Els Joves Vers L'Església

No trobo estrany que els joves no s'acostin a l'Església en general i especialment a les misses. El nostre Cristianisme Instal·lat en te la culpa de tot ja que els ministres de La Paraula avorreixen amb les seves prèdiques. En quines parròquies en temps d'eleccions és recomana votar als partits que defensen la vida????. En quines parròquies en temps d'eleccions es demana votar als partits que defensen el Matrimoni Tradicional???. Tenen por els predicadors de posar-se en política???? No cal senyalar cap partit concret, sols remarcant el concepte de defensa de la Vida es suficient i els assistents a les misses ja s'espremiràn la seva mollera per treure conclusions. Les trones de les esglésies catalanes cada vegada s'assemblen menys a les estrades dels diputats dels hemicicles parlamentaris de les Espanyes Peninsulars, aquestes estrades que quan puja un-una a dalt treuen xispes de tanta cridaneria.

Precisament ara en el més de juny i que s'acosta la Festa tant popular de Sant Joan, és molt oportú recordar que, Sant Joan Baptista, que precisament era cosí de Jesús, que era de bona raça, que no tenia un pel de tonto, que era un profeta reconegut, que no era integrista, aquest personatge Joan va tenir l'atreviment de jutjar el comportament sexual del rei Herodes que és trincava la seva cunyada, i tant va ser la seva gosadia que li va llançar contra Herodes unes fortes crítiques perquè se n'anava al llit amb una dona que no li pertanyia. Ja no cal dir el que va succeir desprès amb l'empresonament de Joan, la dança de la ballarina que li va demanar el cap en safata i la posterior decapitació de Joan. Realment Joan va ser un integrista segons les mentalitats modernes que dominen el panorama d'avui, però no un tontu-beatus-pixapiles com ens volen fer creure, i hauria sortit més ben parat i socialment mes reconegut si hagués fet els ulls grossos sobre la conducta en materia sexual del rei Herodes. En les trones de les esglésies nacionalistes catalanes no crec que ressoni gaire la historia de Sant Joan defensant la Vida i Matrimoni Tradicionals, i no m'estranya el desencís de la gent jove vers l'església quan manca la teatralitat d'uns profetes darrera els micròfons. Celebrem el dia de Sant Joan amb pau però sabent el QUE realment celebrem: Joan el Baptista va morir decapitat per atrevir-se a defensar el vertader Matrimoni.

En la fulla parroquial del Bisbat de Girona, encara estic esperant poder llegir algun dia quan som en aquesta Festa una referència a la caussa principal del martiri de Sant Joan Baptista. Es limiten a dir que Sant Joan era El Precursor sense entrar en mes detalls i punt, i despres veiem que en el Gran Teatre Del Liceo es fan representacions operístiques sobre la decapitació de Joan Baptista i el personatge de la ballarina Salomé, resultant tot plegat que en el mon del teatre profà encara parlen mes explícitament de Joan Baptista que no pas en el mon de dalt les trones eclesials.

