Titànic, Costa Concordia, Comparats.

El proper mes d'abril del 2012 es celebrarà l'aniversari dels 100 anys de l'enfonsament del Titànic.  Aquesta celebració o mes bé trista memòria no tindria tanta importància sinó fos perque en les costes mediterrànies s'acaba d'enfonsar un altre vaixell molt similar al Titànic.  Resulta molt curiós que en els diaris i reportatges no surt gaire la similitud entre els dos vaixells però, el que ens hauria de sorprendre encara més es que el vaixell Costa Concòrdia supera en eslora, potencia i capacitat al mateix mític gegantesc Titànic.

Aquí tenim les xifres agafades de la Wikipedia en la qual ja ràpidament han penjat la fitxa del recent enfonsat Costa Concòrdia:

Titànic, eslora 269,06 metres, Costa Concordia, eslora 290,20 metres.  Titànic, maniga 28,19 metres, Costa Concòrdia maniga 35,50 metres.  Titànic, desplaçament 52.3010 tones, Costa Concòrdia, desplaçament 114.500 tones.  Titànic, potència màxima 59.000 cavalls, Costa Concòrdia, potència màxima 101.400 cavalls.  Titànic, tripulació 860 treballadors, Costa Concòrdia, tripulació 1.100 treballadors.  Titànic, capacitat passatgers 3547 persones, Costa Concòrdia, capacitat passatgers 3700 persones.

Com podem apreciar les xifres i caracteristiques tècniques dimensionals del Costa Concòrdia son mes altes que les xifres del famós Titànic. L'efecte visual que tenim a primera vista quan miren el Costa Concòrdia fa que sembli mes curt d'eslora comparat amb les fotos històriques que veiem del Titànic, però resulta que només es un efecte òptic degut a que el Costa Concordia és molt mes alt de carrosseria.

De tot això se'n desprèn que encara no fan sortir cap article demostrant que el vaixell vergonyosament bolcat en la costa mediterrania sigui mes gran que el mític Titànic, perquè seria una vergonya massa evident en quant a fracàs tecnològic.  De moment veiem que la "mítica" tecnologia nàutica fa aigües de manera ridícula.  No s'acaba d'entendre que en les parts baixes del vaixell no hagin funcionat uns compartiments estancs per impedir la inundació de l'aigua mes enllà de la zona rebentada. Els submarins i els cuirassats tinc entès que el sistema de compartiments estancs forma part de la seva estructura.  Espero que amb el temps facin sortir mes informació sobre els compartiments estancs de sota la línia de flotació dels grans vaixells actuals, de moment per Internet encara no es troba gaire informació al respecte.

Titànic, Aniversari, 2012, Adelantament

El president Zapatero acaba de comparar a Espanya com si fos un gran transatlàntic que encara navega a la perfecció, i ho ha dit aquest any del 99 aniversari del Titànic. Però això es pot interpretar de varies maneres: prepotència del Govern Zapatero creient-se indestructible que és compara altivament com el mateix Titànic “insubmergible”, broma de moltíssim mal gust amb un estil d’humor negre referent a una Espanya propera a ser intervinguda (naufragi econòmic), etc. i seguint tot el que vulguem imaginar.  De totes maneres, ens cal esperar encara un any fins el dia del 100 aniversari del Titànic, concretament el dia 14 d’abril de l’any 2012, i ja veurem si s’han complert les prediccions optimistes o les pessimistes i si realment Espanya ha aconseguit surar sense enfonsar-se. 

Per cercar informació sobre l'enfonsament del Titànic, després de remenar molt de temps a Internet he arribat a la conclusió que la millor web fiable és la mateixa Wikipedia on posa "Hundimiento del Titànic", és un article que l'aniràn completant així que vagin sortint nous descubriments. Parlant del vaixell Titànic, es va enfonsar a causa d’una cadena d’infortunis en que la major part eren fallades de seguretat del personal tècnic de tal manera que, si només una sola de les nombroses fallades no s’hagués esdevingut s’hauria pogut salvat tot el passatge sense causar cap víctima.  Passo a enumerar tan sols algunes de les principals fallades que m’he pogut documentar fins al moment. 

