La Pluja Inexistent

Sí, així com ho llegiu, sembla que en principi dels temps bíblics no existia la pluja i va aparèixer per primera vegada quan va esclatar allò que avui pocs cristians creuen i se'n diu el Diluvi. La Bíblia és aquest llibre que l'Església prohibia llegir a la plebs de l'Edad Mitjana perque no fos que copiessin la vida marital que feia Lot amb les filles. Després va aparèixer l'imprempta i es començà a imprimir biblies per a tothom, i realment no he pogut entendre mai encara, quins motius tenia l'Església per prohibir la lectura de la Bíblia a les classes baixes. Els homes del temps, aquells que s'anomenen Alfred Rodriguez Picò i companyia, podràn discutir i donar les classes de meteorologia que vulguin i demostrar els mecanismes de la caiguda de l'aigua de pluja però, els capítols de Genesi ens porten uns versets que si els anal·litzem a fons podrien fer-nos conèixer un mon realment nou, un mon tal com era en el principi on tots eren guapos-as, no existien les malalties, no calia treballar i tampoc no plovia perque el cicle de l'aigua en la naturalesa funcionava d'una manera molt original, tan original que Deu mateix l' inventà. Resulta però que, avui en dia la gespa dels camps de futbol, la gespa dels camps de golf, i els jardins, és reguen per aspersiò, que ve a ser com una boirina d'humitat que és fa caure molt suaument. Els invents de l'home només reprodueixen allò que Deu mateix ja va inventar fa temps, molt de temps.... L'ARC DE SANT MARTÍ I PRIMERA PLUJA---------------FONTS D'AIGUA BÍBLICA

Els 6 Polèmics Dies

Aquests versicles primers del Genesi que mencionen la Creació en 6 dies son els més difícils de creure avui en dia ja que, l'Evolucionisme ha posat la seva teoria suposadament fundamentada en proves científiques de que les époques primitives de la historia de la Terra és componien de milions d'anys. SEGUEIX AQUÍ....

L'Agenda Llatinoamericana

Van fer la presentació de la Agenda Llatinoamericana en la meva ciutat, i com cada any el rector de la parròquia ho anuncia prèviament abans en la fulla dominical. Recordo que l’any passat ens va venir el personatge Arcadi Oliveras que ens va fer un discurs extraordinari digne d’un orador professional en qüestions polítiques i humanes. L’Arcadi Oliveras va ser realment l’estrella de la trobada i recordo que l’església era plena de gent que devien venir especialment per escoltar aquest personatge pintoresc i xerraire. Però aquest any en la presentació de l’Agenda no ha vingut l’Arcadi i curiosament en la reunió de convidats només érem quatre gats i quatre gates comptats. Van fer els discursos que els tocaven cada conferenciant i ens van passar una pel·lícula de les terres sud-americanes amb un documental de les feines que fan els missioners d’allà, missioners en majoria partidaris de la Teologia de Alliberament que es el mateix dir, amics d’en Castro i d’en Chavez. Aquest llibret de l’Agenda Llatinoamericana es un totxo d’agenda que porta un conjunt d’articles per llegir que parlen generalment de millorar el mon a base de perfeccionar la “democràcia”. També, com no, l’Agenda porta les pagines per fer les anotacions diàries de tot l’any i amb una varietat de sistemes que un s’hi torna lero dintre del laberint de gràfics, graelles, calendaris, pagines per escriure text, i una munió d’articles per llegir. Es veu que l’inventor de l’Agenda Llatinoamericana va ser en Pere Casaldàliga, i en l’Agenda sempre hi venen uns quants articles seus condemnant al capitalisme. Però, tornant al totxo del llibre, els hi vaig dir en la trobada davant de tot el públic que haurien de fer una agenda de butxaca, i no, en forma de llibre de 20 per 20 centímetres de tamany. Caram, qui la pot portar a damunt aquesta agenda, ha de ser un empresari que sempre vagi amb la maleta dels documents. De totes maneres, els vaig escriure aquesta carta de baix en castellà perquè l’any vinent inventin un sistema d’agenda que sigui de butxaca. Us demanaria que si alguns que em llegiu sou del mateix pensar els escrivíssiu també al mail que surt en la web per demanar el mateix que jo els demano. Potser entre uns quants farem el que no puc fer jo sol. AGENDA LLATINOAMERICANA WEB

