Anatomia Curiosa

Estic cercant numerologia bíblica i he vist que l'anatomia humana te coses curioses que no s'han explicat gaire a la gent degut a que La Biblia i La Ciencia no solen anar de bracet com en el segle passat. Per començar tenim les vèrtebres cervicals del coll que son exactament 7, el número més radical i famós bíblic, i també les girafes amb el coll tant llarc tenen les mateixes vertebres cervicals que els humans, justament 7.  Mirant detenidament els òssos de la columna vertebral humana el total em dòna el resultat de res més que 33 ossos, sumant totes les vértebres més els ossos que van soldats del coxis i alguns del final cada vegada més petits que no deixen de ser ossos individuals, (33, l'edat de Crist). Les costelles humanes son en total 24, 10 a cada banda unides a l'esternó i 2 flotants a cada banda, en total 12 a cada costat del cos. (12 tribus israel, 12 apostols, 12 mesos l'any). Les peces totals de la dentadura son 32, i no poden ser 33 perque és un número imparell i no és podria partir simètricament posant la meitat a cada banda de la boca. Els òssos llarcs principals dels braços i de les cames son per cada extremitat 3, (La Trinitat). Un petit problema numèric que trobo és en el número de dits a les mans i als peus que en total sumen 20 dits i no resulta un número bíblic perque almenys hauria de sumar 24. Fent una mica d'investigació he trobat que de tan en tan neix algún èsser humà amb 6 dits a cada peu i a cada mà, que en diuen de l'anomalia, "polidactilia", i podem deduir que potser els primers humans perfectes Adam i Eva ja tenien els 24 dits totals i després una certa degeneració de la informació genètica va desprogramar l'especie humana dels dits originals cap a un sistema de menys dits. Han existit gegants amb 6 dits i ha quedat documentat. De fet el tenir 6 dits a cada mà i a cada peu no converteix la figura humana en figura deforme sempre que les mans i els peus no siguin desproporcionats en quant a tamany total respecte a la mida del propi cos de la persona. En tot cas una mà amb 6 dits hauria de repartir el material dels 5 dits cap als 6 dits i resultarien uns 6 dits més prims, estil·litzats, delicats i estètics que no pas la mateixa mà amb 5 dits que resulten més gruixuts amb la mateixa materia òsia i muscular total concentrada. Per algun motiu les dones per anar ben elegants i seductores és cobreixen les mans amb guants, segur que les mans no son prou estèticament perfectes en la raça humana, alguna cosa ens falla.

Tornar A Creure En Dos Dies

El meu amic Jaume Clavé m'ha enviat el seu llibre TORNAR A CREURE EN DOS DIES. Gracies Jaume. Es una enciclopedia de l'espiritualitat i del coneixement cristià. Parla dels defectes de l'Església actual i de que hauria de ser l'Església més enciclopèdica en alguns temes en els quals ens avantatgen els protestants i fins i tot els mateixos musulmans. Especialment el capítol de "sexe i confessió" se l'haurien de llegir molts bisbes i posar les idees ben clares al respecte per donar al sagrament penitencial el valor exacte que mereix. Diu també que avui dia ja no és parla en les trones católiques dels àngels i dels dimonis, i es una llàstima perque s'està retallant l'Evangeli en unes materies bàsiques i el·lementals que son irrenunciables per educar cristianament als nens i als que ja no son tant nens. El llibre barreja espiritualitat amb ciencia que es la millor manera pràctica de trobar respostes a les preguntes controvertides de l'actualitat més mediàtica.  Es un llibre ideal per llegir i comentar en reunions de catequesi d'adults a fi de aclarir idees sobre la Fe Católica en el mon actual.  No hi podien mancar en un llibre del escriptor Jaume Clavé els planetes del sistema solar i alguns descobriments astrals especialment de Mart que fan pensar, detalls que poden enriquir el missatge evangèlic en quant a l'existència dels àngels i dels dimonis. El llibre conté bona part dels significats de les arrels gramaticals de certes paraules emprades en l'espiritualitat, el coneixement de la Filologia Arrelera de la qual en Jaume Clavé es un gran mestre. Si voleu comprar el llibre cerqueu Jaume Clavé, o millor en el seu blog directament escriviu-li. -------Com a nota final, haig de felicitar obligatoriament també a'n Jaume perque en la seva diòcesi de Solsona a la qual pertany, han nomenat al bisbe més jove de totes les Espanyes actuals, en Xavier Novell. -------------------------------------------------------------------------En Jaume Clavé ha muntat un altre blog en el qual fa propaganda dels seus llibres, aquí: http://www.tornaracreureendosdies.blogspot.com.es/

Millor per contactar amb ell escriure-li al seu correu electrònic jaumeclave(arroba)telefonica.net

Els 10 Manaments (continuació1)

En La Bíblia De Jerusalèm, (Exode 19-1), en castellà, em surten també 13 manaments, només que varia molt poc de La Bíblia De Montserrat i només varia un manament on posa "no raptar cap home" en la de Montserrat que, en la de Jerusalem posa "no robar". Però no entenc l'embolic que s'hi han fet en les traduccions per canviar aquest manament de "no robar". Un detall molt especial es també el 7er manament on posa l'exemple de que El Deu Creador va fer la feina de La Creació en 6 dies i el 7er va descansar que cal tenir en compte en les discusions que critiquen als creacionistes de ser massa literals. En  les taules del Sinaí queda ratificat per segona vegada després del llibre del Genesi aquest segell dels 6 dies literals més clar que l'aigua, tot sembla que ens vol advertir a les generacions que no caiguèm en l'error de convertir els 6 dies en milions d'anys, com el Darwinisme ens ha portat.  L'Església ha confeccionat El Decàleg dels 10 manaments que han variat molt respecte als manaments de l'Exode i molt bé podria dir l'Església que son els manaments d'ella mateixa abans que els manaments de les taules de la llei, un embolic que és podria haver clarificat fa molts anys i no s'ha fet encara.Vejem els manaments de l'Exode aquí: (La numeració dels manaments és posada meva).---------------Entonces pronunció Dios todas estas palabras diciendo:         

«Yo, Yahveh, soy tu Dios, que te he sacado del país de Egipto, de la casa de servidumbre.   

