El Meu Nadal 07

La vigilia vaig a Missa del Gall en una esglesia dels Carmelites gent amiga de molts anys, després ens conviden a un piscolabis, despres un bon amic em convida a un sopar i tenim unes converses molt apassionats sobre el Creacionisme. El mateix dia de Nadal 25 a les 8 surto del meu poble en el Baix Empordà, tinc que agafar un taxi perquè les línies d’autocars estan en horaris molt reduïts per ser Nadal, viatjo fins a l’estació de tren de Girona, total el taxi em costa 60 euros amb la propina inclosa, l’estació de Girona tenia tancats tots els bars i per prendre’m un cafè amb llet haig d’anar a cercar el primer bar de les rodalies que veig obert a mig quilòmetre, seguidament torno cap a l’estació, espero el meu tren i arriba amb una hora de retard per avaria, viatjo amb el tren fins a Tarragona, en la parada de taxis de Tarragona demano un taxi quan eren les 4 de la tarda, el taxi no arriba fins una hora més tard perquè per Nadal a l’hora de dinar els taxistes volen estar-se amb la família, arriba el taxi i érem varis grups que no teníem cap ordre en qui realment era el primer que havia trucat el taxi i total que vam donar preferència a les famílies nombroses, al final vam quedar jo i un individu amb cara de pomes agres, li pregunto a aquell jove malcarat a on va i em diu que a Constantí però ha de ser anar i venir a la vegada, dono preferència al taxi pel jove malcarat i resulta que tan prompte entre en el taxi és baralla amb el taxista i quasi els haig de separar i la baralla resulta ser per causa de que el jove malcarat volia que el taxista li cobres a preu reduït i el taxista es va limitar a dir-li que li cobraria el que marqués el comptador, total resulta que el jove malcarat era un drogaaddicte que anava a fer un viatge curt d’anada i tornada amb el mateix taxi per comprar droga, desprès de la petita batussa entre el jove malcarat i el taxista entro jo en el taxi i li dic que em porti al meu poble natal de la província, total el viatge amb taxi 40 euros. Després en el poble vaig a passar la Festa amb la meva família en la qual tinc un pare de 93 anys que li haig de fer un seremó perquè és decideixi a ser internat en un centre de dia per la gent gran, després tinc una germana que és un os dur de pelar per les seva malaltia esquizofrènica, m’assabento que la dona del Fulgenci un amic del poble, s’ha mort fa dos dies a causa d’haver ingerit un got de salfumant, una beguda gens recomanable per cert, i es que la dona del Fulgenci ja va intentar treure’s la vida fa quatre anys tirant-se daltabaix del pont que fa una altura de 20 metres, i no va caure a la sorra ni a l’aigua precisament sinó que va caure sobre el formigó dels fonaments dels pilars, i va quedar amb un multi-traumatisme molt greu que la van poder salvar per miracle, la dona del Fulgenci no patia problemes familiars greus de cap mena segons he consultat i vivia en família ben estructurada amb fills casats i ben empleats, i se suposa que la causa del seu segon i aconseguit suïcidi va ser només per problemes mentals, li dono el meu condol al Fulgenci el qual vaig trobar molt tranquil a pesar de tot el que havia patit per la mort dramàtica de la seva dona, el Fulgenci es un personatge que sembla un pistoler de l’Oest i sovint cavalca damunt d’un cavall amb una majestuositat que enlluerna i ningú diria que hagi sofert la mort de la seva dona. Quan vull tornar del meu poble després de Festes dia 27, m’espero a la parada de l’autocar i resulta que se’ls ha espatllat i no pot arribar a l’hora indicada, l’empresa per més senyes es Autocars Plana, i es veu que per les rutes dels pobles fan servir autocars vells que sovint donen algun problema, al final unes bones amigues m’ofereixen portar-me a Tarragona amb el seu cotxe, viatjo amb elles cap a Tarragona i mentrestant en el viatge dintre les converses els faig algun petit seremó sobre la Religió la Vida i la Mort, les hi dono una targeta amb les dades de la meva pagina web perquè puguin llegir de tan en tan les paragrafades que jo escric, les acomiado molt amablement en un carrer de Tarragona, me’n vaig a agafar un tren que em porta cap a Girona, i de Girona cap el meu poble del Baix Empordà sense cap problema. Realment un Nadal una mica accidentat per haver volgut viatjar en un dia en que tots els serveis queden paralitzats, i sobretot per assabentar-me de la mort de la dona del Fulgenci amb el got de salfumant. El Forum-libertas ens posa una reflexiò seriosa sobre el SUÏCIDI, i val la pena llegir-lo. Per la meva part, la dona del Fulgenci m’ha causat un gran sotrac intel·lectual però, tal com demostra l'artícle del vincle, el suïcidi es un mal que pateixen més les societats riques que no pas les pobres. -------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- Petons a la Trini i a la seva filla que em portaren amb el cotxe i que potser algun dia llegeixin aquestes ratlles, i també a la Pepita del Carrer del Pou que tants favors ens ha fet. De totes maneres dono gràcies a Deu d’haver pogut celebrar el Nadal en la meva casa natal en companyia de la meva família. (Alguns noms en aquest article son ficticis, però els successos son realitat pura i dura)