Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Vida. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Vida. Mostrar tots els missatges

14.4.17

Dormir Als Carrers

Silveri Garrell Comes De fet els sense sostre es troben millor al carrer que no pas a dormir als albergs, es una situació que l'escullen ells mateixos, altra cosa es ser pobres però el ser pobres no els condemna a dormir als carrers ni a passar gana perque existeixen els menjadors de Carites. Alguns voldrien que el millor que pogués fer el Papa en aquest assumpte es donar diners per comprar-lis una residencia, però ja estem al mateix, prefereixen els carrers, son hipies de carrer.
Inma Blanco No sempre es així, la malloria no han triat aquesta situació i menys des d'els ultims anys, no podem creure aquesta idea bucolica dels sense sostres. La malloria d'els acaven patint malalties mentals a causa del seu desarralament. Mots son persones normals com tu i com jo a qui han tret dels seus habitatges. Els albergs son una solució momentania però que només tapen el forat per unes nits. Es un problema que creix i ningu ens podem rentar les mans.

Resposta13h
Silveri Garrell Comes Inma Blanco he trobat el millor article que tracta el tema http://www.gatoflauta.com/.../las-personas-sin-identidad.../ De fet quan la cosa es posa insostenible les autoritats polítiques es veuen obligades a trobar solucions. Però estem sempre al final del carrer amb el mateix: ¿Perque ens toca patir en aquesta vida?. Si treiem aquesta gent del carrer també tindràn problemes com nosaltres que no som al carrer i tenim cadascú els nostres. Alguns sants del santoral catòlic eren de families riques i es fan convertir en mendicants de carrer, exemple Francesc D'Assis, i ademes les ordes religioses mendicants catòliques de l'Esdat Mitjana que menjaven del que els donaven quan feien recapte pels carrers, i despres van aconseguir tenir recolçament de la Reialesa i del Feudalisme. Salutacions Imma.

Resposta12hEditat
Inma Blanco Jo t'escric des de la meva experiencia de 10 anys treballant com Educadora Social i vaig veure el gran canvi que va provocar la crisi envers aquest colectiu, vaig trobar persones que abans tenien vides normalitzades i a qui tot un cumul de circunstancies els van portar a viure al carrer. Persones que havien estat advocades i fins i tot metges. De vegades una separació de la parella qui els va deixar al carrer i amb l'obligació de pagar l'hipoteca del pis. He vist de tot, a Figueres vam tirar endavant un projecte de menjador social i venien fins i tot mares a recogir menjar per als nens (a qui no es podia deixar entrar al menjador) en aquests casos l'ajuntament els pagava algunes nits en una pensió pero poc més. Jo tot he que puc parlar es basa en la meva experiencia treballant amb ells i escoltan-los i observant. Te aseguro que actualment els que trien aquesta forma de vida son una minoria i que molts d'ells en quan se'ls hi dona una oportunitat l'aprofiten.

Resposta5h
Silveri Garrell Comes Inma Blanco ja he vist el video del menjador de Figueres Imma, es fantastic la feina que fan amb aquesta gent. Però ja ho he dit que almenys poden menjar aquí al nostre pais primer mon, en quant a dormir als albergs això no surt gaire a les noticies però per no dormir al carrer a dins de qualsevol nau industrial abandonada els ajuntaments de les ciutats molt be els podrien colocar. Pero esta comprovat que alguns no volen anar als albergs perque els fan dutxar i prefereixen els carrers, ¿que hi farèm?. Hi ha molta feina per fer amb aquests pobres de carrer, el Papa ha posat una bugaderia i ja es un primer pas. Despres quan tenen l'edat de jubilació existeixen els instituts de les germanetes dels ancians desamparatrs el que diem "asilos" a on poden ingressar els que no es poden pagar una residència.

11.4.15

Tots Som Els Pares De L'Andreas

Va sortir un artícle a Cristianisme I Justicia que es dels millors que he llegit referent al pilot suïcida dels Alps. Hi vaig posar el meu comentari: -----------------Silveri Garrell comenta:

Molt bon artícle, feia falta, i que realment el monstre de l’Andreas l’hem creat entre tots plegats i és la conseqüència del funcionament de la nostra societat en la manca de valors sobretot en el Valor en majúscula de saber distingir el Bé del Mal. Del Bé i del Mal en lletres majúscules no se n’acostuma a parlar en els mitjans generalistes informatius com tampoc en la cultura humanística i científica, perquè el Bé i el Mal van associats al misteri de Deu. Molts s’han preguntat a on era Deu en l’avió dels Alps, doncs, realment allà on únicament no hi era Deu es en l’ànima del pilot suïcida, perquè la fe en Deu encara que sigui com un gra de mostassa almenys ens ajuda a distingir el Bé del Mal, però quan manca aquest gra de mostassa i en situacions angoixants límit els personatges com l’Andreas ho fiquen tot al mateix sac, barrejen el Bé i el Mal i en fan un "còctel" molt perillós.

16.5.13

França, Manifa Contra El Gaimoni

L'anomenat "gaimoni" (matrimoni homosexual), a la veïna França ha tingut una forta repercussió mediàtica amb les manifestacions que s'han esdevingut. També participaven alguns capellans en primera línia. En la manifa del vídeo es pot veure que els únics brots de violència es dònen quan alguns joves es posen a picar cops de peu contra les tanques que impedeixen el pas. També es dediquen a cantar La Marsellesa mentre fan la manifa. És increïble en el nostre temps que a França, la patria de la famosa Revolució Francesa, les masses i generalment els joves s'hagin decantat per fer costat al Tradicionalisme Familiar de mascle i famella, d'un pare i una mare en la institució familiar. Si els homosexuals es volen aparellar ja tenen la Llei De Parelles, i ningú d'ells es pot queixar de ser discriminat avui dia.  Tan de bó els espanyols ens emmirallessim mes amb aquesta França del progrés i de la llibertat. ¡Visca França!.   Video de la manifa: http://www.youtube.com/watch?v=5IsGW-0dxjQ&feature=player_embedded

11.1.11

Paradoxes Del Zapaterisme

Acaben de posar una llei que prohibeix fumar en llocs públics sota pena fins i tot de que un fumador pugui ser denunciat de forma anònima. Estèm en un moment governamental en que els savis de la Moncloa ja no saben que fer per fer-se veure i fican ma de lleis de pa sucat amb oli per donar sensació i fer creure als espanyols que en Zapatero remena les cireres de veritat com a president del Govern. Es allò de distreure al personal perque aquest personal (tots els espanyols) no pensin gaire amb el seu cap i segueixin tenint "fe" en el personatge teatral de la cella geperuda i la rialla mecànica.