1.-No habrá para ti otros dioses delante de mí.           

2.-No te harás escultura ni imagen alguna ni de lo que hay arriba en los cielos, ni de lo que hay abajo en la tierra, ni de lo que hay en las aguas debajo de la tierra.         

3.-No te postrarás ante ellas ni les darás culto, porque yo Yahveh, tu Dios, soy un Dios celoso, que castigo la iniquidad de los padres en los hijos hasta la tercera y cuarta generación de los que me odian,         

y tengo misericordia por millares con los que me aman y guardan mis mandamientos.  

4.-No tomarás en falso el nombre de Yahveh, tu Dios; porque Yahveh no dejará sin castigo a quien toma su nombre en falso.   

5.-Recuerda el día del sábado para santificarlo.          

6.-Seis días trabajarás y harás todos tus trabajos,       

pero el día séptimo es día de descanso para Yahveh, tu Dios.

7.-No harás ningún trabajo, ni tú, ni tu hijo, ni tu hija, ni tu siervo, ni tu sierva, ni tu ganado, ni el forastero que habita en tu ciudad.

Pues en seis días hizo Yahveh el cielo y la tierra, el mar y todo cuanto contienen, y el séptimo descansó; por eso bendijo Yahveh el día del sábado y lo hizo sagrado.    

8.-Honra a tu padre y a tu madre, para que se prolonguen tus días sobre la tierra que Yahveh, tu Dios, te va a dar.   

9-No matarás.

10.-No cometerás adulterio.   

11.-No robarás.         

12.-No darás testimonio falso contra tu prójimo.        

13.-No codiciarás la casa de tu prójimo, ni codiciarás la mujer de tu prójimo, ni su siervo, ni su sierva, ni su buey, ni su asno, ni nada que sea de tu prójimo.

Comentaris Meus Censurats

En aquest apartat posaré tots els comentaris que m'han censurat o que per algún misteri no han sortit publicats. Es podrà trobar aquest racó punxant l'etiqueta de l'esquerra on posa "Literatura".-------------------------------Blog Insaeculum Seculorum, La Vanguardia, Oriol Domingo. -En la Transición los partidos no se peleaban con tanto ardor como ahora ni tampoco los socialistas arremetían con tanta violéncia contra la Iglesia, en aquellos tiempos éramos unos inocentes no existía todavía el Homosexualismo Político.  Desde que existe el tal grupo de presión hemos perdido la inocencia de la Transición, ahora tenemos instalado el "Dimoni Gros", ahora ya se libra la batalla del Armaguedon.

Els 10 Manaments, Eren 13

Segons La Bíblia De Montserrat els 10 manaments eren en realitat 13 en la primera vegada que s'anomenen en l'Exode 19,1-40,38, els veiem aquí: (La numeració dels manaments del 1 fins al 13 és posada per jo mateix, en la Bíblia mencionada no existeix, només hi ha la numeració dels capítols i versets.)------------------- Aleshores Déu va pronunciar totes aquestes paraules:

«Jo sóc Jahvè, el teu Déu, que t'he fet sortir del país d'Egipte, de la casa d'esclavatge. 

1-No tinguis altres déus fora de mi.

2-No et facis cap escultura, ni cap imatge de res del que hi ha dalt del cel, a baix a la terra, o a les aigües de sota la terra.  

3-No les adoris ni els donis culte, perquè jo, Jahvè, sóc el teu Déu, un Déu gelós, que castigo la culpa dels pares en els fills, fins a la tercera i la quarta generació dels qui no m'estimen;  però mantinc fidelment el meu amor fins a la mil·lèsima generació dels qui m'estimen i observen els meus manaments. 

 4-No juris en nom de Jahvè, el teu Déu, en fals, perquè Jahvè no deixarà sense càstig el qui jura en el seu nom en fals . 

5-Recorda't de santificar el dissabte.  

6-Treballa durant sis dies i ocupa't en les teves feines,  però el dia setè és dia de repòs, dedicat a Jahvè, el teu Déu.

7-No t'ocupis en cap treball, ni tu, ni el teu fill, ni la teva filla, ni el teu criat, ni la teva criada, ni els teus animals, ni els forasters que viuen al teu país. Perquè Jahvè va fer en sis dies el cel, la terra, el mar i tot allò que es mou en aquests llocs, però reposà el dia setè. Per això, Jahvè beneí el dissabte i el féu sagrat. 

8- Honra pare i mare, perquè tinguis llarga vida al país que Jahvè, el teu Déu, et donarà. 

9- No matis. 

10- No cometis adulteri. 

11- No raptis cap home. 

12-No llevis fals testimoni contra el teu proïsme. 

13-No desitgis la casa del teu proïsme. No desitgis la muller del teu proïsme, ni el seu criat, ni la seva criada, ni el seu bou, ni el seu ase, ni res que li pertanyi».

