9.4.17

Sortir De L'Armari (tema pel·liculer)

Doncs, això de sortir de l'armari a vegades es molt econòmicament rentable. 


Silveri Garrell Comes Es veu que sortir de l'armari s'esta posant de moda, potser es faria gran negoci posant una empresa o muntar un Facebook amb el nom "sortir de l'armari".
Josep Oriol Sabé Martínez Hi ha una peli que tracta aquest tema que es diu "salir del armario" comedia francesa genial
Resposta16h
Silveri Garrell Comes Josep Oriol Sabé Martínez Doncs, ja l'he trobada, i l'argument gira en torn de que el protagonista es confessa homosexual per no ser despatxat de la feina. Aqui la Wiki https://es.wikipedia.org/.../Salir_del_armario_(pel%C3... . Realment ha de ser genial perque explota el filó de la pretesa superioritat dels homosexuals.
Montse Roset En alguna altra peli (no recordo el nom) un protagonista es declarava "traumatizat" pel fet de tenir una família massa correcta: uns pares no divorciats, cap homosexual a la família, res de drogues, res d'estafes... El jove, a la peli, afirmava, fastiguejat, que els seus amics tenien vides molt més apassionants. ...
Silveri Garrell Comes Montse Roset Cert que els directors exploten aquestes bestieses d'avui per fer pelis.
Silveri Garrell Comes Vaig a posar aquesta conversa al meu blog, es molt interessant per poder-la trobar despres i citar-la amb un link. Aquí www.silverigarrell.blogspot.com

8.4.17

Senyeres Als Campanars

Amb el meu amic Josep Riera al Face hem comentat la política catalana de fer servir les esglésias per fer la Consulta: Josep Riera Torrent Crec que, en una democràcia, no és embolicar res facilitar una consulta, siguin quin siguin els resultats que se'n derivin.
Silveri Garrell Comes Però hi han el sector de catòlics que critiquen a l'Església quan aquesta es posa massa en política, no es tant senzill com sembla pels bisbes tenir que decidir això, com ara també que als campanars es pengin estelades.
Josep Riera Torrent Afavorir una consulta, en un estat democràtic no és fer política, és exigir coherència; una altre cosa seria estar a favor de un determinat resultat. Tampoc entenc que sigui fer política autoritzar la exhibició de una estelada al campanar, o a on sigui, sempre que se estigui disposat a autoritzar qualsevol altre símbol, encara que sigui oposat a l'estelada. Una de les feines dels bisbes és, precisament, animar les persones i les institucions a ser coherents
Silveri Garrell Comes Posar una estelada al campanar es fer política, mes clar que l'aigua, perque si en lloc d'una estelada hi posessin la bandera espanyola, s'armaria un sarau de mil dimonis.
Josep Riera Torrent Una cosa és qui la posa i una altre cosa és qui ho autoritza; si qui ho autoritza està disposat a autoritzar tan l'estelada com la espanyola, no fa política. El que passa en aquest país és que tots presumim de ser tolerants però, a l`hora de la veritat, pobre de qui no pensa igual que jo.
Silveri Garrell Comes Josep Riera Torrent Si qui ho autoritza encara que sigui neutral en política posant la senyera que sigui, en realitat no s'escapa de fer política , faltaria mes. Aquí el problema no es el que pensi el responsable sinò la imatge que es dòna al públic i que pot ser criticada. S'ha d'anar molt en compte amb això ja que despres la gent deixa d'anar a Missa si el Clero s'embarca en aventures massa polítiques.
Josep Riera Torrent Silveri Garrell Comes: Tan el que fem com el que deixem de fer, tot te connotacions polítiques i tot es pot interpretar de moltes maneres. l

Resposta19h
Josep Riera Torrent La imatge sempre depen dels ulls en què es miri i la critica, es faci el què es faci, és inevitable, si no et critiquen els de un color et criticaran els de l'altre. Perdre "clients" a les misses és la tònica de avui, quan no hi ha ganes totes les excuses són bones.

Resposta19h
Silveri Garrell Comes D'acord que la crítica sempre es inevitable, però al menys en aquest debat hem fet treballar el nostre pensament en unes qüestions a on sembla que la Jerarquia Eclesial no ens te gaire acostumats, almenys demostrem que els que anem a Missa som pensadors i això es molt important perque existeix una "crítica" que vol fer creure que els de Missa som tontos. Es molt important avui dia amb les noves tecnologies, fer presencia cristiana de pensadors intel·ligents, i no pas d'intel·ligents per jugar als escacs com molts solen entendre sinò d'intel·ligents per entendre el mon a la vista de les Sagrades Escriptures.