Ahir dilluns vaig seguir el programa El Gato A L'Agua del canal Intereconomia i em va fer molta gracia un acudit tirant a macabre que va explicar un contertuli dels que apareixen freqüent en el programa citat. Passo a explicar l'acudit:  """Resulta que hi havia una família que tenien una nena de 16 anys i un dia la nena no acabava mai d'arribar a casa al vespre, el seu pare estava desesperat. --¿Encara no arriba, on estarà?--La mare també patia igual. Fins que per fi després de llarguissima anguniosa espera per part dels pares, la nena truca a la porta de la casa a les 3 de la matinada, els seus pares plens d'alegria la fan entrar i li pregunten.--Estavem molt intranquils per tu, no saviem que et podia haver passat, ara almenys estem contents de que hagis arribat encara que, molt tard per ser tant jove ja que només tens 16 anys. Però voldriem saber que t'ha passat perque t'hagis retrassat tant.---La nena de 16 anys els contesta--No patiu pares meus, només m'he retrassat unes hores perquè he passat per una clínica a que em practiquessin un avort, estava embarassada d'unes poques setmanes i m'han solucionat el problema, es una operació molt senzilla que es fan moltes noies de la meva edat. ----Despres els pares al sentir la resposta de la nena al instant queden satisfets i relaxats de la tensió nerviosa acumulada al saber almenys que la nena no havia caigut en qualsevol vici macabre dels més inimaginables.  Però la nena interessada pel patiment dels seu pares, els pregunta.---¿Doncs vosaltres perque heu estat patint amb tanta tensió nerviosa esperant que jo arribés puntual a la nit??----Els pares li contesten---¡¡¡¡Ai filla meva,  nosaltres estavem molt preocupats per tu perquè creiem que estaries fumant tabac.!!!"""

28.11.09

Teresa Forcades-1, El Gran Embolic

La monja Teresa Forcades ha sigut noticia per les seves declaracions a favor de l'avortament. Aquí en aquest article de la Revista FOC NOU ens exposa el seu pensament, jo en Silveri Garrell li contesto amb lletra cursiva vermella. Li vaig enviar al seu mail i em va contestar dient: "...es van interpretar malament les meves paraules...".  Les seves paraules les tenim en l'article que parla molt clarament i em penso que son ben senzilles d'interpretar.
-----------------------------------------------------------------------------------------
Entre els principis i la realitat
Teresa Forcades
(La qüestió)

El debat sobre la regulació de l’avortament és multidisciplinar. Metges, biòlegs, juristes, moralistes, teòlegs... És difícil trobar una resposta encertada sense atendre les consideracions fetes dels diversos àmbits.  I des de cadascuna d’aquestes disciplines tampoc hi ha respostes unànimes. La primera part d’aquest monogràfic sobre l’avortament són cinc articles que recullen alguns criteris des de la biologia, el dret, la teologia i la doctrina de l’Església.  ----Resposta: Com a cristians només ens hem de limitar a defensar la vida, les demés entitats que componen les multidisciplines esmentades ja s’espavilen pel seu compte, l’Església te una especialitat i una missió concreta que no cal barrejar forçosament amb la medecina, la biologia i les demes ciències, i com a creients hem de fer la nostra feina de denunciar el pecat de l’avortament. Amb les demés multidisciplines es molt difícil que l’Església s’hi entengui ja que son dos mons diferents: el sobrenatural i el terrenal.-----------
No recordo el seu nom, però sí la seva alegria i vitalitat. Era una noia afroamericana que em deia que estava embarassada de tres mesos i tenia panxa de cinc. Érem a Buffalo (Nova York) i era la meva darrera pacient d’aquella tarda a l’hospital de beneficiència on feia les pràctiques ambulatòries. L’examen físic va confirmar que l’embaràs estava prou avançat com per quedar fora de les lleis d’avortament vigents en aquell estat. La noia ja tenia cinc fills, de tres pares diferents, i no en volia cap altre. Vivia de l’ajut públic. “¿Per què no fa servir anticonceptius?” “No els tolero. Em maregen. ¿Em fa el paper?” Vaig haver de dir-li que l’embaràs estava massa avançat i va dir que no patís, que li havien parlat d’un lloc on li farien per pocs diners.-----Resposta: Si no hagués trobat cap clínica per avortar a ben segur hauria tingut la criatura de manera normal, només les possibilitats d’avortar i els metges disposats a donar assistència fan tenir-ne el desig, estic convençut, l’ocasió mateixa en propicia la temptació---------