------------------

Cal tenir en compte que en La Bíblia hi tenim uns quants números que es mencionen molt i resulten tòpics sagrats, el 7, el 12, el 40, el 120, i etc. Com podem veure la cosa ja lliga més perquè el número 13 també és molt bíblic degut a que eren 12 les tribus d'Israel i també eren 12 els apòstols però en el Nou Testament s'hi afegeix al grup la Verge Maria que fa el número 13, i en conclusió el 13 és molt més bíblic que no pas el número 10. En realitat el 10 només és part del sistema decimal arrodonit del número 1 seguit de zero, en quant a la numerologia bíblica el 10 és una xifra totalment irrellevant, és un número posat per facilitar la  memorització. En el 3er manament que exposo també es podria dividir en dos (no les adoris-----no els donis culte) però veiem que les dos expresions signifiquen el mateix i el manament pot quedar reduït a un de sol. En el 6er manament que exposo també es podria confondre l'ordre donada en dos manaments (treballa durant 6 dies-----i ocupa't en les teves feines) però veiem que signifiquen el mateix i es pot reduir a un sol manament. També el 5er, el 6er i el 7er és podrien reduir a un de sol però cal que siguin 3 manaments separats per distingir tres aspectes molt essencials: 1)el recordar-se de celebrar el dissabte en el primer, 2)l'obligació de treballar durant la setmana en el segon, 3) i la cura de descansar -tot vivent, servents, animals- durant el dissabte i, sobretot mencionar especialment en aquest manament, la imatge plàstica exemplar del treball de Deu en La Creació en 6 dies del Genesi que és el fonament bíblic de la setmana. En quant al 11er manament que exposo de no raptis cap home també es pot entendre de no raptar cap dona perque en aquell temps les dones quasi no eren mencionades i podem considerar-lo de no raptar cap persona en general. Voldria fer un incís especial en aquest manament del "raptar" el qual ha desaparegut de la llista del Decàleg que sempre ens han ensenyat en l'Església, és el pecat que s'ha comès en totes les èpoques especialment en l'antiguitat que segrestaven als nois joves per fer-los esclaus i a les noies joves per fer-les concubines i prostitutes que, actualment encara és practica el sistema però d'una forma diferent que abans, i podem veure clarament que aquest manament era molt urgent de ser conservat en el conjunt perque el pecat de segrestar és molt greu. En quant a l'últim manament que exposo també es podria dividir en varis en referència a desitjar cada persona o cada objecte en particular però el manament només fa referencia al pecat de desitjar tot el que és prohibit en general, i pot  passar com un de sol perquè només menciona el desig. En quant al pecat de robar que no apareix en aquests manaments de l'Exode queda inclòs en el mateix manament 13 que prohibeix el desig dels bens del proïsme. En quant al manament sobre els pecats sexuals- el més polèmic de tots-  ja queda fixat en els 10 i 13, però l'Església en la historia ho ha modificat a la seva manera posant un manament nou que diu "no cometeràs actes impurs" que no figura en la llista dels manaments escrits en les taules del Sinaí, però amb els seus doctors l'Església te autoritat per interpretar les escriptures de la manera que creu convenient i encara que poca cosa hi podem fer nosaltres els fidels, si que podem almenys opinar com faig en aquest artícle. Per distingir el que en realitat és un manament en el llenguatge bíblic cal tenir present les paraules especials que donen una ordre tallant de fer quelcom, com ara: no tinguis, no et facis, no les adoris, no juris, recorda't, treballa, i etc, que he posat amb negreta.

Segueix AQUI

Despeses Viatge Del Papa

"Despeses viatge del Papa sufragades per l'erari públic". Resposta: La visita a un país i davant les multituds de qualsevol líder polític requereix una preparació logística de seguretat que resulta molt cara. Aquestes visites són aprofitades pels governs locals per afavorir la popularitat d'ells mateixos, és lògic que els governs es gratin la cartera, si després surt car al poble amb impostos aquest poble és qui a votat als governs. ----------------------Així de senzill, ni cal mencionar tema religiós. Els mateixos governs s'aprofiten de l'esdeveniment per quedar bé amb la majoria dels ciutadans i poder emplenar les urnes quan toca. 