23.2.17

Planetes Nous Descoberts

 Vaig tenir al Facebook una conversa molt interessant sobre altres planetes habitats, aqui la poso:
Silveri Garrell Comes
Silveri Garrell Comes No ho crec perque la Vida ve de Deu segons La Bíblia el llibre mes famós, la Vida queda fixada al nostre planeta amb dos pares primigenis Adam i Eva molt guapos, no pas a altres mons exteriors. Van cremar a la foguera a'n Giordano Bruno per revolotar amb aquestes idees de vides exteriors planetaries. Porta el problema teològic de ¿quants papes hi hauria?, ¿quants cristos?, i etc, fins al punt que el nostre cervell es torna boig amb aquesta multiplicitat de mons, per això el van cremar perque desestabilitzava la governabilitat exercida pel Clero d'aquell temps que tenia molt poder polític i gracies això feia de contrapès a l'Islam. Si el Clero Catòlic no hagués tingut tant poder a l'Edad Mitjana, ara les nostres dones portarien vel i hauriemn d'anar a resar a les mesquites obligatoriament.
 · Responder · Compartir · 20 de febrero a las 10:18 · Editado
Josep S
Josep S Silveri Garrell Comes, se que ets molt religiòs i creient, pero el avanços en ciencies, xoquen frontalment en les creences d'abans. Personalment, com ja he dit en varis dels meus escrits d'investigació, sòlemen crec en el Deu que hi ha dintre meu, es dir, en el meu Jo Superior.
 · Responder · Compartir · 1 · 20 de febrero a las 13:46
Silveri Garrell Comes
Silveri Garrell Comes Josep S El "jo superior" el veig associat a l'egoisme, allò de "sols penso per mi i procuro per mi". Ens hem d'obrir als altres i si no hi ha Deu que valgui tot esta permés: robatori, corrupció, assassinat, etc. Sense el Deu que ens estima i també ens castiga no hi pot haver "els altres" que valguin, sol val el nostre egoisme interior, el nostre "jo", i punt. La Ciència es un succedàni de Deu, de tal manera que amb el temps posaràn els potents ordinadors futurs dintre dels temples i ens obligaràn a fer-lis genuflexions. No m'allargo mes perque ja esta penjat tot a la Xarxa.
 · Responder · Compartir · 20 de febrero a las 15:39
Josep S
Josep S Silveri Garrell Comes , estèm en mons diferents, la llum interior meva, no m'enganya, pot ser perque els que l'hem vist, desprès de l'acte de contrrició, quan t'envas al altre costat del vel, veiem la vida d'un altra mena.
Silveri Garrell Comes

Silveri Garrell Comes Tot es segons el cristal en que mirem, les ulleres que ens posem. De fet la "religió" entre cometes dels Crop Circles també condueix als seus fidels a fer pregaria, ho he vist en alguns visitants a dintre de les figures estampades en els sembrats que aixequen les mans o es posen en postura lotus. Això també es religió, encara que tira cap al "sincretisme".Tinc un article al blog sobre posar-se ulleres http://silverigarrell2.blogspot.com.es/2015/01/aprendre-pensar-biblicament.html...febrero a las 4:51 · Editado
Josep S
Josep S La oració te molta força i es un dels mitjans de comunicació mès potents amb el Creadors i es per aixó que molta gent estèm enviant Energía Positiva, a fi de neutralitzar la Negativa, que la tens, i a dojo, en tots els mitjans a l'abast de la Élite.
 · Responder · Compartir · 21 de febrero a las 9:24
Silveri Garrell Comes
Silveri Garrell Comes Josep S Sols que, això d'Energia Positiva no es gaire poètic per fer-li música i versos amb un cor apassionat. En el cas de la Religió Cristiana es el Deu i el seu Esperit Sant que emplena l'Univers i ja es mes impactant com a Bellesa amb B. Els poetes, els pintors, els músics, tots cerquen la Bellesa amb B, i això de l'Energia Positiva, sembla una teoria fisica que no pas un model en que emmirallar-se.
 Compartir · 21 de febrero a las 10:53 · Editado

4.1.17

Missatge De Donald Trump Als Catòlics.



