NO Coronaciò Del Rei De Les Espanyes

Es veu que no hi haurà "Coronació" del nou Rei d'Espanya, sols hi haurà el que se'n diu la "Proclamació". Si cerquem a Google imatges de la "coronación rey España Juan Carlos I" podem veure la corona posada damunt d'un coixí sense que se'l vegi mai al Rei Joan Carles I amb la corona posada damunt al cap. Els temps canvien i això de la "corona" ja es passat de moda. Doncs si han suprimit la Corona del cap, jo pregunto ¿¿¿ anem en camí de suprimir també la Monarquia amb el temps???, ja que sense la Corona, la Monarquia ha perdut el fil tradicional, encara que la corona metal·lica bellament adornada nomes sigui un detall molt bonic de conte de fades en forma de metáfora. També resulta semblant a voler fer-nos beure café descafeinat, perquè les masses, la gent, son els que compren revistes del cor i els que gaudeixen veient coronacions dels "deus" de l'esport i de les reines de la bellesa, i això de fer desaparèixer la corona de damunt el cap del Rei de les Espanyes també ens treu en gran part la Poesía relacionada amb la política i que, molt oportunament a vegades, alegra la vida dels pobles vers els seus governants.

El Sou Dels Polítics

Ha aparegut una carta a La Vanguardia que parla dels honoraris que cobren els polítics i posats a comentar jo he insertat el meu panflet. No és tant lluny el cas de la Xixolina italiana que demostra que qualsevol fama de la mes inimaginable pot portar una persona a la butaca d'un parlament. S'hi podrà estar d'acord, o no, però estic convençut que vaig encertat un 95 per cent. Encara és podria millorar molt la meva opinió fent el comentari mes llarc estil article però soc partidari de les poques paraules per describir qualsevol tema dels mes debatuts avui dia, i en els temps que corren d'Internet la gent no pot carregar amb tant de text disponible per llegir.
El meu coment:
--Resulta que els polítics han de gaudir de mes avantatjes que no pas els comuns dels mortals, sinó ningú es presentaria per polític, i només farien de polítics quatre desgraciats, que vol dir: quatre morts de gana. Per ser polític primer s'ha de ser famós encara que siguis un actor porno, després presentar-se a eleccions, i esperar que et votin. Qualsevol desmanegat no serveix per polític encara que sigui molt intel·ligent, la gent vota als que son "triunfadors" i famosos. Per això cal als polítics pagar-los molt be el jornal sinó la gent de casa bona no es ficarà en política.--

França, Manifa Contra El Gaimoni

L'anomenat "gaimoni" (matrimoni homosexual), a la veïna França ha tingut una forta repercussió mediàtica amb les manifestacions que s'han esdevingut. També participaven alguns capellans en primera línia. En la manifa del vídeo es pot veure que els únics brots de violència es dònen quan alguns joves es posen a picar cops de peu contra les tanques que impedeixen el pas. També es dediquen a cantar La Marsellesa mentre fan la manifa. És increïble en el nostre temps que a França, la patria de la famosa Revolució Francesa, les masses i generalment els joves s'hagin decantat per fer costat al Tradicionalisme Familiar de mascle i famella, d'un pare i una mare en la institució familiar. Si els homosexuals es volen aparellar ja tenen la Llei De Parelles, i ningú d'ells es pot queixar de ser discriminat avui dia.  Tan de bó els espanyols ens emmirallessim mes amb aquesta França del progrés i de la llibertat. ¡Visca França!.   Video de la manifa: http://www.youtube.com/watch?v=5IsGW-0dxjQ&feature=player_embedded