En el rotatori de medicina de família del segon any les visites ambulatòries eren una mica més llargues. Aquesta era una noia immigrant llatina que no parlava anglès. “¿Fuma?” “No”. “¿Alcohol?” “A veces”. Tercera pregunta del protocol: “Practica el sexe segur?” Em mirava sense entendre’m. “Vull dir que si fa servir preservatiu”. “A mí me gustaría para no quedar embarazada pero él no quiere”. “¿I per què no li diu que no?” Em va mirar incrèdula. La noia afroamericana era obvi que s’estimava les criatures. N’havia tingut cinc i no les havia pas abandonat ----Resposta: Encara que hagués abandonat a les criatures, en EEUU hi ha una excel·lent beneficència que recull criatures abandonades, faltaria més, es el pais més avançat.---------malgrat els pares respectius l’haguessin abandonada a ella perquè se n’ocupés tota sola, com si els nens no fossin responsabilitat d’ells; els cuidava malgrat això signifiqués no poder treballar en cap feina remunerada i representés en la pràctica de la realitat nord-americana d’aquell moment una condemna de per vida a ----Resposta: Ja he dit que als EEUU no es mor pels carrers cap criatura, es poden deixar en uns centres especials, per quelcom és el país més avançat del mon, altre cosa seria en els paisos emergents com els de sud-america o els asiàtics.--------l’exclusió social i a la misèria. ¿Per què volia avortar el sisè? Suposo que malgrat l’alegria i vitalitat que havia demostrat durant la visita mèdica aquesta noia tenia com tothom els seus límits, i hi devia haver nits en què no es trobava amb forces per tenir cura d’una criatura més. Potser havia trigat tant a venir al dispensari precisament perquè intentava convèncer-se a si mateixa que encara podia fer un esforç més i acollir el sisè.
La noia llatinoamericana no es trobava en la disjuntiva d’un avortament, però semblava tenir una vulnerabilitat molt gran davant del seu company o davant dels barons en general. No és un cas aïllat. La teòloga alemanya Dorothee Sölle va denunciar ja fa anys que la major permissivitat de les lleis d’avortament va unida a una major explotació de les dones ----Resposta: Tu mateixa Germana Sor Forcades ho dius ben clar i per altre banda et contradius olímpicament després defensant la permissivitat de l’avortament que com dius va unida a una major explotació de les dones.-------En les cultures on està mal vist que el criteri d’una dona prevalgui sobre el d’un baró, especialment en el si de la família.
Les excepcions a la moral
Entre el món dels principis i el món de la realitat hi ha una distància. Jesús ho sabia. Per això va dir allò de ‘el dissabte està fet per a l’home i no l’home per al dissabte’-----Resposta: Una cosa es el dissapte i altra cosa es matar criatures per la nostra comoditat, en el dissapte que hi hagi gent treballant no és mata a ningú------ (Marc 2,27). Això no vol dir que els principis deixin de ser-ho o que siguin relatius. El respecte per la vida humana com a do de Déu immanipulable té excepcions en la tradició catòlica que no l’afebleixen com a principi. Per exemple, la guerra justa.------Resposta: La guerra justa existeix pel principi el·lemental de l’ordre públic, és de sentit comú, com també les forces policials----els criteris de la guerra justa condonen en la pràctica accions clarament dirigides a acabar amb la vida de persones humanes innocents.-----Resposta: No podem canviar el contingut del Catecisme Católic en aquests temes de la guerra justa, ens l’hauriem de carregar quasi tot------- ¿la Considera la moral catòlica de guerra justa que la vida dels soldats allistats obligatòriament a l’exèrcit enemic pels seus governs (que potser són dictadures) queda exempta del manament de ‘No mataràs’? ¿I la vida de les víctimes colaterals que engendra tota guerra (darrerament en proporcions inaudites)?
La resposta sembla ser que les vides innocents perdudes en una guerra són justificables només quan la previsió és que no defensar-se tindria com a conseqüència la pèrdua de moltes més vides que no pas defensar-se,-----Resposta: Aquí ho acabes de dir clar en quant al motiu de defensar-se en guerra justa: per salvar més vides------- però, ¿què dir en cas d’esclavatge? ¿Què diu la moral catòlica davant del cas (menys teòric del que sembla) que un nou Hitler prometés respectar la vida dels pobles vençuts si no oferien resistència a la invasió? ¿Seria en aquest cas moralment justificable la guerra en defensa pròpia? Si la resposta és sí, ¿on queda aleshores el principi inviolable del respecte a la vida de l’altre? Si la resposta és no, ¿condona la moral catòlica l’acceptació de situacions degradants per tal de preservar la vida?----Resposta: Aquest paràgraf últim el trobo massa embolicat  i edemes es innecessari per aportar llum a l’assumpte i més aviat només veig que serveix per emplenar la pàgina.------
Reflexionar sobre els implícits morals de la teoria catòlica de la guerra justa pot ajudar a evitar en el cas de l’avortament el fariseisme d’invocar de forma rígida el respecte a la vida com si aquest no tingués excepcions en la tradició moral catòlica.---Resposta: Les excepcions de respecte a la vida no son les mateixes en cas del morts per la  guerra que en cas dels morts per l’avortament, en la primera es per estalviar més vides en la segona matan els fetus, no per estelviar vides, sinó simplement per comoditat personal------- protecció a criatures per néixer,  “Carreguen als altres fardells pesats a les espatlles i ells no els volen moure ni amb el dit” (Mateu 23,4).
L’any 1992 vaig arribar als EEUU i vaig quedar escandalitzada del grau de violència expressat per alguns dels qui es manifestaven a favor de la vida i en contra de l’avortament.----Resposta: Només et vas fixar en els quatre deixelebrats que formen part de tots els grups humans però no dius rés de les excel·lents persones que fan campanyes antiabortistes, com per exemple a Catalunya tenim la gent d’E-cristians------ Al carrer havia vist manifestants amb pancartes de fetus avortats plens de sang que cridaven que estimaven la vida i insultaven plens d’odi els qui no pensaven com ells. De vegades els manifestants exercien la violència física contra les dones que volien avortar i es va arribar a assassinar a trets en el seu cotxe un ginecòleg que practicava avortaments i el seu acompanyant. Vaig tornar a Catalunya convençuda que aquestes manifestacions eren un fenomen peculiar de la cultura dels Estats Units----Resposta: Fenòmen peculiar dels EEUU es la gran religiositat dels seus habitants dels quals els europeus hauriem de prendre exemple, i d'aixó no dius rés en l'article----, sense sospitar que uns quants anys més tard es poguessin produir fenòmens semblants també al nostre país. Sóc conscient que tant als EEUU com aquí, els qui es manifesten amb violència o es tanquen en banda són una minoria i dono gràcies a Déu per això. El debat sobre l’avortament és complex. Les persones que voldrien que l’avortament no fos legal tendeixen a expressar pors, emocions i reaccions viscerals molt intenses, -----Resposta: Les persones que voldriem que l'avortament no fos legal estem molt comvençuts que amb la nostra postura fem un apostolat correcte, no n'hi ha per taxar-nos d'esquizofrènics malaltissos.---- en part són una exasperació justificada davant del relativisme moral centrat en el propi melic de les nostres societats fins ara tan benestants i alhora tan insatisfetes. Per part de les persones que defensen la legalitat vigent o voldrien fins i tot ampliar-ne els supòsits, les reaccions de vegades són també enceses i basades en conviccions profundes, però habitualment més aviat cauen en la superficialitat de qui intenta viure evitant plantejar-se preguntes incòmodes sobre el bé i el mal.------Resposta: Es veritat, no volen preguntes incómodes però es que vosaltres els catòlics progressistes també els hi ho faciliteu al no proposar preguntes incómodes per així poder tenir la gent mes contenta i satisfeta-------
