Teresa Forcades-1, El Gran Embolic

La monja Teresa Forcades ha sigut noticia per les seves declaracions a favor de l'avortament. Aquí en aquest article de la Revista FOC NOU ens exposa el seu pensament, jo en Silveri Garrell li contesto amb lletra cursiva vermella. Li vaig enviar al seu mail i em va contestar dient: "...es van interpretar malament les meves paraules...".  Les seves paraules les tenim en l'article que parla molt clarament i em penso que son ben senzilles d'interpretar.
-----------------------------------------------------------------------------------------

Entre els principis i la realitat

Teresa Forcades

(La qüestió)

El debat sobre la regulació de l’avortament és multidisciplinar. Metges, biòlegs, juristes, moralistes, teòlegs... És difícil trobar una resposta encertada sense atendre les consideracions fetes dels diversos àmbits.  I des de cadascuna d’aquestes disciplines tampoc hi ha respostes unànimes. La primera part d’aquest monogràfic sobre l’avortament són cinc articles que recullen alguns criteris des de la biologia, el dret, la teologia i la doctrina de l’Església.  ----Resposta: Com a cristians només ens hem de limitar a defensar la vida, les demés entitats que componen les multidisciplines esmentades ja s’espavilen pel seu compte, l’Església te una especialitat i una missió concreta que no cal barrejar forçosament amb la medecina, la biologia i les demes ciències, i com a creients hem de fer la nostra feina de denunciar el pecat de l’avortament. Amb les demés multidisciplines es molt difícil que l’Església s’hi entengui ja que son dos mons diferents: el sobrenatural i el terrenal.-----------

No recordo el seu nom, però sí la seva alegria i vitalitat. Era una noia afroamericana que em deia que estava embarassada de tres mesos i tenia panxa de cinc. Érem a Buffalo (Nova York) i era la meva darrera pacient d’aquella tarda a l’hospital de beneficiència on feia les pràctiques ambulatòries. L’examen físic va confirmar que l’embaràs estava prou avançat com per quedar fora de les lleis d’avortament vigents en aquell estat. La noia ja tenia cinc fills, de tres pares diferents, i no en volia cap altre. Vivia de l’ajut públic. “¿Per què no fa servir anticonceptius?” “No els tolero. Em maregen. ¿Em fa el paper?” Vaig haver de dir-li que l’embaràs estava massa avançat i va dir que no patís, que li havien parlat d’un lloc on li farien per pocs diners.-----Resposta: Si no hagués trobat cap clínica per avortar a ben segur hauria tingut la criatura de manera normal, només les possibilitats d’avortar i els metges disposats a donar assistència fan tenir-ne el desig, estic convençut, l’ocasió mateixa en propicia la temptació---------

En el rotatori de medicina de família del segon any les visites ambulatòries eren una mica més llargues. Aquesta era una noia immigrant llatina que no parlava anglès. “¿Fuma?” “No”. “¿Alcohol?” “A veces”. Tercera pregunta del protocol: “Practica el sexe segur?” Em mirava sense entendre’m. “Vull dir que si fa servir preservatiu”. “A mí me gustaría para no quedar embarazada pero él no quiere”. “¿I per què no li diu que no?” Em va mirar incrèdula. La noia afroamericana era obvi que s’estimava les criatures. N’havia tingut cinc i no les havia pas abandonat ----Resposta: Encara que hagués abandonat a les criatures, en EEUU hi ha una excel·lent beneficència que recull criatures abandonades, faltaria més, es el pais més avançat.---------malgrat els pares respectius l’haguessin abandonada a ella perquè se n’ocupés tota sola, com si els nens no fossin responsabilitat d’ells; els cuidava malgrat això signifiqués no poder treballar en cap feina remunerada i representés en la pràctica de la realitat nord-americana d’aquell moment una condemna de per vida a ----Resposta: Ja he dit que als EEUU no es mor pels carrers cap criatura, es poden deixar en uns centres especials, per quelcom és el país més avançat del mon, altre cosa seria en els paisos emergents com els de sud-america o els asiàtics.--------l’exclusió social i a la misèria. ¿Per què volia avortar el sisè? Suposo que malgrat l’alegria i vitalitat que havia demostrat durant la visita mèdica aquesta noia tenia com tothom els seus límits, i hi devia haver nits en què no es trobava amb forces per tenir cura d’una criatura més. Potser havia trigat tant a venir al dispensari precisament perquè intentava convèncer-se a si mateixa que encara podia fer un esforç més i acollir el sisè.

La noia llatinoamericana no es trobava en la disjuntiva d’un avortament, però semblava tenir una vulnerabilitat molt gran davant del seu company o davant dels barons en general. No és un cas aïllat. La teòloga alemanya Dorothee Sölle va denunciar ja fa anys que la major permissivitat de les lleis d’avortament va unida a una major explotació de les dones ----Resposta: Tu mateixa Germana Sor Forcades ho dius ben clar i per altre banda et contradius olímpicament després defensant la permissivitat de l’avortament que com dius va unida a una major explotació de les dones.-------En les cultures on està mal vist que el criteri d’una dona prevalgui sobre el d’un baró, especialment en el si de la família.

