L'Exit d'Un Blog

Per tenir éxit en Internet no cal ser gaire intel·ligent, amb una mitjana de capacitat cranial i dient bestieses en forma de boniques paraules poètiques, especialment en tema amorós, l'èxit esta assegurat, ho podem veure en aquest personatge de Madrid que fa ben poc temps que ha començat el blog, concretament des del Juliol del 2008, i el seu comptador de visites que te en el perfil li marca 16.900 visualitzacions que vol dir les vegades que han visitat el seu perfil, aquestes xifres tant elevades només des del mes de juliol fins al mes de novembre del mateix any 2008. També en l'únic blog que te obert podem veure que en cada entrada arriba a recollir unes 30 respostes de mitjana generalment fetes per dones que, les hi cau la baba de llegir les "boniques" paraules que escriu i és pixen i tot de contentes en els escrits de les respostes. Realment és així el fenòmen d'Internet, guanyen els tontos, com també tots sabem la historia del xaval que és va fer famós començant amb l'intercanvi d'un clip (grapa d'oficina) i al final va acabar amb l'intercanvi d'una casa. La més vulgar ordinarietat posada al pedestal de la fama i adorada al final com si fos un "deu". Els que vulguin ser famosos en la Xarxa ja s'ho poden començar a plantejar: demostrar notable tontesa i escriure només paraules de color rosa. En canvi els que volem ser seriosos, que critiquem als polítics de torn, que donem la cara arriscant-nos, que defensem als desvalguts, que fem escrits profunds, que anem en contra d'allò políticament correcte, i altres treballs de recerca i d'investigaciò, ja podem fer-nos el pensament de que en rares ocasions tindrem molts lectors. Però que hi farèm, el mon és així i la Xarxa només és un reflex d'aquest mon real, d'aquest mon plé d'imbecilitat intel·lectual.

Uruguay, El President Parla

El president de la República de L'Uruguay acaba de fer un discurs impresionant i n'hi ha per felicitar-lo. Qui el vulgui felicitar, la pàgina d'HAZTEOIR ja posa els vincles per fer-ho. El discurs es en contra de l'avortament i cal tenir en compte que el president de L'Uruguay no és precisament de la dreta resclosida sinò que és de l'esquerra. Es una lliçó per als nostres polítics espanyols de pa sucat amb oli que, només tiren a favor del vent que bufa. El discurs aquí http://www.hazteoir.org/node/15519