Notifixis Estudi Garrell

El sistema que he inventat despres de 9 anys d'experiència treballant amb ordinadors es aquest de la foto. Concretament fa 9 anys que vaig comprar el meu primer ordinador i tinc un record amarg perque va coincidir amb l'atemptat de les Torres Bessones, i em vaig fer la pregunta de si la meva economia seria favorable per comprar-me un ordinador ja que semblava que en aquell moment s'acostava la fi del mon, pero gracies a Deu encara estem aquí i podem seguir comprant articles d'informàtica fins que qualsevol amb un sou més aviat baix o persona jubilada pot tenir manera de mantenir 3 i fins 4 ordinadors. Encara en tinc un altre de petit, un Netbook per quan vaig de viatge, que no surt en la foto. Només s'han de pagar els 4 programes antivirus que en total per 4 aparells costa uns 200 euros a l'any. Es tracta l'emplaçament de la imatge de que amb el mínim d'espai s'hi puguin fer cabre 3 ordinadors, dos de sobretaula que van amb el mateix teclat i el mateix monitor, amb un commutador especial per canviar de l'un cap a l'altre traspassant el teclat i la pantalla però no els altaveus, i una plataforma plegable per posar un tercer ordinador portàtil amb la fusta per l'extrem que queda penjada aguantada mitjançant un cordill lligat al sostre amb ganxo i anella. Aquest tercer ordinador portàtil pot fer molt de servei a l'hora de cercar per Internet solucions tècniques a problemes informàtics per aplicar a qualsevol dels altres dos ordinadors, de manera que tenim una pantalla que ens fa de mestre i una altra pantalla que ens serveix per pràctiques.  El que vull donar a conèixer principalment en aquesta foto es el ventilador que es veu penjat amb uns cordills davant de l'ordinador de la dreta, es un suplement de ventilació que en els dies de fortes calors el considero imprescindible, encara que més aviat es per internautes "manetes" perquè s'ha de tenir la tapa del ordinador oberta i ademés es perillós quan la mainada és aprop perquè podrien posar les mans dintre dels circuits de l'ordinador. El suplement del ventilador penjat amb cordills el considero vital perquè les fortes calors de Juliol i Agost poden fer calentar massa els components de la màquina especialment el disc dur, i si mantenim l'interior de l'ordinador el més fred possible el sistema pot durar més anys estalviant-nos reparacions. Tinc una trista experiència passada durant un estiu de canícula extrema en que m'estava jo enganxat a l'ordinador bona part del dia i se'm va espatllar la placa base i després l'arranjament de canviar-la em va costar 300 euros. Els fabricants d'aquests aparells els dissenyen per durar uns 5 anys, més o menys, ja que despres ja no és troben components compatibles i els ordinadors al ser tecnologia puntera de ràpida modernització queden antiquats en quatre anys. Canviar un disc dur, per exemple, d'un ordinador de 5 anys ja es impossible degut al sistema dels endolls connectors diferents. Les tapes dels ordinadors es poden fer aguantar amb una goma i un ganxo com és pot apreciar en l'ordinador de sobretaula de l'esquerra, així ens estalviem de treure cargols cada vegada que hem de retirar la tapa per posar el ventilador devant. Es veuen dos miralls retrovisors aguantats amb un filferro gruixut encintat de groc i vermell que son per tenir accés amb la vista, assegut a la butaca, als pilots vermells dels discs durs dels dos ordinadors de sobretaula, per  vigilar si s'encén massa el pilot vermell que sol passar quan hi ha un problema al disc dur. El sistema de filferro gruixut de suport dels miralls permet torçar-lo per enfocar els miralls, com un "flexor". En resum, que cadascú es faci el seu estudi com li agradi però si no hi ha perill de que la mainada posin les mans dintre dels circuits electrònics jo us recomano que destapeu la tapa de la carcassa i pengeu un ventilador en les temporades de calor. Estic convençut que els fabricants no hi posen més ventilació perque l'ordinador seria massa sorollós i prefereixen sacrificar el consum elèctric i la duració de la màquina en favor del silenci i l'estética de la mateixa. ¿Perquè penjar un ventilador?. Doncs per evitar el fimbreix que faria si el ventilador descanses damunt la mateixa taula on descansa l'ordinador, un fimbreix que podria alterar el funcionament del disc dur.  Referent al disc dur aquest el·lement mecànic de l'ordinador gira a la velocitat increïble de 120 revolucions per segon, el doble de ràpid que les turbines dels avions. El que sol passar quan hi ha ha un problema de sobrecalentament al disc dur és que les agulles gratin directament el disc en lloc de mantenir la separació reglamentaria de 3 nanòmetres (3 milionèssimes de milímetre). A causa d'aquesta  deformació del material per l'escalfament (a mi ja m'ha passat) se sent el disc dur que grinyola (nyicccccccc, nyiccccc). Per tant recomano en temps de canícula el sistema de ventilació suplementaria. Es molt interessant per a qui tingui un ordinador que és llegeixi a la Wikipedia la historia del disc dur. 