El Ministre i Els Gais

El ministre Jorge Fernandez Diaz va tenir la valentia de dir que els "gaimonis" no aportaven ciutadans al mon fent la natural renovació de l'espècie humana i per tant no havien de ser tant protegits amb la legislació com ho son els matrimonis de mascle i famella.  Ja no cal mencionar que la majoria sorollosa de tota Espanya se li ha llançat directe a la jugular. Pero el mes curiós que vull demostrar amb aquesta nota es que en l'article que li han dedicat a les pagines de La Vanguardia Digital només han deixat publicar els comentaris que son crítics contra el ministre, i han censurat de manera radical tots els altres comentaris que el feliciten. No es broma, ja que també hi he posat un comentari meu que no ha sortit publicat, de tot el qual em queixo i que se'n diu CENSURA. Estem en una democracia que pateix censura amb poca diferència de quan governava el Franquisme, encara que en temes de naturalesa diferent. De comentaris enviats a l'article felicitant al ministre podem estar segurs que els lectors de La Vangardia n'han enviat molts com es d'esperar en un tema tant "picant" però,  ja podem comprovar perfectament que no n'apareix cap, i tots s'han esfumat misteriosament.  Aquí l'article i a la part baixa de l'article surten els comentaris que a vegades s'ha d'esperar una estona perque apareixin.

Reformes Laborals I Sindicats

Esta ben vist que per ser avui dia un empresari abans s’ha de ser un “heroi” disposat a jugar-se la fortuna, la cara, i fins i tot, la família. Si els sindicats amb la seva “antisaviesa” que els honora segueixen igual pels seus camins de voler cercar els tres peus al gat en demanar masses millores de sous en temps greu de crisi, els nous empresaris a sortir hauran de tenir la valentia i els pebrots del Guerrer de l’Antifaç o del Capità Trò, dels còmics de la postguerra, per atrevir-se a muntar un negoci. Demanar tantes heroïcitats als creadors de La Feina, només ens portarà cap a una situació de minories selectes empresarials que més aviat s'assemblaràn a velles feudalies. 

Els herois sempre son pocs comptats amb els dits d'una ma. Si posem tantes trabes a la creativitat empresarial, qualsevol que tingui diners per lluitar en l'avantguarda despres preferirà quedar-se en la seguretat de la reraguarda.  

¡¡¡Prou Ja D'Aqüeductes!!!

Referent a les festes intercalades dintre la segona setmana del mes de Desembre, ja esta bé tot plegat, ja fem riure per la colla de dropos que som els espanyols, d’acceptar aquest “aqüeducte” inacabable. Certament que això dels “aqüeductes” i els ponts avui dia queda totalment desfasat en vista d’una productivitat industrial més eficaç. Com a cosa curiosa els mateixos que son laïcistes de mena troben agradable fer festa en dies de significat religiós, i no deixa de ser una altra de les contradiccions de la majoria sorollosa del nostre país. Quan aquest govern ha sigut capaç de carregar-se el Matrimoni Tradicional per adaptar-lo a certes parelles atípiques, no s’acaba d’entendre com no s’ha carregat també el Nadal, Sant Esteve, els Dilluns de les dues pasqües, i les festivitats de la Mare de Deu. Però es veu que això de fer viure en la “incoherència” a les masses es la forma típica de treballar d'aquests governs inútils.

Voteu, Voteu, Beneits

 Potser s'hauria de titular a l'inrevés "voteu, voteu, maleïts", però alguns és podríen emprenyar al llegir aquesta expressió.  Tambe fan correr tinta de que es millor votar en blanc perquè així col·laboraríem a la Democracia sense practicar l'abstenció i demostríem al mateix temps que no ens agraden les polítiques que s'estilen tan de Dreta com d'Esquerra. La veritat es que ja resulta el panorama polític molt avorrit per tot el que diuen en els seus discursos els dos liders principals i els seus acòlits.  El govern resultant que surti després del dia 20 de novembre s'hauria de preocupar de muntar un sistema de Parlament Madrileny més compartit fent el que se'n diu un Govern De Concentració. Però ja sabem que si guanya el Partit Popular, que resulta el mes afavorit, voldrà portar totes les aigües cap al seu molí en perjudici del seu opositor el Partit Socialista. A casa nostra Catalunya tenim l'opció de votar a Convergencia I Unió que podria tenir la clau per apretar els cargols a les dues formacions majoritaries i a especialment al PP si surt triunfant. La formació CIU podria resultar com un excel·lent àrbitre de futbol que treuria les targetes vermelles als dos jugadors principals del camp polític de l'Espanya Central.  Seria comparativament com en alguns  matrimonis que ha vegades la presència de la sogra pot resultar convenient per influir en decisions importants a certes parelles inexpertes en l'art de la mateixa vida. El país s'enfonsa i ens calen uns bons salvavides per posar-nos a la cintura i si aquests salvavides no és componen de Govern De Concentració, no tindran força flotadora damunt les aigües de La Gran Inundació.  Per la meva part votaré a CIU, i ho faig amb ganes perquè es converteixi aquesta formació en el corcó que canti les quaranta a les dues formacions majoritaries. Calen uns pactes molt concrets entre aquests dos gegants de l'Espanya democratica: el pacte per a l'Educació, el pacte per al Treball, i altres....  ¡¡¡Voteu, voteu, beneits!!!.