Les excepcions a la moral

Entre el món dels principis i el món de la realitat hi ha una distància. Jesús ho sabia. Per això va dir allò de ‘el dissabte està fet per a l’home i no l’home per al dissabte’-----Resposta: Una cosa es el dissapte i altra cosa es matar criatures per la nostra comoditat, en el dissapte que hi hagi gent treballant no és mata a ningú------ (Marc 2,27). Això no vol dir que els principis deixin de ser-ho o que siguin relatius. El respecte per la vida humana com a do de Déu immanipulable té excepcions en la tradició catòlica que no l’afebleixen com a principi. Per exemple, la guerra justa.------Resposta: La guerra justa existeix pel principi el·lemental de l’ordre públic, és de sentit comú, com també les forces policials----els criteris de la guerra justa condonen en la pràctica accions clarament dirigides a acabar amb la vida de persones humanes innocents.-----Resposta: No podem canviar el contingut del Catecisme Católic en aquests temes de la guerra justa, ens l’hauriem de carregar quasi tot------- ¿la Considera la moral catòlica de guerra justa que la vida dels soldats allistats obligatòriament a l’exèrcit enemic pels seus governs (que potser són dictadures) queda exempta del manament de ‘No mataràs’? ¿I la vida de les víctimes colaterals que engendra tota guerra (darrerament en proporcions inaudites)?

La resposta sembla ser que les vides innocents perdudes en una guerra són justificables només quan la previsió és que no defensar-se tindria com a conseqüència la pèrdua de moltes més vides que no pas defensar-se,-----Resposta: Aquí ho acabes de dir clar en quant al motiu de defensar-se en guerra justa: per salvar més vides------- però, ¿què dir en cas d’esclavatge? ¿Què diu la moral catòlica davant del cas (menys teòric del que sembla) que un nou Hitler prometés respectar la vida dels pobles vençuts si no oferien resistència a la invasió? ¿Seria en aquest cas moralment justificable la guerra en defensa pròpia? Si la resposta és sí, ¿on queda aleshores el principi inviolable del respecte a la vida de l’altre? Si la resposta és no, ¿condona la moral catòlica l’acceptació de situacions degradants per tal de preservar la vida?----Resposta: Aquest paràgraf últim el trobo massa embolicat  i edemes es innecessari per aportar llum a l’assumpte i més aviat només veig que serveix per emplenar la pàgina.------

Reflexionar sobre els implícits morals de la teoria catòlica de la guerra justa pot ajudar a evitar en el cas de l’avortament el fariseisme d’invocar de forma rígida el respecte a la vida com si aquest no tingués excepcions en la tradició moral catòlica.---Resposta: Les excepcions de respecte a la vida no son les mateixes en cas del morts per la  guerra que en cas dels morts per l’avortament, en la primera es per estalviar més vides en la segona matan els fetus, no per estelviar vides, sinó simplement per comoditat personal------- protecció a criatures per néixer,  “Carreguen als altres fardells pesats a les espatlles i ells no els volen moure ni amb el dit” (Mateu 23,4).

L’any 1992 vaig arribar als EEUU i vaig quedar escandalitzada del grau de violència expressat per alguns dels qui es manifestaven a favor de la vida i en contra de l’avortament.----Resposta: Només et vas fixar en els quatre deixelebrats que formen part de tots els grups humans però no dius rés de les excel·lents persones que fan campanyes antiabortistes, com per exemple a Catalunya tenim la gent d’E-cristians------ Al carrer havia vist manifestants amb pancartes de fetus avortats plens de sang que cridaven que estimaven la vida i insultaven plens d’odi els qui no pensaven com ells. De vegades els manifestants exercien la violència física contra les dones que volien avortar i es va arribar a assassinar a trets en el seu cotxe un ginecòleg que practicava avortaments i el seu acompanyant. Vaig tornar a Catalunya convençuda que aquestes manifestacions eren un fenomen peculiar de la cultura dels Estats Units----Resposta: Fenòmen peculiar dels EEUU es la gran religiositat dels seus habitants dels quals els europeus hauriem de prendre exemple, i d'aixó no dius rés en l'article----, sense sospitar que uns quants anys més tard es poguessin produir fenòmens semblants també al nostre país. Sóc conscient que tant als EEUU com aquí, els qui es manifesten amb violència o es tanquen en banda són una minoria i dono gràcies a Déu per això. El debat sobre l’avortament és complex. Les persones que voldrien que l’avortament no fos legal tendeixen a expressar pors, emocions i reaccions viscerals molt intenses, -----Resposta: Les persones que voldriem que l'avortament no fos legal estem molt comvençuts que amb la nostra postura fem un apostolat correcte, no n'hi ha per taxar-nos d'esquizofrènics malaltissos.---- en part són una exasperació justificada davant del relativisme moral centrat en el propi melic de les nostres societats fins ara tan benestants i alhora tan insatisfetes. Per part de les persones que defensen la legalitat vigent o voldrien fins i tot ampliar-ne els supòsits, les reaccions de vegades són també enceses i basades en conviccions profundes, però habitualment més aviat cauen en la superficialitat de qui intenta viure evitant plantejar-se preguntes incòmodes sobre el bé i el mal.------Resposta: Es veritat, no volen preguntes incómodes però es que vosaltres els catòlics progressistes també els hi ho faciliteu al no proposar preguntes incómodes per així poder tenir la gent mes contenta i satisfeta-------

Les mares.

