Matances En Les Escoles

Ara que esta tant d'actualitat això de treure els crucifixos de les parets de les escoles i locals públics, i també de treure les classes de religió a les aules de la mainada, podem veure la vinyeta de la imatge que ens dòna una idea que no te desperdici: la Religió és la millor font de La Moral.  Malauradament les democracies modernes van foragitant cada vegada mes al Deu de la Bíblia en les escoles. Després ens queixem perquè passen matances, encara que alguns diràn que las matances es per culpa de la tenença d'armes en les families però, molt aprop de Catalunya es va donar un cas fa temps que algun nano va posar un explossiu, per tant no es tota la culpa del permis d'armament com culpa de la manca de La Moral en majúscula, La Moral de la por al pecat que no acaba d'arrelar en la mentalitat dels joves, i no cal dir que en les polítiques que s'estilen no en parlen gens de La Moral, prefereixen dir: La Solidaritat . En quant a La Moral se presuposa que qui la viola cau en pecat i el Deu del Cel el pot castigar, però La Solidaritat es pot interpretar de moltes maneres i també de solidaritzar-se amb la xusma del carrer per cremar mobiliari, per tenir un exemple. Per reflexionar-hi tots plegats. (Punxar la imatge per llegir la lletra dels globos). (La imatge es agafada dels llibres creacionistes que es venen a la web http://www.creacionistas.com/Materiales.html)

Propaganda Electoral Catalana

La samarreta del Barça porta propaganda de la Unicef que molt oportunament es pot emprar també pel moment actual electoral de Catalunya. Fem-ho còrrer.

Espanya Ens Explota ¿Si o No?

(Clicar la imatge per expandir-la) El numero de sota en fondo blau es la quantitat d'habitants que son atesos per cada funcionari. Si Catalunya te el doble de ciutadans per cada funcionari comparat amb Extremadura vol dir que els funcionaris de Catalunya van sobrepassats de feina comparats amb els d'Extremadura. 

Tenim la prova "científica" en el número de funcionaris per cada comunitat autónoma. Com podem veure la comunitat d'Extremadura te el doble de funcionaris que Catalunya. Podriem dir que a ells, als extremenys, els sobren mes els diners que no pas a nosaltres els catalans perque es puguin permetre la comoditat de posar mes funcionaris per atendre les necessitasts administratives i la neteja dels carrers. També la vida en el sistell de la compra resulta quelcom més barata fora de Catalunya per la manca d'alguns impostos que ens graven a nosaltres els catalans. Tot plegat ens ha de fer sospitar amb gran probabilitat d'encert que el Govern de Madrid ha donat més facilitats amagades sota les taules dels despatxos oficials vers les comunitats que no son catalanes a fi d'escanyar-nos a nosaltres els catalans, perquè som la locomotora d'Espanya i som el nacionalisme mes poderós de la Península Ibèrica. Per tot això es molt important que s'arribi al tant anomenat pacte fiscal a fi de que nosaltres els catalans poguèm controlar els diners que s'han de regalar a les altres comunitats menys riques, a fi de que alguns no fàcin la trampa i resulti que després s'enriqueixin indegudament les altres regions per fer de contrapès a Catalunya, que s'enriqueixin interessadament per part dels que manen a Madrid, és clar.  
Em penso que la prova dels funcionaris queda ben clara cientificament parlant per veure que els mes pobres no ho son tant i és tiren una vida de rics gracies als diners que les comunitats riques com Catalunya i alguna altre els hi regalem. Cal tenir solidaritat vers les altres Espanyes de la Península però aquesta solidaritat millor que la puguèm vigilar a cop d'ull des de la mateixa Generalitat de Catalunya.  Val mes el dolent conegut (el nostre) que no pas el dolent desconegut (el de Madrid), a l'hora d'escollir el controlador dels diners. Per reflexionar-hi.

El Judes Del Vaticà

Lo sorprenent es que el suposat culpable en aquest cas declararà que actuava de bona fe creient que feia un servei a la mateixa Església. Es la traïció d'en Judes que s'ha donat contra el Vicari de Crist. Si en lloc del govern del Vaticà es tractés sols d'una bossa de monedes també podria sortir un Judes quan menys ens ho esperèm. No cal que ens encaparrem en voler fer desaparèixer la pompa vaticana, fins per 5 centims pot sortir el Judes històric fent la traveta al Papa. Sols que per un grapat de calderilla l'afer no seria noticia als diaris a causa de que el Papa tampoc seria famós. Però la FAMA te els seus riscos i és que els personatges famosos acostumen a ser rics encara que visquin pobrement, i posats sempre a l'aparador de la critica.