Paradoxes Del Zapaterisme

Acaben de posar una llei que prohibeix fumar en llocs públics sota pena fins i tot de que un fumador pugui ser denunciat de forma anònima. Estèm en un moment governamental en que els savis de la Moncloa ja no saben que fer per fer-se veure i fican ma de lleis de pa sucat amb oli per donar sensació i fer creure als espanyols que en Zapatero remena les cireres de veritat com a president del Govern. Es allò de distreure al personal perque aquest personal (tots els espanyols) no pensin gaire amb el seu cap i segueixin tenint "fe" en el personatge teatral de la cella geperuda i la rialla mecànica.

Ahir dilluns vaig seguir el programa El Gato A L'Agua del canal Intereconomia i em va fer molta gracia un acudit tirant a macabre que va explicar un contertuli dels que apareixen freqüent en el programa citat. Passo a explicar l'acudit:  """Resulta que hi havia una família que tenien una nena de 16 anys i un dia la nena no acabava mai d'arribar a casa al vespre, el seu pare estava desesperat. --¿Encara no arriba, on estarà?--La mare també patia igual. Fins que per fi després de llarguissima anguniosa espera per part dels pares, la nena truca a la porta de la casa a les 3 de la matinada, els seus pares plens d'alegria la fan entrar i li pregunten.--Estavem molt intranquils per tu, no saviem que et podia haver passat, ara almenys estem contents de que hagis arribat encara que, molt tard per ser tant jove ja que només tens 16 anys. Però voldriem saber que t'ha passat perque t'hagis retrassat tant.---La nena de 16 anys els contesta--No patiu pares meus, només m'he retrassat unes hores perquè he passat per una clínica a que em practiquessin un avort, estava embarassada d'unes poques setmanes i m'han solucionat el problema, es una operació molt senzilla que es fan moltes noies de la meva edat. ----Despres els pares al sentir la resposta de la nena al instant queden satisfets i relaxats de la tensió nerviosa acumulada al saber almenys que la nena no havia caigut en qualsevol vici macabre dels més inimaginables.  Però la nena interessada pel patiment dels seu pares, els pregunta.---¿Doncs vosaltres perque heu estat patint amb tanta tensió nerviosa esperant que jo arribés puntual a la nit??----Els pares li contesten---¡¡¡¡Ai filla meva,  nosaltres estavem molt preocupats per tu perquè creiem que estaries fumant tabac.!!!"""

Qui Ha Assassinat A La Marta??

Avui dilluns 23 febrer 2009 com cada dilluns surt un artícle d'opinió d'en Manuel de Prada al diari ABC. Ja no cal ni dir que els independentistes catalans em titllaràn de guillat per ser jo un lector de similar diari dretà conservador. Però cada dilluns el punxo sobretot per llegir l'artícle d'en Manuel de Prada que per la seva juventut es un geni de les lletres i del SENY. Avui parla de qui va ser en realitat el que va assassinar a la noieta Marta del Castillo, la noieta que després la van tirar al riu i a hores d'ara encara cerquen el seu cos. Les noticies apunten en que va ser un dels seus amics però en Manuel de Prada ens explica que l'assassí principal va ser l'ambient permisiu. Diu també que amb les lleis actuals és procuren amagar els càstics que s'imposen als delinqüents i en canvi és fan ben públics tots els delictes possibles, sobretot amb els medis de comunicació que hi treuen bon negoci amb el morbo. Tot a l'inrevés de que com les lleis ho estipulaven en èpoques antigues que, els crims és procuraven amagar el més possible per no contagiar en ser imitats, i els càstics és procuraven que siguessin ben públics per espantar com més millor als malfactors, i ja no cal ni dir que les penes son toves avui contra els criminals, tant toves que viuen millor tancats a la garjola que no pas en llibertat tenint que lluitar per trobar feina. L'article d'en Manuel de Prada no te desperdici y esperèm que el tinguin penjat a la Xarxa per molt temps. S'ha de llegir complert fins al final y podrèm veure en quina societat actual més absurda ens toca viure.