AVATAR La Pel·lícula

Acabo d’anar al cinema a veure la pel·lícula AVATAR.  He de dir que la pel·lícula la vaig trobar bonisima, tot i que l’argument es podria millorar però l’argument no te la importància que se li pugui donar en aquestes pel·lícules i més aviat aquests films venen el seu producte per la seva espectacularitat plàstica d’imatges. Les escenes son d’allò més fantàstic que és pugui contemplar avui dia en les pantalles. Destaquen els gegantescos robots caminadors que porten un home conductor a dintre i que amb uns elèctrodes repartits per totes les parts del cos del conductor humà aquest transmet a l’enorme màquina el moviment que li vol donar de tal manera que, quan vol que el robot aixequi el braç el conductor humà fa el moviment d’aixecar el braç i transmet amb els elèctrodes del seu braç el moviment al braç del robot, igualment per fer caminar al robot el conductor fa moure les seves cames i aquestes transmeten el moviment a les cames del robot. A aquests robots s'els veu saltar des d’un helicòpter i posar-se a terra amortiguant amb les seves cames la caiguda sense perdre gens l’equilibri i es queden drets després de saltar de molta altura. Els robots gegantescos poden fer totes les accions d’una persona humana però en molta més potencia, com per exemple manejar una metralladora i també un punyal sent aquestes unes armes d’enorme tamany, tan enorme com el tamany del robot en proporció al tamany d'una persona, tot un espectacle mecanic de futurismo cibernètic militar que, segons com es miri també pot resultar molt còmic ja que aquesta utopia dels robots gegantescos caminadors no sembla que tingui futur utilitarista i més aviat serveix per vendre espectacle bèlic humoristic.  Referent al funcionament del sistema de comandament dels robots aquest video porta les escenes explicatives. Després seguint amb les imatges espectaculars, tenim el bestiari del planeta Pandora que son unes espècies d’animals estranys però en el fons molt simpàtics i els que caminen son "sexdrúpedes" en lloc de quadrúpedes, tenen 6 potes en lloc de 4, seguint amb els gegantescos dragons voladors que usen els nadius fins i tot per muntar-los i volar damunt d’ells, els enormes animals terrestres ferotges tipus felins amb unes dents afilades com punyals, el curiós rinoceront “martell” amb el seu cap com el peix martell i quan s’enfurisma pica cops amb el seu cap a dreta i esquerra, i una raça de cavalls de muntar de 6 potes. La majoria d’aquests animals tenen un sistema de respiració diferent, tenen els forats de respirar situats en la part del pit en lloc de la boca i el morro. Per últim, els habitants nadius del planeta Pandora que son uns éssers de 3 metres d’altura, amb una figura estilitzada al màxim, prims de cintura molt més que un maniquí, amb el coll doble de llarc que un humà, amb els ulls el doble separats que un humà, amb només 4 dits a les extremitats (amb l’excepció dels "avatars" terrícoles que tenen els 5 dits normals a cada extremitat).  Destaca en la pel·lícula la vida religiosa dels habitants de Pandora amb el seu culte a l'arbre de les ànimes, una mena de panteisme que mirat amb la teologia cristiana nosaltres ho veiem desencaminat però, es d'agraïr que en el film hi possin el tema religiós de culte als avantpassats com si fos una mena de La Comunió Dels Sants Cristiana en un pla aproximatiu. La majoria de pel·licules prescindeixen del tema religiós i en aquesta almenys no l'han censurat encara que des del Vaticà han sortit algunes crítiques que son raonables tenint en compte que els de Roma hi tenen molt a dir en temes teològics. En Forumlibertas va sortir un artícle que parla de la pel·licula molt detalladament. La innovació emprada en aquesta pel·lícula es que s’ha aconseguit per primera vegada amb la tècnica informàtica convertir unes figures animades (de plàstic o de dibuix) en uns éssers humans, tant humans que semblen reals. La tècnica consisteix en col·locar una petita camera davant del rostre dels actors per transmetre amb tot detall els moviments facials expressius cap a les figures animades de tal manera que les figures artificials cobren vida com si fossin naturals i humanes de veritat, aquest video ho explica.  Es troben molts més vídeos de trailer en anglés que no pas en espanyol en la Xarxa, ho podem comprovar. En quant a la fauna animal que surt, en la part final d'aquest vídeo podem veure tots els animals però per anar més depresa cal posar el cursor del vídeo a l'últim centimetre final de la dreta. Resulta tot un espectacle extraordinari, de maquinaria, de bestiari, de naturalesa vegetal exótica, de religiositat panteísta, i de raça humana estilitzada, no vist encara mai que marcarà un abans i un després en la tècnica del cinema.  

Apocalipsi De Haití

Podem veure en el Google Earth la foto satelital de la capital Puerto Príncipe que està actualitzada recentment, i augmentant la imatge al màxim (en el programa obert de Google Earth, no en aquesta imatge) es poden apreciar les destroces de les cases. La capital on és concentraven la majoria de víctimes esta situada just en mig de l'enforcadura que forma la bahia oest de la illa. Realment ha sigut una catàstrofe que ha donat molt per escriure i per parlar i l'article més assenyat en quant a Fe Cristiana que he llegit l'he trobat en el blog del bisbe Fernando Sebastian titulat "Estaba Dios en Haití??". Arribem a un punt en que sobren les paraules per fer comentaris sobre els terratrèmols, esta ben vist que el fenómen no pot ser per causa dels nostres excesos consumistes. El mecanisme de les plaques tectóniques que és belluguen a decenes de quilòmetres per sota la terra ha de respondre a uns altres interrogants.  També per la blogosfera ha corregut molta tinta sobre les declaracions que va fer el recent anomenat bisbe de Sant Sebastià, Ignacio Munilla, que va dir "hay cosas peores que la tragedia de Haití", referint-se a la manca d'espiritualitad i amor al proïsme de la majoria d'essers humans, i gran part dels crítics el van titllar d'insensible vers els damnificats haitians, realment el que volia dir era ben clar només que la premsa ho va manipular per fer negoci amb el morbo. En Forumlibertas ha sortit un artícle que defensa les paraules del bisbe Munilla. ------------------------------------------
(Nota final: el nom que he posat a l'article APOCALIPSI HAITÍ no es inventat per mi, el vaig sentir  per una periodista que va estar allà i va dir ben esgarrifada "he vist l'Apocalipsi").

Teresa Forcades-1, El Gran Embolic

La monja Teresa Forcades ha sigut noticia per les seves declaracions a favor de l'avortament. Aquí en aquest article de la Revista FOC NOU ens exposa el seu pensament, jo en Silveri Garrell li contesto amb lletra cursiva vermella. Li vaig enviar al seu mail i em va contestar dient: "...es van interpretar malament les meves paraules...".  Les seves paraules les tenim en l'article que parla molt clarament i em penso que son ben senzilles d'interpretar.
-----------------------------------------------------------------------------------------

Entre els principis i la realitat

Teresa Forcades

(La qüestió)

El debat sobre la regulació de l’avortament és multidisciplinar. Metges, biòlegs, juristes, moralistes, teòlegs... És difícil trobar una resposta encertada sense atendre les consideracions fetes dels diversos àmbits.  I des de cadascuna d’aquestes disciplines tampoc hi ha respostes unànimes. La primera part d’aquest monogràfic sobre l’avortament són cinc articles que recullen alguns criteris des de la biologia, el dret, la teologia i la doctrina de l’Església.  ----Resposta: Com a cristians només ens hem de limitar a defensar la vida, les demés entitats que componen les multidisciplines esmentades ja s’espavilen pel seu compte, l’Església te una especialitat i una missió concreta que no cal barrejar forçosament amb la medecina, la biologia i les demes ciències, i com a creients hem de fer la nostra feina de denunciar el pecat de l’avortament. Amb les demés multidisciplines es molt difícil que l’Església s’hi entengui ja que son dos mons diferents: el sobrenatural i el terrenal.-----------

