2.5.17

La Confessió A Debat (Face)

Manuel Sánchez Fernández En mi parroquia no hay confesión. Nos confesamos en la misa con el "mea culpa".

Resposta19h
Eva Rodriguez Pero tu eres de los de misa y confesión?

Resposta17h
Manuel Sánchez Fernández Yo voy a misa de vez en cuando desde hace dos años. Soy católico romano y agnóstico.

Resposta16h
Jordi Camps Coi!!... veo que hay de todo... 
yo me defino, cristiano-budista
por lo que, me seduce más la filosofia que la doctrina

Resposta
1
16hEditat
Silveri Garrell Comes Estic d'acord en que els capellans s'haurien de posar al confessionari almenys una vegada a la setmana però amb un horari ben rígit perque els penitents que ho desitgin puguin confessar-se, però veig alguns capellans de l'Opus que quan es posen al confessionari si estan massa temps esperant als penitents, i per mi em sembla com si fessin de majordoms que els portessin el café (en estil metafòric), doncs ja valdria mes que qui es vulgui confessar que sigui ben puntual a l'hora indicada no fos que amb tant de servilisme capellanesc de majordomia despres els cristians sortirien tots com a sobreprotegits de la classe clerical, sense iniciatives propies com a persones.

Resposta
Antoni Marín Interessant moooolt interessant.

Resposta17h
Jesus de la Llave Si eres una persona que no cometes "pecados mortales" como robar, adulterio o algo parecido, no necesitas confesar ; con un verdadero sentimiento de arrepentimiento y un firme propósito de enmienda es suficiente. Haciendo esto te estás confesando ante Dios. 
En mi parroquia tampoco hay orario de confesiones. Si algún día, Dios no lo quiera, lo necesito, buscaré alguna para confesarme.

Resposta16h
Juan Antonio Mateo García Evidentemente la confesión sólo es estrictamente necesaria para los pecados mortales. Con todo, es muy provechosa para los pecados veniales, para la formación personalizada de la conciencia, para el discernimiento espiritual... Pío XII lo dijo muy bien...Mostra'n més...

Resposta16h
Jesus de la Llave Juan Antonio Mateo García,estoy de acuerdo contigo, pero cuando no tengas otra opción ¿te vas a quedar sin comulgar?

Resposta16h

Enric Plana Si ets bo no necesites cap religio.

Resposta
1
16h
Juan Antonio Mateo García Evidentemente la confesión sólo es estrictamente necesaria para los pecados mortales. Con todo, es muy provechosa para los pecados veniales, para la formación personalizada de la conciencia, para el discernimiento espiritual... Pío XII lo dijo muy bien: la práctica de la confesión devocional y frecuente no se introdujo en la Iglesia sin una particular intervención del Espíritu Santo. Y no olvidemos que los más devotos de la confesión han sido los grandes santos, precisamente los que no abundaban en pecados mortales...

Resposta16h
Silveri Garrell Comes Per fer direccio espiritual, molt be, però i manca el seient, sols existeix l'agenollador. Ningú se'n va a la consulta d'un psiquiatra perque l'ajudi a discernir el mal funcionament del seu cervell i s'agenolla, a la consulta del psiquiatra hi ha un bon sofà per tumbar-se tranquilament.

Resposta10hEditat
Silveri Garrell Comes De que els grans sants eren devots de la confessió "freqüent", serà dels sants que l'Església ens posa com exemple per una línia eclesial de sistema determinat, perque de grans sants que potser no son famosos pels seus miracles estic segur que ni ha molts mes que els miraclers del santoral.

Resposta10h
Juan Antonio Mateo García Li recomano que visiti la nova seu penitencial de la Basílica de Tremp. Ja veurà com trenca els seus tòpics... es pot seure, es pot agenollar, es pot parlar amb confidencialitat...

Resposta9h
Silveri Garrell Comes Juan Antonio Mateo García Doncs, no sabia que hi haguessin confessionaris amb seient. Va be pels que volen psiquiatria gratis en aquest cas, despres quan reben la absolució ja es poden agenollar.

Resposta6h

Silveri Garrell Comes De fet en els evangelis ni Jesucrist confessa a ningú, l'exemple mes evident es l'escena de la dona que volien apedregar, que despres li diu "els teus pecats et son perdonats" no pas li diu "quins pecats tens??". S'hauria de fer com ho feia el mateix Jesús, que la gent li tocaven les vestidures amb Fe i quedaven perdonats. Però existeix un gran nombre de bisbes i capellans que volen arranjar els problemes de l'Església a cops de confessionari com si aquest moble de racó fos la gran solució i la gran eina per fer avançar l'Església , i això no ho veig evangèlic. Despres a molts confessionaris s'hi posen gent gran que no es poden sentar sols existeix el reclinatori per agenollar-se i això no ho veig be, la gent gran s'ha de poder sentar per parlar amb el capellà, hi manca el seient, despres quan doni l'absolució ja es podra agenollar. El confessionari per mi es un invent del Diable, el sistema de confessar pecats greus s'hauria de fer-se publicament de forma visual devant de l'altar de les esglésies no pas en un raconet amagat, que tota la gent pogués veure els pecadors encara que no sentir el que diuen al sacerdot, aquesta seria la millor penitencia, no pas les 10 avemaries que posen els confessors.