Obama President

Ja tenim a n’Obama president dels EEUU, i els sociates espanyols estaràn que saltaràn fins al sostre de contents. Segons les meves observacions respecte a la victoria abrumadora de n'Obama, gran part dels votants i votantes el van elegir perque era guapo, jove i sobretot més alt d'estatura que en Mccain, i aquest últim a ben segur que haurà perdut per ser un "rexonxo", la majoria de gent vulgar vota les perfeccions físiques abans que les intel·lectuals, i és clar que els jeparuts les tenen totes de perdre per molt llestos políticament que siguin. Visitant alguns fòrums s’ha m’ocorregué posar alguns comentaris per fer critica i per fer exercici mental que va bé quan un és fa gran. Començant per la mort sobtada de la seva àvia precisament el dia abans del referèndum que n’hi ha suficient per sospitar que és massa casualitat que la malaltia de la seva àvia donés puntualment per aguantar-li la vida fins el dia abans de ser proclamat guanyador, més bé podem entendre que la mort de la seva àvia podria haver sigut planejada amb anterioritat (en el cas d’un coma irreversible) per fer-la venir bé, mitjançant una injecció de morfina en el moment clau perquè servís de propaganda electoral exactament el dia abans d’eleccions, i després la injecció de morfina passava a semblar una eutanàsia natural. Aquesta mort més aviat l’afavoria electoralment, que no pas, el perjudicava, perquè les desgracies familiars mouen la compassió del electorat cap al candidat que pateix, i sembla que el llagrimeig el podia afavorir. Potser algun dia s’aclarirà aquesta mort o tal vegada serà un llast que haurà d’arrossegar sempre com una petita “trampa” que van cometre els seus familiars el dia abans de ser guanyador. En quant al vendaval que suposava n’Obama, o més ben dit l’HURACÀ, ho podríem comentar dient que la gran majoria ha votat en la direcció d’on bufava el vent, sent aquesta opció molt típica de la plebs no gaire il·lustrada que es deixa manipular per qualsevol popularisme. La veritat es que jo esperava i volia que guanyessin en Mccain i la Palín i he quedat decebut de tot plegat perquè creia jo que la figura de la guapa i intel·ligenta Palín arrasaria molt i al final hem vist que només ha servit de nineta “Barbie” decorativa. També n’Obama es un partidari de l’avortament sense límits i precisament l’actor Eduardo Verastegui en fa una contra-propaganda en el seu vídeo, i la llàstima es que sigui partidari de l’avortament aquest Obama quan en el seu país les criatures avortades son en gran majoria hispanes i negres abans que blanques, detall curiós de n’Obama que va en contra de la seva pròpia raça en aquest sistema d’eliminar criatures que també en diuen Holocauste. Es una persona n’Obama més aviat “atentable” abans que qualsevol altre pel fet de ser negre i caldrà que la CIA vigili bé el seu entorn i tots els blumerots que l’envolten. Abans de l’atemptat del president Kennedy els polítics americans presidencials només eren vigilats mitjançant uns escortes molt eficients, i a partir de l’atemptat d’en Kennedy la vigilància és du a terme edemés del escortes també amb un equip de detectius secrets controlats per la CIA, tot un entramat d'ordinadors interconnectats, i amb tot un cervellàm dedicat a vigilar. Obama, nano, que Deu et guardi per molts anys, i que Deu beneeixi també a l’Amèrica, amen.

Jaume Reixach, torna

Jaume Reixac torna amb les seves perles literàries immorals i vegem un tros del seu article a El Punt Diari del diumenge 26-10-08, en la secció Punt de Vista, titulat El Portaveu Episcopal, i que és tracta d'una crítica a'n Martinez Camino i als bisbes centralistes espanyols en general però, la perla literària en qüestió és el seu últim paràgraf de l'article quan parla dels embrions. Diu així: ----"Costa de creure que els bisbes no sàpiguen que un embrió és una promesa de vida, però no una vida, ja que encara no té els òrgans necessaris per tenir-la de manera autònoma". --------Contestant aquest paràgraf podem insertar uns versets de l'Evangeli d'en Lluc, que precisament Lluc era metge per encara embolicar més la troca: (((Aquells mateixos dies, Maria se n'anà diligent a la muntanya, a la província de Judà, va entrar a casa de Zacaries i saludà Elisabet. Quan Elisabet va sentir la salutació de Maria, l'infant li saltà dins del ventre, i Elisabet quedà plena de l'Esperit Sant; i va exclamar amb veu forta «Beneïda tu entre les dones, i beneït el fruit del teu ventre! ¿I d'on em ve, això, que la mare del meu Senyor em vingui a trobar? Perquè, així que ha arribat la teva salutació a les meves orelles, l'infant m'ha saltat d'alegria al ventre. I benaurada la qui ha cregut que es complirà tot allò que li ha estat dit de part del Senyor.))) (Biblia de Montserrat)

