Interessantíssims
- Pessebre De L'Ada Colau Nadal 2015
- Memoria-Intel·ligencia Examens
- Sermons Cretinitzants Als Telediaris (Pilot Suïcida Alps)
- La Via Làctea, la Gran Desconeguda
- Posar-se Les Ulleres Bíbliques Per Veure-hi Millor
- Com Es El Vaticà Per Dins. (Documental)
- Silveri Garrell, Vídeos
- ¿Perquè L'Avort Es Un Drama?: Els Avortistes No Saben Contestar.
- Per Resar El Rosari En Tot Terreny
- Per Renovar La Fe Perduda
16.1.06
El preu de l'habitatge
Els preus dels habitatges només afecten a les famílies que realment volen COMPRAR un habitatge, i realment aquestes famílies se suposa que tenen un acceptable nivell de renda fins al punt que no els fa cap falta canviar de residència per trobar feina. La meva teoria suposa els que tenen una feina FIXA, com a uns 'privilegiats', encara que moltes mentalitats no ho acceptin. La precarietat laboral i els treballadors que s'hi troben son el vertader nucli del problema, i si existissin blocs de vivendes arreu del país d'ARRENDAMENT, els treballadors precaris s'estalviarien de 'comprar'. Tot això que dic és possible i ja se'n fet comptes i amb uns pagaments de fins de menys de 200 euros al mes és pot tenir una vivenda de les que diuen 'per joves'. Només cal bona voluntat per part dels ajuntaments i fins i tot aquests ajuntaments podrien ser ells mateixos els propietaris dels blocs arrendables. Naturalment, qui vol comprar ha de fer la despesa de lliurar una entrada milionària i l'ARRENDAMENT estalvia aquesta despesa. Espero que la meva idea, els savis de La Generalitat Catalana se la llegeixin.
15.1.06
Resposta a'n Zub-zub
Resposta a'n Zub-zub:
Els diners s'ha de suposar que sempre venen d'un cantò o d'un altre però en el cas de les esquerres comunistes espanyoles actuals (socialistes), no son precisament la gran família aristocràtica acomodada per presumir de 'diners' i més aviat els diners els venen de certs empresaris com en Polanco i el contuberni Chavez-masònic. Que quedi clar que tot es possible malauradament i els militars no son sants de calendari per decantar-se sempre per l’honor abans que pels diners. Hitler en bona part va arribar al poder per l'atur de 6 milions de treballadors que hi havia en aquella Alemanya i referent als diners a ben segur que el seus opositors, que van ser assassinats, també haguessin rebut diners en cas de probabilitats de guanyar. El DINER es decanta sempre cap a on bufa el vent.
Resposta a Xavier Roig
Xavier Roig, et felicito pel teu article. Com a bon economista saps molt bé medir les situacions politiques amb la vara dels decimals més miléssims. Fas servir la LUPA per veura el que molts no veuen amb la seva miòpia. Realment intento dir-te quelcom i d'entrada dic que total son una serie d'incoherències del mateix Bono que només son apreciades per la gent llesta i la "plebs" no en plega ni un pito. La política es en bona part "comedia" per enganyar als incauts, que majoritariament és la plebs, la gent del carrer, i perque posin vots i rés més. La Constitució ho diu clar i aquest general ha complert amb el seu deure. Però resulta que en tot plegat a l'ultim terme sempre mana qui te més força, i en aquest cas ha mogut la fitxa en Bono i pot ser que ningú més digui rés i la cosa acabi aquí, però d'haver fet emprenyar a una considerable colla de militars la cosa podria canviar i llavors la "força" estaria d'un altre cantò. No hi han lleis democràtiques que valguin contra qui te la FORÇA, tan si es la militar com si es la de les urnes, i podriem posar un exemple: suposant que les urnes donéssin per guanyador en majoria a un partit marxista i aquest volgués imposar els seus criteris, realment tindria la FORÇA, i realment podria saltar-se La Constitució, o millor passarse-la per l'entrecuix. Llavors el paper de l'Exercit podria ser de fer-li costat o fer-li contra, en la mesura que els comandaments miressin per la seva butxaca o bé pel compliment de la Constitució. Realment tot s'hi val en política, sempre que a un no l'engarjolin, en aquest cas a qualsevol militar. I així es aquesta vida.