>>>>Sobre La Agenda Latinoamericana:
Quisiera hacerles un sugerimiento, y es que la Agenda Latinoamericana la encuentro demasiado voluminosa y ancha de tamaño. Se deberia editar otra que fuera de bolsillo lo más pequeña posible, y poniendo los artículos en una revista aparte que se pudiera separar de manera fácil. Al fin y al cabo, la Agenda Latinoamericana debe servir para hacer dinero y con este dinero poder ayudar a los necesitados de Latino-America. Alguien me ha contestado a mi carta que en realidad la Agenda no pretende hacer ningún negocio monetario sinó que pretente “concienciar” pero, no veo que con otro sistema más practico no se puedan conseguir las mismas dos cosas al mismo tiempo: buenas ventas y mensaje muy leído. Tambien me han contestado que el sistema actual de la Agenda grande con los artículos incluídos dentro és más “manejable”. Se nos pueden ocurrir toda clase de ideas comerciales muy variadas y la idea de la Agenda de bolsillo es una más del conjunto. Se deberia tener en cuenta que, para hacer dinero con la Agenda nos enfrentamos a la competencia de las otras agendas que se venden en las librerias, y por tanto deberíamos imitar el secreto de la competencia copiando las otras variedades de tamaños i formas. Pero sobretodo, los artículos siempre deberian ir aparte con otro volúmen que se pudiera separar para aligerar peso. Espero que mi sugerimiento les pueda ser útil.

Muy atentamente: Silveri Garrell-Catalunya-España. <<<<

Llibres Religiosos-Científics

Per fi m’han arribat els llibres que vaig comprar per Internet fent servir la Visa. Concretament els vaig comprar a una web enclavada a Mexic i ha sigut una experiència interessant perquè durant les dues setmanes que han tardat a arribar m’he fet la imaginació que els meus llibres estaven creuant el “toll” de l’Atlàntic sobre un vaixell esperant de trobar-se amb mi. També existeix la possibilitat pels que tenen pressa de demanar paquets per via ràpida que venen en avio però, es clar, pagant més de segells. Durant aquest temps d’espera s’em feia la boca aigua com qual moment abans d’assaborir un bon pastis, allò de la impaciència de tenir a les mans un llibre de tema apassionant. Realment ho son d’apassionants els llibres que he comprat i ho podeu veure en aquesta web http://silverigarrell2.blogspot.com/2007/10/cientfics-creacionistes.html . Tan de bo els predicadors catòlics de les nostres esglésies també s’hi posin a barrejar Evangeli amb Ciència, sortiríem tots molt més enriquits i les homilies no resultarien avorrides. Realment trobo les prediques de l’Església Catòlica com si fossin “mono-temàtiques”, que vol dir que només son Evangeli, sense Ciència. Sembla que l’equivocació que va tenir l’Església amb el personatge Galileo la va marcar de tal manera que mai més s’ha atrevit a barrejar Evangeli i Ciència. De moment son els evangèlics americans els capdavanters de la Ciència aplicada a La Bíblia, i ho podem trobar només goglejant CREACIONISMO.
-------------------------------------------També tinc més llibres recomenables en aquest vincle LLIBRES BLOG ARCA DE NOE

La Blogera Més Vella

Es diu Maria Amelia, te 95 anys i és gallega. En el seu artícle acaba d'escriure que és votant del Partit Socialista, i li he penjat un comentari al seu blog.http://amis95.blogspot.com/

>>Me parece señora Amelia que con el paso que llevan las políticas que se estilan, dentro de poco van a jubilar a los electores que pasan de los 80 años, igual como hacen en el Vaticano a los cardenales mayores de 80 que no se les permite elegir al nuevo papa. Con las políticas que se llevan en estos momentos, los que somos mayores ya no interesamos, somos demasiado conservadores de costumbres y consumidores de medicamentos caros, y en estos momentos nuestros políticos prefieren a los jóvenes que rezuman independentismos por los descosidos, sexo libre, botellón cada semana, i otras lindezas. Nosotros ya empezamos a molestar demasiado señora Amelia, nosotros predicamos matrimonio con fidelidad, y finales de semana con paseo al campo en lugar de borracheras de calle. No se extrañe que dentro de unos años a los ochentones los jubilen de las urnas y en su lugar pongan a los diezañeros. Saludos cordiales, desde Cataluña.<<