Democracia avorrida

En vista dels resultats de les eleccions municipals ja n'hi ha per quedar ben avorrit per part dels que som simpatitzants de CiU almenys, encara que els altres, els esquerrans socialistes i republicans, és llepin els dits de la seva més aviat bona sort de pastís que els ha tocat. El panorama polític espanyol ja comença a semblar-se a la "guia telefònica" que, esta desprovista de poesia i en rés se la pot comparar amb El Quixot. Moltíssims ciutadans voldriem que la política espanyola s'assamblés més a les obres de literatura que encenen les passions y fan bellugar les masses vers la seva lectura. Com veiem, ja només som quatre gats els que anem a dipositar les paperetes, i per acabar-ho d'arrodonir: quatre gats ben emprenyats. Ens manca una altre manera de fer política, amb llistes obertes on és pugui votar a qualsevol candidat de forma individual, i també un canvi de lleis parlamentaries que prohibeixin fer aliances entre dos o més partits. El Tripartit-Contuberni en te la culpa de l'alt índex d'abstenció a Catalunya. Ens hem d'emmirallar amb França que ja te moltíssims anys d'experiència democràtica, i aquí és molt oportú de seguir els consells del savis que en general son el vells, en aquest cas la VELLA França. En la nostra Espanya només en portem uns 33 de democràcia, més a menys l'edat de Crist, i ja es hora d'intentar una nova naixença cap a nous sistemes. Per cert que, el mateix diumenge dia 27 la portada d'El Periódico posava a tota plana la cara d'en Fidel Castro i un titular que deia "A algunos tampoco les gusta la democracia", una genialitat per animar la gent perque vagin a votar, i els directius d'El Periódico van tenir una idea brillant. Diuen que la política és massa seriosa per deixar-la en mans dels polítics, i d'aquí que urgeix la participació dels ciutadans, i aquesta eina d'Internet avui ens obra noves possibilitats. Vinga doncs, a opinar en els fòrums i en els blogs dels polítics.

Sarkozy President

Molt content estic que hagi guanyat el candidat Sarkozy (caram quin cognom més difícil d'escriure, ja n'aprendrèm). Ha sigut molt providencial com si fos un miracle desitjat aquesta victòria d'en Nicolàs Sarkozy ja que, els valors amb majúscula (Valors), estàn en decadència en l'Europa acomodada començant per Espanya passant per França, Holanda, i acabant per Alemanya, sense arribar a les nacions escandinaves perquè en aquestes els governs ja han trobat la manera de premiar a les famílies per tenir descendència, i tampoc no van tan desencaminats aquests de dalt com els europeus del centre i la part baixa del continent. Ara amb aquesta derrota de la nomenada "Zapatera" de França, esperem que als socialistes espanyols se'ls hi baixin els fums de prepotència revisionista rebentadora de tombes mortuories del 36. Gracies a la victòria de Sarkozy això de la "memòria històrica" perdrà fúria bestial d'interesos per un sol cantó i és tornarà més suau cercant les veritats pels dos costats. Moltes gracies germans i veïns francesos per haver escollit a aquest home que ha tingut la valentia de parlar de les "arrels cristianes de França". Almenys amb aquest president també s'abaixaràn els fums de l'altre prepotència emprenyadora que és l'Islam, que els mateixos socialistes tracten com si fos la nineta dels seus ulls.

Sarkozy, noi, per molts anys. Governa bé i resa algún rosari a la Mare de Deu de Lourdes que, molt te la mereixes tenir per patrona. Amén.

Se m'oblidava posar un missatge per als socialistes del Tripartit i altres regnatures esquerranes i el teniu aquí: quan les barbes del veí vegis pelar posa les teves a remullar.

--------------------

Sarkozy reivindicant les arrels cristianes http://www.forumlibertas.com/frontend/forumlibertas/noticia.php?id_noticia=7967&id_seccion=6