Falten els versets anteriors a aquests que no cal posar per no emplenar massa però tothom pot consultar l'Evangeli d'en Lluc en la mateixa pàgina del vincle Biblia de Montserrat i veurem que Maria feia pocs dies o poques hores que acabava de rebre la salutació de l'àngel en el moment considerat que és donà l'Encarnaciò del Verb i per tant, Maria tot just acabava de concebre i portava l'Embriò (amb majúscula) molt petitet aproximadament d'un centímetre. Llavors Maria se'n va a saludar a la Isabel quan aquesta estava embarassada de 6 mesos, i l'infant del ventre de la Isabel (el fetus com alguns poden considerar) va saltar de goig al sentir la presència de l'Ésser de les entranyes de Maria. Realment es un misteri com els dos fetus que porten les dues dones embarassades, -un de poques hores o pocs dies i un altre de 6 mesos- poden sentir-se la proximitat l'un de l'altre com si tinguéssin telepatia. Podem entendre que eren molt més que uns senzills fetus i aquesta part de l'Evangeli de LLuc (Lluc metge) ens diu que en el ventre de les dues dones hi havia dues persones, encara que persones en el seu començament -no sols dos conglomerats de cèl·lules-, i sobre aquestes petites persones hi reposava l'Esperit de Deu. La cosa queda clara perque després alguns diguin que han estudiat teologia católica i no acaben de copsar aquests versets fonamentals de l'Evangeli, però més aviat no ho admeten per no ser catalogats de "fonamentalistes". En Jaume Reixach es un escriptor eclesiàstic que només ataca contra la jerarquia i s'ho carrega tot a dojo però, no pot presumir afirmant que l'embrió no es una persona perque la seva condició de capellà católic amb l'Evangeli que sempre porta a la ma li fan jugada traïdora. Aaaaah, a aquest pillo, l'evangelista LLuc (metge) li ha replicat. ¿¿Qui pot estar complert per ser totalment independent i gaudir de vida pròpia??. Ningú, ni les criatures acabades de néixer ni els adults que també necessitem l'aire per respirar i les ajudes dels germans per subssistir. Una criatura de 5 anys continua sent si voleu un projecte o una promesa de vida perquè s'esta preparant pel futur, i un futur ben incert precisament. Si ens posem a relativitzar, tot ésser humá que no estigui ben situat professionalment pot ser només un "projecte" i rés més. Però, aquests dos embrions que saltaven de contents dintre el ventre de les dones bíbliques, tiren per terra totes les argumentacions dels avortistes, i encara molt més, dels avortistes que porten per ofici-benefici sota el seu braç l'Evangeli d'en Lluc metge. ------------------Tinc mes artícles del tema Reixach al blog en castellà aquí http://silverigar.blogspot.com.es/search/label/Reixach%20Jaume

(Nota:
Existeixen en la Xarxa tres personatges que porten el nom de Jaume Reixach, un és el capellà del que parlo germà de l'actor Fermí Reixac i aquest actor te un fill propietari d'un restaurant a EEUU i què és diu precisament també Jaume Reixach, i el tercer és el periodista director del semanari El Triangle que també és diu Jaume Reixach, tot una barreja de "Jaumes Reixacs" que al cercar-los amb Google s'han de destriar. )

Burxeta, escolta...

En Burxeta parla de mi en el seu blog, diu "aquell desgraciat de les comarques gironines que s'ha especialitzat a fer comentaris totxos a tots els blogs". No hi ha dubte que soc jo, en Silveri Garrell, pocs més o quasi cap és dediquen a picar en la majoria de blogs. En primer lloc li dic a'n Burxeta que moderi el seu llenguatge i no tracti de "desgraciat" a qualsevol per la mínima raò de que no li agradi el que escriu tal o qual persona. En Burxeta és un cas ben especial, fins ara ens feia unes cròniques esglesials magnífiques i el dia després de l'ordenació del nou bisbe de Girona ens deixa abandonats en el més profund silenci i en lloc d'informar-nos ens posa un article que parla de formatges, realment tota una presa de pel per part d'un articulista de la seva categoria. La cosa és ben simptomàtica, acaba de tancar els comentaris del seu blog tot just quan ha pres possessió el nou bisbe de Girona. Burxeta, vas equivocat, un troll es una altra mena d'internauta que fa emprenyar però a base de mala educació, jo mateix no crec haver faltat mai a la mínima decència. Més aviat faig crítica i practico la literatura mirant de ser el més original possible, tirant cap a cert humorisme i sense ferir ningú. Segons tu haurien de plegar tots els humoristes de la premsa a causa de les critiques que fan en els seus acudits. Dius Burxeta que fa 15 mesos que tens el blog, doncs jo fa 4 anys que hi estic enganxat, així que de crítiques com la teva amb mala llet n'he rebut moltes. Burxeta, que t’estàs retratant, no admets la crítica i per això censures tots els comentaris crítics, pot ser una senyal de que no tens cap resposta i l'hauries de tenir, ets un teòleg, tens molts estudis. Tampoc t'aprovo la qualificació solapada que fas de manera despectiva contra la Tribu Barcelonina que sempre es posava amb comentaris al teu blog per criticar. Criticar es allò més normal a la Xarxa, Burxeta, tu mateix ho fas de forma barroera contra la Jerarquia esglesial i després no deixes que et critiquin a tú, alguna cosa falla i els lectors que siguin crítics, que tinguin dos dits de cervell ja poden imaginar qui falla. Em penso que fa bastants dies que no surts del despatx i tot l'enrenou del canvi de bisbe t'ha afectat als nervis, hauries de fer una bona caminada cada dia pujant costers empinats. Burxeta, salut i ens seguirem llegint, i no tractis de desgraciat a ningú. (Imatge de dalt: m'anomena a mí. Imatge de baix: comentari curios demanant opiniò sobre el nou bisbe)

