El Sou Dels Polítics

Ha aparegut una carta a La Vanguardia que parla dels honoraris que cobren els polítics i posats a comentar jo he insertat el meu panflet. No és tant lluny el cas de la Xixolina italiana que demostra que qualsevol fama de la mes inimaginable pot portar una persona a la butaca d'un parlament. S'hi podrà estar d'acord, o no, però estic convençut que vaig encertat un 95 per cent. Encara és podria millorar molt la meva opinió fent el comentari mes llarc estil article però soc partidari de les poques paraules per describir qualsevol tema dels mes debatuts avui dia, i en els temps que corren d'Internet la gent no pot carregar amb tant de text disponible per llegir.
El meu coment:
--Resulta que els polítics han de gaudir de mes avantatjes que no pas els comuns dels mortals, sinó ningú es presentaria per polític, i només farien de polítics quatre desgraciats, que vol dir: quatre morts de gana. Per ser polític primer s'ha de ser famós encara que siguis un actor porno, després presentar-se a eleccions, i esperar que et votin. Qualsevol desmanegat no serveix per polític encara que sigui molt intel·ligent, la gent vota als que son "triunfadors" i famosos. Per això cal als polítics pagar-los molt be el jornal sinó la gent de casa bona no es ficarà en política.--

Nova Evangelització: Bisbe Novell

El bisbe Xavier Novell vol passar l'escombra a les Càrites de la seva diocesi. És de sentit comú que els membres que col·laboren a Càrites ha de ser gent de missa i això ho saben fins i tot les criatures però, està prou vist que amb el progressisme galopant s'havia arribat a que tot bitxo vivent sense tenir en compte les seves creences podia remenar les cireres de la institució de Càrites de tal manera que ja no s'assemblava a la Càrites Diocesana Católica sinó que s'assemblava mes aviat a qualsevol de les ONGs laicistes de mena. AQUI tenim el sistema que vol implantar Novell que és ben normal en quant als estatuts i AQUI tenim tota la polsseguera que la seva decissió ha aixecat a la Xarxa. Si no es fes d'aquesta manera s'arribaria a un extrem en que els que no van mai a missa es farien els amos de la institució de Carites, i això treuria categoria a la mateixa Església perquè apareixerien la gent de missa com els mes tontos i inútils. El Sentit Comú és el menys comú dels sentits i podem comprovar-ho a la mateixa Xarxa amb les reaccions que ha provocat la decissió del bisbe Novell.  -----------------------------------------He posat aquest coment al face de bisbe Novell: "Trobo molt encertada la reforma dels estatuts de Carites. Si no fos així es convertiria en una ONG laica amb els membres dirigents que no van mai a missa. Totes les tasques d'església haurien de ser desenvolupades per católics practicants, fins i tot la feina d'escombrar i netejar les esglésies."  
Un altre artícle AQUI. 

La Clonació D'Embrions

Com sol passar en aquests temes que publica La Vanguardia Digital, sempre aflueixen una munió de comentaristes molt intel·lectuals per rebatre la qüestió des del punt de vista moral cristià, i els moderadors es veuen en el compromis de l'obediència al seu director de posar fre a l'allau de comentaris deixant de publicar-ne alguns, com per exemple a mi personalment no m'han deixat sortir tots els que he enviat a la part de baix D'AQUEST ARTICLE. Tal com podem veure es la demostració de que el diari La Vanguardia no juga gaire net en deixar participar a tothom qui vulgui per insertar comentaris i prefereixen tallar quan n'hi ha masses, sobretot si els comentaris son crítics contra l'autor de l'article.  Afegint algún comentari mes que no m'ha sortit publicat a mi, en poques paraules podriem dir que la clonació d'embrions i totes les manipulacions genètiques associades és un procediment per crear humans "transgènics". Ja no cal ni mencionar el rebuig que l'agricultura transgènica provoca a alguns grups d'ecologistes a nivell mundial, sols manca que aquests mateixos ecologistes els provoqui el mateix rebuig la "transgenia" aplicada als èssers humans. Però malauradament veiem que les cries de tortuga, les cigonyes i altres animalets molt sovint ens passen al davant en categoria a ser defensades com a espècies intocables.

