimiento les pueda ser útil.
Muy atentamente: Silveri Garrell-Catalunya-España. <<<<
>>>>Sobre La Agenda Latinoamericana:
Quisiera hacerles un sugerimiento, y es que la Agenda Latinoamericana la encuentro demasiado voluminosa y ancha de tamaño. Se deberia editar otra que fuera de bolsillo lo más pequeña posible, y poniendo los artículos en una revista aparte que se pudiera separar de manera fácil. Al fin y al cabo, la Agenda Latinoamericana debe servir para hacer dinero y con este dinero poder ayudar a los necesitados de Latino-America. Alguien me ha contestado a mi carta que en realidad la Agenda no pretende hacer ningún negocio monetario sinó que pretente “concienciar” pero, no veo que con otro sistema más practico no se puedan conseguir las mismas dos cosas al mismo tiempo: buenas ventas y mensaje muy leído. Tambien me han contestado que el sistema actual de la Agenda grande con los artículos incluídos dentro és más “manejable”. Se nos pueden ocurrir toda clase de ideas comerciales muy variadas y la idea de la Agenda de bolsillo es una más del conjunto. Se deberia tener en cuenta que, para hacer dinero con la Agenda nos enfrentamos a la competencia de las otras agendas que se venden en las librerias, y por tanto deberíamos imitar el secreto de la competencia copiando las otras variedades de tamaños i formas. Pero sobretodo, los artículos siempre deberian ir aparte con otro volúmen que se pudiera separar para aligerar peso. Espero que mi sugerimiento les pueda ser útil.
Muy atentamente: Silveri Garrell-Catalunya-España. <<<<
31.8.07
Super-poblaciò Del Mon
Acabo de fer un descobriment que sempre el tindré present dintre meu i m'acompanyarà en els moments de la vida quan vulgui fer meditaciò sobre els problemes mundials: rès més que els habitants del mon som quatre gats i és increíble. http://silverigarrell4.blogspot.com/2007/08/superpoblaci-mundial.html
8.8.07
El Solitari, Vol Internet
Acabo de llegir que el Solitari, aquell atracador de bancs que van agafar els policies portuguesos, ara vol que li posin Internet a la presò per poder distreure's. Els seus carcellers ja li han fet una mica de brometa i li han preguntat si també li fa falta una piscina. Tot plegat ho podem prendre com a reflexiò i tenint en compte que la policia de Portugal a ben segur és una mica més estelviadora de recursos que la policia d'Espanya, ja que nosaltres els espanyols lliguem els gossos amb llangonissa, o millor dit: els presos amb cadena d'or. Aquest assassí que va matar a dos agents de l'autoritat, a ben segur amb el temps se'n sortirà amb la seva i sobretot amb l'ajuda de l'Organisme de Drets Humans, aquest organisme que ha arribat fins als extrems de convertir les presons amb hotels de segona on els presos tenen totes les comoditats, tantes comoditats fins que als violadors sel's hi ha donat Viagra, i aquesta anécdota de la Viagra va succeïr precissament en les presons catalanes, perque veiem que som capdavanters fins i tot en qüestiò de presons. Continuant amb el tema i aprofitant per fer encara una reflexiò més a fons, jo seria partidari de que als empresonats per assassinat i violacions greus se'ls privi de tenir accés a Internet en tots els anys que duri la seva condemna, i a ben segur que aquesta penitència els hi resultaria encara més dificultosa de soportar que els mateixos anys de condemna. Així que ja ho sabeu, fiscals, jutges i jurats, vosaltres que sou els "savis" que apliqueu les condemnes als assassins i violadors perillosos, afeigiu-lis-hi la pena supletoria de la privaciò d'accés a Internet, i al no poder mirar imatges sobretot de dones nues, i al no poder intercambiar comunicaciò amb l'exterior, a ben segur que és transformaràn en unes ànimes més contemplatives de manera que s'acostumaràn a viure com a uns "religiosos" forçats, i en quatre dies podrien ser uns santets i tot. Però malauradament això és somniar truites i d'aquesta Justicia-Primer-Montana no se'n pot esperar més, i aquesta merduska d'en Solitari, tal com va passar també amb la meduska d'en De Juana Chaos, podrà gaudir d'Internet dintre de poc a la seva cel·la, escriure el llibre de la seva vida, forrar-se amb la seva venda, i quan sorti d'aquí a 15 anys podrà ben menjar de les seves memòries. Poseu-li l'Internet al Solitari, depressa, sense Internet la vida és una tortura inaguantable, i les lleis prohibeixen la TORTURA. Una mica d'ironia va bé i els lectors intel·ligents ja m'hauràn entès.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