Doncs, aquest vídeo m'ha deixat bocabadat. Sembla que la qüestió del Catolicisme americà haurà canviat ara. El seu antecessor n'Obama era un avortista convençut. Ara aquest Trump ha posat al seu govern fins i tot alguns ministres catòlics i dels grups pro-vida. Encara que falta saber si complirà les promeses, tots els polítics prometen molt però a l'hora de la veritat no arriben al llistó.  Gràcies Sr. Trump, almenys dones testimoni com a un cristià batejat que ets i posat a la presidència d'aquesta gran nació dels EEUU. Que Deu Salvi Amèrica, es la consigna que haurien de copiar els nostres governants espanyols, però aquí a casa nostra s'avergonyeixen de declarar-se creients en públic.

9.12.16

"HASTA EL ÚLTIMO HOMBRE" (pel·lícula)

(Nota: per posar els subtítols en espanyol cal anar a "configuració" del vídeo)

Molt bona pel·lícula del director Mel Gipson que després de 10 anys que l'han tingut una mica apartat de Hollywood ara torna amb un film que realça els valors religiosos, i es el seu costum de ficar-se en els temes de religió perquè també ho va fer com a director de la famosa pel·lícula LA PASION DE CRISTO.
Es una historia verídica d'un objetor de consciència americà de la 2º Guerra que es va convertir en un heroi increïble salvant moltes vides dels seus companys militars sense empunyar cap arma. No surt cap escena de sexe i es apta per a tots els públics. En les escenes de camp de batalla surten totes les imatges macabres de la guerra mes inimaginables amb un realisme aterrador: homes desmembrats, troços de cossus esparcits, un cadàver amb els budells a l'aire, un soldat que aixeca la meitat d'un mort de la cintura cap dalt i el fa servir d'escut per parar les bales, cadàvers de soldats devorats per una munió de rates, degollaments dels supervivents per part dels japonesos a baioneta, soldats japonesos que es rendeixen i porten granades que fan estallar, i molt mes. Després quan els japonesos es veuen perduts en la batalla els seus capitostos es practiquen el Harakiri juntament amb la decapitació que consisteix en que quan un es clava el punyal al ventre en el Harakiri seguidament per accelerar la seva mort i per estalviar patiment han predisposat un altre company que li faci la decapitació amb una espasa de samurai, (terrible) i es veu el cap com cau com una pilota del capitost que previament s'ha clavat el punyal al ventre per salvar la seva honorabilitat. Eren els fets en la batalla d' Okinawua. L'heroi de la pel·lícula surt en unes escenes en que fa les seves pregaries a Deu i per tota la bona feina feta i els companys que va salvar i que també ell se'n va sortir viu, es ben demostrat que Deu el va ajudar molt. Era un adventista del setè dia en quant a la seva religió cristiana, també els no catòlics i protestants evangèlics poden ser sants, queda documentat en aquest film.

6.1.16

Subhasta De Peix

Aquests dies d'incerteses polítiques catalanes i espanyoles he sentit per la televisió una frase que es digne del millor geni literari i que m'ha fet molta gràcia, la frase ha sigut pronunciada pel nostre president Artur Mas quan alguns grups li recomanen posar-se a un costat per no fer nosa. Ha dit: No podem convertir la presidència de Catalunya en una subhasta de peix .  
Gràcies senyor President, encara que jo personalment no sigui partidari de la independència radical almenys el puc felicitar a vostè perquè es un gran orador amb sentit de l'humor i originalitat.

3.8.15

Engegar El Turbo

Avui s'engega el "turbo" del procés independentista a Catalunya, el personatge que el posa en marxa és el president Artur Mas. El "turbo" consisteix en el mecanisme dels motors de certes marques d'automóbils que els dòna una sobrepotència i una acceleració descomunal. També no fa gaires anys estaba demostrat que els cotxes Turbo eren els que patien mes accidents. Acaben de sortir molts articles en que diuen que n’Artur Mas ha engegat avui el “Turbo” i es poden trobar a la Xarxa clicant a google "artur mas turbo". Esperèm i desitgem-li sort a n'Artur Mas que aquesta supervelocitat no ens estavelli a tots plegats. Jo mes aviat soc partidadi de correr poc i a vegades caminar lentament com la gent gran i amb l'ajuda d'un bastó. No veig el famós Seny Català representat en la supervelocitat del Turbo sinò mes aviat veig el Seny en altres moviments moderats.