França, Manifa Contra El Gaimoni

L'anomenat "gaimoni" (matrimoni homosexual), a la veïna França ha tingut una forta repercussió mediàtica amb les manifestacions que s'han esdevingut. També participaven alguns capellans en primera línia. En la manifa del vídeo es pot veure que els únics brots de violència es dònen quan alguns joves es posen a picar cops de peu contra les tanques que impedeixen el pas. També es dediquen a cantar La Marsellesa mentre fan la manifa. És increïble en el nostre temps que a França, la patria de la famosa Revolució Francesa, les masses i generalment els joves s'hagin decantat per fer costat al Tradicionalisme Familiar de mascle i famella, d'un pare i una mare en la institució familiar. Si els homosexuals es volen aparellar ja tenen la Llei De Parelles, i ningú d'ells es pot queixar de ser discriminat avui dia.  Tan de bó els espanyols ens emmirallessim mes amb aquesta França del progrés i de la llibertat. ¡Visca França!.   Video de la manifa: http://www.youtube.com/watch?v=5IsGW-0dxjQ&feature=player_embedded

El Nou Papa, Com El Voldria Jo

El nou papa hauria de ser ben pragmàtic, donar una volta sencera a la truita i fugir de la papalatria. Hauria de tancar-se al despatx rodejat de paparàm i dedicar-se només a posar signatures. Hauria de DELEGAR les feines de representació pública eclesial als seus subordinats els “curials” que per algun motiu son nombrosos al Vaticà. Hauria de fer vida de monjo de clausura donant a entendre que la Pregaria Contemplativa es el millor tresor de l’Esglesia, i no, tal com han fet els papes anteriors que s’han dedicat a viatjar i a exibir el tipus en públic. Hauria de portar una barba de tres setmanes i un habit de franciscà. Hauria de repartir la feina amb els curials quan s’han de visitar personatges presidents de nacions, fent veure que a on hi ha un representant de l’Església allí hi ha Crist, sense que un “papa” sigui imprescindible. En poques paraules, el meu tipus de papa preferit seria el papa que renuncies a fer de papa en el model mediàtic que s’ha portat fins ara des de Pau VI que va començar a sortir del Vaticà. Per eliminar la “papalatria” cal eliminar la figura exibicionista del papa. Estic impacient a veure si amb els meus gustos encerto el nou papa que espero.

El Ministre i Els Gais

El ministre Jorge Fernandez Diaz va tenir la valentia de dir que els "gaimonis" no aportaven ciutadans al mon fent la natural renovació de l'espècie humana i per tant no havien de ser tant protegits amb la legislació com ho son els matrimonis de mascle i famella.  Ja no cal mencionar que la majoria sorollosa de tota Espanya se li ha llançat directe a la jugular. Pero el mes curiós que vull demostrar amb aquesta nota es que en l'article que li han dedicat a les pagines de La Vanguardia Digital només han deixat publicar els comentaris que son crítics contra el ministre, i han censurat de manera radical tots els altres comentaris que el feliciten. No es broma, ja que també hi he posat un comentari meu que no ha sortit publicat, de tot el qual em queixo i que se'n diu CENSURA. Estem en una democracia que pateix censura amb poca diferència de quan governava el Franquisme, encara que en temes de naturalesa diferent. De comentaris enviats a l'article felicitant al ministre podem estar segurs que els lectors de La Vangardia n'han enviat molts com es d'esperar en un tema tant "picant" però,  ja podem comprovar perfectament que no n'apareix cap, i tots s'han esfumat misteriosament.  Aquí l'article i a la part baixa de l'article surten els comentaris que a vegades s'ha d'esperar una estona perque apareixin.

El Nou Papa

Estic molt interessat en experimentar com serà la linia discursiva del nou papa, i tinc els meus motius molt especials. Acabo de comprar un llibre escrit per dos profesors de matemàtiques que posa en dubte el mateix moviment de la Terra, de rotació i traslació en torn del Sol. Des del temps de Galileo es va posar de moda i és va acceptat majoritariament que era la Terra la que girava i no la volta celestial, i dic es va posar de “moda” perquè tot el que es posa de “moda” es converteix en un “dogma” encara que en aquest cas en un “dogma” cientific, però amb repercussions cent per cent religioses i bíbliques en el cas que ens ocupa de la Fe Cristiana. El que passa referent a la millor “prova” que existeix de que la Terra és belluga que es el Pèndul de Foucault, les conclussions es poden interpretar de dues maneres segons el punt de vista que vulguem adoptar, ja sabem allò de l’Einstein de que “tot es relatiu”, però la Ciencia Oficial quan interpreta el Pèndul De Foucault no empra el latiguet de la relativitat de l’Einstein sinó que empra ja d’entrada sense discutir el “dogma” cientifista (no científic) de que es la Terra la que gira, i punt. El mes curiós d’aquest tema es que no hem sentit a dir encara mai per boca de cap papa de Roma des de Galileo que, les suposades “proves” del moviment terrestre no son tant valides com els altres "sacerdots" de La Ciencia Oficial ens volen fer creure. Podeu trobar el llibre aqui http://creacinseisdas.blogspot.com.es/2013/02/libro-sobre-geocentrismo.html i si el voleu comprar per Internet escanejeu “sin embargo no se mueve” i sortira la web de l’editorial.