Foc Nou, Censura

Ja fa més d'un any soc membre de la plataforma de blogs cristians anomenada Foc Nou Blogs Cristians. La cosa funciona de manera que quan un blog treu un article nou, el que se'n diu actualitzar el blog, llavors mitjançant un procediment automàtic el blog que acaba d'actualitzar-se passa a ocupar el primer lloc de la llista de blogs, i així successivament quan s'actualitzen els blogs restants, fins que al final queden en la cua els blogs que fa més temps que no s'han actualitzat. Però en la plataforma Blogs Foc Nou existeix per defecte o per intencionalitat, la funció (o més bé la "dis-funció") de que els blogs que queden més retrassats del tot (com es veu en la meva foto), queden sense vincle per poder accedir-hi punxant, de tal manera que no es pot llegir el blog final de la cua. Ja he escrit a l'empresa Foc Nou i no m'han contestat el perquè d'aquesta anomalia però, el més curiós del fenòmen es que el meu blog l'he actualitzat bastantes vegades últimament i encara espero que aparegui en el primer lloc de la llista com li toca. La meva conclusió és que els directius de Foc Nou fan trampa i el meu blog el tenen censurat i per això no el deixen sortir en primer lloc de la graella. Es una forma molt súbtil de censurar, simplement fan veure que és una fallada del sistema i llestos. ¿¿Perquè m'han censurat??. Doncs és senzill d' imaginar-ho només veient les coses que escric totalment crítiques contra el Sistema, el Sistema Socialista en aquest cas, i sobretot perque defenso el Creacionisme. Ara amb aquest artícle actualitzo el blog y veurem com no apareix de cap manera el meu blog en la capssalera de FOC NOU BLOGS.

Pilotar Un Jumbo 747 En Cas D'Emergència

Si es dòna el cas de que viatgem en aviò i succeeix un segrest o els pilots és queden dormits, i despres l'aviò queda sense comandaments a la cabina, no cal que ens posem nerviosos, no cal que perdem el seny, hi ha soluciò per a tot i en Internet ja han creat les pàgines que ensenyen com pilotar un aviò comercial del tamany d'un Boeing jumbo 747 en cas de que els pilots faltin per alguna anomalia no desitjada. La pàgina que surt en l'enllaç dels Microsiervos es pot traduïr amb l'automàtic del Google i podem aprendre a conduir aquestes gegantines aeronaus com si rés. Cap problema. Primer punxar http://www.microsiervos.com/archivo/aerotrastorno/como-aterrizasr-un-avion-en-emergencia.html i després punxar aquest altre http://artofmanliness.com/2008/09/16/how-to-land-an-airplane/

TV3 25 Aniversari, Missa a Montserrat

(Imatge: clicar i s'expandeix per ser ben llegible.)