Els Polítics ens Escolten

(Article que no me'l van publicar en una revista religiosa perquè el devien trobar massa fort)
La Política es preocupació per la Cosa Pública. Els polítics son els que personifiquen aquesta ‘preocupació’, encara que en gran part el que cerquen més peocupats és el seu negoci personal y la seva recolocació per quan pleguin ya que mentres exerceixen la política adquireixen poderoses influéncies per despues recolocar-se en millors posicions, i tenim l’exemple d’en Miguel Boyer que va plegar de la política per ocupar un càrrec que li reportava guanyar el doble. En EEUU els sectors més poderosos donen cobertura a les campanyes per la presidència, amb molt diner, i no és gens estrany que els polítics després defensin més el gran capital amb les multinacionals incloses. També en Espanya passa el matix encara que de manera més encoberta i tenim els grups de prensa i televisió que deixen xupar més espai als polítics que els agradan. Els polítics escolten als ciutadans en la mesura d’allò “políticament correcte” que és l’opinió guanyadora en les enquestes. El que demana la mayoria no és sempre el més correcte per al pais, y d’aquí s’en desprèn que les decisions polítiques solen aprovar lleis absurdes només perque una mayoria ho aplaudeix. El que ens manca no son bons polítics sinò bons ‘estadistes’. Un polític només espera les properes eleccions i un estadista es preocupa més de les properes ‘generacions’, i aquest segon ja compleix més la moral del seu càrrec responsable. Nosaltres els cristians a l’hora d’anar a votar hem de donar la papereta als candidats que defensen la Familia i la Moral Tradicionals, i es el gran repte en aquest moment històric i crític d’Espanya, o millor dit de l’embolic de la Trenke-Espanya. Les bases humanístiques se’ns enfonsen per culpa dels polítics que han parat masa l’orella escoltant el que no devien. La plebs cridanera no pot ser mai l’ànima del pais, i més aviat els ciutadans selectes que haurien de ser escoltats son l’autèntica ánima que com una entitat espiritual prefereix romandre en silenci contemplatiu abans que reivindicar destroçant mobiliari urbà.

Frases Enginyoses

Al llarc de la meva carrera literaria he anat construïnt algunes frases enginyoses fetes amb humorisme i amb un missatge amagat a dintre. Les anirè coleccionant en aquest apartat.
-----------------------------------------------------------------

1-Confabulació Demanadora de Mesades Descomunals.
2-Burrocracia Catalana de Xupatintes Endollats.
3-Els savis amb corbata que s'exibeixen en l'hemicicle al costat del zoològic de Barcelona.
4-Codi de Vincle.
5-Quelcom del súmmum.
6-Sociates, prepotents, revisionistes i rebentadors de tombes mortuories del 36.
7-Arribarà el moment en que empresonaràn a qui fumi en una clínica abortista (aquesta no es meva)
8-La gran càrrega d'euros que s'emporten els endollats dels ajuntaments.
9-La gran inundaciò del tsunami de ciment.
10-Tothom te dret a creure en el que vulgui, i també dret a no creura en el que no vulgui.
11-A toda acción sucede una reacción y es inevitable. Ya esta bien que se trabaje para la igualdad entre hombres y mujeres pero sin pasarse porque de lo contrario el machismo reaccionario se mostrarà furioso y tal vez el remedio del feminismo serà peor que la enfermedad del machismo.
12-Pues estos tales periodistas que critican a ciertos grupos religiosos abusadores de entrepierna, si siendo los periodistas mencionados progresistas de izquierda ávidos de entrepierna como buen izquierdista que se luzca, ya me dirán si estos periodistas pueden criticar los deslices entrepernales de otros.

13-Por lo menos nos damos cuenta que en la España actual estos “dioses” de la esfera política son humanos. Un poderoso motivo para que no nos empecinemos demasiado a creer en ellos.
14-La Ciència també es pot convertir en una "religió" quan els seus sacerdots (els científics) demanen una "fe" incondicional per creure en ella. 

Memoria per a Tots

Alguns polítics presumits de l'Esquerra s'obliden dels seus padrins, s'obliden dels seus benefacors franquistes que els van obrir el seu camí de carrera professional. Parlar de "Memoria Històrica" hauria de ser sense excloure pàgines.
http://www.minutodigital.com/memoria/memoria.html

Un Oscar a La Incòmoda

(Forum Marc Referen)
Ja era hora de que és fes una pel·lícula sobre el Canvi Climàtic en plan apocalíptic, estil terrorífic com agradan a la gent. Fins i tot de la merduska de l'excés de consúm se'n pot fer un film que pot guanyar un Oscar, com així ha sigut. Esperèm que els directors i guionístes de cinema que encara porten bolquers, quan siguin grandets explotin el tema de la disbauxa humana cremadora de fòssils de les families amb un cotxe cada membre.

Nota: En realitat en va guanyar 2 d'oscars. Quan vaig fer l'artícle encara no ho sabia.

