La “papalatria” es quan la devoció a la figura del Papa es excessiva, i podriem posar l’exemple ben recent de quan passejaven el Papa aixecat sentat a la cadira gestatoria com si fos un pas de processò de Setmana Santa. No veig gaire “papalatria” mes que la que acabo d’anomenar. En quant a les visites del Papa davant les multituts arreu del mon que s’han fet els últims anys des de Pau VI, no es pot considerar “papalatria” ja que son visites pastorals com qualsevol bisbe també ho fa a la seva diocesi. “Desacralitzar la figura del papa”, almenys una mica per treura tot el sobra deixant tot l’essencial.-------------------------------------------------
Doncs, no se el grau de perfecció evangèlica que pot tenir el cardenal Ravasi ja que el Papa actual se suposa que el “recomana”. Per cert que fa temps ja tenia feta una petita critica a algunes declaracions d’en Ravasi. http://silverigarrell2.blogspot.com.es/2009/05/paragraf-enrevessat.html De totes maneres Deu no escull als perfectes per fer les seves obres, Deu escull als més inútils pe portar a terme els seus miracles perquè es vegi la seva Obra i no la dels homes i les dones. Son les empreses civils i especialment els bancs que escullen als seus dirigents entre la gent mes intel·ligenta , volen els llestos per enganyar als tontos. Així que les espectatives d’un proper papa “superstar” ja les podem anar deixant que l’Esperit Sant prefereix els inútils abans que els d’excel·lent curriculum.--------------------------------------------------
Ja feia falta que un papa ens deixés aquesta lliçó d'humilitat. El misteri es com ha tardat tant fins de l'Edad Mitjana. Sembla que la idea basica era veure morir el papa a la "creu" de la vellesa sent Vicari de Crist, però en aquests temps d'Internet podem comprovar que la "creu" no es sols la vellesa d'un papa amb els seus problemes de salut sinó que la "creu" també es l'Atur que pateixen molts joves. Voler fer creure que fer de papa en la vellesa es portar una creu no te sentit avui dia.
4 comentaris:
Jo també crec que aquest Papa ha donat un exemple d'humilitat, de professionalitat i sobre tot de coherencia, crec que ha sigut el millor Papat dels ultims temps (crec que des de JoanXXIII,el gran Papa tant malentès per alguns oportunistes),sàvia lo que volia fer de bon començament, ha fet lo que ha pogut, o mes aviat lo que li han deixat fer donades les circunstancies actuals de l'Esglesia, i quand no s'ha vist amb cor s'ha retirat a temps, com els valents, com els honrats.Assistim al final dels temps del catolicisme, ja sabs que no m'afecta personalment, pero si que m'entristeix, com entristeix l'ocàs de lo que has estimat i segueixex apreciant.Salut,amic Silveri.
Gracies Graza. A partir d'ara els papes ja no seràn com abans, uns personatges mitològics. Seràn bisbes de Roma i quan toquin retirada es jubilaràn.
No crec Silveri, a més, tampoc crec que hagi de ser aixi, tota organització, sigui social, religiosa, politica, o lo que sigui, necessita un jerarca, que no necessàriament ha de ser un tirà, ni un despota, simplement un pastor que es cuidi dels seus membres i mantingi un minim ordre.No estic d'acord en que els Papes hagin sigut personatges mitologics mai, amb l'excepció de JoanXXIII, que s'ha mitificat fins ratllar la irrealitat, més aviat han sigut jutjats, condemnats i quand han mort, perdonats i absolts. Salut....P.D. ultimament ets una mica "progre", o m'ho sembla a mi?
Garza: Joan XXIII era el papa que mes apreciaven els comunistes i especialment els catòlics d'esquerra i tots obliden que va ser ell qui va excomunicar (excomulgar) a Fidel Castro, per les matances de católics en la revolució cubana. ¿Curiós veritat?.
Publica un comentari a l'entrada