Resposta10hEditat
Silveri Garrell Comes Si que s'ho van inventar els catòlics perque en l'Edat Mitjana no existia de la forma actual. El model actual el van importar uns frares irlandesos si no vaig equivocat. Abans es feia reconèixer els pecats greus devant de la comunitat i s'imposava una penitència pública als penitents. Ara es fa d'amagat perque els pecadors no passin vergonya. Ni en els Evangelis ni en els Fets existeixen escenes de confessió de pecats als sacerdots, sols existeix l'unica escena en els Fets de certs pecadors que practicaven la magia i es van convertir "confessant" les seves pràctiques davant dels apòstols, es tracta d'un pecat molt greu de practiques de bruxeria en aquest cas, un cas únic en els Fets en que una gent es confessen.

Resposta10h
Jesus de la Llave Si habéis leído el artículo, ya lo habréis visto... Y si no mirad "el mito dos". 
La confesión la instauró el mismo Jesús.

M'agradaMostra'm més reaccions
Resposta7h
Silveri Garrell Comes La Fe en Deu sempre va acompanyada d'alguns dubtes, Jesucrist en la creu també dubtava: "Deu meu perque m'has abandonat". Si l'Església ens vol donar tantes seguretats perque no tinguem cap dubte alguna cosa falla. La Confessio en el cas discutit de que sigui una vegada a l'any pels venials per a molts ens resulta un "dubte" de Fe. Pels mortals ya queda ben clar, que qui els ha comès ha trencat voluntariament amb Deu i si se sent culpable ha d'acudir a la Reconciliació. Es curiós com se li ha canviat en nom, ara es diu Sagrament De la Reconciliació, perque suposa que els mortals trenquen la amistat amb Deu. Abans era el Sagrament De La Confessió, perque no feien diferencies entre mortals i venials i només interessava que la gent es confesses freqüent, i punt. Jesús ho diu ben clar, però sembla que ho diu a una munió de seguidors dalt la muntanya que no sols eren els apòstols, i no parla de que la gent "se confessi" sinò que dona poder de perdonar pecats i rés mes, no diu que qui confessi els seus pecats els podeu perdonar. Si ens agafem a la lletra ho posa ben clar.

M'agradaMostra'm més reaccions
Resposta

1
6h

14.4.17

Dormir Als Carrers

Silveri Garrell Comes De fet els sense sostre es troben millor al carrer que no pas a dormir als albergs, es una situació que l'escullen ells mateixos, altra cosa es ser pobres però el ser pobres no els condemna a dormir als carrers ni a passar gana perque existeixen els menjadors de Carites. Alguns voldrien que el millor que pogués fer el Papa en aquest assumpte es donar diners per comprar-lis una residencia, però ja estem al mateix, prefereixen els carrers, son hipies de carrer.
Inma Blanco No sempre es així, la malloria no han triat aquesta situació i menys des d'els ultims anys, no podem creure aquesta idea bucolica dels sense sostres. La malloria d'els acaven patint malalties mentals a causa del seu desarralament. Mots son persones normals com tu i com jo a qui han tret dels seus habitatges. Els albergs son una solució momentania però que només tapen el forat per unes nits. Es un problema que creix i ningu ens podem rentar les mans.

Resposta13h
Silveri Garrell Comes Inma Blanco he trobat el millor article que tracta el tema http://www.gatoflauta.com/.../las-personas-sin-identidad.../ De fet quan la cosa es posa insostenible les autoritats polítiques es veuen obligades a trobar solucions. Però estem sempre al final del carrer amb el mateix: ¿Perque ens toca patir en aquesta vida?. Si treiem aquesta gent del carrer també tindràn problemes com nosaltres que no som al carrer i tenim cadascú els nostres. Alguns sants del santoral catòlic eren de families riques i es fan convertir en mendicants de carrer, exemple Francesc D'Assis, i ademes les ordes religioses mendicants catòliques de l'Esdat Mitjana que menjaven del que els donaven quan feien recapte pels carrers, i despres van aconseguir tenir recolçament de la Reialesa i del Feudalisme. Salutacions Imma.

Resposta12hEditat
Inma Blanco Jo t'escric des de la meva experiencia de 10 anys treballant com Educadora Social i vaig veure el gran canvi que va provocar la crisi envers aquest colectiu, vaig trobar persones que abans tenien vides normalitzades i a qui tot un cumul de circunstancies els van portar a viure al carrer. Persones que havien estat advocades i fins i tot metges. De vegades una separació de la parella qui els va deixar al carrer i amb l'obligació de pagar l'hipoteca del pis. He vist de tot, a Figueres vam tirar endavant un projecte de menjador social i venien fins i tot mares a recogir menjar per als nens (a qui no es podia deixar entrar al menjador) en aquests casos l'ajuntament els pagava algunes nits en una pensió pero poc més. Jo tot he que puc parlar es basa en la meva experiencia treballant amb ells i escoltan-los i observant. Te aseguro que actualment els que trien aquesta forma de vida son una minoria i que molts d'ells en quan se'ls hi dona una oportunitat l'aprofiten.

Resposta5h
Silveri Garrell Comes Inma Blanco ja he vist el video del menjador de Figueres Imma, es fantastic la feina que fan amb aquesta gent. Però ja ho he dit que almenys poden menjar aquí al nostre pais primer mon, en quant a dormir als albergs això no surt gaire a les noticies però per no dormir al carrer a dins de qualsevol nau industrial abandonada els ajuntaments de les ciutats molt be els podrien colocar. Pero esta comprovat que alguns no volen anar als albergs perque els fan dutxar i prefereixen els carrers, ¿que hi farèm?. Hi ha molta feina per fer amb aquests pobres de carrer, el Papa ha posat una bugaderia i ja es un primer pas. Despres quan tenen l'edat de jubilació existeixen els instituts de les germanetes dels ancians desamparatrs el que diem "asilos" a on poden ingressar els que no es poden pagar una residència.