Déu ha posat la vida del fetus mentre no és viable a les mans de la seva mare (a les entranyes de la seva mare) i ha vinculat la vida biològica d’aquest a la vida espiritual d’ella.------Resposta: Aixó no li permet a la mare fer el que vulgui amb el fruit de les seves entranyes, el que tu vols dir es una defensa de l’Avortament amb Majúscula----- Nosaltres farem bé de respectar aquesta vinculació primària. Mentre el fetus no pot sobreviure independentment de la mare, li correspon a aquesta la responsabilitat moral de decidir sobre el seu futur, que és també el d’ella, ja que la mare no gesta el fill només biològicament, sinó també espiritualment, amb el seu amor, -----Resposta: També amb l’Amor de l'Esperit Sant ja que és Deu qui ha  creat l’ànima de l’infant en el ventre de la mare, aquesta creació no li pertany a la mare, tot plegat es un negoci entre tres: Deu, la mare i la criatura----amb el seu desig que aquest visqui, amb l’alegria de portar-lo al món. Respectar la decisió de la mare és respectar la integritat de la seva consciència moral, fins i tot acceptant que objectivament es pugui equivocar.

El respecte a la consciència ha estat una adquisició lenta en la història de la humanitat. Durant molts segles les conversions religioses forçades sota amenaça de tortura o pena de mort han------Resposta: No cal treure el tema de la Inquisició, es un tema massa recurrent que fan servir els que no tenen altres arguments per convéncer----- estat a l’ordre del dia. Encara hi ha persones avui que troben incoherent, per exemple, que l’Església catòlica celebri el dret a la llibertat religiosa que permet que milers de nens i nenes siguin educats en cosmovisions obertament contràries a la fe cristiana. En ple Concili Vaticà II molts bisbes de bona voluntat van trobar absolutament forassenyada la proposta que l’Església catòlica promogués el dret a la llibertat religiosa en els països on era majoritària, com per exemple, Espanya.

Considerar que la voluntat de la mare quan decideix avortar el fill que sense ella no pot sobreviure ha de ser respectada i no pot ser penalitzada,----Resposta: L’Església no penalitza, només defensa la Vida, qui penalitza es la Justicia i en casos greus existeixen els atenuants per a la mare, ademes en el nostre sistema judicial ja sabem que la majoria de delinqüents se’n surten tan frescos i les dones que avorten ja sabem que encara més...., ¿¿¿on esta la penalització de la mare???.---- no significa que a la societat o a l’Església no hi hagi d’haver debat sobre aquest tema. ¿Com es pot evitar l’avortament? -----Resposta: Per aixó nosaltres els antiavortistes som els que participem tan apassionadament en aquest debat, i ja es quelcom que vosaltres els permissivistes estigueu decidits a debate perque més aviat em sembla el contrari: que no voldrieu per part vostra que hi hagués cap debat.------¿Com es pot acompanyar de la millor manera possible la dona que avorta sense paternalismes----Resposta: La dona que avorta sempre ho farà quan se li permeti amb les lleis i les clíniques per fer-ho----- fora de lloc, però també sense minimitzar el dolor o la lluita interior en els casos en què aquesta es produeix? Aquest debat és fonamental i s’ha de produir en àmbits tan allunyats com es pugui de la crispació i la violència. A la societat hem de debatre fins a quin punt els condicionants socioeconòmics que poden conduir a un avortament (cas de la noia afroamericana) són problemes estructurals i ens correspon crear les condicions per a què això no passi; a la societat en el seu conjunt, hem de debatre també a fons els condicionants psicosocials que poden conduir a un avortament (cas potencial de la noia llatinoamericana) -----Resposta: Es tractaria d'eliminar la permisivitat d’avortar i per altre banda ajudar a les mares embarassades amb diners. Amb només aquestes dues propostes ja es pot treballar molt eficaçment per eradicar un bon tan per cent dels avortaments.-----i hem d’educar les noves generacions per tal que les relacions entre dones i barons siguin màximament respectuoses i lliures. Els cristians hem de participar en el debat públic ----Resposta: Com a monja i cristiana veiem que fas a l’inrevés, ja que et poses favorable a donar llibertat a les mares per avortar, caus en una contradicció perque per altre banda has dit que no estas d’acord amb la llibertat per abortar, total, un embolic.-----des de la concepció del bé comú que ens és pròpia i des dels pressupòsits de la nostra antropologia teològica. A diferència d’altres antropologies contemporànies, l’antropologia teològica cristiana no fonamenta la dignitat de la persona en una llibertat indeterminada que és fi en si mateixa, sinó en una llibertat indissociable de l’amor. Als cristians ens correspon anunciar el respecte a la vida com a do de Déu i ens correspon, sobretot, predicar amb l’exemple el principi d’esperança associat a la fe: la convicció profunda que la força de l’amor és superior a tota violència i que no hi ha cap circumstància que justifiqui la desesperació.----Resposta: No hi ha cap circunstància que justifiqui la desesperació (en el nostres cas) d’avortar, per part d’una dona embarassada, com les dones que anomenes en aquest article que tenien els seus problemes, i veig que aquest principi de "no hi ha cap circunstància que justifiqui la desesperació" no l’apliques a les dones que volen abortar, et contradius.-----