12.1.06
El Gran Satàn
De fet el gran diable Satanàs que veuen els musulmans en la nostra civilització, estic segur que no és rés més que el cul de les dones sobretot en ple estiu i en els nostres carrers amb les vestimentes que porten tan lleugeres. Ho hem de mirar des del punt de vista com ho veuen ells els musulmans, és clar, amb la seva tradició de les dones ben tapades. I per acabar-ho de rematar, l'alcalde Clos va treure el "bando" on és deia que anar despullat per dintre Barcelona NO era delicte. Així que ja ho podeu donar per segur, lectors, la lluita islàmica contra Satàn en realitat és contra el CUL FEMENÍ AMB POCA ROBA, abans que, contra les avorrides factures petrolíferes del mam que els hi pispa en George Bush a l'Irak. Realment el cul de les fèmines segueix dominant el mon, com sempre.
Jurament militar
(Resposta al fòrum de www.racòcatalà.com )
Tota nació s'aguanta sempre al fi i al cap per la força de les armes, i no per les habilitats mediàtiques dels seus líders polítics. De la mateixa manera que en ple carrer l'ordre públic s'aguanta per les forces policials que vigilen, i també en podríem dir per la "repressió" policial contra els malfactors, i si no fos així seria una anarquia total, i els que teniu filles maques les tindríeu que acompanyar fins per anar a la perruqueria. La Constitució Espanyola que vam votar tots els espanyols ja te previst aquest punt concret del "ordre intern espanyol", de tal manera que l'Exèrcit fa el paper de policia. Els militars queden obligats a jurar la fidelitat a la missió encomanada de fer complir La Constitució, i aquest jurament és sagrat per a ells i també es la "brúixola" que els estimula a jugar-se la vida. En tot cas s'hauria de canviar el tipus de jurament en el moment d'entrar a la carrera militar. Jo proposaria el següent cerimonial: JUREU VOSALTRES DEFENSAR LA VOLUNTAT QUE SURTI DEL PARLAMENT I LES DECISIONS DEL PRESIDENT DE LA NACIÓ??? Sembla que a França ho tenen així, però allí no existeixen els nacionalismes perifèrics, i per tant no hi ha perill (o avantatja) d'esquarterament de la nació francesa. Es evident que cada país te el govern que és mereix. Realment Espanya s'esquarteraria en múltiples nacionalitats perifèriques si el jurament dels militars fos el que proposo, i llavors el desgovern seria l'anarquia total. En aquest cas també es podria canviar la Constitució i treure l'article que mana complir-la com cal, i podriem posar: LA CONSTITUCIÓ, CADA QUAL QUE SE L'AGAFI A LA SEVA MANERA.
17.12.05
Estimant desesperadament a'n Lennon
Lennon també va ser un dels meus ídols admirats, però he de confessar que per la meva part l'admirava més pels seus diners, abans que per la seva bonhomia. Podríem fer un anàlisi de la resta d'admiradors d'en Lennon i a ben segur que per un gran profeta predicador de pau i llibertats no li donarien ni una fulla de llaurer si el separessin de la seva fortuna personal. Si les joventuts l'estimaven era per la seva fama de triomfador i persona jove amb grans propietats conquerides. Si és tornes a presentar com un senzill jubilat de 500 euros mensuals encara que toqués la guitarra tan bé com abans a ben segur les majories li girarien l'esquena. Era l'esperança dels pobres que somnien en fer-se rics en quatre dies tocant entre quatre amics quatre guitarres, en locals improvisats de quatre garatges destertalats. El gran somni del més profund subconscient de l'anima juvenil.
6.12.05
Fent reverències a la Tècnica
(L’article me’l van publicar en una revista d'Església)
Sr. Eudald Carbonell, codirector de les excavacions de les Coves d’Atapuerca:
He llegit el resum de les seves conferències aparegut al diari EL PUNT sota el títol ENCARA NO SOM HUMANS . Destaca la seva postura contraria al mon de les religions, i vostè ens vol convèncer referent al bagatge espiritual de la historia humana que en el tercer mil·lenni les pregaries no serviran de rés. Com a persona religiosa i en representació dels ciutadans que pensen igual que jo, m’adreço a vostè intentant rebatre algunes de les seves respectables tesis.