• 1ª- els reblons de les planxes del casc en la part de la proa estribord part sota la línia de flotació on va impactar l’iceberg eren de ferro forjat en lloc de ser d’acer i van saltar els reblons obrint-se les planxes amb l’impacte; 
• 2ª- el vaixell navegava a massa velocitat en el moment de l’impacte tenint en compte que era de nit, feia mar calmada, els icebergs no  podien ser visibles amb l’espuma de l’aigua xocant; 
• 3ª- els sentinelles que vigilaven no tenien prismàtics, els havien quedat tancats a un armari d’on havien perdut la clau; 
• 4ª- els compartiments estancs no arribaven fins a l’altura de coberta de tal manera que desprès d’omplir-se un compartiment el vaixell s’anava enfonsant i saltava l’aigua per sobre la mampara cap a següent compartiment, només arribaven les mampares estanques fins a la línia de flotació, i el motiu era per tenir més espai lliure on muntar la famosa escala de luxe i altres instal·lacions per la primera classe; 
• 5ª- el vaixell no disposava de barcasses salvavides per tots els passatgers; 
• 6ª- van arribar varis telegrames avisant de l’existència d’icebergs i algun dels telegrames urgents no va caure en el moment oportú a mans del Capità; 
• 7ª- el telegrafista del Titànic és va emprenyar amb el telegrafista del vaixell que tenia més a prop i li va fer tallar la comunicació perquè li molestava el fort soroll, i desprès quan es va presentar perill d’un iceberg el mateix vaixell de més a prop no va avisar al Titànic degut a que tenia suspesa la línia telegràfica per voluntat del mateix telegrafista del Titànic; 
• 8ª- quan es va donar l’alarma de l’iceberg van invertir els motors cap enrera per frenar i desprès van girar el vaixell cap a babord, però per manca del xorro de pressió d’aigua de les hèlixs contra el timó l’efecte de la girada va ser molt menor que en condicions normals de funcionament de les hèlixs, ja que el timó direcciona bona part del xorro de les hèlixs ajudant així al gir mes ràpid del vaixell; 
• 9ª- en el moment d’evacuar als passatgers no s’havia fet un assaig previ de simulacre degut a que no era preceptiu encara segons la normativa vigent i va resultar tot de manera molt desordenada.  

Estic segur que encara podríem continuar posant fallades fins arribar a les 20 o mes però, de moment només he anomenat aquestes 9.


En quant a la frase blasfema que sempre s'ha dit que anava pintada en alguna part del seu casc, i que deia "ni Deu el pot enfonsar", no he pogut trobar per Internet cap informació verificable al respecte,  però hem de tenir en compte que amb tants metres quadrats de planxa d'acer de que estava compost el Titànic i devia haver escrites tota mena de frases obscenes i blasfemes com també les trobem a dojo per les parets de les ciutats, el que si segurament no era, una frase blasfema "oficial" dels constructors del vaixell. També el qualificatiu de "l'insumergible" era molt emprat generalment per a tots els grans vaixells, no solament per al Titànic, ademés tampoc era aquest el vaixell mes gran del moment, tenia un altre germà bessò, L'Olympic. 

Però un detall tècnic em te intrigat del Titànic, i és el perquè és va partir en dos el vaixell abans d’enfonsar-se.  Diuen que quan és va enfonsar per la proa la part de popa va quedar penjada a l’aire i pel seu propi pes es va trencar, però no ho acabo de veure clar a no ser que s’hagués trencat degut a les explosions de les calderes de vapor. Realment quan entra aigua de forma sobtada en una caldera de vapor l’aigua queda vaporitzada a l'instant produint una forta explosió. Podria ser aquesta la causa vertadera de la partició del Titànic en dos trossos al enfonsar-se, i com a cosa curiosa en la Wikipedia aquest detall de la partició a causa de l’explosió de les calderes no hi figura com a probabilitat.  He posat una nota en la Wikipedia en la pàgina de discussió que espero no la suprimeixin, firmada al final amb Silveri Garrell i que parla de les calderes explotant.  De totes maneres, un grandiós vaixell si el suspenem per la meitat deixant-lo amb “el cul a l’aire” com si diguéssim, amb la part de la meitat enrera penjat a gravetat, costa molt de creure que és pugui trencar amb el seu propi pes, ja no seria un vaixell capaç de suportar unes fortes onades de mar esvalotada. Un vaixell ha de tenir l’estructura per mantenir-se sencer fins i tot per volar damunt les aigües sense cap suport de base. Esperem que d’aquí a un any que encara manca per l’aniversari puguin sortir altres investigacions que aclareixin quelcom mes del trencament i de l’enfonsament del Titànic. 

Japó, Tsunami, Nuclears, Apocalipsi...