A l’Església ens ha costat molt acceptar que la nostra missió evangelitzadora no es pot dur a terme sense el respecte a la llibertat de consciència.-----Resposta: Ve molt d’ocasió aixó d'aquest paràgraf per defensar la llibertat de consciència també dels metges a l’hora de que els obliguin a fer avortaments, i d'això no dius rés en l’article.--- A causa de l’íntima vinculació de la mare al fill mentre aquest no és viable fora d’ella, la decisió d’avortar és indissociable de l’autodeterminació de la mare, de la seva llibertat personal. -----Resposta:  Altre vegada repeteixes per enèssima vegada aquest paràgraf que defensa la llibertat de la mare per avortar.------Aquesta vinculació única entre dues vides ----Resposta: No es tant la vinculació entre dues vides com la vinculació entre "tres" de vides, suposant la presencia de Deu, es un negoci entre tres: Deu, la mare i la criatura.------fa que no es pugui salvar el fill en contra de la voluntat de la mare sense violar la llibertat personal de la mare. Aquí rau des del punt de vista teòric el punt neuràlgic de la discussió sobre l’avortament: ¿quin valor ens cal donar a la llibertat personal de la mare? Des del punt de vista pràctic no ens podem limitar a defensar el dret d’autodeterminació de la mare -----Resposta: Aquí et tornes a contradir ja que dius el contrari d’altres paràgrafs que has escrit, dius que "no ens podem limitar a defensar la autodeterminació de la mare" quan ets precissament tu mateixa que has enarbolat la senyera d'aquesta autodeterminació de la mare-----perquè sota aquest dret teòric poden proliferar les pitjors submissions i servituds. Cal baixar a la realitat, que és complexa. És allà on ens espera Jesús.-----Resposta: La realitat no es tan complexa si la mirem des del punt de vista sobrenatural, allò que podriem anomenar a vista d'àliga, però en canvi si que ho es de complexa si la mirem des del punt de vista dels respectes humans  terrenals, allò que podriem anomenar a vista políticament correcte.  A nosaltres ens toca decidir si volem se ben vistos de la societat o volem se ben vistos de Deu.  Però veig que una monja consagrada com tu espera molt més dels éssers humans que no pas del Deu del Cel i de la Gracia Sobrenatural, es el sistema socialista de l’Església horitzontal que no espera rebre gran cosa dels de Dalt i només treballa per quedar bé sobretot amb els de baix.----- 
Segueix en un altre article (2) AQUÍ.

Independència, La Solució

Es curiós aquest poble d’Arenys De Munt, deu portar aquest nom perquè esta situat cap a dalt en contraposició a l’altre Arenys De Mar que esta situat cap a baix, son dos pobles a poca distància ben relacionats i en el mapa es poden veure ben junts. Espero que els d’Arenys De Mar no quedin contaminats de la febre independentista dels seus veïns arenyers de cap amunt. Realment un espectacle de festa apassionant de la democràcia i una idealització de la “independència” col·locant-la a dalt al pedestal com si fos la solució màgica contra la crisi greu que patim. Algun autor literari ja comença a explotar el mot “independència” per intentar promoure la separació mental dintre de la individualitat personal fugint de l’estrès diari, allò que en diuen els monjos budistes arribar al Nirvana, que equival a ser independent d’un mateix dintre de la pròpia psicologia per desempallagar-se de les preocupacions diaries. Potser si que vivint en el Nirvana aniríem millor, aquesta altra “independència” del JO (yo) respecte als conflictes de xiringuito diaris seria la gran solució. Per la meva part em passo a reivindicar la meva propia independència de mi mateix per desconnectar de tota la politiqueria borreguera que m'envolta, el que se'n diu també, estar absent, estar de vacances, estar en la lluna. Realment, la independència ben entesa es la gran solució per viure relaxat. ¡¡¡Visca la independència personal!!.