El Papa, Renuncia

Despres de la Noticia Sorpresa amb majúscula de la renuncia del Papa Benet, ja podem tenir en compte que l’eslòguen que va fer famós el papa Wojtyla, “no tingueu por”, el Papa Benet l’ha practicat a la perfecció. Normalment sempre hem entes que els papes s’hi quedaven de vitalici fins que és morien per “POR” a que s’originés un cisma dintre l’Església. Però veiem que el Papa Benet actual no ha tingut cap por del que pugui passar despres de la seva renuncia. Ara suposo que escolliran un papa jove i queda sempre la incertesa i la “por” per alguns….----------------------------------------------------------------------------------------------
La “papalatria” es quan la devoció a la figura del Papa es excessiva, i podriem posar l’exemple ben recent de quan passejaven el Papa aixecat sentat a la cadira gestatoria com si fos un pas de processò de Setmana Santa. No veig gaire “papalatria” mes que la que acabo d’anomenar. En quant a les visites del Papa davant les multituts arreu del mon que s’han fet els últims anys des de Pau VI, no es pot considerar “papalatria” ja que son visites pastorals com qualsevol bisbe també ho fa a la seva diocesi. “Desacralitzar la figura del papa”, almenys una mica per treura tot el sobra deixant tot l’essencial.-------------------------------------------------
Doncs, no se el grau de perfecció evangèlica que pot tenir el cardenal Ravasi ja que el Papa actual se suposa que el “recomana”. Per cert que fa temps ja tenia feta una petita critica a algunes declaracions d’en Ravasi. http://silverigarrell2.blogspot.com.es/2009/05/paragraf-enrevessat.html De totes maneres Deu no escull als perfectes per fer les seves obres, Deu escull als més inútils pe portar a terme els seus miracles perquè es vegi la seva Obra i no la dels homes i les dones. Son les empreses civils i especialment els bancs que escullen als seus dirigents entre la gent mes intel·ligenta , volen els llestos per enganyar als tontos. Així que les espectatives d’un proper papa “superstar” ja les podem anar deixant que l’Esperit Sant prefereix els inútils abans que els d’excel·lent curriculum.--------------------------------------------------
Ja feia falta que un papa ens deixés aquesta lliçó d'humilitat. El misteri es com ha tardat tant fins de l'Edad Mitjana. Sembla que la idea basica era veure morir el papa a la "creu" de la vellesa sent Vicari de Crist, però en aquests temps d'Internet podem comprovar que la "creu" no es sols la vellesa d'un papa amb els seus problemes de salut sinó que la "creu" també es l'Atur que pateixen molts joves. Voler fer creure que fer de papa en la vellesa es portar una creu no te sentit avui dia.

Matances En Les Escoles

Ara que esta tant d'actualitat això de treure els crucifixos de les parets de les escoles i locals públics, i també de treure les classes de religió a les aules de la mainada, podem veure la vinyeta de la imatge que ens dòna una idea que no te desperdici: la Religió és la millor font de La Moral.  Malauradament les democracies modernes van foragitant cada vegada mes al Deu de la Bíblia en les escoles. Després ens queixem perquè passen matances, encara que alguns diràn que las matances es per culpa de la tenença d'armes en les families però, molt aprop de Catalunya es va donar un cas fa temps que algun nano va posar un explossiu, per tant no es tota la culpa del permis d'armament com culpa de la manca de La Moral en majúscula, La Moral de la por al pecat que no acaba d'arrelar en la mentalitat dels joves, i no cal dir que en les polítiques que s'estilen no en parlen gens de La Moral, prefereixen dir: La Solidaritat . En quant a La Moral se presuposa que qui la viola cau en pecat i el Deu del Cel el pot castigar, però La Solidaritat es pot interpretar de moltes maneres i també de solidaritzar-se amb la xusma del carrer per cremar mobiliari, per tenir un exemple. Per reflexionar-hi tots plegats. (Punxar la imatge per llegir la lletra dels globos). (La imatge es agafada dels llibres creacionistes que es venen a la web http://www.creacionistas.com/Materiales.html)

Propaganda Electoral Catalana

La samarreta del Barça porta propaganda de la Unicef que molt oportunament es pot emprar també pel moment actual electoral de Catalunya. Fem-ho còrrer.