A Contravent

Els cristians hem de defensar allò que es nostre, i la creu (Sant Crist), es una tradició ben nostra i de tota Europa. Si com a cristians volem o fem els ulls grossos en quant a la seva desaparició de les parets dels centres públics, ens estem suicidant culturalment i espiritualment. No hi veig altre alternativa. Ser cristià no consisteix en còrrer segons el vent que bufa sinò que moltes vegades és un còrrer a contravent. En això del Crucifix molts cristians s'han apuntat a la cursa a favor de la moda imperant, la cursa molt popular de les masses socialistes, la cursa a favor del vent que bufa per estelviar-se esforços de cames, la cursa dels que surten en els mitjans, la cursa d'allò políticament correcte, i faltaria molt més. El que és important des católics es que siguin ferms en la seva fe però pel que veig ni tan sols els cristians de Catalunya es destaquen defensant el Crucifix, pel que dedueixo que aquests cristians no deuen ser ferms en la fe. Defensar que el Crucifix es quedi penjat a les parets dels llocs públics no es cap integrisme desfassat sempre que és faci sense violència i democraticament, però pel que veiem, la cristianitat catalana, no diu ni piu, només a http://www.e-cristians.net/ i a http://www.forumlibertas.com/ s'atreveixen en aquest temes, en les demés pagines cristianes catalanes rés de rés.

Treure el Sant Crist

Sembla que ho assoliràn de treure el Sant Crist dels llocs públics, especialment de les escoles de mainada, el mateix que s’exigeix en quant a la vestimenta dels alumnes de no portar signes distintius de religiositat. En aquesta societat tot és possible, és una societat que es decanta segons la majoria i d’això s’en poden esperar a vegades barbaritats impensables, encara que, és el sistema menys dolent de govern que existeix això de la democracia. Si treuen el Sant Crist cal pensar que hi posaràn al seu lloc i quasi em decanto que al seu lloc hi penjaràn una imatge que faci referència al sexe, no hi veig cap més “alternativa”. Els aniria bé el quadre de Picasso de les senyoretes d’Avingnon, així al menys els nanos pensarien en alló que el Govern Socialista vol que pensin, però, ¡¡¡caram!!, també s’emprenyerien els musulmans. A lo millor aniria bé penjar-hi la imatge de Santa Teresa tota embolcallada amb hàbit, vel i babero, l’ideal de vestimenta musulmana per les dones. Per altre banda, no crec que arribin a penjar-hi el puny i la rosa socialista, encara que se’n deuen morir de ganes. Aixó ja és massa bogeria tot plegat, ja comença a fer pudor de txeques. Un article molt interessant AQUI.

Uruguay, El President Parla

El president de la República de L'Uruguay acaba de fer un discurs impresionant i n'hi ha per felicitar-lo. Qui el vulgui felicitar, la pàgina d'HAZTEOIR ja posa els vincles per fer-ho. El discurs es en contra de l'avortament i cal tenir en compte que el president de L'Uruguay no és precisament de la dreta resclosida sinò que és de l'esquerra. Es una lliçó per als nostres polítics espanyols de pa sucat amb oli que, només tiren a favor del vent que bufa. El discurs aquí http://www.hazteoir.org/node/15519

Aznar contraataca

L'expresident Aznar acaba de fer-ne una de grossa, rés menys que anar a contracorrent políticament en unes materies molt serioses que li poden costar un perill greu pel seu prestigi personal, o bé a l'inrevés que li poden fer creixer molt amunt el seu prestigi personal, cal mirar-ho de les dues bandes i considerar que una de les dues pot sortir guanyadora en l'opinió pública majoritaria. En realitat s'ha atrevit a dir el que encara cap polític a Espanya no ha dit fins ara, que cal defensar la familia tradicional i que els matrimonis homosexuals son un disbarat. Ja veurèm en que queda tot plegat, potser l'acusaràn d'homofobia i el portaràn als tribunals per haver criticat als sacrosants matrimonis homosexuals. De totes maneres, en Rajoy ja la te ben armada i ja pot començar a emmirallar-se amb el seu antecessor melenut. Un artícle aquí porta les seves declaracions lletra per lletra http://www.hazteoir.org/node/13510