Família Kennedy

Ja només queda una sobrevivent del clan després de la recent mort d'en Ted Kennedy, la Carolina Kennedy que es la filla del president assassinat John Kennedy, i com a cosa curiosa podem veure en les fotos del Google que no s'assembla gaire a la seva mare na Jacqueline. Resulta que hi ha hagut polèmica en EEUU perque també fa algún temps va morir una germana d'en John Kennedy i el Vaticà va enviar una nota de condol i en el cas recent de la mort d'en Ted Kennedy el Vaticà va guardar silenci , però tot te una explicació raonable, en el primer cas la germana del president assassinat col·laborava en unes institucions benèfiques de discapacitats i mereixía el reconeixement eclesial, i en el segòn cas d'en Ted Kennedy aquest senador anomenat "El Lleó Del Senat" es va dedicar a fer campanyes a favor de l'avortament, i és curiosa una carta que circula per Internet i que va enviar al Papa poc temps abans de morir demanant al Papa que pregui per ell. Parlant de na Jacqueline la dona del president assassinat, aquesta sempre la recordarèm com d'una bellesa excepcional, i amb unes formes facials increïbles que molts encara no hi haurem caigut en compte amb els detalls físics: era quadrada de cara amb els ulls molt separats. Fins i tot m'imagino que les ulleres estandar que devia comprar li resultaven petites de tan separats que tenia els ulls. De fet els ulls ben separats son una gran avantatja, donen una visió més "estereoscópica" de les imatges, permeten endevinar millor la distància dels objectes i ajuden a una visió perifèrica lateral. Estic segur que als nostres primers pares, Adam i Eva, el Dissenyador Deu els devia crear amb els ulls ben separats com els ulls de na Jacqueline. En la foto podem veura bé la diferència existent entre els ulls de na Jacqueline i els ulls d'en John Kennedy, els ulls de na Jacqueline son bastant més separats que els ulls del seu marit en proporció al tamany de la cara, ho he mesurat amb un paper i un llapis i la distància dels ulls de na Jaqueline es quelcom més ample que la distància dels ulls d'en Kennedy, tot i tenint aquest últim la cara més grossa, i comptant que estan situats a la mateixa distància de la càmera fotogràfica. La millor foto que he trobat per Internet de la Jacqueline quan era jove la trobem AQUÍ. La foto es agafada d'aquesta web: http://dc.about.com/od/photosofmuseums/ss/MTussaudsPics_5.htm

Família Kennedy, sempre us recordarèm per la vostra bellesa física, el vostre glamour, la vostra catolicitat (encara que imperfecta) i els vostres drames personals. Ted Kennedy, que descansis en pau , amèn.

Les 101 Heretgies D'En Benet XVI

Es impresionant amb la manya com treballen els teólegs crítics, ja han tret les 101 heretgies del papa actual Benet XVI. Es més o menys semblant a les altres 101 heretgies del Papa Wojtyla. Realment son escrits o part dels discursos dels mateixos papes que estan ben documentats amb les referències dels documents, diaris o revistes d'on les han trobat que tothom pot consultar per verificar. Avui en dia els papes ja no escriuen i parlen com en segles anteriors i sembla com si les seves paraules actuals desqualifiquessin les altres seves paraules d'altres temps. No es exactament "donde dije Digo digo Diego", però s'hi acosta un bon tros. 101 HERETGIES . També es pot trobar més extens en articles Google 101 heretgies.

Remei Margarit, Una Acrobàtica Saltadora

Resulta que he vist un petit article publicat a La Vanguardia de paper del dia 30 de maig del 2009, escrit per una tal Remei Margarit que pel que veig és articulista habitual de La Vanguardia. L'article és titula "ALIMENTARSE" fent referència a l'alimentació espiritual que les persones necessitem de tan en tan sobretot en temes psicològics d'autoajuda relacionats en assolir la pau interior. Però el més destacat del petit article que menciono és el gran salt que fa l'escriptora esquivant el fet tradicional cristià del nostre pais, dient ni més ni menys que això: "Algunas personas sabias, como Lao Tse, Buda o Sócrates a través de Platón, nos han legado palabras llenas de sentido, palabras sencillas que reconocen la naturaleza humana en toda su complejidad. Hay que hallar tiempo para ellas si una quiere saber alguna cosa que importe. No saber adónde vamos ni de donde venimos es la fuente de la angustia existencial." Contesto que el salt de na Remei Margarit es un salt cent per cent olímpic que li faria guanyar la medalla d'or de barra competitiva. Ni més ni menys que s'ha saltat la tradició cristiana del nostre país i d'Europa sencera, un gran salt d'altura impresionant posant només com a exemples d'autors de tractats espirituals a Lao Tse, Buda, Sòcrates i Plató. Ara resultarà que haurem d'anar als pensadors primitius filòsofs per copsar l'espiritualitat quan nosaltres tenim La Bíblia, els evangelis, i la tradició cristiana que ens porten la Noticia del Home Deu Jesucrist que es molt superior a les teories dels autors mencionats, tot per saber realment d'on venim i cap on anem per no patir angoixa existencial. El Cristianisme és arrelat a la nostra terra i la Remei no se n'ha volgut assabentar i encara es ben estrany que no hagi mencionat a'n Mahoma per posar-lo com a referència de mestre espiritual, realment es el personatge que li mancava mencionar per fer emprenyar encara més als catòlics del nostre país. No valen aquestes acrobàcies Sra. Margarit, aquí a Catalunya, a Espanya i a Europa, la gran majoria social professèm el Cristianisme, no valen aquests salts de perxa per eludir la realitat religiosa nostra, podríem dir que se li veu a vostè el llautó. Sap molt bé que en els exercicis de Sant Ignasi s'hi troba la millor teràpia per les inquietuds de l'ànima interior, sap molt bé que no ens calen els filòsofs antics, en tenim de millors en la nostra tradició cristiana. Però vostè ha fet el salt olímpic, ha cercat els aplaudiments de certes majories socialistes, ja ho endevinem, vostè segueix la moda actual de brandar llenya contra l'Església. Sra. Margarit, clavi tota la llenya que vulgui contra l'Església però per favor no esgavelli la literatura, aprengui a escriure com cal en un diari generalista i a no saltar-se olímpicament el que és obvi, el que tenim cada dia davant dels nassos i no podem silenciar, del contrari els seus lectors li penjarèm un zero al seu treball de redacció.