He quedat parat quan m'han dit que van celebrar una missa a Montserrat per commemorar el 25è aniversari de la Televisiò Catalana TV3. La cosa no tindria massa importància i és podria considerar com a normal que els 25 anys de la televisió catalana, la nostra televisió, és celebrés amb una missa per part dels nostres capellans catalans amb el seu tocat de nacionalisme capellanesc. Però el problema es la mateixa televisió en subjecte que en les seves pel·lícules fa servir un llenguatge barroer y fins i tot blasfem en algunes seqüències cinematogràfiques de temes policials, de violència, i de sexe. També la protesta que ha aixecat la famosa missa per part de les associacions d'ateus i laicistes, deu n'hi do del sarau que s'ha donat. Però passant més a fons en la citada televisiò, jo mateix ja vaig escriure una carta al president Jordi Pujol ara fa 10 anys quan és va celebrar el 15è aniversari. Qui vulgui llegir la carta la poso en la foto i la imatge es de quan me la van publicar en un diari comarcal. Realment a la nostra televisió li manca molt per millorar, en el seu llenguatge i en el seu respecte al Cristianisme, i abans de celebrar-li misses tant alegrement se l'hauria de fer agenollar per demanar perdó.

Els 10 Misteris

Acabo de fer trampa, he copiat un text d'un fòrum que m'ha semblat molt interessant perque anomena els més grans misteris de troballes que existeixen en la Historia. Ens servirà per cercar-ho més detalladament amb el Google per temes individuals i a ben segur que fent treballar el SENY podem treure algunes conclusions, especialment relacionades amb el Creacionisme del que tracto en l'altre blog L'Arca de Noé. Especialment recomano cercar "el martillo de Londres" que resulta ser de Texas, ja que en Texas EEUU existeix un poblet anomenat Londres, increïble!!!. El que també es ben curiós es que el Martell de Londres no el porta la Wikipedia encara, i tot que aquesta enciclopèdia porta coses de menys importància, més aviat m'inclino que han fet els de l'Enciclopedia resistència a incloure el Martell perquè les seves evidències son massa contradictories amb la ciencia actual dominant políticament-correcte.---------------------------------------------------------------------El text és aquest en castellà: Existen objetos que estan fuera de cualquier contexto historico como El hierro de Wolfsegg, una pieza de hierro de forma más o menos cúbica hallada en una mina de carbón en Wolfsegg, Austria.-Los platillos de Bayan Kara Ula, más conocidos como las piedras de los Dropa; encontradas cerca de Nimu el la región china de Sichuan, en la frontera del Tibet, datadas en 12000 años de antigüedad.-Las runas de Kensington que supuestamente es un objeto vikingo del siglo XIV, encontrado en Norteamérica.-El Hombre de hierro (Eiserne Mann), datado en el siglo XIII.-El Obelisco inacabado de Asuán, en Egipto, que pesa 1150 toneladas.-La Pirámide de Gympie, una construcción escalonada hallada en Gympie (Queensland, Australia).-La Fuente Magna, encontrada en Bolivia. Un bol de cerámica con escritura en Sumerio cuneiforme.-El artefacto de coso, un piedra arcillosa dentro de la cual se encontró una bujía.-Las esferas metálicas de Klerksdorp, Sudáfrica, datado hace 2800 millones de años.-El martillo de Kingoodie, Escocia, datada de hace 460 a 360 millones de años.-El tarro de Dorchester, Massachusetts (EE.UU.), datado hace 320 millones de años.-El mortero descubierto en Table Mountain (California), datado hace aproximadamente 50 millones de años.-El mapa del Creador en Bashkiria, Rusia, 20 millones de años.-La esfera negra de Rusia, encontrada en una mina de Ucrania en 1975, de 10 millones de años de antigüedad.-Objetos microscópicos cerca de río Narada, en Rusia, de hace 300.000 años.-Las piedras de Ica, Perú, a cuyos grabados se adjudican más de 12.000 años de antigüedad.-El planeador Saqqara, en Egipto, descubierto en una tumba.-Las lámparas de Dendera, grabado en bajorrelieve en un templo dedicado a la Diosa Hator.-Los tubos de Baigong, en China.-La radio china, en Galena, de hace 2.500 años.-Los cráneos de cristal en Lubaantun, en Yucatán y Belice, 1400-1500 adC.-El Pilar Ashoka en India, al menos del 423 adC.-La hebilla de cinturón de China, según se dice de aluminio, datada en 265 adC.-La batería de Bagdad, de aprox. entre 250 adC y 250 d.C.-El mecanismo de Antiquitera, encontrado en la isla griega de Antiquitera, que data del año 87 adC.-El mapa de Piri Reis, hecho por el almirante turco Piri Reis a partir de de diversas fuentes.-El bloque de piedra de Baalbeek, en Líbano, que pesa cientos de toneladas, aunque moles ligeramente más livianas fueron movidas por los romanos, que ocuparon la región.-La pagoda negra, cerca de Konarak, en India.-Las figuras de Acambaro, cerca de Guanajuato, México, con supuestas pinturas de dinosaurios.-La lente de cristal de Heluan.-El martillo de Londres.-------------------------------------------------------------------------------------------------- Fòrum d'on he tret la copia http://esencia21.foros.ws/viewtopic.php?... ----------------------------------Aquí també en parlo: Els OOPARTS (definició)