Em sento molt entristit per les greus catàstrofes esdevingudes al país del Japó.
De fet és un país en que ja tenen prou dificultats per viure amb una geologia tant complicada, i no mereixen que el destí els hagi castigat tant salvatjement. Com a cosa curiosa era el primer divendres de Quaresma i per més súmmum el dia 11, el moment del cataclisme. Els que som creients en Deu, en alguns detalls encara som capaços de veure-hi la ma de L'Etern que en certa manera fa coincidir certes "garrotades" (catàstrofes) en dies de significat religiós, i tenint en compte aquesta coincidència per als creients ens resulta una mica de consol dintre de la mateixa desgracia.  Curiosament, el terrorífic terratrèmol de Lisboa de l'any 1700 va esdevenir el dia de Tots Sants, concretament el dia 1 de novembre, el tenim aquí a Wikipedia. També el terratrèmol de l'any 1400 a la ciutat d'Olot s'esdevingué en un dia molt significatiu religiós, concretament el dia de La Candelera.  També els recents terratrèmol i tsunami de l'Indic del 2004  va esdevenir en unes dates ben significatives, rés més que el dia de Sant Esteve l'endemà de Nadal.  Podem suposar que ve a ser com una crida dels Deus (La Trinitat) a fer penitència i com una mena de càstig perquè ens en recordèm. Tothom es lliure de creure el que vulgui al respecte i també de no creure en rès que resulta molt còmode.

En quant a les centrals nuclears que han quedat malmeses em penso que dintre de la desgracia aquestes catàstrofes faran que els dirigents polítics mundials accelerin a tota pastilla les millores de seguretat per evitar en el futur problemes encara molt pitjors. Si ens fiquem a ser optimistes (per cert, molt difícil en aquests moments terrorífics) podem afirmar que no hi ha mal que per be no vingui. L'energia nuclear certament és molt perillosa però els científics i els governs s'empatollen a continuar instal·lant centrals de producció elèctrica quan el millor que haurien de fer es predicar al poble que s'abstingués de banalitats i visqués una vida més austera per estalviar energia, que traduït en cristià es podria dir: fer més penitència.  En alguns suposats missatges que diuen baixen del Cel per mitjà de la Mare de Deu, es parla de fer penitència del contrari vindrà un gran "càstig", ho podem trobar escanejant amb Google, es molt interessant i cadascú pot creure el que consideri, o no creure en rés que resulta de comoditat marquesal.

Però no podem oblidar que el cataclisme que en aquests moments agafa la categoria d'apocalíptic es l'escapament de radioactivitat de les centrals greument afectades, i ens queden el sisme i el tsunami en segon lloc en quant a gravetat.

Com a cosa encara més curiosa, he escanejat per Internet aixó de l'energia nuclear i he trobat unes webs que tracten dels avions militars de la guerra freda que els feien funcionar amb un reactor nuclear. La bestialitat i la imprudència humana com veiem no te límit.

Com a nota d'última hora referent a la refrigeració dels reactors nuclears, en les centrals de 3ª i última generació, diuen que han inventat un sistema per descarregar aigua damunt del reactor sense necessitar energia elèctrica o grup electrogen d'emergència, com tot el que tenien a Japò que el tsunami va destruir. Es tracta de posar un gran dipòsit molt elevat d'aigua i que l'aigua pugui caure per gravetat, o sigui: sistema WC, per ser més exactes. Almenys tenen la seguretat de que la Llei De La Gravetat no pot fallar mai mentres es mantingui el dipòsit d'aigua intacte. Espero que els funcioni l'ínvent en les futures centrals.