Nomes per ser un estat independent governat pel Clero Catòlic en lloc de governat per la mafia política, ja val la pena que existeixi El Vaticà. Precissament als independentistes catalans no els agradaria gens que El Vaticà passés al govern italià, i paradoxalment aquests mateixos independentistes que son progressistes de mena son els que mes voldrien fer desaparèixer del mapa al Vaticà. Ara, si també entre cardenals, curies, i majordoms, igualment s’hi troba la “mafia”, ja deu ser mes tova de rosegar ja que estarà amarada de misses, comunions, rosaris i confessions. D’alguna cosa ha de servir la practica piadosa i si no serveix per fer avançar la moral tant sols un pas de pardal mes enllà que l’altra gent irreligiosa, no es pot entendre que hi faria  el mateix Deu entre el seu poble de seguidors. Em penso que ens ho hem de mirar com la traïció històrica d'en Judes, i que no se’n va salvar ni Jesucrist i tampoc se’n salva ara el Papa.

Santa Pasqua 2012

Bona Pasqua a tots plegats, o millor dit, Santa Pasqua. He posat un coment a l'article de N'Oriol Domingo a La Vanguardia que diu així: ----Gran part sobretot dels mes joves, dels que encara van a l’escola, a ben segur no creuen encara en la ressurrecció de Jesús perquè la veuen impossible per part d’un Deu que per ells també es impossible d’existir segons la seva poca Fe. Però ai !!!, a ben segur deuen disfrutar de valent veient les pelis del Harry Pooter amb tota la magia miraclera desenvolupada pel protagonista heroi de torn. No cal ni dir també de les pelis del Supermàn, l’heroi sobrenatural dels comics portat a la gran pantalla. Només resulta tot plegat que el misticisme religiós de la victoria sobre la Mort ha canviat de banda per manca de miracles a on se n'haurien de fer.

Reformes Laborals I Sindicats

Esta ben vist que per ser avui dia un empresari abans s’ha de ser un “heroi” disposat a jugar-se la fortuna, la cara, i fins i tot, la família. Si els sindicats amb la seva “antisaviesa” que els honora segueixen igual pels seus camins de voler cercar els tres peus al gat en demanar masses millores de sous en temps greu de crisi, els nous empresaris a sortir hauran de tenir la valentia i els pebrots del Guerrer de l’Antifaç o del Capità Trò, dels còmics de la postguerra, per atrevir-se a muntar un negoci. Demanar tantes heroïcitats als creadors de La Feina, només ens portarà cap a una situació de minories selectes empresarials que més aviat s'assemblaràn a velles feudalies. 

Els herois sempre son pocs comptats amb els dits d'una ma. Si posem tantes trabes a la creativitat empresarial, qualsevol que tingui diners per lluitar en l'avantguarda despres preferirà quedar-se en la seguretat de la reraguarda.  

Acudits Genials

He trobat aquests acudits genials molt curts de text i a mesura que en vagi trobant altres mes, els aniré posant en aquesta entrada del blog.

-------------------------------------------------------------------------------

Una amiga li diu a l’altre--¿Perquè et vas divorciar?—Per diferències religioses insalvables amb el meu marit, ell estava convençut que era Deu i jo no m’ho creia-

-------------------------------------------------------------------------------

- Doctor, doctor, em sento molt malament, em sento molt malament- Acomodis bé a la cadira i se sentarà millor-

-------------------------------------------------------------------------------

-Doctor, doctor, cada vegada que prenc cafè després em fa molt de mal un ull--Doncs miri de treure la cullera de la tassa i deixarà de fer-li mal l’ull-

-------------------------------------------------------------------------------

- Doctor, doctor, em trobo molt malament- A veure tregui la llengua - Però doctor que no es de la llengua sinó de l’estómac - Doncs no voldrà que li faci treure l’estómac ?-.

-------------------------------------------------------------------------------

- Escolti cambrer aquest filet de cavall esta molt dur i no hi manera de poder-lo tallar amb el ganivet i la forquilla - Es que el cavall ja se’ns ha acabat i això es el carro-

-------------------------------------------------------------------------------

- Com es que vostè ahir no va venir a la feina?- Perquè em trobava malament i em creia que em moria - Però el van veure que anava en bicicleta - Es que anava a buscar el metge-

------------------------------------------------------------------------------

- Senyoreta m’emporto un parell de guants. ¿Podria embolicar-los amb paper de regal?. Es per la meva senyora - ¡Ahh! Una sorpresa sens dubte - No ho sap vostè pas, ella espera un abric de visó-

-------------------------------------------------------------------------------

Era tan bona mecanògrafa, tant bona, que quan queia malalta no cridaven al metge sinó al mecànic.