Les mares.
Déu ha posat la vida del fetus mentre no és viable a les mans de la seva mare (a les entranyes de la seva mare) i ha vinculat la vida biològica d’aquest a la vida espiritual d’ella.------Resposta: Aixó no li permet a la mare fer el que vulgui amb el fruit de les seves entranyes, el que tu vols dir es una defensa de l’Avortament amb Majúscula----- Nosaltres farem bé de respectar aquesta vinculació primària. Mentre el fetus no pot sobreviure independentment de la mare, li correspon a aquesta la responsabilitat moral de decidir sobre el seu futur, que és també el d’ella, ja que la mare no gesta el fill només biològicament, sinó també espiritualment, amb el seu amor, -----Resposta: També amb l’Amor de l'Esperit Sant ja que és Deu qui ha  creat l’ànima de l’infant en el ventre de la mare, aquesta creació no li pertany a la mare, tot plegat es un negoci entre tres: Deu, la mare i la criatura----amb el seu desig que aquest visqui, amb l’alegria de portar-lo al món. Respectar la decisió de la mare és respectar la integritat de la seva consciència moral, fins i tot acceptant que objectivament es pugui equivocar.
El respecte a la consciència ha estat una adquisició lenta en la història de la humanitat. Durant molts segles les conversions religioses forçades sota amenaça de tortura o pena de mort han------Resposta: No cal treure el tema de la Inquisició, es un tema massa recurrent que fan servir els que no tenen altres arguments per convéncer----- estat a l’ordre del dia. Encara hi ha persones avui que troben incoherent, per exemple, que l’Església catòlica celebri el dret a la llibertat religiosa que permet que milers de nens i nenes siguin educats en cosmovisions obertament contràries a la fe cristiana. En ple Concili Vaticà II molts bisbes de bona voluntat van trobar absolutament forassenyada la proposta que l’Església catòlica promogués el dret a la llibertat religiosa en els països on era majoritària, com per exemple, Espanya.
Considerar que la voluntat de la mare quan decideix avortar el fill que sense ella no pot sobreviure ha de ser respectada i no pot ser penalitzada,----Resposta: L’Església no penalitza, només defensa la Vida, qui penalitza es la Justicia i en casos greus existeixen els atenuants per a la mare, ademes en el nostre sistema judicial ja sabem que la majoria de delinqüents se’n surten tan frescos i les dones que avorten ja sabem que encara més...., ¿¿¿on esta la penalització de la mare???.---- no significa que a la societat o a l’Església no hi hagi d’haver debat sobre aquest tema. ¿Com es pot evitar l’avortament? -----Resposta: Per aixó nosaltres els antiavortistes som els que participem tan apassionadament en aquest debat, i ja es quelcom que vosaltres els permissivistes estigueu decidits a debate perque més aviat em sembla el contrari: que no voldrieu per part vostra que hi hagués cap debat.------¿Com es pot acompanyar de la millor manera possible la dona que avorta sense paternalismes----Resposta: La dona que avorta sempre ho farà quan se li permeti amb les lleis i les clíniques per fer-ho----- fora de lloc, però també sense minimitzar el dolor o la lluita interior en els casos en què aquesta es produeix? Aquest debat és fonamental i s’ha de produir en àmbits tan allunyats com es pugui de la crispació i la violència. A la societat hem de debatre fins a quin punt els condicionants socioeconòmics que poden conduir a un avortament (cas de la noia afroamericana) són problemes estructurals i ens correspon crear les condicions per a què això no passi; a la societat en el seu conjunt, hem de debatre també a fons els condicionants psicosocials que poden conduir a un avortament (cas potencial de la noia llatinoamericana) -----Resposta: Es tractaria d'eliminar la permisivitat d’avortar i per altre banda ajudar a les mares embarassades amb diners. Amb només aquestes dues propostes ja es pot treballar molt eficaçment per eradicar un bon tan per cent dels avortaments.-----i hem d’educar les noves generacions per tal que les relacions entre dones i barons siguin màximament respectuoses i lliures. Els cristians hem de participar en el debat públic ----Resposta: Com a monja i cristiana veiem que fas a l’inrevés, ja que et poses favorable a donar llibertat a les mares per avortar, caus en una contradicció perque per altre banda has dit que no estas d’acord amb la llibertat per abortar, total, un embolic.-----des de la concepció del bé comú que ens és pròpia i des dels pressupòsits de la nostra antropologia teològica. A diferència d’altres antropologies contemporànies, l’antropologia teològica cristiana no fonamenta la dignitat de la persona en una llibertat indeterminada que és fi en si mateixa, sinó en una llibertat indissociable de l’amor. Als cristians ens correspon anunciar el respecte a la vida com a do de Déu i ens correspon, sobretot, predicar amb l’exemple el principi d’esperança associat a la fe: la convicció profunda que la força de l’amor és superior a tota violència i que no hi ha cap circumstància que justifiqui la desesperació.----Resposta: No hi ha cap circunstància que justifiqui la desesperació (en el nostres cas) d’avortar, per part d’una dona embarassada, com les dones que anomenes en aquest article que tenien els seus problemes, i veig que aquest principi de "no hi ha cap circunstància que justifiqui la desesperació" no l’apliques a les dones que volen abortar, et contradius.-----
A l’Església ens ha costat molt acceptar que la nostra missió evangelitzadora no es pot dur a terme sense el respecte a la llibertat de consciència.-----Resposta: Ve molt d’ocasió aixó d'aquest paràgraf per defensar la llibertat de consciència també dels metges a l’hora de que els obliguin a fer avortaments, i d'això no dius rés en l’article.--- A causa de l’íntima vinculació de la mare al fill mentre aquest no és viable fora d’ella, la decisió d’avortar és indissociable de l’autodeterminació de la mare, de la seva llibertat personal. -----Resposta:  Altre vegada repeteixes per enèssima vegada aquest paràgraf que defensa la llibertat de la mare per avortar.------Aquesta vinculació única entre dues vides ----Resposta: No es tant la vinculació entre dues vides com la vinculació entre "tres" de vides, suposant la presencia de Deu, es un negoci entre tres: Deu, la mare i la criatura.------fa que no es pugui salvar el fill en contra de la voluntat de la mare sense violar la llibertat personal de la mare. Aquí rau des del punt de vista teòric el punt neuràlgic de la discussió sobre l’avortament: ¿quin valor ens cal donar a la llibertat personal de la mare? Des del punt de vista pràctic no ens podem limitar a defensar el dret d’autodeterminació de la mare -----Resposta: Aquí et tornes a contradir ja que dius el contrari d’altres paràgrafs que has escrit, dius que "no ens podem limitar a defensar la autodeterminació de la mare" quan ets precissament tu mateixa que has enarbolat la senyera d'aquesta autodeterminació de la mare-----perquè sota aquest dret teòric poden proliferar les pitjors submissions i servituds. Cal baixar a la realitat, que és complexa. És allà on ens espera Jesús.-----Resposta: La realitat no es tan complexa si la mirem des del punt de vista sobrenatural, allò que podriem anomenar a vista d'àliga, però en canvi si que ho es de complexa si la mirem des del punt de vista dels respectes humans  terrenals, allò que podriem anomenar a vista políticament correcte.  A nosaltres ens toca decidir si volem se ben vistos de la societat o volem se ben vistos de Deu.  Però veig que una monja consagrada com tu espera molt més dels éssers humans que no pas del Deu del Cel i de la Gracia Sobrenatural, es el sistema socialista de l’Església horitzontal que no espera rebre gran cosa dels de Dalt i només treballa per quedar bé sobretot amb els de baix.----- 
Segueix en un altre article (2) AQUÍ.