Notifixis Estudi Garrell

El sistema que he inventat despres de 9 anys d'experiència treballant amb ordinadors es aquest de la foto. Concretament fa 9 anys que vaig comprar el meu primer ordinador i tinc un record amarg perque va coincidir amb l'atemptat de les Torres Bessones, i em vaig fer la pregunta de si la meva economia seria favorable per comprar-me un ordinador ja que semblava que en aquell moment s'acostava la fi del mon, pero gracies a Deu encara estem aquí i podem seguir comprant articles d'informàtica fins que qualsevol amb un sou més aviat baix o persona jubilada pot tenir manera de mantenir 3 i fins 4 ordinadors. Encara en tinc un altre de petit, un Netbook per quan vaig de viatge, que no surt en la foto. Només s'han de pagar els 4 programes antivirus que en total per 4 aparells costa uns 200 euros a l'any. Es tracta l'emplaçament de la imatge de que amb el mínim d'espai s'hi puguin fer cabre 3 ordinadors, dos de sobretaula que van amb el mateix teclat i el mateix monitor, amb un commutador especial per canviar de l'un cap a l'altre traspassant el teclat i la pantalla però no els altaveus, i una plataforma plegable per posar un tercer ordinador portàtil amb la fusta per l'extrem que queda penjada aguantada mitjançant un cordill lligat al sostre amb ganxo i anella. Aquest tercer ordinador portàtil pot fer molt de servei a l'hora de cercar per Internet solucions tècniques a problemes informàtics per aplicar a qualsevol dels altres dos ordinadors, de manera que tenim una pantalla que ens fa de mestre i una altra pantalla que ens serveix per pràctiques.  El que vull donar a conèixer principalment en aquesta foto es el ventilador que es veu penjat amb uns cordills davant de l'ordinador de la dreta, es un suplement de ventilació que en els dies de fortes calors el considero imprescindible, encara que més aviat es per internautes "manetes" perquè s'ha de tenir la tapa del ordinador oberta i ademés es perillós quan la mainada és aprop perquè podrien posar les mans dintre dels circuits de l'ordinador. El suplement del ventilador penjat amb cordills el considero vital perquè les fortes calors de Juliol i Agost poden fer calentar massa els components de la màquina especialment el disc dur, i si mantenim l'interior de l'ordinador el més fred possible el sistema pot durar més anys estalviant-nos reparacions. Tinc una trista experiència passada durant un estiu de canícula extrema en que m'estava jo enganxat a l'ordinador bona part del dia i se'm va espatllar la placa base i després l'arranjament de canviar-la em va costar 300 euros. Els fabricants d'aquests aparells els dissenyen per durar uns 5 anys, més o menys, ja que despres ja no és troben components compatibles i els ordinadors al ser tecnologia puntera de ràpida modernització queden antiquats en quatre anys. Canviar un disc dur, per exemple, d'un ordinador de 5 anys ja es impossible degut al sistema dels endolls connectors diferents. Les tapes dels ordinadors es poden fer aguantar amb una goma i un ganxo com és pot apreciar en l'ordinador de sobretaula de l'esquerra, així ens estalviem de treure cargols cada vegada que hem de retirar la tapa per posar el ventilador devant. Es veuen dos miralls retrovisors aguantats amb un filferro gruixut encintat de groc i vermell que son per tenir accés amb la vista, assegut a la butaca, als pilots vermells dels discs durs dels dos ordinadors de sobretaula, per  vigilar si s'encén massa el pilot vermell que sol passar quan hi ha un problema al disc dur. El sistema de filferro gruixut de suport dels miralls permet torçar-lo per enfocar els miralls, com un "flexor". En resum, que cadascú es faci el seu estudi com li agradi però si no hi ha perill de que la mainada posin les mans dintre dels circuits electrònics jo us recomano que destapeu la tapa de la carcassa i pengeu un ventilador en les temporades de calor. Estic convençut que els fabricants no hi posen més ventilació perque l'ordinador seria massa sorollós i prefereixen sacrificar el consum elèctric i la duració de la màquina en favor del silenci i l'estética de la mateixa. ¿Perquè penjar un ventilador?. Doncs per evitar el fimbreix que faria si el ventilador descanses damunt la mateixa taula on descansa l'ordinador, un fimbreix que podria alterar el funcionament del disc dur.  Referent al disc dur aquest el·lement mecànic de l'ordinador gira a la velocitat increïble de 120 revolucions per segon, el doble de ràpid que les turbines dels avions. El que sol passar quan hi ha ha un problema de sobrecalentament al disc dur és que les agulles gratin directament el disc en lloc de mantenir la separació reglamentaria de 3 nanòmetres (3 milionèssimes de milímetre). A causa d'aquesta  deformació del material per l'escalfament (a mi ja m'ha passat) se sent el disc dur que grinyola (nyicccccccc, nyiccccc). Per tant recomano en temps de canícula el sistema de ventilació suplementaria. Es molt interessant per a qui tingui un ordinador que és llegeixi a la Wikipedia la historia del disc dur. 

Pilotar Un Jumbo 747 En Cas D'Emergència

Si es dòna el cas de que viatgem en aviò i succeeix un segrest o els pilots és queden dormits, i despres l'aviò queda sense comandaments a la cabina, no cal que ens posem nerviosos, no cal que perdem el seny, hi ha soluciò per a tot i en Internet ja han creat les pàgines que ensenyen com pilotar un aviò comercial del tamany d'un Boeing jumbo 747 en cas de que els pilots faltin per alguna anomalia no desitjada. La pàgina que surt en l'enllaç dels Microsiervos es pot traduïr amb l'automàtic del Google i podem aprendre a conduir aquestes gegantines aeronaus com si rés. Cap problema. Primer punxar http://www.microsiervos.com/archivo/aerotrastorno/como-aterrizasr-un-avion-en-emergencia.html i després punxar aquest altre http://artofmanliness.com/2008/09/16/how-to-land-an-airplane/