No recordo el seu nom, però sí la seva alegria i vitalitat. Era una noia afroamericana que em deia que estava embarassada de tres mesos i tenia panxa de cinc. Érem a Buffalo (Nova York) i era la meva darrera pacient d’aquella tarda a l’hospital de beneficiència on feia les pràctiques ambulatòries. L’examen físic va confirmar que l’embaràs estava prou avançat com per quedar fora de les lleis d’avortament vigents en aquell estat. La noia ja tenia cinc fills, de tres pares diferents, i no en volia cap altre. Vivia de l’ajut públic. “¿Per què no fa servir anticonceptius?” “No els tolero. Em maregen. ¿Em fa el paper?” Vaig haver de dir-li que l’embaràs estava massa avançat i va dir que no patís, que li havien parlat d’un lloc on li farien per pocs diners.-----Resposta: Si no hagués trobat cap clínica per avortar a ben segur hauria tingut la criatura de manera normal, només les possibilitats d’avortar i els metges disposats a donar assistència fan tenir-ne el desig, estic convençut, l’ocasió mateixa en propicia la temptació---------

En el rotatori de medicina de família del segon any les visites ambulatòries eren una mica més llargues. Aquesta era una noia immigrant llatina que no parlava anglès. “¿Fuma?” “No”. “¿Alcohol?” “A veces”. Tercera pregunta del protocol: “Practica el sexe segur?” Em mirava sense entendre’m. “Vull dir que si fa servir preservatiu”. “A mí me gustaría para no quedar embarazada pero él no quiere”. “¿I per què no li diu que no?” Em va mirar incrèdula. La noia afroamericana era obvi que s’estimava les criatures. N’havia tingut cinc i no les havia pas abandonat ----Resposta: Encara que hagués abandonat a les criatures, en EEUU hi ha una excel·lent beneficència que recull criatures abandonades, faltaria més, es el pais més avançat.---------malgrat els pares respectius l’haguessin abandonada a ella perquè se n’ocupés tota sola, com si els nens no fossin responsabilitat d’ells; els cuidava malgrat això signifiqués no poder treballar en cap feina remunerada i representés en la pràctica de la realitat nord-americana d’aquell moment una condemna de per vida a ----Resposta: Ja he dit que als EEUU no es mor pels carrers cap criatura, es poden deixar en uns centres especials, per quelcom és el país més avançat del mon, altre cosa seria en els paisos emergents com els de sud-america o els asiàtics.--------l’exclusió social i a la misèria. ¿Per què volia avortar el sisè? Suposo que malgrat l’alegria i vitalitat que havia demostrat durant la visita mèdica aquesta noia tenia com tothom els seus límits, i hi devia haver nits en què no es trobava amb forces per tenir cura d’una criatura més. Potser havia trigat tant a venir al dispensari precisament perquè intentava convèncer-se a si mateixa que encara podia fer un esforç més i acollir el sisè.

La noia llatinoamericana no es trobava en la disjuntiva d’un avortament, però semblava tenir una vulnerabilitat molt gran davant del seu company o davant dels barons en general. No és un cas aïllat. La teòloga alemanya Dorothee Sölle va denunciar ja fa anys que la major permissivitat de les lleis d’avortament va unida a una major explotació de les dones ----Resposta: Tu mateixa Germana Sor Forcades ho dius ben clar i per altre banda et contradius olímpicament després defensant la permissivitat de l’avortament que com dius va unida a una major explotació de les dones.-------En les cultures on està mal vist que el criteri d’una dona prevalgui sobre el d’un baró, especialment en el si de la família.

Les excepcions a la moral

Entre el món dels principis i el món de la realitat hi ha una distància. Jesús ho sabia. Per això va dir allò de ‘el dissabte està fet per a l’home i no l’home per al dissabte’-----Resposta: Una cosa es el dissapte i altra cosa es matar criatures per la nostra comoditat, en el dissapte que hi hagi gent treballant no és mata a ningú------ (Marc 2,27). Això no vol dir que els principis deixin de ser-ho o que siguin relatius. El respecte per la vida humana com a do de Déu immanipulable té excepcions en la tradició catòlica que no l’afebleixen com a principi. Per exemple, la guerra justa.------Resposta: La guerra justa existeix pel principi el·lemental de l’ordre públic, és de sentit comú, com també les forces policials----els criteris de la guerra justa condonen en la pràctica accions clarament dirigides a acabar amb la vida de persones humanes innocents.-----Resposta: No podem canviar el contingut del Catecisme Católic en aquests temes de la guerra justa, ens l’hauriem de carregar quasi tot------- ¿la Considera la moral catòlica de guerra justa que la vida dels soldats allistats obligatòriament a l’exèrcit enemic pels seus governs (que potser són dictadures) queda exempta del manament de ‘No mataràs’? ¿I la vida de les víctimes colaterals que engendra tota guerra (darrerament en proporcions inaudites)?