-------------------------------------------------------------------------------

En la sabateria. –M’agraden molt aquestes sabates però m’estan una mica estretes - No es preocupi després de dos dies ja se li eixamplaran - Doncs ja passaré dintre de dos dies-

------------------------------------------------------------------------------

En la comissaria. -¿Quan fa que vostè no robava- Cinc anys, senyor comissari- Doncs ¿A on ha estat aquests 5 anys?- A la presó, senyor comissari-

-----------------------------------------------------------------------------

En el cinema. Un senyor compra una entrada i al cap d’una estona torna a comprar una altra entrada, i desprès una altra entrada, fins que la taquillera li diu: -¿Perquè compra vostè tantes entrades?- ¡Ohhh es que quan vaig per entrar sempre apareix un senyor que me les estripa!-
-----------------------------------------------------------------------------

Un senyor va al notari. – Voldria fer testament però no se com s’ha de fer – El notari li contesta: - deixi-m’ho a mi, deixi-m’ho a mi – ¡ Però senyor notari que també els vull deixar alguna cosa a la meva dona i als meus fills !.

----------------------------------------------------------------------------

El secretari general d’un partit esta pronunciant un discurs electoral: - Fa un any el nostre país és trobava a la vora de l’abisme, però després i això gràcies a nosaltres, ha donat un pas decisiu cap endavant -.

---------------------------------------------------------------------------

Era tant generós, tant generós, que quan li demanaven una foto els lliurava una radiografia.

--------------------------------------------------------------------------

Un senyor va a visitar a un molt famós pintor en el seu taller i sense donar-se’n compte se seu en una cadira a on hi havia la paleta dels colors embrutant-se tot el cul de pintura. El famós pintor li diu: - no es preocupi tinc un detergent que li traurà les taques de pintura en un moment - ¡No de cap manera! (Contesta el senyor visitant al famós pintor). – Al contrari, només faci el favor de estampar la seva signatura a sota –

--------------------------------------------------------------------------

En la carretera. (els guardies) - ¿El seu permís de conduir?. (el conductor) – Vostès els guàrdies no s’hi aclaren, ahir me’l van prendre uns altres policies i avui me’l demanen vostès el permís de conduir. A veure si es posen d’acord.

Titànic, Costa Concordia, Comparats.

El proper mes d'abril del 2012 es celebrarà l'aniversari dels 100 anys de l'enfonsament del Titànic.  Aquesta celebració o mes bé trista memòria no tindria tanta importància sinó fos perque en les costes mediterrànies s'acaba d'enfonsar un altre vaixell molt similar al Titànic.  Resulta molt curiós que en els diaris i reportatges no surt gaire la similitud entre els dos vaixells però, el que ens hauria de sorprendre encara més es que el vaixell Costa Concòrdia supera en eslora, potencia i capacitat al mateix mític gegantesc Titànic.

Aquí tenim les xifres agafades de la Wikipedia en la qual ja ràpidament han penjat la fitxa del recent enfonsat Costa Concòrdia:

Titànic, eslora 269,06 metres, Costa Concordia, eslora 290,20 metres.  Titànic, maniga 28,19 metres, Costa Concòrdia maniga 35,50 metres.  Titànic, desplaçament 52.3010 tones, Costa Concòrdia, desplaçament 114.500 tones.  Titànic, potència màxima 59.000 cavalls, Costa Concòrdia, potència màxima 101.400 cavalls.  Titànic, tripulació 860 treballadors, Costa Concòrdia, tripulació 1.100 treballadors.  Titànic, capacitat passatgers 3547 persones, Costa Concòrdia, capacitat passatgers 3700 persones.

Com podem apreciar les xifres i caracteristiques tècniques dimensionals del Costa Concòrdia son mes altes que les xifres del famós Titànic. L'efecte visual que tenim a primera vista quan miren el Costa Concòrdia fa que sembli mes curt d'eslora comparat amb les fotos històriques que veiem del Titànic, però resulta que només es un efecte òptic degut a que el Costa Concordia és molt mes alt de carrosseria.

De tot això se'n desprèn que encara no fan sortir cap article demostrant que el vaixell vergonyosament bolcat en la costa mediterrania sigui mes gran que el mític Titànic, perquè seria una vergonya massa evident en quant a fracàs tecnològic.  De moment veiem que la "mítica" tecnologia nàutica fa aigües de manera ridícula.  No s'acaba d'entendre que en les parts baixes del vaixell no hagin funcionat uns compartiments estancs per impedir la inundació de l'aigua mes enllà de la zona rebentada. Els submarins i els cuirassats tinc entès que el sistema de compartiments estancs forma part de la seva estructura.  Espero que amb el temps facin sortir mes informació sobre els compartiments estancs de sota la línia de flotació dels grans vaixells actuals, de moment per Internet encara no es troba gaire informació al respecte.