Diu vostè:
Darwin volia dir que no som d’origen sobrenatural.Li contesto: Vostè és confessa com un darwinista radical i tancat, i en canvi jo admeto quelcom de Darwin que pugui ser veritat però edemes hi afegeixo el Relat Bíblic. La meva postura és més oberta i enriquida que la seva, ja que accepto la transformació del mico a l’home conjuntament amb l’Esperit de Deu que l’eleva a una categoria superior. No pot negar-me que vostè queda curt i jo quedo llarg. El que retalla és vostè.
Diu vostè:
La tècnica és el fet més antic i ens converteix cada vegada en mésLi contesto: Les creences en el mon dels esperits que son la base de totes les religions a ben segur son tan antigues com l’ús dels estris. No és el mateix de senzill trobar senyals de la cultura mental i espiritual de milers d’anys enrera, com trobar ganivets i destrals de pedra. Referent a la tècnica en la naturalesa no és patrimoni dels humans ja que les aranyes és valen de la xarxa per capturar les preses, les abelles son unes perfectes geòmetres muntant les cel·les exagonals i podem trobar més exemples d’animals que és valen d’una certa tècnica. En quant a la tècnica com força humanitzadora podem dir que és una espasa de dos talls, ja que l’avenç de la medecina pot ser prodigiós però el poder del Diner sens dubte farà sorgir molts "frankensteins".
humans.
Diu vostè:
Per impulsar el progrés ens cal convertir la ciència en un valor humàLi contesto: Dissenteixo de veure la part sobrenatural de les ciències i també de les creences com a fenomen alienant. A casa nostra les festes majors coincideixen amb celebracions religioses d’antiga tradició, i només cal veure les processons de setmana Santa i les peregrinacions als santuaris. En altres països com ara els islàmics, la cohesió i l’equilibri de les seves societats és manté gràcies a la fermesa de la fe religiosa dels seus habitants. Aquests exemples demostren la gran influència d’allò que en diem sobrenatural, i és la religió que dóna personalitat pròpia a un país. Son alienants les creences quan és volen imposar per la força cosa que ha passat algunes vegades però, entesa la Religió com una CULTURA, només cal mirar la historia per veure les creences com una força unificadora abans que força disgregadora i alienant. Encara que en el nom d’una religió determinada s’hagin fet barbaritats, molt bé superen amb escreix els beneficis obtinguts gracies a les mateixes religions. Atacar les religions es com voler donar cops de puny contra el metge rondinaire que ens guareix les malalties.
natural, i no, sobrenatural i alienant.
Diu vostè:
Per el dia d’avui les creences son un relicte metafísic que ens va ser útilLi contesto: Abans s'invocaven els esperits perque ajudessin a capturar les preses en les caceres i poder menjar; avui la gent fa pregaries als deus per la bona marxa de l’empresa, per la salut o per trobar feina. Continuem allí mateix.
en el passat.
Diu vostè:
En la Prehistòria el desconeixement ens va convertir en éssers indefensos.Li contesto: El Tercer Mon és ple d’éssers indefensos i és com la Prehistòria que encara perdura. La panxa buida de la fam els fa a ells religiosos, i en canvi, a nosaltres la panxa plena de l’afartament ens fa sentir-nos suficients amb les nostres tecnologies, i ens fa deixar allò sobrenatural més de banda.
Diu vostè:
Ara el coneixement ens farà cada vegada més humans; hem de deixar de serLi contesto: El seu optimisme és exagerat si només confia simplement en la materialitat. Podem ser cada dia menys animals si ens ho proposem, ¡¡però compte!!, l’home és un animal religiós...els llibres d’història ens canten molt clarament aquest segell i l’experiència social diària ho demostra.
animals.
Resumint les seves tesis, Sr. Carbonell, molt bé se li denota el seu desig de propagar la seva creença i el seu voler fer competència a les altres creences existents. Esta vist que el seu projecte per al tercer mil·lenni seria convertir les esglésies i catedrals en sales d’ordinadors super-intel·ligents. Desprès a nosaltres ens tocaria entrar allí dins a fer genuflexions. Li contesto: No, gràcies.------------------------------------------------ Més Eudald Carbonell AQUÍ.------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Postdata: Quan fa 10 anys vaig escriure aquest article encara creía una mica en que venim del mono però amb el temps he canviat. Per això en l'article admeto cert parentesc simiesc quan escric "del mico a l'home" en aquesta carta a'n Carbonell.