Les Nenes d'en Rajoy

Acabo de fer un descobriment i he quedat bocabadat, però més aviat de tristesa. Les dues "nenes" principals d'en Rajoy, la Cospedal i la Camacho, han tingut un fill per inseminaciò artificial al banc de semen, sent élles mares solteres. Fins aquí tot seria normal si és tractés de les "varones" del Partit Socialista, però del que parlèm és de les "varones" del Partit Popular, aquest partit fins ara de dreta, conservador, franquista, i de missa. Sembla que les ideologies dels partits actuals és disolen entre élles formant una mateixa sopa de tal manera que ja no sabem quins son els uns i quins els altres. Vaig posar un comentari en el blog de la Montserrat Nebrera (aquesta encara no s'ha inseminat), i no creia que el deixessin passar però per la meva sorpresa he pogut veure el meu comentari publicat: és aquest: ----------------------------------------------------------------------------------------------"Caràm, per no dir coll…s , m’acabo d’assabentar que les dues barones principals del PP han tingut fills per inseminaciò artificial. Es tracta de la Cospedal i la Camacho, i el més curios és que la Wikipedia castellana en la biografia de la Camacho posa que no te actualment cap fill, i això que la biografia esta actualitzada recentment perque indica presidenta del PP català des de les dates actuals. Espero, Montse, que no segueixis els mateixos passos d’elles, tenir fills sense tenir marit, no ho trobo recomenable. Les barones del PP m’han decepcionat i això que de guapetones ho son un bon troç, és llàstima que aquestes fèmines esculturals no donin gloria a la Mare Naturalesa."

Berlusconi, i la Immigraciò

Els meus amics m'han enviat aquest text copiat del Diari Avui que val la pena llegir-lo. Tracta de les noves lleis que s'aplicaràn a Italia contra la immigraciò il·legal. Quan les barbes del veí veiem pelar ja podem posar les nostres a remullar, Sr. Zapatero i Cia. També si alguns volen llegir-lo en el blog d'en Salvador Sostres és aquest http://www.salvadorsostres.com/ i només cal posar en el cercador "Berlusconi" i després anar a l'article del 23 de maig del 2008. També es molt interessant llegir els comentaris a l'article que en Sostres ha rebut, en el mateix blog. (Clicar la imatge per expandir-la)

Ara Va De Copy Paste

(Tinc permís per haver copiat el text que poso, llegiu i que us aprofiti que son quatre dies.)

Declaració d’E-Cristians.

Sobre l’actitud del govern espanyol i el PSOE davant la presència pública dels catòlics.