La Pesta Torna

Sembla com si estiguem en l'Edat Mitjana que torna la Peste, en quant al brot de la grip porcina aparegut a Mèxic, la també anomenada pestilència que figura mencionada en els versets dels càntics dels goigs que és canten a les misses de les diades dels sants protectors en bastants poblacions catalanes, sants protectors que en el seu temps els van salvar de la pestilència. Per tenir un exemple en el Santuari de la Mare de Deu de Bell-lloc en les Gavarres prop de Palamós cada any al mes de setembre és celebra el Vot de Vila del Poble de Palamós. El Vot consisteix en complir la promesa que van fer els palamosins al voltant de l'any 1600 quan durant una pesta (pestilència) molt forta i que va matar a molta gent, els habitants de Palamós van invocar a la Mare de Deu fent una promesa de que si els salvava de la Pesta anirien cada any en peregrinació a peu cap al santuari de la muntanya, i així va succeir, la Pesta va calmar i el poble de Palamós segueix complint cada any la promesa del peregrinatge. De promeses en forma de Vot de Vila la majoria de pobles de Catalunya en tenen i només cal cercar-ho amb Google, i quasi sempre relacionades amb la Pesta. Per sort la Pesta en les versions antigues que causava tantes víctimes sembla que ha sigut extingida però tornen a aparèixer noves variants de pandemies com la del moment present causades per la mutació de certs virus. Realment la mutació dels virus porta de cap als científics actualment i molts ho relacionen amb la demostració de la teoria darwinista, però mutació no vol dir evolució, son dues coses diferents.

Lògica De Sobrevivència

Antigament en les llars la gent és rentava menys que ara i miraven d'aprofitar al màxim el líquid element per estalviar-se la feina de tenir-lo que transportar a grans distàncies amb galledes quan no tenien la font d'aigua ben aprop. Estan escrites en les històries tradicionals costumistes algunes curiositats referent a que en les llars de gent humil treballadora quan és banyaven en la banyera és posaven dintre a l'aigua en el següent ordre: primer el pare de família, seguidament els demés homes de la família per ordre d'edat, seguidament les dones també per ordre d'edat, seguidament els nens també per ordre d'edat i per últim les criatures. Ja no cal ni dir que els últims que eren les criatures devien trobar l'aigua feta un brou ple de porqueria que devia fer fàstic i sembla que l'ordre de entrada en la banyera hauria de ser a l'inrevés peixant les criatures en primer lloc a fi de que almenys estrenessin l'aigua completament neta aquests familiars més delicats de la casa com eren els infants i els recent nascuts. Però parlant amb el meu amic Antoni hem arribat a la conclusió que aquest ordre aparentment il·lògic tenia que amagar algun secret que no és veu a senzilla vista. Cal tenir en compte que en els temps antics generalment només treballava el pare de família i era el que mantenia a tota la família amb la seva aportació i fins a cert punt convenia que estrenés l'aigua neta de la banyera a fi de no agafar cap infecció ja que en aquell temps la gent és morien joves a causa de malalties infeccioses generalment. Després seguint l'ordre amb posar els demés homes de la família que eren els que també treballaven, després les dones i per últim les criatures, aquest ordre aparentment poc cavalleresc havia que tenir per força el seu secret de sobrevivència perquè els que no treballaven y no mantenien a la família podien arriscar-se a posar-se a la banyera amb l'aigua bruta i si és morien per una infecció la resta de la família seguia sobrevivint almenys amb l'ajuda del pare de família i els demés homes que els alimentaven amb el seu treball. Després sobre el posar a peixar les criatures en l’últim lloc, podem entendre que en aquell temps de criatures en les llars n'hi havia moltes ja que naixien molts fills, no com ara, en aquell temps les famílies eren generalment molt nombroses i edemes hi havia molta mortalitat infantil de manera que sobrevivien els infants més resistents que havien superat alguna infecció de petits i la mateixa naturalesa feia la selecció dels més forts. En resum podríem dir que, en aquells temps el pare de família i els demés homes eren els portadors a la llar dels medis de sobrevivència amb el treball i calia protegir sobretot a aquests que treballaven perquè no emmalaltissin i no manquessin al treball a causa d'una infecció per l'aigua bruta. En canvi referent a les criatures petites no hi havia cap problema perquè si emmalaltien ja en naixien contínuament d’altres per suplir-les, de criatures no en mancaven mai en cap família n'hi havia en abundància. Tenint en compte aquestes reflexions trobem lògic que és donés al pare de família i als homes molta més categoria que a les dones i a la resta de membres de la llar i posessin les criatures a l’últim escalafó. Si alguns grups de les feministes no ho veuen clar que diguin quelcom, la sobrevivència d'aquells temps antics exigia aquest procediment.