21.11.05
Darwinisme papal
La pregunta que ens podem fer es si potser s'esta equivocant altre vegada l'Església en qüestions de Ciencia, com passà en el cas Galileo, però aquesta vegada en materia de l'Evolucionisme. Els científics del Creacionisme Americà de religió evangèlica, que no son gens tontos, també tenen la seva concepció del mon i la seva teologia. Llegir del tot l'article del vincle ens demostra que tal vegada a Galileo el van castigar les monarquies, (el diner) del seu temps abans que la pura teologia evangèlica del Tribunal Inquisitorial.
http://www.christiananswers.net/spanish/q-aig/aig-c017s.html (Aquest vincle alguns dies no connecta, cal tenir paciència)
13.11.05
El remei de les aules
Escola Pública i Escola Privada. Tema de rabiosa actualitat. No us perdeu els articles que tracten del XEC ESCOLAR. Es la solució de tots els problemes, certament.
http://www.libertaddigital.com/php3/opi_desa.php3?cpn=26674
L'educació privada també resulta adequada per a les families pobres. http://www.libertaddigital.com/opiniones/opi_desa_29078.html
6.11.05
Estimadissim Papa Wojtyla
(L'article me'l van publicar a una revista religiosa de Badalona, que te el blog http://www.blogger.com/profile/11308379 )
Molt s’ha dit del Papa Juan Pau II, i una de les critiques que li ha llençat el sector de cristians prògres és la d’haver posat ell bastons a les rodes del Concili Vaticà II. Però també existeix un altre sector catòlic ultra-conservador que el critica en sentit oposat i, diuen d’ell que s’ha obert massa al Mon. Vegem el que escriu un tal Patrick John Pollock des de la seva església ultra-conservadora americana, i que tracta a Joan Pau II com d’un Anti-Papa.
Totes les cites posades entre cometes se suposen dites o escrites pel Papa polac en llibres, discursos, o trobades periodístiques, i en segon lloc seguint poso entre parèntesi les tesis vigents fins al començament d’aquest últim Magisteri que, cap Papa fins a les hores no gosava discutir en públic.
-----“els musulmans adoren al Deu vertader” (abans era, -sols els catòlics adoren el Deu vertader-); “les sectes herètiques tenen missió apostòlica” (abans era,-l’Església Catòlica és l’única missió apostòlica-); “hem de pregar amb els heretges per la unitat” (abans era, -qui prega amb els heretges, és ell un heretge-); “els heretges son també cristians” (abans era, -sols els catòlics poden ser cristians-); “Deu estima a heretges, a pagans i a tots” (abans era, -sense la Fe Catòlica és impossible agradar a Deu-); “el Budisme és una gran religió” (abans era, -el Budisme es una religió falsa-); “els dogmes i doctrines creixen i evolucionen” (abans era, -l’evolució de dogmes i doctrines sigui anatema-); “Luter tenia un esperit religiós molt profund” (abans era, -qui no condemna als heretges sigui anatema-); “la unitat cristiana subsisteix en l’Església de Crist” (abans era, -la unitat cristiana sols és l’Església Catòlica-); “el pla de salvació inclou també als musulmans” (abans era, -es heretgia creure la salvació en l’Islam-); “reunions de diàleg poden portar la unitat cristiana” (abans era, -les reunions per la unitat siguin anatema-); “una persona pot ser salvada fora de l’Església per una via moral recta” (abans era, -la moral vertadera i la salvació és troben sols en l’Església Catòlica-) (....)----
I així fins arribar a les 101 tesis que, Patrick John Pollock denomina com les heretgies de Joan Pau II, i és poden trobar punxant amb el Google la frase: “101 herejias” (en castellà). Son unes “heretgies” entre cometes, evidentment, i declarades per un catòlic que te el seu cap en el seu lloc, -qui te seny- com el mateix Karol Wojtyla que, l’ha tingut fins a l’últim moment.
¡¡Visca, estimadíssim Karol!!, i moltes gracies per la teva estada entre nosaltres tants anys. Que Jesucrist sigui amb tu, i fins sempre.