La resposta sembla ser que les vides innocents perdudes en una guerra són justificables només quan la previsió és que no defensar-se tindria com a conseqüència la pèrdua de moltes més vides que no pas defensar-se,-----Resposta: Aquí ho acabes de dir clar en quant al motiu de defensar-se en guerra justa: per salvar més vides------- però, ¿què dir en cas d’esclavatge? ¿Què diu la moral catòlica davant del cas (menys teòric del que sembla) que un nou Hitler prometés respectar la vida dels pobles vençuts si no oferien resistència a la invasió? ¿Seria en aquest cas moralment justificable la guerra en defensa pròpia? Si la resposta és sí, ¿on queda aleshores el principi inviolable del respecte a la vida de l’altre? Si la resposta és no, ¿condona la moral catòlica l’acceptació de situacions degradants per tal de preservar la vida?----Resposta: Aquest paràgraf últim el trobo massa embolicat  i edemes es innecessari per aportar llum a l’assumpte i més aviat només veig que serveix per emplenar la pàgina.------

Reflexionar sobre els implícits morals de la teoria catòlica de la guerra justa pot ajudar a evitar en el cas de l’avortament el fariseisme d’invocar de forma rígida el respecte a la vida com si aquest no tingués excepcions en la tradició moral catòlica.---Resposta: Les excepcions de respecte a la vida no son les mateixes en cas del morts per la  guerra que en cas dels morts per l’avortament, en la primera es per estalviar més vides en la segona matan els fetus, no per estelviar vides, sinó simplement per comoditat personal------- protecció a criatures per néixer,  “Carreguen als altres fardells pesats a les espatlles i ells no els volen moure ni amb el dit” (Mateu 23,4).

L’any 1992 vaig arribar als EEUU i vaig quedar escandalitzada del grau de violència expressat per alguns dels qui es manifestaven a favor de la vida i en contra de l’avortament.----Resposta: Només et vas fixar en els quatre deixelebrats que formen part de tots els grups humans però no dius rés de les excel·lents persones que fan campanyes antiabortistes, com per exemple a Catalunya tenim la gent d’E-cristians------ Al carrer havia vist manifestants amb pancartes de fetus avortats plens de sang que cridaven que estimaven la vida i insultaven plens d’odi els qui no pensaven com ells. De vegades els manifestants exercien la violència física contra les dones que volien avortar i es va arribar a assassinar a trets en el seu cotxe un ginecòleg que practicava avortaments i el seu acompanyant. Vaig tornar a Catalunya convençuda que aquestes manifestacions eren un fenomen peculiar de la cultura dels Estats Units----Resposta: Fenòmen peculiar dels EEUU es la gran religiositat dels seus habitants dels quals els europeus hauriem de prendre exemple, i d'aixó no dius rés en l'article----, sense sospitar que uns quants anys més tard es poguessin produir fenòmens semblants també al nostre país. Sóc conscient que tant als EEUU com aquí, els qui es manifesten amb violència o es tanquen en banda són una minoria i dono gràcies a Déu per això. El debat sobre l’avortament és complex. Les persones que voldrien que l’avortament no fos legal tendeixen a expressar pors, emocions i reaccions viscerals molt intenses, -----Resposta: Les persones que voldriem que l'avortament no fos legal estem molt comvençuts que amb la nostra postura fem un apostolat correcte, no n'hi ha per taxar-nos d'esquizofrènics malaltissos.---- en part són una exasperació justificada davant del relativisme moral centrat en el propi melic de les nostres societats fins ara tan benestants i alhora tan insatisfetes. Per part de les persones que defensen la legalitat vigent o voldrien fins i tot ampliar-ne els supòsits, les reaccions de vegades són també enceses i basades en conviccions profundes, però habitualment més aviat cauen en la superficialitat de qui intenta viure evitant plantejar-se preguntes incòmodes sobre el bé i el mal.------Resposta: Es veritat, no volen preguntes incómodes però es que vosaltres els catòlics progressistes també els hi ho faciliteu al no proposar preguntes incómodes per així poder tenir la gent mes contenta i satisfeta-------

Les mares.

Déu ha posat la vida del fetus mentre no és viable a les mans de la seva mare (a les entranyes de la seva mare) i ha vinculat la vida biològica d’aquest a la vida espiritual d’ella.------Resposta: Aixó no li permet a la mare fer el que vulgui amb el fruit de les seves entranyes, el que tu vols dir es una defensa de l’Avortament amb Majúscula----- Nosaltres farem bé de respectar aquesta vinculació primària. Mentre el fetus no pot sobreviure independentment de la mare, li correspon a aquesta la responsabilitat moral de decidir sobre el seu futur, que és també el d’ella, ja que la mare no gesta el fill només biològicament, sinó també espiritualment, amb el seu amor, -----Resposta: També amb l’Amor de l'Esperit Sant ja que és Deu qui ha  creat l’ànima de l’infant en el ventre de la mare, aquesta creació no li pertany a la mare, tot plegat es un negoci entre tres: Deu, la mare i la criatura----amb el seu desig que aquest visqui, amb l’alegria de portar-lo al món. Respectar la decisió de la mare és respectar la integritat de la seva consciència moral, fins i tot acceptant que objectivament es pugui equivocar.

El respecte a la consciència ha estat una adquisició lenta en la història de la humanitat. Durant molts segles les conversions religioses forçades sota amenaça de tortura o pena de mort han------Resposta: No cal treure el tema de la Inquisició, es un tema massa recurrent que fan servir els que no tenen altres arguments per convéncer----- estat a l’ordre del dia. Encara hi ha persones avui que troben incoherent, per exemple, que l’Església catòlica celebri el dret a la llibertat religiosa que permet que milers de nens i nenes siguin educats en cosmovisions obertament contràries a la fe cristiana. En ple Concili Vaticà II molts bisbes de bona voluntat van trobar absolutament forassenyada la proposta que l’Església catòlica promogués el dret a la llibertat religiosa en els països on era majoritària, com per exemple, Espanya.