Creació-Evolució- Església

S'està acabant de celebrar a Roma un congrés sobre Darwinisme i estem esperant els resultats de les conclusions per part de l'Església. Els católics realment no els hi arribem ni a les soles de les sabates als protestants en la ciència de l'origen de la vida, podem veure aquest vídeo d'Evolucionisme Teista que és el que admet l'Església católica i veurèm que comparat amb els altres vídeos creacionistes evangélics, es un nyap.
Vídeo d'Evolucionisme Teista Católic http://www.youtube.com/watch?v=zRG_K0-qr48 -----------------------------------------------------------------------------------------------
ALTRES VÍDEOS CREACIONISTES EVANGÈLICS

Qui Ha Assassinat A La Marta??

Avui dilluns 23 febrer 2009 com cada dilluns surt un artícle d'opinió d'en Manuel de Prada al diari ABC. Ja no cal ni dir que els independentistes catalans em titllaràn de guillat per ser jo un lector de similar diari dretà conservador. Però cada dilluns el punxo sobretot per llegir l'artícle d'en Manuel de Prada que per la seva juventut es un geni de les lletres i del SENY. Avui parla de qui va ser en realitat el que va assassinar a la noieta Marta del Castillo, la noieta que després la van tirar al riu i a hores d'ara encara cerquen el seu cos. Les noticies apunten en que va ser un dels seus amics però en Manuel de Prada ens explica que l'assassí principal va ser l'ambient permisiu. Diu també que amb les lleis actuals és procuren amagar els càstics que s'imposen als delinqüents i en canvi és fan ben públics tots els delictes possibles, sobretot amb els medis de comunicació que hi treuen bon negoci amb el morbo. Tot a l'inrevés de que com les lleis ho estipulaven en èpoques antigues que, els crims és procuraven amagar el més possible per no contagiar en ser imitats, i els càstics és procuraven que siguessin ben públics per espantar com més millor als malfactors, i ja no cal ni dir que les penes son toves avui contra els criminals, tant toves que viuen millor tancats a la garjola que no pas en llibertat tenint que lluitar per trobar feina. L'article d'en Manuel de Prada no te desperdici y esperèm que el tinguin penjat a la Xarxa per molt temps. S'ha de llegir complert fins al final y podrèm veure en quina societat actual més absurda ens toca viure.

Celebració Any Darwin

Aquest dia 12 de febrer d'aquest any 2009, és celebra en 150 aniversari de la publicació del llibre L'ORIGEN DE LES ESPÈCIES, del "sinistre" Darwin. La seva dona precisament era una persona molt religiosa i se li va posar en contra de la publicació d'aquest llibre de tal manera que, el llibre va ser publicat més tard del que s'esperava. En Darwin era casat amb una cosina seva i van tenir uns 10 fills. El Darwinisme a partir de Darwin va resultar una excel·lent excusa per atacar contra les creences religioses especialment contra les esglésies cristianes que predicaven els 6 dies de la Creació, i fins les hores l'Església Catòlica encara era capdavantera en dominar sobre certes ciències naturals que s'impartien en l'ensenyança a les escoles. La qüestió és que els darwinistes el més segur és que actualment celebren els 150 anys de l'error, de la mentida, de la patinada o del que vulgueu, però a ben segur que no celebren els 150 anys de cap encert perquè les teories d'en Darwin vistes amb els medis tecnològics d'avui dia, no poden ser vertaderes. En Darwin només treballava amb un microscopi d'una sola lent, com una lupa, i avui tenim microscopis electrònics que poden mostrar la complexitat d'una sola cèl·lula i la veiem tan complicada com un microcosmos en miniatura. Hi ha una part del seu llegat que si te demostració científica i és el canvi que fan algunes cèl·lules vers a processos d'optimització cap a una adaptació dels éssers vius en el medi natural canviant però, no esta demostrada la teoria de l'especiació que consisteix en el naixement de noves espècies a partir d'unes poques o única espècie original. El Darwinisme actualment s'ha convertit en un dogma científic, i qualsevol professor, qualsevol científic, qualsevol polític que li vagi en contra de forma contundent, aquesta persona és destituïda, defenestrada, i apartada de manera fulminant de la seva carrera en un cárrec públic. Els "dogmes" que son obligats a creure i a professar son uns quants en la societat, en realitat consisteixen en allò políticament correcte que creuen la majoria de ciutadans. Que ningú faci el viu i vulgui ser massa intel·ligent, s'ha de aparentar ser una mica tonto i tot anirà sempre rodat. Però es molt avorrit això de estar-se callat sempre, així que bla, bla, bla....contra Darwin.