1. El proppassat diumenge dia 30 de desembre es va realitzar a Madrid una gran concentració catòlica a favor de la família i els seus drets. En el transcurs de la mateixa es van produir un gran nombre d’intervencions, part de les quals varen ser crítiques amb la legislació que sobre la família ha dut a terme el govern de Rodríguez Zapatero.
2. Aquestes crítiques no contenien cap element de novetat sobre la posició de l’Església. Només cal recordar les grans manifestacions sobre la família, i l’ensenyament realitzades a Madrid, i el gran acte al Palau d’Esports de Barcelona.
3. El govern i el partit socialista han reaccionat en uns termes perillosos per a la democràcia. No pel fet ben legítim de respondre a les crítiques, sinó per l’orientació principal que li han donat. En un estat de dret és una aberració negar el dret a manifestar el propi punt de vista sobre les lleis aprovades. En un regim democràtic les lleis poden ser objectades, demanada la seva modificació, i mobilitzant-se en aquest sentit. Negar aquesta possibilitat correspon a una concepció totalitària. El propi partit socialista en l’oposició ha desqualificat amb duresa lleis democràtiques aprovades, com la LOCE en ensenyament, i quan ha pogut l’ha derrogat.
4. En una societat democràtica l’imperi de la llei i la primacia de la societat civil són condicions necessàries. El govern i el PSOE, no poden negar el dret a manifestar-se políticament, restringint-lo només a si hom es presenta a les eleccions. Aquesta és una visió pròpia de la partitocràcia, que ofega i discrimina a aquells sectors de la societat civil que volen opinar en termes diferents als del poder.
5. Pel govern i pel PSOE a la vista de les seves declaracions i actius, no té cap valor la presència pública i crítica de centenars de persones. Això és ser prepotent.
6. El PSOE vol callar l’Església quan no coincideix amb la seva política.
7. El PSOE ha d’entendre que determinades lleis com les impulsades pel govern de Rodríguez Zapatero, estranyes, i insòlites a tot l’occident, han de tenir un cost polític important. Espanya és avui una anomalia. Perquè:
a. La llei que va modificar el matrimoni homosexual, no es va conformar només amb això, sinó que va suprimir tota referència a l’home i la dona, al pare i la mare, substituint-lo pel concepte asexuat de “cònjuges”, i “progenitors”. L’home i la dona com a tals han estat exclosos del Codi Civil. És una brutalitat que no ha seguit cap altre país al món, ni tant sols els tres que varen legalitzar el matrimoni homosexual.
b. No és admissible que lleis com l’esmentada, que afecta al fonament del dret consuetudinari, s’aprovin per una ajustada majoria al Congrés, siguin rebutjades al Senat, i tinguin en contra els dictàmens del Consell d’Estat, i del Consell General del Poder Judicial. Lleis d’aquesta mena generen inestabilitat i conflicte sinó són aprovades amb un gran consens.
c. La nova llei sobre el divorci és única a Europa, i ha reduït el contracte matrimonial a no res. És l’únic tipus de contracte que pot trencar-se sense al·legar causa ni responsabilitat. Perquè allò que es consideraria una bogeria en l’àmbit mercantil o laboral, és vist com un progrés en l’àmbit de la família. El resultat és que Espanya s’ha situat al capdavant d’Europa en nombre de divorcis en només dos anys.
d. La família amb fills és el fonament del sistema de benestar. Malgrat aquesta evidència i les seves promeses electorals, Espanya continua a la cua d’Europa en ajuts a la família.
e. Espanya incompleix de manera massiva i general la seva pròpia legislació sobre l’avortament, fins l’extrem de convertir-se en el centre d’Europa dels avortaments il·legals. Acusem directament al govern de col·laborar de manera necessària en aquesta il·legalitat. Avui ja 1 de cada 10 dones en edat fèrtil avorten, en algunes comunitats quasi 1 de cada 5, i això només amb les dades oficials que subvaloren de manera escandalosa la realitat. Per a un país que té com amenaça més gran pel seu futur –immigració inclosa- la crisi de natalitat, aquesta política pro-avortista és un suïcidi col·lectiu.
f. El país, les famílies, mestres i professors viuen la crisi tremenda de l’ensenyament. El govern no ha fet res de positiu per a millorar la situació, i a més ha estimulat conflictes innecessaris amb la classe de religió i l’Educació per a la Ciutadania.
g. Espanya és un dels pocs països del món que no ha respectat la moratòria sobre tot tipus de clonació demanada per Nacions Unides, fins arribar a una posició de consens. El govern Zapatero escolta les Nacions Unides en allò que li convé.
h. Les campanyes públiques d’informació i educació sexual són contràries als principis de l’Organització Mundial de la Salut, i de l’anomenada posició de consens del món científic, feta pública per The Lancet, basada en els denominats criteris A, B, C, sigles en anglès de l’abstinència o retard en l’inici de les relacions sexuals; fidelitat a la parella i no promiscuïtat; i preservatiu. El govern ho basa tot en l’últim punt, el preservatiu, alhora que incita a les relacions sexuals des de l’adolescència. El resultat és el creixement de les malalties sexuals i l’avortament, sobretot en adolescent i joves.
8. E-Cristians fa seves totes les opinions fetes públiques en la concentració de Madrid, i censura l’actitud del govern i del PSOE per incompatible amb la democràcia.
9. E-Cristians crida a totes les famílies, homes i dones, a participar en el Gran Acte que tindrà lloc el proper 27 de gener, a les 10,30h. al Palau de Congressos de la Fira de Barcelona “Per la vida, la família i la llibertat. Units podem!!!”