Sindrome de Savant

D'aquesta característica de memòries i habilitats descomunals que posseieixen algunes persones discapacitades en diuen Síndrome de Savant que traduït del francès vol dir “síndrome de Savi”.
Acabo de veure la peŀlícula RAIMAN i he quedat maravellat dels misteris de la ment humana i les possibilitats de que algun dia tots siguem com el personatge Raiman (es veu que en Anglès vol dir RAMÒN). Es un personatge discapacitat que queda sota tutela i cura del seu germà petit interpretat per Tom Cruise. En Raiman és interpretat per en Dustin Hoffman i es un disminuit físic y psicològic que li porta molts problemes al seu germà petit, tants problemes que conviure amb en Raiman és un martiri de no mai acabar. Però en Raiman a pesar de la seva minusvalia física i mental resulta que te unes altres facultats mentals desproporcionades pel càlcul numèric sempre que és tracti de xifres de números molt complicades amb molts decimals. En canvi, li fan una prova i li diuen quants cèntims li sobrarien si d'un dòlar se'n gastés 50 cèntims, i Raiman contesta que 70 cèntims, i naturalment aquesta operació aritmètica senzilla no l'encerta perque és veu que aquesta mínima quantitat de números no és el seu punt fort. Es capaç quan li cau un paquet d'escuradetes al terra de comptar-los amb un cop d'ull per damunt amb la quantitat exacta que son uns 43. El seu germà petit se l'emporta a un casino i en Raiman li endevina tots els números de la sort, sortint després guanyadors del casino amb una bona bossa de dòlars. En Raiman es un malalt dels que en diuen “autista” que consisteix en un estat mental més aviat cap a un aïllament de les persones de l'entorn i a la tendència a viure en un racò propi. La peŀlícula RAIMAN esta basada en un personatge real que és diu Kim Peek i és americà. Aquest personatge Kim Peek encara és més espectacular que el personatge Raiman, no és pot ni cordar el botó de la camisa però te una memòria descomunal que recorda pagina per pagina varis milers de llibres. Esperem que algun dia nosaltres poguem tenir també una memoria com aquest personatge, similar a la memòria d'un Superman, però no crec que sigui en aquesta vida, i si algun dia ens convertim en àngels tal vegada participarem d'aquestes qualitats divines. De moment aquests fenòmens de memories i habilitats descomunals sembla que existeixin providencialment per indicar-nos alguna pista, alguna pista del Més Enllà que ens supera moltíssim en quant a la miseria de persones que som nosaltres en el Menys Aquí. ------------------------------------------------Exemple de memòria fotogràfica d'un noi autista Estephen Wiltshire nescut a Londres. Memoritza des d'un helicopter la ciutat de Roma i després la plasma exactament en un mural. Vídeos de l'Estephen Wiltsire.