La Veritat Incòmoda

Acabo de veure la Pel·lícula UNA VERDAD INCOMODA, de n’Al Gore, i realment m’agradat molt, encara que li vaig trobar unes petites deficiències com ara per exemple que critica molt fortament l’aspecte de viatjar en cotxe i no diu rés dels viatges en avió. Tal vegada li manca una descripció contundent del que significa el sector aeronàutic comercial en l’aportació de CO 2 a l’atmosfera. Hem de considerar que quan un avió comercial s’enlaira de l’Aeroport del Prat, per posar un exemple, crema al menys uns 15 metres cúbics de combustible, i aquesta quantitat de gasolina ja equival a la que consumeixen els automòbils que circulen per dins Barcelona en un sol dia. I per acabar-ho d’arrodonir, cal multiplicar per varies centenes que son els enlairaments d’avions que és produeixen en l’Aeroport del Prat diàriament. Realment tant de líquid combustible diari que no cabria ni en la piscina municipal de la ciutat més gran.

Un detall que sol passar desapercebut de la pel·lícula és quan arriba el final i només surten unes lletres que ens indiquen que “cal fer” per evitar el CANVI CLIMÀTIC, i algunes de les frases d’aquests textos no son captades pels espectadors perquè ja s’han aixecat de les butaques per sortir amb presa del local de cinema. Realment la pel·lícula porta uns missatges religiosos en aquests textos finals i unes dues frases parlen de fer “oracions”, de “resar”, perquè els habitants del Planeta siguem conscients de l’amenaça que ens arriba. No és gens estrany, ja que n’Al Gore és diplomat en Teologia per no sé quina església americana però, de totes maneres li hem d’agrair que hagi insertat el petit consell de “resar” cosa que, els polítics europeus encara fins ara no s’han atrevit ni en la mesura d’un pel a parlar de parenostres. Moltes felicitats per part meva a n’Al Gore per la seva pel·lícula i pels seus consells de pregaria.

Investidura d'en Montilla

Com si ens sobréssin els diners a Catalunya per poder continuar fent eleccions anticipades, les quals eleccions costen centenars de milions de pesetes per pagar tota la despesa organitzativa i el personal de les taules. Així que, en aquest moment s'ha elegit un president i un triunvirat que tenen un 80 per cent de probabilitats de que tornin a funcionar malament entre élls mateixos. Ja ho havia dit abans n'Artur Mas,: "entre ells mateixos és fan l'oposició". Catalunya, ja pots anar preparant la butxaca per sufragar noves eleccions dintre de poc, és el nou luxe consumista català de moda: canviar cada 3 anys de president com si fos de gabardina. Mai segones nupcies han sigut millors, i els savis amb corbata del Parlament ja ho saben de sobres, especialment en Benach que és el guardià màxim de les decisions finals del Parlament. Sort li desitjo a'n Montilla, perque ens hi juguem les garrofes tots plegats però, per favor, que no pasi de ser en aquest moment un president andalús, perque amb aquest estil de fer política quan hi posin un president moro, ja patirem...

Fora el Notari

(Llenas blog)
En vista dels resultats finals, n'Artur Mas hauria de desfer la signatura del notari i pactar amb el PP i llestos. A la fi i al cap, a una traveta se la de combatre amb una altre traveta, i aquesta és la política que s'estila en aquests moments, pactes fins i tot amb el Diable per guanyar la Presidència. Encara manca la sesió de votació de la Investidura i per la meva part no he perdut les esperances de veura a n'Artur Mas de president. Quan sigui l'hora de les votacions ja en parlarèm. CiU, PP, CC i no recordo que més, haurien de sumar per donar la butaca a'n Mas. Espero que és compleixi allò de "rectificar és de savis" per part de CIU, i que estripin els papers del notari, la integritat democràtica de Catalunya ho requereix, i encara que n'Artur Mas hagi de passar per una mica de vergonya el patiment paga la pena per salvar la decència democràtica actual.