28.3.09

Lògica De Sobrevivència

Antigament en les llars la gent és rentava menys que ara i miraven d'aprofitar al màxim el líquid element per estalviar-se la feina de tenir-lo que transportar a grans distàncies amb galledes quan no tenien la font d'aigua ben aprop. Estan escrites en les històries tradicionals costumistes algunes curiositats referent a que en les llars de gent humil treballadora quan és banyaven en la banyera és posaven dintre a l'aigua en el següent ordre: primer el pare de família, seguidament els demés homes de la família per ordre d'edat, seguidament les dones també per ordre d'edat, seguidament els nens també per ordre d'edat i per últim les criatures. Ja no cal ni dir que els últims que eren les criatures devien trobar l'aigua feta un brou ple de porqueria que devia fer fàstic i sembla que l'ordre de entrada en la banyera hauria de ser a l'inrevés peixant les criatures en primer lloc a fi de que almenys estrenessin l'aigua completament neta aquests familiars més delicats de la casa com eren els infants i els recent nascuts. Però parlant amb el meu amic Antoni hem arribat a la conclusió que aquest ordre aparentment il·lògic tenia que amagar algun secret que no és veu a senzilla vista. Cal tenir en compte que en els temps antics generalment només treballava el pare de família i era el que mantenia a tota la família amb la seva aportació i fins a cert punt convenia que estrenés l'aigua neta de la banyera a fi de no agafar cap infecció ja que en aquell temps la gent és morien joves a causa de malalties infeccioses generalment. Després seguint l'ordre amb posar els demés homes de la família que eren els que també treballaven, després les dones i per últim les criatures, aquest ordre aparentment poc cavalleresc havia que tenir per força el seu secret de sobrevivència perquè els que no treballaven y no mantenien a la família podien arriscar-se a posar-se a la banyera amb l'aigua bruta i si és morien per una infecció la resta de la família seguia sobrevivint almenys amb l'ajuda del pare de família i els demés homes que els alimentaven amb el seu treball. Després sobre el posar a peixar les criatures en l’últim lloc, podem entendre que en aquell temps de criatures en les llars n'hi havia moltes ja que naixien molts fills, no com ara, en aquell temps les famílies eren generalment molt nombroses i edemes hi havia molta mortalitat infantil de manera que sobrevivien els infants més resistents que havien superat alguna infecció de petits i la mateixa naturalesa feia la selecció dels més forts. En resum podríem dir que, en aquells temps el pare de família i els demés homes eren els portadors a la llar dels medis de sobrevivència amb el treball i calia protegir sobretot a aquests que treballaven perquè no emmalaltissin i no manquessin al treball a causa d'una infecció per l'aigua bruta. En canvi referent a les criatures petites no hi havia cap problema perquè si emmalaltien ja en naixien contínuament d’altres per suplir-les, de criatures no en mancaven mai en cap família n'hi havia en abundància. Tenint en compte aquestes reflexions trobem lògic que és donés al pare de família i als homes molta més categoria que a les dones i a la resta de membres de la llar i posessin les criatures a l’últim escalafó. Si alguns grups de les feministes no ho veuen clar que diguin quelcom, la sobrevivència d'aquells temps antics exigia aquest procediment.

18.11.08

Uruguay, El President Parla

El president de la República de L'Uruguay acaba de fer un discurs impresionant i n'hi ha per felicitar-lo. Qui el vulgui felicitar, la pàgina d'HAZTEOIR ja posa els vincles per fer-ho. El discurs es en contra de l'avortament i cal tenir en compte que el president de L'Uruguay no és precisament de la dreta resclosida sinò que és de l'esquerra. Es una lliçó per als nostres polítics espanyols de pa sucat amb oli que, només tiren a favor del vent que bufa. El discurs aquí http://www.hazteoir.org/node/15519