Secretariat E-Cristians
7 de gener de 2008

El Dia dels Fatxes

El 12 d’octubre es el dia dels “fatxes”, segons la ideologia que domina en la nostra terra, i dir “que domina” més aviat significa que la ideologia la porten la gent jove com una gavardina de moda per quedar bé amb l’ambient que els envolta d’un independentisme exacerbat, i parlar de joves quasi equival a parlar dels que en realitat “manen” perquè son els que surten a fer sarau. Es pot ser català fins a la mèdul·la sense cap necessitat de ser independentista, separatista o els sinònims que és vulguin afegir. Amb aquestes cremades de fotos reials i de banderes espanyoles, es demostra que més aviat és cosa de gent jove que no han viscut les penúries de la postguerra i que han descobert les quatre barretes vermelles com si fossin el Nou Messies Esperat per adorar. Ja no cal dir del Nou Estatut (cliqueu) que és carrega les més bàsiques normes morals del Cristianisme. Per fer una mica de broma, i que em perdonin alguns i algunes, resulta que estic una mica enamorat d’una 'fatxa' que te unes dots d’oratòria molt convincents i sovint li escric en el seu blog, i es la Yolanda Morín per més senyes. La trobareu en el vídeo i no crec que per la meva part faci massa polèmica i només poso a discussió els temes candents d’actualitat. Vídeo http://www.youtube.com/watch?v=g0Pe7t8rFLo

Dolores Ibarruri

Es curiós el que és troba d'aquesta dona. Es veu que de jove era molt religiosa fins que va estar a punt de fer-se monja. Es va casar, va tenir 5 fills i tres d'ells "trigèmins". http://es.wikipedia.org/wiki/Dolores_Ib%C3%A1rruri

També en un artícle he trobat que pocs dies abans de morir va demanar que celebréssin a casa seva una missa en llatí. Ho diu aquest articulista però no he pogut trobar més informaciò en altres llocs d'Internet. Certament, alguns comunistes convençuts retornen a l'Església quan estan aprop de la mort. http://64.233.183.104/search?q=cache:zh4FCu0CjGEJ:www.minutodigital.com/articulos/2007/09/13/pedro-rizo-rescate-de-la-misa-tradicional/+misa+muerte+%22dolores+ibarruri%22&hl=es&ct=clnk&cd=1&lr=lang_es Un altre article posa que es va convertir i confessar abans de morir. http://www.libertaddigital.com/espana/2013-04-11/dolores-ibarruri-la-pasionaria-habria-muerto-catolica-tras-confesarse-y-comulgar-1276487270/

Casa Reial, Pressupost

Aquesta xusma catalanista composta generalment de joves independentistes està cremant banderes espanyoles i fotografies del Rei a destre i sinistre però, val la pena fer uns quants números i treura el pressupost per cada espanyol que ens costa mantenir la casa de la familia reial.

El pressupost per mantenir la Casa Reial a l'any 2006 ha sigut de 8. 050.000 d'euros. Els habitants d'Espanya en l'any 2006 som uns 44.708.000. Si ara fem una senzilla operaciò aritmètica amb la calculadora del mateix windows: 8.050.000 : 44.708.000 = 0,18 euros per persona i any. El pressupost el porta la Wikipedia.

Ja em direu si val la pena per pagar 18 cèntims cada any, armar tanta guerra contra la Monarquia Espanyola.

Rosa Regàs

En part me n'alegro que hagi plegat de la direcciò de la Biblioteca Nacional, i no és que tingui quelcom contra élla sinò més bé en que havia fet massa propaganda revisionista a favor de la República del 36, i ja n'estava jo bastant emprenyat. Sembla que era molt amiga de la Carmen Calvo, i allò d'agradar, o no agradar al "jefe" ja sabem com peta al final de tot. La Rosa Regàs es una comunista convençuda que últimament ha fet molta campanya per foragitar la Religiò de les butaques del Poder, a canvi de posar en les mateixes butaques del Poder als seus amiguets comunistes, els "sants" per antonomàsia. Es una íntima amiga d'en Santiago Carrillo, al qual de quan en quan l'acull a casa seva uns dies de vacances. Que quedi clar que la meva postura només es d'un anti-comunisme molt convençut i només ataco contra les ideologies i no contra les persones. No cal continuar amb el tema perque ja m'he identificat políticament amb els artícles anteriors.