Considerar que la voluntat de la mare quan decideix avortar el fill que sense ella no pot sobreviure ha de ser respectada i no pot ser penalitzada,----Resposta: L’Església no penalitza, només defensa la Vida, qui penalitza es la Justicia i en casos greus existeixen els atenuants per a la mare, ademes en el nostre sistema judicial ja sabem que la majoria de delinqüents se’n surten tan frescos i les dones que avorten ja sabem que encara més...., ¿¿¿on esta la penalització de la mare???.---- no significa que a la societat o a l’Església no hi hagi d’haver debat sobre aquest tema. ¿Com es pot evitar l’avortament? -----Resposta: Per aixó nosaltres els antiavortistes som els que participem tan apassionadament en aquest debat, i ja es quelcom que vosaltres els permissivistes estigueu decidits a debate perque més aviat em sembla el contrari: que no voldrieu per part vostra que hi hagués cap debat.------¿Com es pot acompanyar de la millor manera possible la dona que avorta sense paternalismes----Resposta: La dona que avorta sempre ho farà quan se li permeti amb les lleis i les clíniques per fer-ho----- fora de lloc, però també sense minimitzar el dolor o la lluita interior en els casos en què aquesta es produeix? Aquest debat és fonamental i s’ha de produir en àmbits tan allunyats com es pugui de la crispació i la violència. A la societat hem de debatre fins a quin punt els condicionants socioeconòmics que poden conduir a un avortament (cas de la noia afroamericana) són problemes estructurals i ens correspon crear les condicions per a què això no passi; a la societat en el seu conjunt, hem de debatre també a fons els condicionants psicosocials que poden conduir a un avortament (cas potencial de la noia llatinoamericana) -----Resposta: Es tractaria d'eliminar la permisivitat d’avortar i per altre banda ajudar a les mares embarassades amb diners. Amb només aquestes dues propostes ja es pot treballar molt eficaçment per eradicar un bon tan per cent dels avortaments.-----i hem d’educar les noves generacions per tal que les relacions entre dones i barons siguin màximament respectuoses i lliures. Els cristians hem de participar en el debat públic ----Resposta: Com a monja i cristiana veiem que fas a l’inrevés, ja que et poses favorable a donar llibertat a les mares per avortar, caus en una contradicció perque per altre banda has dit que no estas d’acord amb la llibertat per abortar, total, un embolic.-----des de la concepció del bé comú que ens és pròpia i des dels pressupòsits de la nostra antropologia teològica. A diferència d’altres antropologies contemporànies, l’antropologia teològica cristiana no fonamenta la dignitat de la persona en una llibertat indeterminada que és fi en si mateixa, sinó en una llibertat indissociable de l’amor. Als cristians ens correspon anunciar el respecte a la vida com a do de Déu i ens correspon, sobretot, predicar amb l’exemple el principi d’esperança associat a la fe: la convicció profunda que la força de l’amor és superior a tota violència i que no hi ha cap circumstància que justifiqui la desesperació.----Resposta: No hi ha cap circunstància que justifiqui la desesperació (en el nostres cas) d’avortar, per part d’una dona embarassada, com les dones que anomenes en aquest article que tenien els seus problemes, i veig que aquest principi de "no hi ha cap circunstància que justifiqui la desesperació" no l’apliques a les dones que volen abortar, et contradius.-----

A l’Església ens ha costat molt acceptar que la nostra missió evangelitzadora no es pot dur a terme sense el respecte a la llibertat de consciència.-----Resposta: Ve molt d’ocasió aixó d'aquest paràgraf per defensar la llibertat de consciència també dels metges a l’hora de que els obliguin a fer avortaments, i d'això no dius rés en l’article.--- A causa de l’íntima vinculació de la mare al fill mentre aquest no és viable fora d’ella, la decisió d’avortar és indissociable de l’autodeterminació de la mare, de la seva llibertat personal. -----Resposta:  Altre vegada repeteixes per enèssima vegada aquest paràgraf que defensa la llibertat de la mare per avortar.------Aquesta vinculació única entre dues vides ----Resposta: No es tant la vinculació entre dues vides com la vinculació entre "tres" de vides, suposant la presencia de Deu, es un negoci entre tres: Deu, la mare i la criatura.------fa que no es pugui salvar el fill en contra de la voluntat de la mare sense violar la llibertat personal de la mare. Aquí rau des del punt de vista teòric el punt neuràlgic de la discussió sobre l’avortament: ¿quin valor ens cal donar a la llibertat personal de la mare? Des del punt de vista pràctic no ens podem limitar a defensar el dret d’autodeterminació de la mare -----Resposta: Aquí et tornes a contradir ja que dius el contrari d’altres paràgrafs que has escrit, dius que "no ens podem limitar a defensar la autodeterminació de la mare" quan ets precissament tu mateixa que has enarbolat la senyera d'aquesta autodeterminació de la mare-----perquè sota aquest dret teòric poden proliferar les pitjors submissions i servituds. Cal baixar a la realitat, que és complexa. És allà on ens espera Jesús.-----Resposta: La realitat no es tan complexa si la mirem des del punt de vista sobrenatural, allò que podriem anomenar a vista d'àliga, però en canvi si que ho es de complexa si la mirem des del punt de vista dels respectes humans  terrenals, allò que podriem anomenar a vista políticament correcte.  A nosaltres ens toca decidir si volem se ben vistos de la societat o volem se ben vistos de Deu.  Però veig que una monja consagrada com tu espera molt més dels éssers humans que no pas del Deu del Cel i de la Gracia Sobrenatural, es el sistema socialista de l’Església horitzontal que no espera rebre gran cosa dels de Dalt i només treballa per quedar bé sobretot amb els de baix.----- 
Segueix en un altre article (2) AQUÍ.