26.10.08

Jaume Reixach, torna

Jaume Reixac torna amb les seves perles literàries immorals i vegem un tros del seu article a El Punt Diari del diumenge 26-10-08, en la secció Punt de Vista, titulat El Portaveu Episcopal, i que és tracta d'una crítica a'n Martinez Camino i als bisbes centralistes espanyols en general però, la perla literària en qüestió és el seu últim paràgraf de l'article quan parla dels embrions. Diu així: ----"Costa de creure que els bisbes no sàpiguen que un embrió és una promesa de vida, però no una vida, ja que encara no té els òrgans necessaris per tenir-la de manera autònoma". --------Contestant aquest paràgraf podem insertar uns versets de l'Evangeli d'en Lluc, que precisament Lluc era metge per encara embolicar més la troca: (((Aquells mateixos dies, Maria se n'anà diligent a la muntanya, a la província de Judà, va entrar a casa de Zacaries i saludà Elisabet. Quan Elisabet va sentir la salutació de Maria, l'infant li saltà dins del ventre, i Elisabet quedà plena de l'Esperit Sant; i va exclamar amb veu forta «Beneïda tu entre les dones, i beneït el fruit del teu ventre! ¿I d'on em ve, això, que la mare del meu Senyor em vingui a trobar? Perquè, així que ha arribat la teva salutació a les meves orelles, l'infant m'ha saltat d'alegria al ventre. I benaurada la qui ha cregut que es complirà tot allò que li ha estat dit de part del Senyor.))) (Biblia de Montserrat)

Falten els versets anteriors a aquests que no cal posar per no emplenar massa però tothom pot consultar l'Evangeli d'en Lluc en la mateixa pàgina del vincle Biblia de Montserrat i veurem que Maria feia pocs dies o poques hores que acabava de rebre la salutació de l'àngel en el moment considerat que és donà l'Encarnaciò del Verb i per tant, Maria tot just acabava de concebre i portava l'Embriò (amb majúscula) molt petitet aproximadament d'un centímetre. Llavors Maria se'n va a saludar a la Isabel quan aquesta estava embarassada de 6 mesos, i l'infant del ventre de la Isabel (el fetus com alguns poden considerar) va saltar de goig al sentir la presència de l'Ésser de les entranyes de Maria. Realment es un misteri com els dos fetus que porten les dues dones embarassades, -un de poques hores o pocs dies i un altre de 6 mesos- poden sentir-se la proximitat l'un de l'altre com si tinguéssin telepatia. Podem entendre que eren molt més que uns senzills fetus i aquesta part de l'Evangeli de LLuc (Lluc metge) ens diu que en el ventre de les dues dones hi havia dues persones, encara que persones en el seu començament -no sols dos conglomerats de cèl·lules-, i sobre aquestes petites persones hi reposava l'Esperit de Deu. La cosa queda clara perque després alguns diguin que han estudiat teologia católica i no acaben de copsar aquests versets fonamentals de l'Evangeli, però més aviat no ho admeten per no ser catalogats de "fonamentalistes". En Jaume Reixach es un escriptor eclesiàstic que només ataca contra la jerarquia i s'ho carrega tot a dojo però, no pot presumir afirmant que l'embrió no es una persona perque la seva condició de capellà católic amb l'Evangeli que sempre porta a la ma li fan jugada traïdora. Aaaaah, a aquest pillo, l'evangelista LLuc (metge) li ha replicat. ¿¿Qui pot estar complert per ser totalment independent i gaudir de vida pròpia??. Ningú, ni les criatures acabades de néixer ni els adults que també necessitem l'aire per respirar i les ajudes dels germans per subssistir. Una criatura de 5 anys continua sent si voleu un projecte o una promesa de vida perquè s'esta preparant pel futur, i un futur ben incert precisament. Si ens posem a relativitzar, tot ésser humá que no estigui ben situat professionalment pot ser només un "projecte" i rés més. Però, aquests dos embrions que saltaven de contents dintre el ventre de les dones bíbliques, tiren per terra totes les argumentacions dels avortistes, i encara molt més, dels avortistes que porten per ofici-benefici sota el seu braç l'Evangeli d'en Lluc metge. ------------------Tinc mes artícles del tema Reixach al blog en castellà aquí http://silverigar.blogspot.com.es/search/label/Reixach%20Jaume

(Nota:
Existeixen en la Xarxa tres personatges que porten el nom de Jaume Reixach, un és el capellà del que parlo germà de l'actor Fermí Reixac i aquest actor te un fill propietari d'un restaurant a EEUU i què és diu precisament també Jaume Reixach, i el tercer és el periodista director del semanari El Triangle que també és diu Jaume Reixach, tot una barreja de "Jaumes Reixacs" que al cercar-los amb Google s'han de destriar. )

16.8.08

Sindrome de Savant

D'aquesta característica de memòries i habilitats descomunals que posseieixen algunes persones discapacitades en diuen Síndrome de Savant que traduït del francès vol dir “síndrome de Savi”.
Acabo de veure la peŀlícula RAIMAN i he quedat maravellat dels misteris de la ment humana i les possibilitats de que algun dia tots siguem com el personatge Raiman (es veu que en Anglès vol dir RAMÒN). Es un personatge discapacitat que queda sota tutela i cura del seu germà petit interpretat per Tom Cruise. En Raiman és interpretat per en Dustin Hoffman i es un disminuit físic y psicològic que li porta molts problemes al seu germà petit, tants problemes que conviure amb en Raiman és un martiri de no mai acabar. Però en Raiman a pesar de la seva minusvalia física i mental resulta que te unes altres facultats mentals desproporcionades pel càlcul numèric sempre que és tracti de xifres de números molt complicades amb molts decimals. En canvi, li fan una prova i li diuen quants cèntims li sobrarien si d'un dòlar se'n gastés 50 cèntims, i Raiman contesta que 70 cèntims, i naturalment aquesta operació aritmètica senzilla no l'encerta perque és veu que aquesta mínima quantitat de números no és el seu punt fort. Es capaç quan li cau un paquet d'escuradetes al terra de comptar-los amb un cop d'ull per damunt amb la quantitat exacta que son uns 43. El seu germà petit se l'emporta a un casino i en Raiman li endevina tots els números de la sort, sortint després guanyadors del casino amb una bona bossa de dòlars. En Raiman es un malalt dels que en diuen “autista” que consisteix en un estat mental més aviat cap a un aïllament de les persones de l'entorn i a la tendència a viure en un racò propi. La peŀlícula RAIMAN esta basada en un personatge real que és diu Kim Peek i és americà. Aquest personatge Kim Peek encara és més espectacular que el personatge Raiman, no és pot ni cordar el botó de la camisa però te una memòria descomunal que recorda pagina per pagina varis milers de llibres. Esperem que algun dia nosaltres poguem tenir també una memoria com aquest personatge, similar a la memòria d'un Superman, però no crec que sigui en aquesta vida, i si algun dia ens convertim en àngels tal vegada participarem d'aquestes qualitats divines. De moment aquests fenòmens de memories i habilitats descomunals sembla que existeixin providencialment per indicar-nos alguna pista, alguna pista del Més Enllà que ens supera moltíssim en quant a la miseria de persones que som nosaltres en el Menys Aquí. ------------------------------------------------Exemple de memòria fotogràfica d'un noi autista Estephen Wiltshire nescut a Londres. Memoritza des d'un helicopter la ciutat de Roma i després la plasma exactament en un mural. Vídeos de l'Estephen Wiltsire.