Kaczynski, Fins Aviat

Realment ha sigut una llàstima que a Polònia en les recents eleccions hagin perdut els germans Kaczynski. Per la meva part em creia que el laïcisme arrogant que cavalca com si fos un dels quatre genets de l’Apocalipsi, hauria sigut derrotat en la nació d’en Wojtyla i del catolicisme més arrelat. Però no ha sigut així i em vist aquest cap de setmana com perdien els conservadors bessons germans Kaczynski (caram quin cognom, l’haig de enganxar del porta-papers cada vegada que l’escric). Ara els Kaczynski faràn oposició i per cert de categoria ja que han perdut per poca diferència. També van ser molt atacats per la cúpula del Parlament Europeu aquests bessons Kaczynski perquè s’havien oposat a perdonar la vida dels criminals perillosos, allò que en un altre llenguatge generalista sense especificar se’n diu “a favor de la pena de mort”. També s’havien oposat als matrimonis dels anomenats homosexuals que estan tan de moda avui, i es veu que aquesta última els encorbatats de l’Hemicicle de Brussel·les ja no se la van poder empassar. Aquests dos germans governants van ser molt criticats perquè actuaven com un “fre” (allò que fa el pedal dret del cotxe) al desenvolupament de la prosperitat europea. Esperèm que el FORUM-LIBERTAS tregui alguns articles i posaré els vincles aquí. Mentrestant, no estarà de més que llanci el meu més sincer desig als Kaczynski perquè en el futur els poguem tornar a veure amb les seves cares rodones com una pilota, governant el país on va néixer el Papa Joan Pau II, Wojtyla el Gran.  Articles Forumlibertas. 
Els dos cara-rodones
Article Forumlibertas, condol del Papa.
Més articles AQUÍ.
(Nota: ja tenia escrit aquest article en el blog des de fa uns anys (la data esta en el encapssalament i es 22-10-07). Ara m'acabo d'assabentar de la mort d'en Kaczynski en un accident d'avió. Dono el meu més sincer pèsam a la nació de Polonia.)

El Dia dels Fatxes

El 12 d’octubre es el dia dels “fatxes”, segons la ideologia que domina en la nostra terra, i dir “que domina” més aviat significa que la ideologia la porten la gent jove com una gavardina de moda per quedar bé amb l’ambient que els envolta d’un independentisme exacerbat, i parlar de joves quasi equival a parlar dels que en realitat “manen” perquè son els que surten a fer sarau. Es pot ser català fins a la mèdul·la sense cap necessitat de ser independentista, separatista o els sinònims que és vulguin afegir. Amb aquestes cremades de fotos reials i de banderes espanyoles, es demostra que més aviat és cosa de gent jove que no han viscut les penúries de la postguerra i que han descobert les quatre barretes vermelles com si fossin el Nou Messies Esperat per adorar. Ja no cal dir del Nou Estatut (cliqueu) que és carrega les més bàsiques normes morals del Cristianisme. Per fer una mica de broma, i que em perdonin alguns i algunes, resulta que estic una mica enamorat d’una 'fatxa' que te unes dots d’oratòria molt convincents i sovint li escric en el seu blog, i es la Yolanda Morín per més senyes. La trobareu en el vídeo i no crec que per la meva part faci massa polèmica i només poso a discussió els temes candents d’actualitat. Vídeo http://www.youtube.com/watch?v=g0Pe7t8rFLo

Dolores Ibarruri

Es curiós el que és troba d'aquesta dona. Es veu que de jove era molt religiosa fins que va estar a punt de fer-se monja. Es va casar, va tenir 5 fills i tres d'ells "trigèmins". http://es.wikipedia.org/wiki/Dolores_Ib%C3%A1rruri