El Discurs De N'Obama, Réplica

El discurs de l'estrena presidencial de n'Obama, replicat per en Silveri Garrell i aplicat als problemes actuals de Catalunya: ----------------------------------------------------------------------------------------------
-----No crec en aquesta "incapacidad col·lectiva", més aviat la incapacitat es del col·lectiu reduit dels que remenen les cireres, però no del col·lectiu general dels ciutadans.
----- La propera generació hauria de "rebaixar" mires mirant preferentment cap a baix als més humils, i no, "aixecar" les mires mirant cap a dalt als més encimballats .
-----Suposo que això de "no protegir estrets interessos" deu voler dir el que ja sabem de no afavorir els sous dels banquers, com a primícia urgent del moment present, encara que ho podem allargar però, segur que als humils no els toca rés de la propietat dels "estrets interessos".
. --- El govern si que serveix per quelcom, el problema es saber si els que governen als que governen que com ja sabem son els banquers, serveixen per quelcom o s'haurien de reciclar.
-----O doncs, en quant als diners públics, perquè posen tantes ambaixades de Catalunya a l'estranger amb aquests pressupostos monumentals ??, no n'hi hauria prou amb quatre pagesos amb barretina??.
-----Se suposa que qui governa ja te l'ull ben atent però, amb preferència ben atent a guanyar les properes eleccions, el demés és secundari per desgracia.
-----Per opinar de l’Economia s'ha de ser economista de carrera però, per fer rendir certs diners que és regalen tothom pot opinar. Caldria afavorir als humils però com que la majoria no tenen feina es una ocasió per fer-los treballar amb tot el temps que disposen lluire anant a classe per formar-se a canvi del menjar de Càrites, es un detall económic que ens passa desapercebut.
----Això d’"oportunitats per a tothom" em sona a conte xinés, no hi poden haver "oportunitats" sinò hi ha feina a mansalva, hem de començar donant llocs de treball encara que sigui de xivats de cantonada per evitar lladres.
.----En quant a les energies malbaratades, que regali la Generalitat més facilitats per posar energies alternatives especialment les solars, ara que diuen que les ajudes en subvencions han baixat.
----Estic d'acord amb els VALORS que diu que son molt antics i vells per fer front a reptes que son nous i que aquests valors s'haurien de conservar. Doncs, ja ho tenim solucionat: en lloc de matrimonis d’homosexuals en direm lleis de parelles, i que sols tinguin avantatges fiscals les parelles d’home i dona, i encara més, en el diccionari català conservar la definició de MATRIMONI tal com ha sigut fins ara.

Israel I Hamas

La millor imatge que he trobat que amb ben poca cosa diu bastant de quins son els uns i quins els altres. Els de Hamas tenen l'estratagema de escudar-se darrera les dones, les criatures i els civils, per impedir que els israelites bombardejin els seus edificis. Perque després ens surtin tota la parafernalia socialista espanyola cridant pels carrers i atacant contra el poble jueu que te tot el dret a defensar-se. Però com ja he dit en algún altre artícle, en el moment actual a Israel li resulta molt més difícil vèncer als seus enemics perquè la guerra que fa ja no és contra els pobles idòlatres sinó contra els pobles que també creuen en el mateix Deu encara que l'anomenin Alà. Abans en els capítols bíblics de l'antiguitat quan els israelites assatjaven una ciutat per conquerir-la als seus enemics tocaven quatre trompetes i s'ensorraven els murs de les ciutats com per art de magia (per miracle), però aquests miracles només resultaven quan els seus enemics eren febles en l'aspecte espiritual pel fet de ser uns idòlatres que adoraven a uns deus amb forma d'animals molt lletjos. Però actualment ja no valen les trompetes de Jericò, ara els Deus demanen una altre opció....¿¿tal vegada la conversió al Cristianisme dels mateixos jueus????

La Bruixa Emprenyadora

Com alguns navegants de la Xarxa ja haureu notat, ens apareix de tan en tant un anunci on hi ha una bruixa molt lletja amb una dalla que en el moment de passar el nostre ratolí dintre de l'anunci se sent una veu cridanera que riu "ooooJajajajajajaja", de manera tétrica, fent l'ullet, i a sota un ròtul ens invita a fer un estudi personal de la nostra vida per endevinar el dia i moment de la nostra mort. Realment es un anunci publicitari que no entenc com les lleis vigents el permeten ser present a la Xarxa tot i que, només és propaganda de la bruixeria en general sense fer referència a cap empresa concreta. Per causa d'aquest anunci que surt contínuament i és de molt mal gust he tret la publicitad dels mes blogs ja que, aquesta mena d'anuncis com també els anuncis del Tarot son molt difícils de filtrar amb el procediment de Google-Adsense. Per molt que els filtrèm tornen a aparèixer amb un nou codi de vincle associat, i cada vegada canvien el codi de vincle com si fòssin uns virus que evolucionen per sobreviure al sistema immunològic que els ataca. La publicitat a Internet actualment es un problema: hi ha massa bruixeria, massa homosexualitat, massa tarot, massa prostitució. Ens trobem que fem un escrit dient alguna cosa contra els matrimonis homosexuals i com que el sistema d'Adsense de Google és automàtic fa sortir en la nostra página anuncis de material relacionat amb les paraules claus de l'escrit que en aquest cas es la paraula mateixa "homosexuals", i després ens trobem que mentre fem una apologética contra matrimonis homosexuals, per la columna lateral ens surten anuncis de contactes gais. Realment és un problema molt emprenyador i per aixó he optat per treure els anuncis de moment. A veure fins quan haurèm d'aguantar la bruixa cridanera de la dalla, me la trobo fins i tot en la sopa.