30.11.07

Màquines Trituradores

M’imagino tal com fèiem en la meva família quan jo era petit en la diada de la matança del porc, allò de fer les botifarres amb la trituradora de carn i que sortia un puré grumullós de carn vermella que desprès és feia servir per emplenar els budells del porc, que és convertien en botifarres sabrossísimes desprès de haver-les bullit. Més o menys és el sistema emprat en la clínica avortista en la qual han pescat in-fraganti als seus metges capitostos i altres treballadors implicats. Però amb la diferència que la carn que trituraven amb la maquineta de fer botifarres no era de porc sinó de personeta humana molt petiteta, allò que amb llenguatge molt poètic se’n diu un infant, i amb un llenguatge barroer se’n diu un fetus. Tampoc feien butifarres amb la carn triturada com és de suposar, sinò que la feien passar com podien pel tub del desaigüe. Per acabar-ho d’empitjorar encara més, la feina policial l’ha fet la Guardia Civil, que en certa manera son les forces d’ocupació, segons els joves trenca-vidres del carrer. Per això apareixen els Mossos d’Esquadra com uns despistats que només miraven la Lluna. Esta clar que els sociates del Tripartit tenen un gran interès en que l’Avort funcioni a tot drap per contentar a les masses assedegades de sexe i llibertats, i ja van sortir declaracions reaccionaries dels sociates de la Moncloa que, el PSOE per a rès del mon deixarà en suspens la llei de l’Avortament, i aquest cas de la Clínica Morín només és un cas puntual i no general. Per la meva part ja he treballat molt el tema en els fòrums d’Internet i us convido a vosaltres si us avorriu i no sabeu en que matar el temps, que els hi claveu llenya literaria contra aquests que no paren de triturar criaturetes petitetes. Tinc un artícle molt bo aquí. http://silverigar.blogspot.com/2005/05/los-opinautas-y-el-aborto.html ----------------------------------------------Qui vulgui seguir tot el cas de les clíniques Morín ho pot trobar en aquest vincle DOCTOR MORÍN-------------------------------------------- Molt bò el que porta també el Google especialment del Manuel de Prada. MATADEROS INFANTILES

8.7.07

Educació P. Ciutadania-1

El meu cartipàs sobre l’Educació Per A La Ciutadania el tinc fet en els vincles que poso a baix però, en castellà, i em sembla que s’entén prou bé. Aquests del Govern Central estan ben guillats en voler carregar contra l’Església i més els valdria tenir en compte l’escena del Quixot quan diu “con la Iglesia hemos topado, Sancho”, per si de cas i pel que pugui venir de l'emprenyada dels Deus. En tot cas, aquesta assignatura és totalment innecessaria perquè la moral que predica ja està inclosa en la mateixa assignatura de l’Ètica que, pel que és veu els ha fracassat rotundament, i els han sortit la mainada encara pitjor i més rebels que abans. Ara amb L’Educació p.Ciutadania han volgut fer costat al col·lectiu gai sobretot per fer bona urnada de vots en les generals properes. Només espero que perdin les eleccions del Març y no tornin a aparèixer fins bastants dècades, aquests socialistes. El govern d'en Zapatero és el pitjor que hem tingut després de Franco.

http://silverigar.blogspot.com/2007/07/educacin-p-ciudadana-2.html -2

http://silverigar.blogspot.com/2007/07/educacin-p-ciudadana-1.html -1

4.3.07

Un Oscar a La Incòmoda

(Forum Marc Referen)
Ja era hora de que és fes una pel·lícula sobre el Canvi Climàtic en plan apocalíptic, estil terrorífic com agradan a la gent. Fins i tot de la merduska de l'excés de consúm se'n pot fer un film que pot guanyar un Oscar, com així ha sigut. Esperèm que els directors i guionístes de cinema que encara porten bolquers, quan siguin grandets explotin el tema de la disbauxa humana cremadora de fòssils de les families amb un cotxe cada membre.

Nota: En realitat en va guanyar 2 d'oscars. Quan vaig fer l'artícle encara no ho sabia.

5.11.06

El Canvi Climàtic

(Rev. ITE, Serv. misioner)
La temperatura planetària augmenta, ja ho sabem y suposaria que al desfer-se el gel dels pols augmentés el nivell del mar fins a límits inimaginables, però no arribaria a cobrir mai la terra completament perquè la terra te un relleu generalment en la major part, però aquest relleu és inexistent també en una bona part de l’escorça terrestre com ara la zona sud dels EEUU on és troba la ciutat de Nova Orleans. El problema que ens podem plantejar és perquè hi ha tanta aigua al mar fins al punt de que si és desgelessin els pols desapareixerien moltes illes, i de fet sembla que és la mateixa aigua del cataclisme del Diluvi, encara que aquesta teoria només l’accepten avui les esglésies evangèliques que defensen el Creacionisme. El mateix Apocalipsi ja ho diu en una visió profètica de “la desaparició de moltes illes”, i també diu “consumits pel foc una tercera part dels arbres i de l’herba verda”. Suposem que el profeta que va rebre las visions de l’Apocalipsi ho devia rebre com un avís abans que com una predicció exacta, o més bé les dues suposicions podrien ser valides. Però com que en el fons son misteris que espanten a la gent millor no parlar-ne (ironia). En quant a la nostra culpa de tot plegat, és el nostre consumisme que com una cantarella pesada sempre ens el porten a primera plana. Però els principals responsables sempre son els que remenen les cireres, els que governen, de permetre un model de societat de consum exagerat. Penso que tal vegada ens convindria tenir unes lleis com a Cuba amb una cartilla de racionament per no consumir massa, i això molts lectors m’ho tiraran per la cara, perquè el regim cubà no és model de llibertats, però al menys és model d’anti-consumisme, encara que obliguin als cubans a viure com els ermitans i a fer vida molt austera. No tot és tan bo i no tot es tan dolent, però, en una democràcia com la nostra en que la llei permet un cotxe o dos per cada membre d’una familia, crec que ens manca fernos-ho mirar.