També en un artícle he trobat que pocs dies abans de morir va demanar que celebréssin a casa seva una missa en llatí. Ho diu aquest articulista però no he pogut trobar més informaciò en altres llocs d'Internet. Certament, alguns comunistes convençuts retornen a l'Església quan estan aprop de la mort. http://64.233.183.104/search?q=cache:zh4FCu0CjGEJ:www.minutodigital.com/articulos/2007/09/13/pedro-rizo-rescate-de-la-misa-tradicional/+misa+muerte+%22dolores+ibarruri%22&hl=es&ct=clnk&cd=1&lr=lang_es Un altre article posa que es va convertir i confessar abans de morir. http://www.libertaddigital.com/espana/2013-04-11/dolores-ibarruri-la-pasionaria-habria-muerto-catolica-tras-confesarse-y-comulgar-1276487270/

Casa Reial, Pressupost

Aquesta xusma catalanista composta generalment de joves independentistes està cremant banderes espanyoles i fotografies del Rei a destre i sinistre però, val la pena fer uns quants números i treura el pressupost per cada espanyol que ens costa mantenir la casa de la familia reial.

El pressupost per mantenir la Casa Reial a l'any 2006 ha sigut de 8. 050.000 d'euros. Els habitants d'Espanya en l'any 2006 som uns 44.708.000. Si ara fem una senzilla operaciò aritmètica amb la calculadora del mateix windows: 8.050.000 : 44.708.000 = 0,18 euros per persona i any. El pressupost el porta la Wikipedia.

Ja em direu si val la pena per pagar 18 cèntims cada any, armar tanta guerra contra la Monarquia Espanyola.

Rafael Casanova

(Imatge:
La més probable senyera que brandava Rafael Casanova. Després de cercar-ho axaustivament amb el Google no n'he trobat cap més que representi a Santa Eulalia en forma d'estandart, pendò o senyera, i a ben segur que ha ser aquesta tela, doncs si n'hi hagués una altre ja sortiria, i en aquest cas no surt.)
-------------------------------------------------

La Diada Catalana del 11 de Setembre es caracteritza per la cerimonia de nacionalisme catalanista que es fa en el Fossar De Les Moreres. El personatge principal al qual se li rendeix tribut en la seva tomba es Rafael Casanova. La seva gesta heroica va ser quan va aparèixer en les trinxeres brandant l'Estandart de Santa Eulalia per animar les tropes que defensaven Barcelona, i després va ser ferit per una bala a la cuixa. Cal tenir en compte que molta gent s'imagina que brandava la senyera catalana i no és així, sinò que, brandava l'estandart de Santa Eulalia que és guardava en la Catedral de Barcelona i només el treien en casos de greu perill per la Ciutat com en moments de pestes i altres calamitats que féssin necessari invocar un miracle. Més tard en la infermeria amb la complicitat d'un metge va aconseguir que el donèssin per mort falsificant un certificat de defunciò. Després és va fugar de Barcelona disfressat de monjo i és va refugiar a la casa del seu fill on és va guarir de les ferides. Quan les tropes borbòniques van conquerir la ciutat de Barcelona i la guerra va acabar, Rafael Casanova va aconseguir el perdò del rei i va poguer continuar la seva vida fent d'advocat fins a la seva mort als 80 anys. En poques paraules: l'heroi en qüestiò és una mena de traïdor ja que en realitat va abandonar les tropes que defensaven Barcelona en aquell moment. No queda gens clar com ens ho volen fer creure, i una cosa és posar floretes al Fossar De Les Moreres on descansen els defensors de Barcelona, i altre cosa diferent i dubtosa es considerar un "heroi" a'n Rafael Casanova pel sol fet de brandar (no la senyera catalana) l'Estandart de Santa Eulalia, i rebra un tret a la cuixa com a única ferida. De fet, els nostres crítics espanyolistes se'n fan una festa riallera quan critiquen i ridiculitzen al "semi-traïdor" Casanova. Em manca encara documentar-me si Rafael Casanova descansa realment sota el Fossar de Les Moreres, doncs si va viure fins als 80 anys ho veig difícil que l'hagin enterrat junt amb els defensors de Barcelona que van morir molts anys abans.
Cerqueu RAFAEL CASANOVA , i veureu la historia.
Rafael Casanova Wikipedia en Castellà
Rafael Casanova Wiquipedia en Català