1.10.05

Embrions congelats

Embrions congelats google imatges
(L'article me'l van publicar en algún diari digital )
Dormen els embrions amb el seu cos congelat, en les blanques lleteres de la Ciència, mentres en els parlaments s’acceleren els tràmits per permetre la investigació amb les seves cèl·lules mare. Aquests savis anomenats gent de bé, podran arranjar-nos el cos amb la fàbrica del mateix cos, com un sastre que treu els vestits de la mateixa pell del client només que en el nostre cas, escorxant els petits congèneres dels quals no ens arriben els seus gemecs a les orelles.

Enfront d’aquesta perspectiva gens esperançadora, nosaltres els moralistes ens alcem espantats perquè veiem dimonis en totes les màquines i angelets en tots els líquids. Nosaltres citem unes raons de dignitat i teologia, i per l’altre cantó els laïcistes sols ens veuen capficats en una superstició. Un del bàndols ha de patir una vertadera miopia al respecte i que el lector s’hi fixi bé per endevinar quin és. Sempre en la Historia, a cada invent i a cada descobriment una part dels piadosos han reaccionat amb espant al veure l’Home usurpant el lloc del Criador. Àdhuc l’invent de la cullera per portar l’aliment a la boca, diuen que també va aixecar protestes eclesials, perque les mans per menjar eren mes naturals que la cullera artilugi artificial.

Es una por preventiva i molt entenedora en els col·lectius religiosos que acostumen a ensumar la malignitat humana d’un ensuperbiment narcisista succedani de la fe en el Bon Deu. Aquesta ciència nova de clonacions i cèl·lules embrionàries podria treure’ns un cor nou de la butxaca, podria acabar amb la Diabetis, acabar amb l’Alzeimer, acabar amb l’Infart. Aquesta ciència equipararia la solució del trasplant amb un pas senzill d'anar al supermercat.

Existeix la nostra por al sacrilegi i també la nostra defensa de la dignitat d’uns embrions els quals suposem que caminen en una espècie de limb d’humanitat en espera, suspesos en el diamant etern per la cort dels àngels custodis. Els altres laïcistes ens volen fer creure que aquests embrions son subs-éssers i filó d’ous preciosos per ser xuclats amb l’agulla, guardats de reserva a la nevera, i sacrificats en holocaust quan urgeix una demanda ben pagada. Una fàbula ben torçada diem nosaltres els moralistes, un torçament que prové del primer de tots, el que causà en el paradís original la nostra coixesa sense fi: trencar amb la Llei de Lleis.

Ens diuen que, aquesta morella de cèl·lules insensibles no te ànima humana. ¿Des de quan un ésser dorment, o un vailet petit no te ànima?, ¿no representa un delicte fortament castigat avui malversar uns simples ous de cigonya o tortuga?, ¿es que tenen molta més vàlua els ous de la fauna protegida, que no, els ous embrionaris de la nostra espècie humana?, ¿algú sap amb certesa el que és una ànima per assegurar que allí no existeix?.

Meditant sobre el subjecte de l’ètica, ademés de la naturalesa humana o animal sensible, es reconeix en la probable existència de l’esperit com un reflex del Creador abans que no sols del sentiment com a únic indici avaluable. Els gossos de companyia també tenen sentiment quan estimen als seus amos i no per això els considerem amb ànima, encara que la mentalitat actual els valori encara més que les persones, i aquí rau la paradoxa moderna. En un món ple de robots programats per actuar com humans també aquests tindrien sentiment ja que percebrien les sensacions indispensables per actuar i reaccionar com humans, encara que sense esperit, i en conseqüència sense aspiracions a la Transcendència Eterna de la qual no en procedirien en rés, sent creacions mecàniques sense més.

Dir que no hi ha ètica més enllà dels éssers sensibles és un disbarat donat que també les formigues i els escarabats sofreixen fortament quan els xafem amb els peus i els seus crits no ens arriben i no per això son insensibles, i quelcom deu passar amb els embrions humans, certament. L’ADN i l’Anima com un codi de barres mereixen un tracte reverencial que la presumida i sabia laïcitat els nega. Per això els moralistes empedraïts no podem estar d’acord amb l’ús d’embrions tal com és pretén, saltant-se olímpicament l’ètica i la més el·lemental reverència al origen sagrat humà.

Un altre problema és la fugida del col·lectiu metge per experimentar amb embrions i fecundació In Vitro inclosa, amb l’oportunitat de percebre mesades monetaries fora de l’estretor de la Seguretat Social, i també és obligat dir-ho: emmirallar-se amb el Dr. Frankenstein no deixa de ser temptador. Més els valdria invertir el pressupost en alleugerir les llistes d’espera en els hospitals públics amb l’afegiment de més professionals per atendre la clientela desfavorida. En quant als experiments de jugar amb els nostres sagrats orígens cel·lulars dient que és per salvar més vides de les malalties, ja existeix la frase històrica lapidaria: la fi no justifica els mitjans.

Superstició i por d’ofendre a la Deïtat, així ens qualifiquen els laïcístes a nosaltres els moralistes. Amb aquests arguments se’ns presenten i ens titllen de rèmora de la Historia, com si fóssim els porucs i endarrerits per excel·lència. Però també podríem donar-li la volta i mirar-ho de l’inrevés, sent ells els laïcistes els que, com una rèmora agafada al casc del Vaixell de La Historia s’aprofiten dels avantatges i assoliments aconseguits, dels sacrificis aliens, sacrificis martirials que fundàren l’Europa de la decència i la llibertat fent front al Paganisme. Ells mateixos que no han volgut reconèixer el gran paper del Cristianisme, i els va fer nàusees d’incloure el detall en la Constitució Europea. Al final de tot la Cultura y la Historia en la major part son sempre religioses, ens agradi o no, i tornaràn, tornaràn, encara que sigui en forma d'una religió nova que creix molt i no ens agrada gaire, i que tots ja sabem quina es.